VALÈNCIA
nº 1
juliol de 2003

COMITÉ LOCAL DE VALÈNCIA
http://www.nodo50.org/pcpv/valencia
Editorial: defender la democracia, luchar por el socialismo
Del neoliberalisme a un neofeixisme?
No a la guerra, encara
Valoració dels resultats electorals
Resolucions
Cicle per la recuperaciˇ de la mem˛ria

Editorial: DEFENDER LA DEMOCRACIA, LUCHAR POR EL SOCIALISMO:

El gobierno del PP, desde que obtuvo la mayoría absoluta, ha venido expresando su autoritarismo de diversas formas:

De este modo, después de haber vulnerado el Estado Social de Derecho proclamado en la Constitución, se vulneraba también incluso el Estado Liberal de Derecho.

Y en estas condiciones se llega a la guerra contra Irak en la que el gobierno del PP nos involucra contra la voluntad del 90% de la ciudadanía, negando así la esencia de la democracia al gobernar patentemente en contra de dicha voluntad. Y ello en algo tan grave como la guerra, que es además en sí misma la negación de la democracia al utilizar la violencia, en vez del diálogo, para la resolución de los conflictos.

Y el mismo desprecio antidemocrático a la voluntad de la ciudadanía se ha hecho patente tras las elecciones a la Asamblea de Madrid, donde como mínimo se ha producido una colusión entre empresarios de la construcción todavía miembros del PP y los dos tránsfugas ya expulsados del PSOE para impedir un gobierno de coalición con IU que podía haber puesto en peligro intereses especulativos inmobiliarios. De este modo la democracia daría paso sin tapujos a la plutocracia, el poder del dinero.

Por todo ello es esencial desarrollar una alternativa democrática contra la guerra, la violencia, la represión, la corrupción y las agresiones sociales. Es necesaria la conjunción de todas las fuerzas democráticas de izquierdas, centro o derecha que ya hemos coincidido en oponernos a la guerra para apartar de posiciones de gobierno al PP, el partido que más claramente representa el desprecio antidemocrático a la voluntad popular, sin olvidar que la restricción de las libertades democráticas, que se configura como un instrumento para debilitar a las clases populares y recortar sus derechos sociales, se enmarca en la lógica de la guerra que se nos pretende imponer. Y que por el contrario las libertades democráticas y el respeto a la voluntad popular expresada en las urnas son una condición previa para que los intereses de la mayoría social pueden abrirse paso frente al poder de los privilegiados.

Pero al mismo tiempo es necesario acometer cambios en el sistema político para impedir que se pueda gobernar en contra de la voluntad popular. Es necesaria la introducción de medidas como el referéndum vinculante por iniciativa popular, la introducción del mandato imperativo y la revocabilidad de los cargos públicos que prevenga el transfuguismo y la traición al programa electoral, así como la extensión de formas de presupuesto participativo que aseguren que los fondos públicos se utilicen para la satisfacción de necesidades sociales contando con la gente afectada.

Se trata en definitiva de defender las libertades democráticas frente a los intentos de minimizarlas y anularlas, y al mismo tiempo de luchar por la extensión y la profundización de la democracia con el fin de hacer viable que las instituciones políticas estén efectivamente al servicio de la mayoría social y puedan ser utilizadas por ésta como un instrumento de transformación social para la erradicación de los privilegios y de la plutocracia, llegando a la socialización de los medios colectivos de producción que permita el control democrático de los mismos abriendo paso al socialismo.
 
 

DEL NEOLIBERALISME A UN NEOFEIXISME?


The Economist
"És la llibertat la principal baixa en la guerra contra el terrorisme?"
La cínica afirmació de que la ma invisible del mercat no funcionaria sense el puny de ferro de l'Exèrcit nordamericà mostrava clarament els límits del "neoliberalisme": quan el moviment mundial contra la globalització capitalista ha anat cobrant més i més força, la resposta ha estat les provocacions i repressió policial contra manifestacions pacífiques. I quan arran de l'11 de setembre el govern Bush llança la guerra global contra el terrorisme, no és un periòdic d'extrema esquerra, sinó una revista burgesa liberal com The Economist la que es pregunta  si la llibertat no serà la principal baixa d'aquesta guerra.
I no ens han de confundir. Sabem que les diverses formes de terrorisme són una amenaça no solament per a la vida sinó per a la llibertat, tant per la coacció directa que suposen com per alimentar les tendències autoritàries dels Estats. Per això cal combatre el terrorisme sense excepcions ni confusions, sense voler incloure en aquest concepte, per exemple la resistència en Iraq contra les forces militars d'ocupació, i sense excloure, per exemple, el terrorisme contra Cuba, per lluitar contra el qual 5 cubans estan injustament empresonats en EE.UU. Però cal exigir que la lluita contra el terrorisme es mantinga escrupulosament dins del marc de l'Estat de Dret amb plenes garanties jurídiques i respecte a les llibertats democràtiques, doncs en cas contrari es produeix una greu degeneració de la democràcia.

