Sembla necessari que des del Comité Local de València del PCPV fem una anàlisi del procés congressual en la nostra organització cap al XVI Congrés del PCE, per tal de detectar les deficiències que s'hagen produït en el funcionament del Partit en la nostra ciutat i prendre les mesures per a corregirles cap endavant.
Certament, en la nostra organització hem acomplit les tasques que teniem encomanades cap al Congrés: s'han reunit les 4 Agrupacions, s'han debatut els documents i elegit delegats per l'Assemblea Congressual del PCPV, i en l'Assemblea de València s'han debatut les corresponents esmenes i aportacions i elegit els delegats directes que ens pertocava per la Congrés del PCE. Però la forma d'acomplir aquestes tasques ha tingut sèries deficiències que han de ser subrratllades.
En primer lloc, ha hagut problemes de convocatòria de les Agrupacions. En alguns casos, la convocatòria per correu ha arribat tard, i s'ha hagut de suplir per telèfon, procediment que no assegura que s'arribe a tota l'afiliació. I això no únicament en l'Agrupació Est, amb una crisi de direcció després de la defecció del responsable d'organització i l'allunyament físic de la coordinadora. Certament, a pesar de tot l'assistència, tot i que percentualment reduida, ha segut suficient per a possibilitar el debat en les Agrupacions. Però la preparació d'un Congrés és un procés de la màxima rellevància que requeria una millor programació de les reunions garantint el dret de tota l'afiliació a ser convocada en temps i forma, essent així que el calendari es coneixia amb suficient antelació. Certament, el paréntesi nadalenc pot haver contribuït al retard en les convocatòries, però aquesta és una situació que no s'hauria de tornar a repetir, i en particular en la preparació del proper IX Congrés del PCPV.
En segon lloc, i encara que en totes les Agrupacions s'han elegit els delegats a l'Assemblea Congressual del PCPV (en un número en ocasions superior a l'assistència), ha hagut una falta de correspondència entre la formulació de propostes per als documents i la proposta de delegats per al Congrés del PCE. Així, únicament la trontollant Agrupació Est va fer completaments "els deures" proposant alhora esmenes i delegats, de la mateixa Agrupació. Les Agrupacions Sud i Oest va proposar esmenes, però no van proposar cap delegat. I l'Agrupació Nord, que no va proposar cap esmena, va proposar delegats i delegades de diferents Agrupacions.
Aquesta és, si més no, una situació singular: per tal com els delegats i delegades s'elegeixen per a representar les organitzacions en el procés congressual, seria dessitjable que la seua elecció i proposta es fera vinculada al debat dels documents, única forma de que puguen efectivament representar les posicions expressades en aquest debat. A més, no s'hauria de supeditar la realització d'un debat sobre els documents en les Agrupacions al fet que es presenten esmenes: caldrà preveure que els seus coordinadors assumisquen la responsabilitat d'introduir el debat en qualsevol cas amb una presentació adient.
En la Comissió de Candidatura, a més, es va donar el cas que tots els seus membres, llevat d'ú, ho eren del Comité Local. I que la proposta de 4 delegats que finalment va presentar davant de l'Assemblea de València estava formada íntegrament per membres del Comité Local, tots els quals menys ú ho eren també de la Comissió de Candidatura. Certament, això admet una interpretació positiva: que les Agrupacions van expressar la seua confiança en els membres del Comité elegint-los per a representar-los en la Comissió de Candidatura i proposant-los per al Congrés. Però tot això en conjunt dóna una impressió que no és la més favoridora de la participació de la base des de les Agrupacions.
I tot això agreujat, a més, pel que el Comité Local no va proposar criteris per a la delegació quan va escollir els seus representants en la Comissió de Candidatura, i no es va reunir, després de les Agrupacions, per a coneixent les seues propostes intentar fer una proposta de síntesi que els seus representatns pogueren traslladar a la Comissió de Candidatures. Certament, hi havia problemes de calendari, tenint en compte que alguna Agrupació es va reunir fins i tot després del termini prefixat, i que a més el solapament del procés congressual del PCE amb l'elaboració del document per al congrés del PCE afectava a qui era membre alhora del Comité Local i de la Comissió de Redacció. Però això no lleva que haguem de constatar que el Comité Local va defugir, en la pràctica, el seu paper de direcció.
Arribats a l'Assemblea, la falta de correspondència entre la dinàmica de debat dels documents i la dinàmica d'elecció de la delegació va arribar a extrems alarmants: per una banda, la gran majoria de les esmenes s'aprovaven per consens o per gran majoria, i en les poques votacions realitzades no s'apreciaven blocs cristalitzats; per altra banda, a l'hora d'elegir la delegació es presentaren, no una ni dos, sinó tres candidatures.
