INFORME DEL COMITÉ LOCAL DEL PCPV

VALORACIÓ DE LES ELECCIONS MUNICIPALS A VALÈNCIA CIUTAT

***********************************************************

Prenent com a base l’anàlisi realitzada per la Comissió Política del PCPV en el seu informe sobre “Valoració de resultats electorals del 27-m”, aprovat el dia 1-6-07, i a la vista del greu retrocés que ha implicat la desaparició de la representació de la EUPV del consistori de la nostra ciutat, el Comité Local del PCPV de València Ciutat, ha considerat de vital importància fer una valoració més localista i detallada de les causes que podrien haver dut a aquest desastre electoral amb la finalitat d’obrir un debat entre les bases del nostre partit que ens permeta buscar solucions de futur.

En primer lloc, hem de constatar que la nostra ciutat ha estat un dels vivers que més vots ha donat al Partit Popular en tot l’Estat Espanyol. Ací comença la gènesi del problema electoral, de EUPV en particular, i també de la resta de l’esquerra valenciana en general, per no haver sabut veure que el missatge del PP, --“goebbelslià” en gran part-- ha anat calant entre la ciutadania, inclosa una part substancial dels votants d’esquerra, que han assumit les tesis que ha predicat el PP, basades en una posada en escena decidida i eficaç - aplicant tècniques de màrqueting polític, els mitjans de comunicació de la dreta i el control, al seu servei, de les institucions valencianes, aconseguint una fraudulenta alquimia electoral basada a aconseguir que els grans esdeveniments (Visita del Papa, Copa de l’Amèrica, Fórmula 1, Obres faraòniques, etc), foren percebudes pel poble com elements importants d’un “èxit col·lectiu”, en una espècie de “miratge social”, on era el PP el súmmum faedor, apropiant-se, fins i tot, del protagonisme polític, de les inversions i d’una certa bonança econòmica que corresponien al Govern Central, gran culpabilitzat en aquesta campanya mediàtica i política, conjuntament amb “els catalans”, de tots els mals que afligeixen al poble valencià.

Aquesta tàctica els ha servit alhora per a eludir moltes de les seues responsabilitats de govern i “tapar” els escàndols financers cada vegada més nombrosos derivats de la seua gestió, que ha sumit el País Valencià en el major deute públic de la seua història. Aquesta barreja de populisme i victimísme demagògic que tan bé ha manejat el PP en general en tot l’Estat i especialment en els seus feus de Madrid i del País Valencià; ací a València ha suposat una victòria de Rita Barberá sense precedents en la història de les eleccions municipals de la nostra ciutat, ja que ha superat totes les expectatives, donant-li una majoria de 21 regidors, molt per damunt en vots de la majoria absoluta de 19 regidories que ja tenia en l’Ajuntament en l’etapa anterior.

Tot això, al costat de l’abstenció elevada (+30%) de l’electorat que no hem sabut mobilitzar des de l’esquerra, des de la creença errònia que EU-València, tenia una base electoral consolidada, -- i al “miratge electoral” sobre possibles òptims resultats propiciat pels “mass media”-- ens ha fet baixar la guàrdia a l’hora de combatre l’efecte del “vot útil” que ha realitzat una part de l’electorat de EUPV en les municipals¹, a favor de la candidatura “a la batllia” de Carmen Alborch, estratègia aquesta encoratjada pel PSOE i els mitjans que li són afins, però mai avalada per cap enquesta i que no va millorar les seues expectatives amb el transcórrer de la campanya electoral.- però que, no obstant això, als nostres votants, a tenor del resultat, sí els va arribar a convéncer. Això ha permés al PSPV-PSOE mantenir-se a costa nostra.

Aquesta anàlisi ens donarà un diagnòstic bastant aproximat de per què, tot i fer una labor d’oposició acceptable, -tenint en compte la nostra petita força-, en l’ultima etapa municipal 2003-2007 , a més d’una campanya electoral de la nostra candidatura, intensa i amb una cobertura mediàtica bastant millor que en anteriors campanyes, (el nostre cap de llista va ser qualificat per la premsa com “candidat revelació”), no ens ha estat possible evitar la confrontació bipartidista que ha guanyat “de carrer” el PP, que ha deixat el PSPV-PSOE de València bastant “fora de combat”, però que per efecte, una vegada més, del “vot útil”, ha perjudicat molt la EUPV, que no ha aconseguit a ultrapassar la barrera electoral del 5% necessària per a aconseguir representació en l’Ajuntament.

