Llibre. "La Duquesa d’Almodòvar". Irene Ballester

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE SOBRE LA DUQUESSA D´ALMODÒVAR. 15-6-2007

• MOTIU PEL QUAL HE DECIDIT REALITZAR AQUEST TREBALL D´INVESTIGACIÓ.

Al llarg de la història, la mancança de figures femenines importants és notable perquè aquesta ha sigut reconstruïda quasi sempre per part del hòmens, però encara que no es faça referència a elles, no significa que aquestes no existeixquen. Un exemple d´aquesta mancança és la figura de Josepa Domènica, la Duquessa d´Almodòvar qui sols es conexia a les poblacions d´on ella fou baronesa a la Marina Alta, entre elles Xaló, com una dona hermafrodita, lletja, sempre malhumorada .... la qual cosa em va fer que em qüestionara si aquestes suposicions eren fruit de la misoginia que havia imperat al llarg del temps. Sempre interesada per l´estudi de les dones, com a dona que sóc i com a feminista, el fet que fos una figura de la història oblidada i de qui pràcticament no es coneixia res, encara que hagués romàs en el record a les poblacions d´on ella era senyora, degut sobretot a la fundació de la seua testamentaria benèfica i a la construcció de l´església de la vila de Xaló, vaig decidir realitzar aquest treball d´investigació que em permeté obtindre el Diploma d´Estudis Avançats dela Universitat de València. Una tasca de vegades difícil, complicada però no sols per la quasi bibliografia inexistent, si no sobretot pels forts localismes de propietat d´aquesta noble senyora i allò que és mes difícil: trencar-los.

• BIBLIOGRAFIA EXISTENT.

La figura de Josepa Domènica Català de Valeriola pràcticament no havia sigut mai estudiada. Encara que es desconeixia quasi per complet la seua vida, sí que havia sigut estudiada la genenalogia dels Català de Valeriola per part del Baró de San Petrillo, mentre que una petita part del seu patrimoni, referent a les seues rendes i ingressos, havia sigut estudiada per part del Doctor Pedro Ruiz Torres. El Doctor Jorge Antonio Catalá Sanz, a la seua tesi doctoral, també havia estudiat les rendes i el patrimoni de la noblesa valenciana al segle XVIII i havia fet referència a les dels Català de Valeriola i a la Duquessa d´Almodòvar. Referent al seu patrimoni arquitectònic, l´estudi del Palau d´aquesta senyora a la vila d´Ontinyent havia sigut realitzat per primera vegada part d´Hurtado i altres, mentre que el Palau dels Català de Valeriola a la ciutat de València, havia sigut estudiat, també per primera vegada per part del Doctor Fernando Pingarrón, dos estudis que apareixen publicats al catàleg de monuments i conjunts de la Comunitat Valenciana de l´any 1983, a més de l´estudi de Miguel Ángel Catalá Gorges sobre aquest palau i publicat al Catàleg monumental de la ciutat de València del mateix any.

• BIBLIOGRAFIA CONSULTADA I ARXIUS.

