1º esborrany d'INFORME-Guió per a l'Assemblea de València del PCPV

El XVI Congrés del PCE, reunit els dies 1, 2 i 3 de març, ha reafirmat els nostres principis i objectius comunistes com a base per a la nostra cohesió, no tancant-nos dins del partit, sinó impulsant la mobilització política i social en defensa de les llibertats i contra el capitalisme i la seua actual principal concreció, la globalització neoliberal, dins d'Izquierda Unida (amb la qual reafirmem el nostre compromís estratègic), dels sindicats (i específicament CC.OO.) i del moviment contra la globalització neoliberal, al qual el Congrés ha donat un especial relleu.

Posteriorment el IX Congrés del PCPV, reunit els dies 31 de maig i 1 de juny, s'ha tancat amb un ampli acord sobre els Documents Polítics i Estatuts, que van ser aprovats per 102 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions.

Cal ressenyar que es va arribar a redaccions consensuades sobre tots els apartats referents a l'anàlisi de la situació internacional, de l'Estat Espanyol i del País Valencià i als principis i objectius programàtics del Partit, centrant-se la discrepància en la tàctica en relació a l'Entesa, si bé també sobre aquest tema es va arribar, en l'apartat B del Document Polític, a consens sobre redaccions transaccionals. En l'apartat C, l'esmena central que qüestionava l'Entesa va ser rebutjada amb 31 vots a favor, 74 en contra i 14 abstencions. Altra esmena que qüestionava també l'estratègia política del PCPV plasmada en EUPV va ser també rebutjada amb 20 vots a favor, 80 en contra i 10 abstencions.

El IX Congrés del PCPV, per tant, a més de reafirmar la seua unitat al voltant dels seus principis comunistes i els seus objectius programàtiques en la via democràtica al socialisme, ha reafirmat també el seu suport tant a EUPV com a la política per l'Entesa, sense perjudici de la decisió final que caldrà prendre en el Referèndum previst sobre la seua concreció programàtica i electoral..

Pel que fa als Estatus es va votar al Ple una única esmena, que va ser aprovada per 57 vots a favor, 43 en contra i 10 abstencions, obrint la porta a que les eleccions internes es puguen fer per llistes tancades (bloquejades o desbloquejades) o per llista oberta, respectant sempre la proporcionalitat.

Finalment, es van presentar 4 llistes tancades per a la Comissió Política i 2 llistes tancades per a la Comissió d'Estatuts. La votació va donar lloc a una Comissió Política formada per components de les 4 llistes (9+5+5+2=21) i a una Comissió d'Estatuts formada per components de les 2 llistes (3+2=5). Reunida la Comissió Política, va elegir secretari general a Alfredo Botella amb 9 vots (Alfredo Albornos va rebre 4 vots, i va haver-hi 5 vots en blanc).

D'aquesta manera, el IX Congrés del PCPV ha estat caracteritzat per la unitat en la política aprovada però el fraccionament en l'elecció de la direcció. Aquesta mateixa situació es va reproduir també de nou en la prèvia Assemblea de la Ciutat de València. Encara que en aquest cas, a diferència de l'Assemblea prèvia al Congrés del PCE, el Comité Local sí va fer els seus "deures" amb una proposta unitària de delegació, la divisió dels seus representants en la Comissió de Candidatura va contribuir a que no es poguera plasmar en una proposta de la mateixa. En aquestes condicions, la proposta inicial del Comité es va fraccionar en 4 llistes, una de les quals es va retirar, al temps que les dubtes sobre si podien estar en una llista persones que no l'hagueren avalat va conduir a la retirada d'aquestes. Així, i encara que finalment les 3 llistes restants es van fusionar en una candidatura única, l'absència tant dels components de la llista retirada com de les persones que no havien avalat cap llista provocava un dèficit de representativitat que es va expressar en la votació, amb una majoria de vots en blanc.

Tanmateix, i més enllà de les anècdotes, el procés ha mostrat un inadequació del sistema de llistes tancades, tant en el Congrés del PCPV com en l'Assemblea de València. De fet, aquest sistema pot generar una greu contradicció política en tant que, al presentar-se distintes candidatures tancades amb propostes polítiques diferents entre sí, i diferents en determinades qüestions a la política aprovada pel Congrés, podria expressar-se en l'òrgan de direcció una majoria contrària als acords congressuals, si no s'enten cabalment que, un lloc elegida la direcció, tots els seus membres han d'aplicar aquests acords per damunt de les prèvies propostes de les seues candidatures. Afortunadament, si no fora així, els Estatuts del Partit donen l'opció de promoure la convocatòria d'un Congrés Extraordinari.