En efecte, el resultat més immediat de la "guerra contra el terrorisme" va ser la supressió dels drets civils dels estrangers tant en EE.UU. com en Gran Bretanya, on fins i tot es va suprimir a tal efecte una tradició tan arrelada com el habeas corpus que impedia les detencions indefinides sense resolució judicial. I en EE.UU. són molts centenars els detinguts des de setembre de 2001 dels quals no es sap res.
Però la persecució contra els discrepants no s'ha limitat als estrangers: quan el grup texà de country les Dixie Chicks es va pronunciar contra la guerra d'Iraq, va patir el boicot i la censura de les seues cançons en els mitjans nordamericans de comunicació multitudinària, a més d'accions agressives com la destrucció pública dels seus discos o el llançament de tones de fem davant de la seua casa.

D'aquesta manera s'ha comprovat una vegada més com la repressió contra els "altres" genera una degeneració autoritària que finalitza descarregant sobre els "propis". Els versos de Bertold Brecht (primer van anar a pels jueus, però com jo no ho era, no em vaig preocupar... quan van venir a per mi ja no quedava ningú per a defensar-me) estan més vigents que mai.

Afortunadament, hem vist com milions de persones s'han mobilitzat contra la guerra en tot el món, i centenars de milers dins mateix


dels EE.UU. El gran poble nordamericà, amb arrelades tradicions antifeixistes i de defensa de la llibertat, ha generat també formes de resposta a la dinàmica parafeixista que preten silenciar qualsevol discrepància en qualsevol obscur racó del món i també a casa seua, amb l'estandard de la "guerra contra el terrorisme". 

Com un exemple d'això, la digna resposta de les Dixie Chicks, posant en la portada d'una revista mostrant sobre els seus cosos els insultos rebuts junt a crits per la pau i la llibertat, s'ha vist acompanyada per molta gent jove que al defensar-les ha accedit a la seua primera forma de compromís polític en favor de la llibertat.
 

En l'Estat Espanyol estem visquent una situació similar. Tenim clar que si hi ha alguna coincidència amb el terrorisme, és la de la lògica de la guerra compartida per ETA i el govern del PP, i des de la nostra coherència pacifista podem denunciar la incoherència dels que condemnen a ETA sense condemnar la guerra o condemnen la guerra sense condemnar a ETA. 

 Però ja vam advertir que la Llei de Partits, pel seu  caràcter antidemocràtic, no anava a resoldre els conflictes existents, sinó a crear-ne de nous. 

La comissió d'actes terroristes o la complicitat en els mateixos ha de provar-se i condemnar-se com qualsevol altre delicte. Però amb una Llei que permet prohibir un Partit al marge d'això, pels seus silencis, simpaties o afinitats ideològiques, s'entra en una espiral molt perillosa. Una espiral que ha conduït a la privació dels drets electorals de milers de bascos, i que actualment està conduint a un gravíssim enfrontament institucional amb el Parlament del País Basc. Cal aturar aquesta espiral i reconduir la situació per la via del diàleg i el ple respecte a les llibertats democràtiques i els drets humans.

 

NO A LA GUERRA, ENCARA

Perqué la guerra no ha finalitzat, sinó que ha passat a una nova fase d'ocupació militar i resistència contra la mateixa.

Perqué com a resultat de la mateixa continuen morint tant iraquians com soldats nordamericans i britànics, de moment.

Perquè cal exigir la retirada de les tropes espanyoles, enviades a una missió de guerra de caire colonialista per molt que es vulga camuflar.

Perqué la pau en Iraq solament serà possible quan el seu poble puga decidir lliurement el seu futur sense estar patint l'ocupació militar.

Perqué l'Imperi amenaça amb estendre la guerra a altres països.

Perqué la continuació de l'estat de guerra és una amenaça continua a les llibertats democràtiques.
 
 

VALORACIÓ DELS RESULTATS ELECTORALS:

Ens podem congratular de que el número de vots obtinguts pel conjunt de les forces democràtiques que es van expressar en favor de la pau haja estat molt superior al número de vots obtinguts pel partit de la guerra, que ens va involucrar en ella ignorant antidemocràticament la voluntat de la gran majoria de la ciutadania.