La bibliografia consultada ha girat al voltant del patrimoni i la noblesa a mes de la Il•lustració i les dones al segle XVIII, motiu pel qual vaig decidir dividir la bibliografia d´aquesta investigació. En general, aquesta ha fet referència per una part al patrimoni i la noblesa al País Valencià mitjançant la utilització de catàlegs monumentals, diccionaris i estudis sobre el patrimoni dels diferents pobles que he tractat en aquest treball, a més d´estudis referents als llinatges valencians. La bibliografia que he utilitzat sobre les dones al segle XVIII va des d´obres contemporànies a la vida de la Duquessa d´Almodòvar com la de Josefa Amar i Borbón a la nombrosa bibliografia que hi ha al voltant sobre la construcció de la identitat femenina al segle XVIII. A més d´aquesta bibliografia, ha sigut de gran utilitat per a la realització d´aquest treball d´investigació la utilització de fonts documentals, encara que ací han mancat qüestions referents al patrimoni nobiliar de la Duquessa d´Almodòvar al País Valencià. En primer lloc he de destacar el fons documental de la Duquessa d´Almodòvar que es troba a l´Arxiu de la Diputació Provincial de València on he consultat els documents referents a la família, les propietats i els drets, l´administració d´Almodòvar, de Carlet i de l´Alcúdia i de Nules de Quirra a més dels processos i pleits també de l´Alcúdia, d´Almodòvar, de Carlet i de Català junt el Testament de la Duquessa d´Almodòvar i allò referent als ingressos i despeses de la seua testamentaria. A l´Arxiu de Protocols Notarials del Col•legi del Patriarca de València he pogut consultar els protocols notarials del notari Gabriel Huguet de la fi del segle XVII principi del segle XVIII referents a la família dels Català de Valeriola, mentre que a l´Arxiu del Regne de València he pogut consultar documents referents al patrimoni de la Duquessa a la vila d´Ontinyent i sobretot els protocols notarials d´Antoni Jacques Furió de la fi del segle XVIII que fan referència a l´anomenament de Josepa Domènica Català de Valeriola com a hereva del seu oncle Joaquim Antoni Castellví i Idiáquez, Comte de l´Alcúdia i de Carlet.

VIDA.

El treball d´investigació ha sigut dividit en tres capítols, amb els corresponents subcapítols, que fan referència al llinatge valencià de la Duquessa d´Almodòvar i al seu arbre genealògic, a la seua vida i educació i al seu patrimoni al País Valencià. Ha sigut interessant reconstruir la vida de l´última dels Català de Valeriola, una xiqueta que va nàixer l´1 de novembre de l´any 1764 al Palau dels Català de Valeriola a la ciutat de València després de 17 anys de matrimoni dels seus pares Vicent Català de Valeriola i Castellví, Marqués de Nules i Quirra i de Rafela Luxán i Góngora, germana del futur I Duc d´Almodòvar Pere Francesc Suárez de Góngora i Luxán. L´any 1766 moriren els seus dos pares i Josepa Domènica heretà el marquesat patern de Nules i Quirra. La seua educació passà a mans de la seua àvia, la Comtessa de Canalejas, Anna Antònia de Góngora fins l´any 1776, data en què mor aquesta. A partir d´aquest any el seu tutor serà el seu oncle Pere Francesc Suárez de Góngora, qui era ambaixador a Lisboa, ciutat a la qual acudirà Josepa Domènica. Aquest fou un senyor il•lustrat, culte que es relacionava amb Mayans. També fou ambaixador a la ciutat de Londres, ministre a Rússia, acadèmic i gentilhome de cambra de sa Majestat qui junt amb el Comte de Carlet i de l´Alcúdia, Joaquim Antoni Castellví i Idiáquez, Diputat del Comú de la ciutat de València, i qui probablement tenia una gran relació amb la seua neboda perquè fou la seua hereva, s´encarregaren de l´educació de la futura Duquessa d´Almodòvar qui cresqué entre la ciutat de València, on residia la família del seu pare i Madrid, lloc de residència de la seua família materna i lloc en què ella estaria en contacte amb la cultura femenina de l´època com eren les tertúlies i la Junta de Dames de la Societat Econòmica Matritense que aparegué l´any 1787. Fou casada amb el seu cosí Benet Ossorio Lasso de la Vega el 15 de setembre de l´any 1782 essent el matrimoni anul•lat l´any 1789. L´any 1796 morí sense fills el seu oncle Pere Francesc Luxán i Góngora passant a ser Josepa Domènica la Duquessa d´Almodòvar. Encara que hi ha mancances en la reconstrucció de la seua vida referents a la seua biblioteca, puc deduir que aquesta senyora fou una dóna il•lustrada del segle XVIII perquè estigué subscrita a diferents periòdics, en una època en què les dones pràcticament no participaven de la cultura, com El diario curioso, erudito, económico y comercial, al qual fou l´únic que es subscriví amb el seu marit, El Diario de Madrid, La Espigadera o El Diario de Valencia, als quals es subscribí ella sola, a més que fou l´encarregada de dur endavant les seues propietats les quals, per desig seu, foren deixades per a la formació de la seua testamentaria benèfica, després de la seua mort ocorreguda el mes de febrer de l´any 1814, la qual seria l´encarregada de construir escoles per a xiquets i xiquetes de les poblacions d´on ella fou senyora, a més d´ajudar mitjançant l´aixovar, als òrfens de les poblacions perquè pugueren casar-se, cosa que la feia una dona avançada per a l´època.