Aquesta amarga experiència ens ha de servir com esperó per a la recuperació dels senyals d’identitat que antany ens va fer guanyar credibilitat davant un sector de la societat, i que EUPV i IU mai haguérem de perdre, delimitant així un espai polític i electoral que sens dubte existeix a l’esquerra del PSOE i que és possible recuperar mitjançant un discurs clar i sense ambigüitats propi de l’esquerra transformadora i del moviment polític i social que reclamem ser, bandejant d’una vegada per sempre la imatge subalterna que en aquests moments transmetem al nostre potencial electorat, que al no percebre amb claredat la diferència de les nostres propostes respecte al PSOE, opta per donar el seu vot a l’opció majoritària, creient que és el mes útil per a defensar els seus interessos.

Però, per tal d’analitzar en tota la seua amplitud i amb garanties de poder reaccionar en el futur davant aquesta adversa situació, caldria tenir en compte diferents qüestions tant endògenes com exògenes, que encara que en aquesta ocasió no considerem determinants és important analitzar des del PCPV i també des de EUPV, com ara són: la situació interna de EUPV i Federal d'IU, relacions amb el Grup Municipal, col·laboració amb els moviments socials, no pacte amb el Bloc, deficiències organitzatives, de discurs i de comunicació de la campanya, etc.

La situació interna de EUPV i Federal d'IU : Tot i que es podria argumentar en contra des dels indrets on s’ha pujat una mica electoralment, és indubtable que la imatge d’enfrontament que es transmet a la societat, més que un aval electoral sembla ser, en general, més aviat, una rèmora o un llast. Hauríem de treballar per tal de trobar un marc adequat que supere l’actual situació de pèrdua de perfil polític i electoral des de la perspectiva de buscar els orígens fundacionals d'IU com a moviment polític i social de l’esquerra alternativa en la pròxima Assemblea Federal d'IU des de la màxima cohesió i l’acord intern, tant en el PCPV-PCE com en EUPV-IU si volem detenir el procés de pèrdua de presència institucional que va començar de manera més preocupant en les eleccions del 2003-2004.

Relacions amb el grup municipal: El total desencontre, no tallat a temps, tant d’índole política com primordialment econòmica, entre la meitat del Grup Municipal d’una banda i l’altra meitat conjuntament amb la Direcció d'EU-València de l'altra, ha repercutit també negativament en el treball en equip, quasi inexistent, del Grup Municipal, substituït en massa ocasions per actituds i protagonismes personals aïllats que no han servit per a abordar correctament ni la problemàtica interna ni l’acció política del nostre Grup Institucional, acció política entesa com la incardinació i compenetració amb l'organització d'EU-València i especialment amb el seu Consell Politic, per tal de dur a terme de forma eficaç la correcta i democràtica assumpció i posterior aplicació dels acords polítics adoptats i dels propis Estatuts de EUPV, que han estat vilment i reiterada vulnerats, per diferents dels components del Grup, en el seu profit econòmic particular i en detriment greu de la minsa economia de EUPV en la ciutat de València amb conseqüències greus per a la nostra Organització.

Col·laboració amb els moviments socials: Els resultats obtinguts pel PP en les Autonòmiques i en les Municipals, tant en les poblacions de l’àrea metropolitana (on el PP arrasa amb majories absolutes històriques feus del PSOE, com ara Torrent, Paiporta i Paterna), així com a València, on Rita Barberá ha obtingut majoria absoluta en tots els barris, --inclosos els que mantenen enfrontaments amb el Govern Municipal-- menys en Ciutat Fallera, (vegeu el gràfic adjunt), ens ha de fer reflexionar sobre el nostre treball en els actuals moviments socials i sobretot sobre la seua nul·la relació amb la nostra incidència electoral.

Valga, solament com un exemple, el nostre treball respecte al trasllat de la subestació elèctrica de Patraix, on hem intervingut des de tots els nostres àmbits d’influència institucional i política, des del Parlament Europeu, passant pel congrés Espanyol, l’autonòmic i el Grup Municipal, recolzats per la nostra militància en les mobilitzacions, de forma similar a la d’altres partits, perquè, a la fi, els veïns/veïnes afectats pel problema votaren majoritàriament el Partit Popular i Rita Barberá, clars responsables directes de la ubicació de la subestació dins de la població.