Però per a evitar aquestes situacions cal superar el sistema de llistes tancades, que són un càncer per a la unitat del Partit, el qual no pot ser una "coalició" de fraccions. Un lloc aprovats els acords congressuals o assemblearis, l'elecció de la direcció s'ha de reduir a triar les persones més adequades per a portar-los a cap, i això s'ha de fer buscant el consens i en llista oberta, respectant, com indiquen els Estatuts del PCPV, la proporcionalitat entre les diverses propostes, però tenint clar que aquestes propostes no s'han d'entendre com a candidatures enfrontades, sinó com a diferents recomanacions de vot, que poden tenir una part coincident i altra diferenciada.

Això, tanmateix, ha de ser el final del procés. Prèviament caldrà analitzar la conjuntura internacional, espanyola i valenciana per a contextualitzar la nostra actuació en la ciutat de València. Aquest anàlisi caldrà fer-ho de forma actualitzada, tenint en compte la possibilitat de canvis significatius arreu del món, en llocs com Palestina, Sàhara o Latinoamèrica (en particular en Colombia, Venezuela o Argentina, però també en Brasil, Paraguay o Uruguay, on hi ha mobilitzacions en marxa), en França arran de les eleccions legislatives, en la guerra de Bush, etc. En Espanya caldrà valorar el resultat de la vaga del 20-J i les seues repercussions immediates, així com la situació en quant a la Llei de Partits i la legislació sobre ensenyament. Caldrà també una valoració global de la campanya enfront de la Presidència Europea, un seguiment del projecte de base de l'OTAN a Bètera i de la resistència contra les agressions en La Punta i altres llocs del nostre entorn.

Caldrà també fer un balanç del treball realitzat des de les diferents secretaries, tant les orientades al treball intern (coordinació, organització, finances i formació) com les orientades al treball extern (moviments socials, moviment obrer, comunicació), i plantejar les corresponents propostes de treball.

En aquest marc, caldrà dedicar una especial atenció a les mobilitzacions realitzades i en perspectiva en la ciutat de València, valorant les que han tingut una participació multitudinària (contra l'Europa del Capital i de la Guerra, l'1 de maig, per les llibertats nacionals), les que han tingut una participació digna (per l'ensenyament públic, contra les bases de l'OTAN) i les que han tingut una participació escasa (pels drets del poble palestí). Caldrà valorar la importància de les plataformes unitàries (incloent la Plataforma per la III República) i del treball al seu si, així com que el suport electoral de les organitzacions convocants no garanteix per si l'èxit d'una mobilització.

En les perspectives de treball, caldrà prestar especial atenció, en el pla intern, a la formació i a la projectada xarxa de comunicació i coordinació telefònica i a través d'Internet, per tal de possibilitar respostes àgils als esdeveniments externs. I en el pla extern, caldrà marcar prioritats per a la mobilització social, amb especial atenció al moviment obrer i contra la globalització capitalista (impulsant la seua articulació), al moviment veïnal (treballant per una millor connexió entre els Salvem i les Associacions de Veïns que facilite respostes multitudinàries a les agressions contra el medi en que vivim) i als moviments per la pau i la solidaritat (contra l'OTAN, per Palestina i contra les agressions imperialistes que es puguen produir). I així mateix, caldrà centrar esforços en el treball per a impulsar Esquerra Unida i l'Entesa.

Aquest treball s'haurà de situar en el marc dels acords del XVI Congrés del PCE i el IX Congrés del PCPV, que han definit inequívocament el nostre compromís per Esquerra Unida i per l'Entesa.

Per això, un problema que caldrà abordar urgentment és el dels i les camarades que estan fora d'EUPV, parlant i reunint-nos amb ells i elles per tal d'assegurar la seua integració o reintegració al projecte polític del PCPV, incloent aquells que hagen complit ja una sanció de separació. Caldrà plantejar-ho també al si d'EUPV, per tal d'assegurar que tots ells siguen acollits sense problemes. En aquest marc, caldrà assegurar la suspensió de qualsevol col·laboració política entre membres del PCPV i el regidor trànsfuga de l'Ajuntament de València.