• PATRIMONI ARQUITECTÒNIC.

La part del treball referent al patrimoni de la Duquessa d´Almodòvar al País Valencia ha sigut una mena de recerca per esbrinar i reunir els edificis més importants d´aquesta senyora, a més d´establir l´origen de les herències i els vincles. El palau dels Català de Valeriola a la ciutat de València, que sembla ser d´origen àrab, és l´edifici on Josepa Domènica Català de Valeriola va nàixer l´any 1764 i morí en el mes de febrer de l´any 1814. Encara que no he trobat gran quantitat de dates als Arxius que he consultat sobre aquest edifici, he de destacar que en ell s´han descobert i estudiat amb l´última restauració duta a terme l´any 2005, les diferents parts de la construcció de l´edifici pràcticament, quasi tot ja de l´època neogòtica quan fou habitat per la família dels Escofet i posterior a la duquessa d´Almodòvar, mentre que els enteixinats de l´entresol de la fi del segle XVII principi del segle XVIII i les pintures de la suposada estància utilitzada a la planta principal com a oratori a més de la important escala gòtica de l´edifici, sí que són exemples de la construcció que daten de l´època en què Josepa Domènica habità aquest edifici.

El Palau de la Duquessa d´Almodòvar a la vila d´Ontinyent, d´origen possiblement també àrab i en l´actualitat en un estat lamentable de conservació, probablement no fou habitat mai per la Duquessa d´Almodòvar i possiblement tampoc el visità ni realitzà cap obra en ell, perquè les modificacions més importants s´han produït al segle XX quan fou ocupat per nombroses vivendes. Fou heretat per part del seu oncle, el Comte de l´Alcúdia i de Carlet Joaquim Antoni Castellví i Idiáquez, l´any 1800. A l´Arxiu de la Diputació Provincial de València sí que he trobat referències al palau en relació als luxosos jardins que posseïa l´edifici, sobretot en època dels Blasco, al segle XVI i XVII dignes dels il•lustres hostatges que arribaven a aquest palau com la futura emperadriu Margarida d´Àustria. Referent a la Duquessa d´Almodòvar al mateix arxiu consta que tenia aquesta senyora en aquest palau habitacions llogades a persones de la vila d´Ontinyent. Encara que el palau pràcticament conserva pocs vestigis del seu passat senyorial, ha sigut interessant visitar-lo i sobretot poder veure els soterranis de l´edifici d´època medieval.

El palau de la Duquessa d´Almodòvar a la vila de Gestalgar, antic palau de la família dels Mompalau, comtes de Gestalgar, fou també herència del seu oncle, el Comte de l´Alcúdia i de Carlet. Probablement del segle XV poc es conserva d´aquest edifici perquè actualment l´illa de cases que el formava està ocupada per diferents vivendes. Sols es conserva part de la façana principal, les antigues cavallerisses i la torre d´estructura quadrangular i possiblement d´època renaixentista.

