Xarxa Feminista PV
Portada del sitio > IGUALDAD y DERECHOS > Andorra, en lluita per la despenalització de l’avortament

Andorra, en lluita per la despenalització de l’avortament

Jueves 10 de octubre de 2019

Al país pirenaic, on l’avortament és il·legal, les dones reclamen el dret a interrompre el seu embaràs de manera legal, segura i gratuïta. El passat dissabte 28 de setembre, amb motiu del Dia d’acció global per un avortament legal i segur, van sortir al carrer arran d’una convocatòria de l’organització feminista andorrana Stop Violències

Andorra La Vella María Sanz 30-09-2019 La Directa

JPEG - 150.5 KB
Manifestació per l’avortament lliure i gratuït a Andorra / Marta Perez Santos

“Alerta, alerta, alerta el Principado, el aborto será legal en Andorra y todos lados”. És el que es va sentir a l’avinguda Carlemany d’Andorra la Vella, artèria comercial de la capital que, el passat dissabte 28 de setembre al vespre, era plena de vianants. El crit provenia d’un grup de vora 150 manifestants que reclamaven un dret al que mai han tingut accés les dones del Principat: el d’interrompre el seu embaràs de manera legal, segura i gratuïta.

A Andorra, l’avortament està restringit per l’article vuitè de la Constitució de 1993, que reconeix el dret a la vida “i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. La prohibició va fer-se més explícita al Codi Penal de 2005, que recull els “delictes contra la vida humana prenatal”.

L’article 108, sobre avortament consentit, imposa penes de tres mesos a tres anys de presó a aquelles qui produeixin l’avortament d’una dona amb el seu consentiment, a més d’una “inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys”. A més, el codi expressa que les dones que produeixin el seu avortament o l’hagin consentit seran castigades amb una pena d’arrest, sense especificar-ne el temps de durada d’aquesta sanció.

L’origen de la prohibició es troba en la particular forma de l’estat al Principat d’Andorra, amb dos caps d’estat: el president de la República Francesa i el bisbe d’Urgell. El Vaticà va advertir a aquest últim que, en cas d’aprovar-se la despenalització de l’avortament a Andorra, el faria abdicar, amb la qual cosa l’Estat perdria la seva estructura, establerta l’any 1288. Per la seva banda, l’altre cap d’Estat del Principat, el president francès Emmanuel Macron, va dir en la seva visita a Andorra fa dues setmanes que “respectava la sobirania d’Andorra per decidir sobre l’avortament”.

JPEG - 160.9 KB
Manifestació per l’avortament lliure i gratuït a Andorra |Marta Perez Santos

Maternitats forçades

La conseqüència més directa de la prohibició de l’avortament a Andorra són les maternitats forçades, segons explica Marta Garcia, de Stop Violències, una organització feminista andorrana que va convocar la manifestació de dissabte passat coincidint amb el 28 de setembre, Dia d’acció global per un avortament legal i segur.

“Moltes dones acaben tenint fills que no volen. Si estaves en una situació de precarietat econòmica, o si ja tenies fills i en ve un altre que no esperaves, això encara empobreix més les dones. Si ets una dona jove que no tenies pensat tindre aquest fill, has de canviar el teu pla de vida”, assegura Garcia.

"A Andorra es troben casos de dones embarassades amb un fetus no viable que han d’esperar al tercer trimestre del seu embaràs per tal que els sanitaris puguin posar fi a la gestació"

Afegeix que a Andorra es troben casos de dones embarassades amb un fetus no viable que han d’esperar al tercer trimestre del seu embaràs per tal que els sanitaris puguin provocar-les un part i posar fi a la gestació, una situació que les activistes de Stop Violències consideren com “una forma de tortura”.

En el cas de les dones que han patit una violació, Garcia explica que als hospitals andorrans les poden proporcionar la coneguda com pastilla “del dia després” però, depenent del temps transcorregut des de l’agressió sexual, aquest medicament pot resultar ineficaç per evitar un embaràs.

Vanessa M. Cortés, presidenta de Stop Violències, va més enllà i assegura que a l’organització han arribat casos de nenes de 12 o 13 anys que han quedat embarassades a conseqüència d’una violació, i han estat obligades a parir per no poder accedir a un avortament.

Viatjar per avortar

Davant d’aquestes situacions, moltes dones andorranes viatgen a l’Estat francès o a Catalunya per interrompre el seu embaràs de manera segura. Cortés ho sintetitza amb una frase, que fa referència al turisme de compres a l’Estat pirinenc: “Tu vens a Andorra a comprar perfums, nosaltres anem al teu país a comprar drets”.