Així mateix, caldrà participar al si d'EUPV en el debat sobre la concreció de l'Entesa, tenint clar que des del Partit ja no s'ha de qüestionar el projecte d'Entesa, sinó treballar per la seua coherència programàtica i la seua vinculació a la unitat d'acció en el carrer, com a base per al seu arrelament popular. Quan es plantege el corresponent Referèndum, ho hauriem de tractar en Assemblea del PCPV de la ciutat de València (aprofitant la prevista si el calendari ho permet, o convocant-la ex-profeso en cas contrari) prèviament a la reunió del Comité Nacional que hauria de fixar la posició del PCPV al respecte. En Assemblea hauriem de tractar també sobre la concreció de l'Entesa en la ciutat de València per tal d'orientar als membres del Partit en vistes a la posició que posteriorment adopte EUPV, evitant tant en un cas com en altre que membres del Partit es confronten amb la posició del PCPV al si d'EUPV. Naturalment, les posicions que finalment adopte EUPV seran acatades pel nostre Partit.

En aquesta línia, hem de recordar que els membres del PCPV, sense perjudici de la seua autonomia individual per a buscar el consens al si d'EUPV, han d'actuar en el seu marc organitzats en el PCPV, i no en cap altre organisme o corrent del color que siga. Nosaltres, com a Partit, som una de les components de la pluralitat d'EUPV, i per tant qualsevol projecte d'articular un corrent d'EUPV en base a membres del PCPV hauria de ser abandonat. En tot cas, serà amb mesures polítiques de clarificació, explicació, formació i debat, i no amb mesures administratives, com s'hauran d'abordar qüestions d'aquest tipus i assegurar la cohesió del Partit.

Dons es tracta d'actuar per a ampliar les rengles i la militància del Partit, no per a reduir-les. No podem resignar-nos al procés que comença per la inassistència a les reunions, continua amb el no pagament de les cotitzacions i finalitza amb la baixa per regularització del cens. Caldrà, pel contrari, fer un esforç de recuperació de militància i afiliació i d'ampliació a nous ingressos, especialment al caliu de les mobilitzacions, que d'una forma natural prenguen el relleu de qui es veu forçat a reduir la seua activitat no per falta de consciència política, sinó per l'edat o la falta de salut. Això es facilitarà si organitzem la difusió sistemàtica dels materials i propaganda del Partit, amb el possible repartiment d'un full volant amb una certa periodicitat, incloent sempre la forma de prendre contacte amb l'organització del Partit.

En aquesta direcció, caldrà fer un esforç per a que el procés cap a la propera Assemblea siga el més participatiu possible, per al qual es podria desenvolupar segons el següent cronograma:

Després d'un debat en el Comité Local d'aquest primer esborrany, caldrà fer una nova redacció amb les aportacions realitzades, i especialment en relació a les diferents secretaries, incloent una valoració dels resultats de la vaga del 20-J. Aquest Informe base s'hauria de debatre, corregir i aprovar pel Comité a final de juny, i enviar-se per correu a tota l'afiliació a primers de juliol junt al cronograma i normativa del procés.

A meitat de juliol es podria realitzar un debat públic en la seu del PCPV, organitzat per la Secretaria de Formació i Debat. En aquest debat es podrien presentar aportacions per escrit, que es podrien distribuir entre els assistents. Les aportacions no es votarien, però podrien ser subscrites per qui vulguera donar-lis suport com a propostes de Plataformes. Aquestes poden tractar sobre diferents temes, i per tant cada camarada podria subscriure diferents propostes.

En la segona quinzena de juliol el Comité Local aprovaria la constitució de les Plataformes proposades, sense més limitacions que tenir un text d'una grandària raonable i respectar els acords del XVI Congrés del PCE i el IX Congrés del PCPV, reunint-se en cas necessari amb els seus primers signants, i estudiant la possible integració d'aportacions en el text de l'Informe, tant les presentades en el debat com les que pogueren haguer estat ja proposades des de les Agrupacions.

