El 29 de setembre, les dones tenim prou motius per a fer vaga. Macu Gimeno

Macu Gimeno

El 29 de setembre serà una jornada de lluita per a defensar els serveis públics, les prestacions socials, els drets laborals aconseguits després de tants anys de lluites i sacrificis. Hem de recordar que les dones -en qualssevol tram d’edat- serem les més afectades per les mesures del govern de l’estat, ja que abans de la crisi patíem més precarietat laboral i més taxa d’inactivitat, menys prestacions i salaris més baixos. En aquest panorama, les mesures actuals encara agreujaran més aquesta situació. La falta d’inversió pública ens afectarà en dues vessants. D’una banda, haurem d’assumir més treball no remunerat de cura de les criatures o de les persones dependents. D’altra, la falta d’inversió generarà més atur. I les dones cobrem les prestacions durant menys temps i en menor quantia.

Les dones, més necessitades d’ocupació -en molts casos les úniques que aporten un sou a l’economia familiar- , hauran d’acceptar treball precari, exposades a les arbitrarietats de l’empresa, ja que les condicions laborals no estaran garantides pels convenis col·lectius. La rebaixa en els salaris en el sector públic perjudicarà especialment a les dones, majoria en les Administracions Públiques. El terme mitjà de salaris que percebem, igual que en l’àmbit privat, és més baix que en els homes. Els sectors especialment feminitzats són precisament els pitjor remunerats.

Les dones continuem patint discriminació en el món laboral. Els plans d’igualtat -una bona ferramenta per a poder-la combatre- són encara una utopia en la majoria de les empreses i en les administracions públiques. La crisi està servint d’excusa per a deixar-los de banda o convertir-los en paper mullat, ja que no es dedicaran recursos per al seu desenvolupament.

A més, la congelació de les pensions, que en les dones són menors que les que cobren els homes, afectarà a més de la meitat de les persones pensionistes: les dones. I l’augment del còmput de 15 a 20 anys per a accedir a la prestació mínima de jubilació i incapacitat permanent, és pitjor per a les dones, ja que tenim majors períodes d’inactivitat, pels anys dedicats a la cura de les criatures i de les persones dependents. Les dobles i triples jornades que duem les dones al llarg de la vida laboral -amb motiu de realitzar els treballs domèstics, la cura de persones, la criança- fa que la nostra salut es ressenta més. A més, en sectors especialment feminitzats com educació, sanitat, serveis socials o neteja, és complicat realitzar les mateixes funcions a mesura que es compleixen anys, pel desgast físic i psíquic. En quines condicions de salut estarem treballant, amb l’ampliació de l’edat de jubilació als 67 anys?

Les dones seguim sent majoritàriament les encarregades de les atencions, tant de les filles i fills, com de les persones en situació de dependència. Per tant, serem les primeres afectades amb la desaparició de l’ajuda per naixement, que a més afectarà especialment en el cas de les famílies monomarentals. Però també per la no-retroactivitat de les ajudes de la dependència. Per tot, el 29 de setembre, les dones tenim moltes raons per a fer vaga.

Coordinadora de l’àrea de la Dona. Intersindical Valenciana

Fte. Levante.emv