L’activista explica que haver de sortir d’Andorra per avortar implica uns costos econòmics: el copagament de l’ecografia i la consulta ginecològica a Andorra, el viatge d’anada i tornada o els dies de baixa laboral després de la intervenció, a més de comptar amb el preu del procediment en els casos en què no es pugui fer al sistema públic de salut.

ovint, però, les dones que volen avortar es troben sense recursos per fer front a aquestes despeses. És per això que des de Stop Violències es va posar en marxa la Xarxa La Meri, que proporciona a les dones informació, acompanyament i una ruta segura per poder avortar a Catalunya.

"Stop Violències va posar en marxa la Xarxa La Meri, que proporciona a les dones informació, acompanyament i una ruta segura per poder avortar a Catalunya"

“Una vegada la dona ha decidit interrompre el seu embaràs, informem d’un servei públic i gratuït de salut a Catalunya, per tal que les dones no hagin d’anar a clíniques que no coneixen o pagar un avortament de la seva butxaca. Tenim una xarxa establerta perquè aquestes dones se sentin acompanyades i segures que, a on van, les atendran bé”, explica Marta Garcia.

A Catalunya, aquesta xarxa rep el suport de Ca la Dona, l’Associació Drets Sexuals i Reproductius i la Marea Verde Barcelona, aquesta última sorgida en suport de les mobilitzacions per l’avortament legal, segur i gratuït a Argentina. Rita Faustino, integrant de Marea Verde Barcelona, diu que una de les premisses d’aquesta organització és “acompanyar les lluites de tots els països on l’avortament no és legal”, i per això van “adoptar la lluita d’Andorra com a pròpia”.

“Barcelona rep a moltes noies andorranes que volen avortar, i s’apropen a nosaltres perquè tenim la informació. Oferim un espai de contenció i sororitat, perquè la dona o el cos gestant arriba en un estat de vulnerabilitat extrema, ja sigui per qüestions físiques, psicològiques, o per la vulneració dels seus drets. Nosaltres les acompanyem i les derivem a llocs segurs per a la intervenció”, explica Faustino.

La seva companya Florència Di Stefano expressa que generalment intenten que les dones puguin accedir a l’avortament en un centre de salut públic, per tal que la intervenció sigui gratuïta, i que normalment recomanen un avortament farmacològic, mentre que els avortaments quirúrgics es reserven per casos puntuals.

JPEG - 147.9 KB
Manifestació per l’avortament lliure i gratuït a Andorra |Marta Perez Santos

Per la seva banda, Sílvia Aldavert, de l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, afirma que aquesta organització també acompanya a les dones andorranes que decideixen avortar en tot el procés: des del viatge, els serveis de salut, quan s’han de quedar a dormir a Catalunya… “Nosaltres vam pensar en com van començar les xarxes per l’avortament a Catalunya a finals dels 70 i principis dels 80, quan l’avortament era il·legal però les dones avortaven perquè hi havia aquesta xarxa, i vam aplicar aquesta lògica amb Andorra”, recorda.

Aldavert afegeix que l’avortament “és encara un tema tabú, i totes les dones porten l’estigma, la desinformació i la culpa per pensar que fan alguna cosa malament”, però aquestes situacions “es multipliquen per mil amb les dones andorranes”. “El fet d’haver de sortir del teu país i anar a un altre per fer alguna cosa que saps que és il·legal al teu país et fa córrer un risc i enfrontar una solitud que, malgrat tot l’acompanyament, és difícil d’evitar”, expressa.

Exercir els drets en el propi país

És per això que, malgrat que faciliten la possibilitat de viatjar als països veïns per avortar, les activistes insisteixen en el fet que les dones andorranes tenen dret a poder interrompre el seu embaràs de manera legal, segura i gratuïta al seu propi país.

“L’avortament s’ha de despenalitzar, primer de tot, perquè és un dret humà, un dret fonamental de les dones, i que estigui prohibit encara és il·lògic. I, a més, perquè moltes dones posen en risc la seva vida per avortar”, emfatitza Aldavert.

Joana, activista de Stop Violències, coincideix amb ella i assegura que l’accés a l’avortament al mateix país afavorirà, sobretot, a les dones més pobres. “A Andorra s’amaguen els pobres, però n’hi ha. Aquestes persones es veuen obligades a tindre fills perquè no tenen prou diners per marxar a Catalunya o a França per avortar i, després, amb quins recursos els mantindran?”, interroga.

Marta Garcia assegura que, tot i que el camí cap a la despenalització de l’avortament a Andorra es presenta llarg, les mobilitzacions feministes dels últims anys han provocat que, a les darreres eleccions generals, els partits hagin hagut de pronunciar-se sobre el tema.

En aquest camí, fites com la manifestació del passat 28 de setembre, amb el suport d’activistes pel dret a l’avortament de països com França, Portugal, Marroc, Argentina o Uruguai, contribueix a visibilitzar el reclam de les andorranes i fa encara més palès la solidaritat internacional del moviment feminista.

Comentar esta breve

SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0