A principi de setembre el Comité Local acordaria una nova redacció de l'Informe amb aportacions incorporades en el seu cas i actualitzant l'anàlisi de la situació internacional, espanyola i valenciana. Aquesta nova redacció, junt amb els documents de les Plataformes, seria enviada a les Agrupacions per a la seua consideració i debat. Es comunicaria el calendari de reunions de les Agrupacions als primers signats de les Plataformes per a facilitar que subscriptors de les mateixes participen en aquestes reunions per a l'explicació i defensa de les seues propostes. Els membres del Comité podran assistir també a les diferents reunions d'Agrupació per a l'explicació i defensa del seu Informe.

En la segona i tercera setmanes de setembre es reunirien les Agrupacions per a, a més d'organitzar la  participació en la Festa del PCE, debatre l'Informe i en el seu cas les aportacions al mateix i fer propostes per al nou Comité, de la mateixa Agrupació o d'altres, elegint un o una representant per a la Comissió de Candidatures.

En la quarta setmana de setembre el Comité Local elaborarà una proposta de Reglament de l'Assemblea i valorarà les aportacions fetes en les Agrupacions a l'Informe (assumint-les o elaborant transaccionals en el seu cas), així com les propostes de noms per al nou Comité, fent en el seu cas la seua proposta al respecte (amb noms prèviament proposats o amb altres de nous) i elegint un o una representant per a la Comissió de Candidatures, que tindrà així un número impar de membres, facilitant el seu caràcter resolutiu. Se reunirà la Comissió de Candidatures (amb la participació amb veu en el seu cas del primer signant de cada Plataforma o persona en qui delegue), i a partir de les propostes de noms realitzades pel Comité o que tinguen el suport d'un 25% d'alguna Agrupació (tots els quals hauran d'haver testimoniat la seua disponibilitat) intentarà fer una proposta de Comité per consens o, si no fora possible, per majoria, incloent en el seu cas suplents o suplentes.

A principis d'octubre es realitzarà l'Assemblea per a tractar sobre l'Informe i elegir el nou Comité. En funció del calendari sobre l'Entesa, podrà també acordar la seua posició sobre la seua concreció. L'Assemblea estarà presidida per una Mesa formada per una delegació del Comité més una representació de les Agrupacions. En la presentació de l'Informe s'informarà sobre les aportacions que en el seu cas hagen estat assumides. Cada Agrupació disposarà d'un temps màxim, fixat al Reglament, per a la seua intervenció, que es podrà dividir entre diferents portaveus si hi ha posicions diferenciades amb un suport del 25%. A continuació, prèvia una deliberació de la delegació del Comité, el seu portaveu contestarà a les intervencions especificant si en funció dels arguments plantejats s'assumeixen noves aportacions o transaccionals. Si hi haguera aportacions no assumides que tingueren el suport majoritari d'una Agrupació o que sumant el suport en diferents Agrupacions superaren el 25% del total d'assistents a les mateixes, aquestes es votarien prèviament per separat. Finalment, es votarà globalment l'Informe amb les aportacions assumides o aprovades. En el moment de l'aprovació, en el seu cas, de l'Informe, es donaran per dissoltes les Plataformes que s'hagueren constituït.

Pel que fa al Comité, s'informarà al principi de l'Assemblea sobre la proposta inicial de la Comissió de Candidatures, i fins a un termini prefixat es podran proposar altres noms amb el suport d'un 10% dels assistents inicials i constant l'acceptació de la seua disponibilitat. Com es tracta de noms i no de candidatures, cada camarada podrà donar suport a diferents propostes. Durant la deliberació de la delegació del Comité es reunirà també la Comissió de Candidatures amb la participació en el seu cas amb veu del primer signant de cada Plataforma o camarada en qui delegue, per tal de mantenir o modificar la seua proposta inicial tenint en compte els nous noms que s'hagueren proposat. Per a l'elecció del Comité s'obrirà un torn tancat al qual es podrà defensar la proposta de la Comissió de Candidatures o fer recomanacions alternatives. Si una recomanació es presentara abans de l'inici del torn amb un suport del 10% dels assistents al finalitzar la reunió de la Comissió de Candidatures, s'assegurarà la seua distribució per escrit junt a la proposta d'aquesta, el portaveu de la qual tancarà el torn de paraules. Com es tracta de recomanacions i no de candidatures alternatives, diferents recomanacions podran tenir coincidències de persones i no necessitaran l'acceptació d'aquestes. La votació se realitzarà en llista oberta entre tots els noms presentats, i l'escrutini es realitzarà pel mètode indicat en l'annex.

