Xarxa Feminista PV

Entrevista a Amàlia Alba

Domingo 31 de enero de 2016

El Punt 29-01-2016

“S’ha intentat desprestigiar sense èxit la paraula feminisme” Amàlia Alba és una psicòloga de professió que desenvolupa el seu mestratge professional a Picanya tot i compaginant-lo amb el compromís social des de la perspectiva de gènere

E.Castellano - Paiporta

Fa temps que presideix i coordina l’associació Dones Progressistes, una agrupació voluntària de persones preocupades perquè aquesta societat siga més justa i més igualitària, on les dones puguen tenir el seu espai sense cap mena de dificultat.

Té trellat aquesta mena d’agrupacions?

Té molt de trellat perquè, cada dia veiem com som una societat que continua discriminant i violentant les dones, que la violència sexista acaba matant-les. Parlem d’una violència que està molt arrelada a un poder que encara hui està en mans dels homes i és per això que costa molt fer el canvi necessari.

S’ha de seguir explicant el moviment feminista?

Esdevé fonamental. A l’hora d’educar, si no eduquem en igualtat, no entendrem mai que aquesta societat ha canviat. Els homes han d’aprendre a saber estar en una societat diferent i no repetir els patrons en que els nostres avantpassats van estar educats. Els xics joves han de saber què és el que esperem d’ells les xiques, perquè si es continuen ficant com a valors, l’arrogància, fer-se el fatxenda o ser més violent i dominador, això no és el que volem les dones.

Resulta fonamental educar en igualtat des de la més tendra infantesa i que accentuem aquesta educació, en l’etapa de Secundària, moment en què s’assenten els patrons de comportament.

Com es pot evitar tant de dolor i sacrifici inútil?

El tema de la igualtat és essencial. La violència és la màxima expressió d’una situació de desigualtat. Pense sincerament, que l’actual situació prové del fet constatable que hi ha massa estaments que entrebanquen espais cap a la igualtat.

Fa falta formació de l’estament judicial, de les forces de seguretat, als mitjans de comunicació... per caminar junts i evidenciar que la violència masclista és fruit de la desigualtat que estem vivint dins d’aquesta societat patriarcal, on els homes es neguen a deixar espais de poder.

És brutal seguir escoltant després d’una mort d’una dona innocent, aquella frase lapidària “alguna cosa haurà fet”. Les dones no ho hem tingut fàcil històricament, ni tan sols ara en aquesta societat que sembla més humanitària. Formació i conscienciació, és el que ens cal.

Bufen bons vents per al feminisme valencià?

Sí, sí. Hi ha una cosa fonamental; en totes les conselleries hi ha unitat d’igualtat i això obre les portes a poder interpretar qualsevol aspecte social des d’aquesta perspectiva de gènere. Aquesta nova situació ajudarà a fer visible com hi ha accions de govern que poden repercutir de manera negativa per a una part important de la població i això suposa un gran pas.

S’ha d’eixir al carrer cada vegada que hi ha un feminicidi?

Algunes persones comencen a reclamar la necessitat de descanviar els minuts de silenci per accions cada vegada més contundents. A cada víctima que es produeix, cal anteposar-li aquest temps de silenci, perquè també el silenci és reivindicatiu, conscients però que a més d’això, s’ha de fer pedagogia sobre aquesta situació de desigualtat. Cada vegada que mor una dona, no ens podem acostumar a aquest fet i és per això que cal sortir al carrer.

Som més de quatre en aquesta lluita?

Unes poques més; quatre en són poquetes. Afortunadament, durant tot aquest recorregut fet per les dones, s’han afegit joves, bastants joves, que han sumat quotes de conscienciació i totes plegades procurem que aquesta situació no continue així. Sí, sí, afortunadament en som més de quatre i de quatre-centes.

L’esperit del carrer Nàquera

Per a les associacions de dones que malden per bastir aquesta societat més igualitària, l’edifici del carrer Nàquera de València esdevé tot un símbol de llibertat i de recuperació d’espais d’igualtat.

Tota l’etapa de governs del PP ha suposat per a aquestes organitzacions, una autèntica discriminació pel fet que, a més de fer-les sortit d’aquest espai conquerit, s’aplicaven programes d’aparador però ben poc efectius.

L’estada d’aquestes organitzacions als locals del carrer Martínez Cubells, ha suposat una autèntica travessia del desert, ningunetjades i deixades a la seua sort. El canvi de vents polítics, ha fet albergar esperances en recuperar el que va suposar durant els anys huitanta i noranta, l’esperit del carrer Nàquera.

Aquesta obertura, va més enllà del que suposa tronar a posar en marxa un espai; suposa la recuperació del Consell de la Dona, la restauració dels instituts de la dona i la implementació de polítiques d’igualtat, que tanta falta fan per recuperar el pols de la lluita i de la reivindicació. Nàquera és un espai de les dones, del teixit associatiu de dones.

Comentar esta breve

SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0