D'aquestes, una corresponia a la Plataforma Federal d'Opinió que havia fet públiques les seues propostes per al Congrés, si bé la presentació de la candidatura tampoc es corresponia amb la seua participació en les diferents Agrupacions defensant aquestes propostes. Per altra banda, l'acord del Comité d'oferir la possibilitat de participació en la Comissió de Candidatura, amb veu i sense vot, d'una portavocia de les Plataformes formalment constituides, sembla que no va arribar al seu coneixement: on es va informar d'aquest oferiment no semblava haver cap membre vinculat a la Plataforma en qüestió, i on hi havia presència de tals sembla que no es va informar. De manera que aquesta possible via per a explorar un consens general en la Comissió de Candidatures ni tan sols es va utilitzar.
I pel que fa a l'altra candidatura, provinent d'un conjunt de camaradas que s'identificaven com a vinculats al moviment obrer, no corresponia a cap posició política públicament coneguda.
Cal subrratllar que, en consonància amb l'estructura d'Agrupacions existent, les esmenes relacionades amb el moviment obrer no eren presentades, clar, per la Comissió de Moviment Obrer (ni aquesta havia presentat prèviament i públicament cap proposta), sinó per diferents Agrupacions, i totes elles, sense excepció, van ser aprovades per unanimitat, no suposant per tant posicions diferenciades.
Tot això, en el seu conjunt, mostra una situació viciada que pot ser símptoma de funcionaments no orgànics, on una part del debat, en particular la que fa referència a l'elecció de persones, es desenvolupa al marge de l'organització regular del Partit.
Les mesures per a superar això cal plantejar-les en un sentit positiu. És a dir, no es tracta de prohibir que ningún es reunisca, prenga cerveses o sope amb ningú, sinó de potenciar les estructures orgàniques del Partit (Agrupacions, Comité i Assemblea) com els canals adients per a plantejar obertament qualsevol qüestió, única forma, a més, de mantenir la vitalitat d'aquestes estructures, i de que en cada cas les eventuals discrepàncies es plantegen de forma transparent al voltant dels debats actuals, i no de debats anteriors, única forma, a més, d'avançar en la síntesi de posicions.
Per altra banda, si en alguns casos es poden produir inercies del passat, en funció d'anteriors alineaments en anteriors processos electorals, situacions que caldrà superar potenciant l'organicitat en la forma indicada, hi ha alguns problemes que poden tenir causes estructurals.
En particular, el que se deriva de la inexistència d'Agrupacions sectorials o de centre de treball, que fa que les persones que desenvolupen la seua activitat principal en l'àmbit del moviment obrer, i que a sovint tenen poca vinculació amb l'àmbit del seu lloc de residència, tenen com a únic àmbit de militància regular les Agrupacions territorials (en el nostre cas, vinculades als 4 punts cardinals). Això, tot i ser necessària, no es pot suplir únicament amb la Comissió de Moviment Obrer: aquesta pot ser un àmbit d'elaboració de propostes específiques, però no un àmbit de representació i participació en la vida general del Partit.
Per això, no és adequat acusar als companys i companyes que van presentar la tercera candidatura de deslleialtat amb la Comissió de Candidatura: no estaven ni podien estar representats en aquesta, que únicament tenia representants del Comité i de les 4 Agrupacions existents.
En aquesta situació, caldrà plantejar-se alternatives de futur de més ampla volada per a un problema que no respon a diferències polítiques i per tant no encaixa en l'articulació de corrents o plataformes en el marc d'un debat congressual. Pel contrari, el problema de fons que cal plantejar és que un partit obrer, com el Partit Comunista, necessita organitzar-se en els centres de treball, i sense això està inevitablement coixo.
Per això, i en tant no sembla viable la formació immediata d'Agrupacions de centre de treball o fins i tot de sectors definits de la producció, caldria plantejar-se l'estudi de la conveniència de constituir formalment una Agrupació de Moviment Obrer, si els corresponents camarades estan disposats a assumir totes les funcions pròpies d'una Agrupació, i en primer lloc la d'impulsar la presència del Partit als centres de treball. Si aquest treball es desenvolupara correctament, a més de proporcionar un canal natural de participació en la vida orgànica del Partit dels actuals militants obrers que participen escasament en les Agrupacions territorials, en la mesura en que estimulara l'ingrés al Partit de militants obrers podria obrir la via per a l'estructuració del Partit als sectors de la producció i grans centres de treball.
Naturalment, el desplaçament a aquesta nova Agrupació
de militants provenints de les Agrupacions actuals podria fer aconsellable
replantejar-se l'estructura d'aquestes. És un debat en tot cas que
caldria acometre sense precipitacions, i buscant en cada cas la millor
forma de potenciar l'enfortiment orgànic del Partit i la participació
democràtica dels seus membres en la seua vida orgànica i
en la seua projecció social.