Caldria mantenir una proposta de Comité reduït, on cada membre siga responsable d'una Secretaria o coordinador d'una Agrupació. Per a reforçar el treball polític i cap als moviments socials, es podrien incorporar 2 noves secretaries, orientades al treball en Esquerra Unida i cap al moviment contra la globalització capitalista. D'aquesta manera, el Comité estaria format per 9 membres elegits per l'Assemblea més el coordinador o coordinadora de cada Agrupació, que serien en principi les 4 actualment existents, a no ser que l'Assemblea acordara una reestructuració, per exemple amb 3 Agrupacions territorials i 1 de Moviment Obrer, sense perjudici de que el desenvolupament del Partit poguera donar lloc a la formació d'altres Agrupacions, i del funcionament en Assemblea de València quan convinga, i en particular quan calga prendre decisions per a ser aplicades per tothom.

Però en qualsevol cas el Comité, elegit en llista oberta pel vot sobirà dels membres de l'Assemblea entre camarades que hagen expressat prèviament la seua disponibilitat, haurà de treballar com un equip cohesionat en el qual ningú estiga d'oient, sinó que tots els seus membres estiguen compromesos en el treball conjunt per la unitat, reforçament i revitalització d'un Partit Comunista l'activitat del qual es fa cada dia més necessària enfront d'una dreta autoritària i classista que requereix d'una alternativa global que qüestione profundament el sistema dominant maldant per a fer realitat la ciutat, el país i el món possibles als que aspirem.


ANEXO
  1. Cada elector votará en una papeleta donde figuren por orden alfabético todos los nombres presentados,  teniendo que poner un número de orden (hasta el número de representantes a elegir) al lado de cada nombre al que desee votar. Se considerará voto nulo una papeleta con nombres marcados con cruces o con números repetidos. Una papeleta sin marcas se considerará voto en blanco.
  2. Se cuenta el número total de papeletas válidas con votos a candidatos y se divide por el número de puestos a elegir más 1. El cociente determinará una cuota repartidora
  3. Se dividen las papeletas en montones según el nombre votado en primer lugar. Si el número de papeletas de un montón supera la cuota repartidora, el nombre votado en primer lugar resulta elegido.
  4. A continuación cada uno de dichos montones se divide en submontones según el nombre votado en segundo lugar. Si el número de papeletas de un submontón supera el doble de la cuota repartidora, el nombre votado en segundo lugar resulta elegido.
  5. Cada uno de tales submontones se divide en nuevos submontones según el nombre votado en tercer lugar. Si el número de papeletas de un nuevo submontón supera el triple de la cuota repartidora, el nombre votado en tercer lugar resulta elegido.
  6. Se reitera el procedimiento anterior dividiendo los submontones que dieron lugar a representación en nuevos submontones según el nombre votado en el siguiente lugar, de modo que si el número de papeletas de un nuevo submontón supera el número de orden del mismo multiplicado por la cuota repartidora, dicho nombre resulta elegido. La reiteración cesa cuando ningún nuevo submontón da lugar a representación.
  7. Si todavía quedan puestos por elegir se vuelven a dividir en submontones, según el nombre votado en el siguiente lugar, todos aquellos montones o submontones que hubieran dado lugar a representación. Se cuentan los votos en cada montón ó submontón (incluyendo aquéllos que no hubieran dado lugar a representación) de la primera persona  candidata no elegida, se divide el número de votos en cada uno por el correspondiente número de orden y se suman los cocientes correspondientes a la misma persona candidata, otorgándose los puestos a quienes obtengan las mayores sumas. Si todavía quedaran puestos por elegir, se repetiría el procedimiento indicado en este párrafo.
Hay que destacar que, aunque la concentración ordenada de votos en determinadas personas candidatas permite obtener la correspondiente representación proporcional con independencia del resto de votos emitidos, en ningún caso se trata de un voto a lista cerrada, sino en lista abierta. En efecto, sería posible, por ejemplo, concentrar el voto en los dos o tres primeros lugares y dispersarlo en los restantes. En tal caso, la garantía de representación proporcional afectaría únicamente a los primeros, aunque para el resto se seguiría aplicando la ponderación del voto.