Tanmateix, les eleccions s'han realitzat en un context de victòria de la lògica de la guerra, que no ha pogut ser evitada per les grans mobilitzacions populars en tot el món (i especialment en Espanya) i que després de la victòria militar i de l'ocupació d'Iraq havia pasat a segon pla, cosa que junt a la confraternització de Juan Pablo II amb la família Aznar (favor preelectoral que sembla haver estat pagat per la darrera malifeta de Pilar del Castillo contra la igualtat i la llibertat religiosa i de consciència), pot haver ajudat a crear les condicions propícies per a que la gran majoria d'electors de dretes obviaren la seua passada oposició a la guerra, i posaren per damunt la relativa bonança econòmica per a determinades capes socials, de manera que el PP, enlloc de ser castigat en les urnes, ha augmentat uns 100.000 vots en relació a les anteriors eleccions municipals.

Pel que fa al PSOE, ha recuperat uns 300.000 vots del milió que va derivar cap a l'abstenció en eleccions anteriors, cosa que l'ha permés superar en vots al PP però no desplaçar-ho de les principals institucions autonòmiques i municipals. Cal destacar que la seua oposició a la guerra no ha estat complementada amb una oposició consequent a les agressions contra les llibertats democràtiques. Això ha fet que, havent passat la guerra a un segon pla en l'atenció de l'opinió pública, no apareguera com una força d'oposició conseqüent a l'autoritarisme bel·licista del PP, cosa que pot haver-li dificultat la plena recuperació del vot perdut cap a la abstenció en eleccions anteriors.

Pel que fa a IU, amb la suma dels vots a IC ha recuperat uns 100.000 vots, molt desigualment distribuïts, del milió que va perdre en eleccions anteriors, principalment cap a l'abstenció . Cal valorar això positivament com a base per a treballar per la recuperació política i electoral del nostre projecte de convergència d'esquerres, però també destacar la dificultat global d'IU per a connectar amb la base social d'esquerres que s'expressa a través de la mobilització social, dificultat que té una de les seues causes en la seua escasa implantació orgànica: un projecte d'esquerra transformadora i democràcia participativa no es pot basar en la simple emissió periòdica del vot, sinó que ha de descansar en l'autoorganització social, impulsant especialment el treball de base i no confiant únicament en el treball institucional. La superació d'aquestes deficiències ha de ser ú dels nostres principals objectius. En particular, en la ciutat de València haurem de desenvolupar la nostra oposició a les polítiques socialment i urbanísticament reaccionàries del PP en estreta relació amb els moviments socials (veïnals, contra la globalització capitalista, pel redreçament cultural, pacifistes, ecologistes, feministes, del moviment obrer, etc.), desenvolupant un treball de comunicació continuat denunciant la política antipopular de la dreta i treballant per obrir pas a una alternativa democràtica que més prompte que tard òbriga en la nostra ciutat les alberedes d'una democràcia participativa en una perspectiva socialista.

(extractat de l'informe aprovat en l'Assemblea del PCPV de la ciutat de València del 23 de juny; es pot veure el text íntegre en http://www.nodo50.org/pcpv/valencia/03525val.htm)


RESULTATS MUNICIPALS EN VALÈNCIA
% increment: 22

DISTRICTES:

màxim % increment:
Eixample: 61'7
Ciutat Vella: 61'4

màxim %:
Camí de Vera
Malvarrosa

màxim vots:
Quatre Carreres: 2820
Patraix: 2516
Poblats Marítims: 2495


 

RESOLUCIONS DE L'ASSEMBLEA DE VALÈNCIA DEL PCPV:

L'Assemblea del 23 de juny del PCPV de València es va pronunciar contra la impunitat pels crims de guerra comesos per les tropes nordamericanes en Iraq, per la llibertat del periodista marroquí Ali Lmrabet (empresonat únicament  por l'expressió legítima i pacífica de les seues conviccions), i per la retirada de la querella presentada pel fiscal general de l'Estat contra la Mesa del Parlament del País Basc.
 

CICLE PER LA RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA:


La Comissió per la Recuperació de la Memòria va començar un cicle d'activitats amb una taula rodona en la seu del PCPV sobre La transició. Memòria i oblit. Oportunisme polític amb Antonio Palomares, Amando García i Abelardo Muñoz.
Aquest mes de juliol es realitzen unes Jornades de reflexió antifeixista inaugurades en la seu el 16 per Paco Frutos presentant el seu llibre "El comunismo contado con sencillez", junt a una exposició d'obres de Josep Renau. El 17 Ismael Saz i José Luis Pitarch parlen a l'Associació de Veïns de Benimaclet del colp d'Estat del 36, i el 18 es parla al Casino Musical sobre el feixisme avui, seguit d'un sopar i l'actuació de Luis Pastor.
En la tardor estan previstos actes sobre la repressió franquista i la guerrilla.

FIESTA DEL PCE-2003: 12-14 septiembre, Casa de Campo, Madrid
Entradas y bonos canjeables en la sede del PCPV, C/Taula de Canvis, 8, 1ª, València.
Reservas para plazas de autobús y en su caso alojamiento en el teléfono 963919506