A més dels palaus, qüestions relacionades amb la Duquessa d´Almodòvar també han sigut la construcció de la Capella de Comunió al segle XVII a l´església de Sant Llorenç a la ciutat de València, a l´actualitat desapareguda, lloc on fou batejada el dia 2 de novembre de l´any 1764. Són importants també les obres de remodelació que ella dugué a terme l´any 1795 a la Capella de Sant Antoni Abad de la Catedral de València, lloc amb benefici sepulcral per a la família dels Català de Valeriola des del segle XV i on segons el testament de la Duquessa d´Almodòvar, ella fou soterrada. Destaca per a aquesta capella la realització de dos quadres per part del pintor valencià Vicente López, els anomenats de Sant Antoni Abad i La Fugida a Egipte realitzats a la fi del segle XVIII. Al mateix temps que decidí reformar aquesta capella també dugué a terme la reforma de la Capella de Santa Llúcia i Sant Bernat a l´església de Sant Caterina Màrtir a València, lloc on la família dels Valeriola tenia el benefici sepulcral fundat per Arnau de Valeriola a la fi del segle XIV.

Qüestions menors però no per això menys interessants són la casa- palau de la vila de Xaló, l´única de la Marina Alta on apareix la denominació de palau, i la casa de la duquessa d´Almodòvar a la població de Gata de Gorgos, propietats heretades també pel seu oncle el Comte de l´Alcúdia i de Carlet. Cases que a l´actualitat són de propietat particular però que encara conserven les seues característiques senyorials, sobretot la casa-palau de Xaló qui Purín Server Giner em permeté conéixer molt amablement. Però sobretot són les dues poblacions d´on ella era baronesa en què la figura de la duquessa d´Almodòvar ha romàs més en el record degut a les escoles pagades per la seua testamentaria i per la construcció de l´església de Santa Maria de la vila de Xaló per part de la baronesa de la població i finalitzada per la seua testamentaria l´any 1834, a diferència de l´església de Sant Miquel Arcàngel de la població de Gata de Gorgos que no fou construïda per Josepa Domenica Català de Valeriola, encara que en la població així es creu, perquè data del segle XVII i per tant construïda pels fundadors de la baronia, els Íxar.

CONCLUSIÓ

En definitiva aquestes foren les propietats que Josepa Domènica Català de Valeriola tingué, la dona més rica de la València de principi del segle XIX. L´acumulació de patrimoni és fruit de la política matrimonial encapçalada per la noblesa. Amb ella finalitza el llinatge dels Català de Valeriola, una família que des de l´oligarquia urbana aconseguí emparentar amb els Castellví i amb Grans d´Espanya com després foren els Almodòvar. Possiblement aquesta senyora cansada de pleits i problemes relacionats amb la successió pel simple fet de ser dona, ja que les lleis forals no permitien que els vincles foren heretats per dones, fundà una testamentaria benèfica d´acord amb el pensament il•lustrat de l´època. Mitjançant aquesta fundació arribà a les poblacions d´on ella era senyora la creació d´escoles tant per a xiquets com per a xiquetes i sobretot l´ajuda als més necessitats, els òrfens que volien casar-se i fundar la seua pròpia família. Part del seu patrimoni passà a diferents propietaris perquè molts foren els nobles que el reclamaren venguent finalment part d´aquest, així com també ho va fer la seua testamentaria. És una llàstima que aquesta senyora per a mi tant interessant i per qui he sentit vertadera passió mentre he realitzat aquest treball d´investigació, haja estat oblidada al llarg del temps i espere que en aquest treball aquesta mancança siga una mica suplida però que també puga obrir un camí llarg per a futures investigaciones sobre la seua figura o sobre altres figures femenines oblidades.

Disfruten aquest llibre amb la portada dissenyada per Pau Gonzàlez d´edicions 96 on apareix una imatge de la façana principal de l´església de Santa Maria de Xaló, rodetjada per taulells ceràmics de la façana del palau dels Català de Valeriola a la ciutat de València. A tots vostés gràcies per la seua asistència, pel seu interés i per l´ànim que sobretot la població de Xaló m´ha trasmet sempre perquè aquesta investigació fos una realitat i no es quedara amb una simple il•lusió. Especialment agrair a Carmina la seua il•lusió i treball, a l´alcalde de Xaló Cèsar Sivera Ripoll i al regidor de cultura Jaume Fullana per confiar amb mi i a l´Institut d´Estudis comarcals de la Marina Alta per la seua col•laboració, no oblidant-me de la meua família i dels companys ací presents.