En general, hauríem d’estar atents a les mobilitzacions socials, intentant, en aquelles en què intervinguem, fer propostes encaminades a aglutinar el màxim de forces si pretenem combatre, amb una mínima garantia d’eficàcia, les polítiques de dretes, però desconfiant sempre del pretés apoliticisme, (que sol sempre decantar-se a la dreta), tan generalitzat últimament entre els nous “moviments” que proliferen per tot arreu.

El no pacte amb el Bloc: Això, que ha suposat una petita constant d’un presumpte desgast per una suposada “incoherència política” durant la campanya, (és curiós, solament d'EU-València, mai del Bloc), i que interessadament se’ns pretén presentar per part d’alguns corrents de EUPV com la pedra angular del fracàs municipal en el Cap i Casal, entenem des del PCPV-València que no ha estat determinant a l’hora de justificar l’argument polític segons el qual es deguen a aquesta circumstància els pobres resultats en vots de les candidatures de EU-València.

Deficiències organitzatives: Encara que tant la precampanya, que qüestionava les fortes inversions de la “Copa de l’Amèrica”, com la campanya electoral pròpiament dita van ser correctes quant al seu disseny i organització teòrica, en ambdues va quedar palesa l’escassa o nul·la implicació organitzada de la majoria dels col·lectius. Més enllà de la participació personal i voluntària d’un grup reduït de militants i del reforç que suposa contar amb persones del funcionariat públic alliberats per a la campanya electoral, que han donat tot el seu esforç aconseguint cobrir totes aquestes mancances, no podem dir que disposem de col·lectius de base organitzats i menys encara que estiguen connectats amb la realitat dels seus districtes. Cal repensar el model d’organització sobre la base dels recursos humans i comeses reals que ens marquem, especialment en aquesta dura etapa en què no tindrem referent institucional municipal.

Comunicació electoral: No podem confondre els nostres desitjos amb la realitat. Per exemple, missatges del tipus de “Cal foragitar el PP” (EiP dixit) o “Adéu PP” (Bloc) no solament no diuen res a l’electorat progressista sinó que produeixen l’efecte contrari, motivant més a l’electorat conservador al sentir atacada la seua opció, sense més arguments.

Un altre exemple podria ser el que en una ciutat com València , en la qual la llengua que predomina per un amplíssim marge és el castellà, no podem mutilar-nos nosaltres mateixos la via de comunicació amb la ciutadania realitzant les nostres publicacions i missatges gairebé exclusivament en valencià. És clar que hem d’avançar en la normalització de la llengua i aquesta és la voluntat expressada en els Estatuts de EUPV però no és possible fer-ho en una campanya electoral de 15 dies en la qual pretenem que el nostre missatge arribe al màxim de persones, per tant, hauríem de fer propaganda bilingüe per tal de ser alhora eficaços i conseqüents amb la nostra política.

Discurs: Creiem que en aquestes eleccions hem aconseguit elaborar un bon Programa Electoral Autonòmic, el nucli central del qual, en el seu contingut, alberga en gran part el “fil roig”, (en el Municipal és mes complicat desenvolupar aquest discurs), que ens identifica a la militància comunista i a altres sectors de EUPV que en aquests moments conformem la majoria de l’organització. No obstant això, hi ha bastants camarades que denoten des de fa diferents assemblees de EUPV una deriva gairebé constant en el discurs real i en l’exposició pels nostres candidats i candidates a la societat, escorada excessivament cap al vessant nacionalista, sense destacar suficientment la nostra voluntat de transformació social, encara que els candidats i candidates del PCPV treballen en EUPV per a revertir aquesta tendència.

D’altra banda, respecte al missatge i proposta política que EU-València ha desenvolupat en aquesta campanya, entenem que el discurs ha estat coherentment democràtic amb allò aprovat per l’organització en les seues convencions i assemblees, per tant, tot i coincidir amb algunes opinions, que poden haver-se comés alguns errors tàctics i insuficiències, (per falta de mitjans en la majoria dels casos), a l’hora de traslladar el nostre discurs a la ciutadania, entenem que aquest ha estat el correcte i d’acord en aquests temps, amb el que ha de tenir, electoralment i estratègica, una organització política que es reclama de l’esquerra transformadora. Hem d’adequar tan bé com siga possible la comunicació dels seus missatges i propostes, però el que no podem fer és canviar la nostra política a la lleugera, a cada contratemps, en funció dels resultats de cada procés electoral.

Per tant, des del PCPV-València, des del respecte que ens mereix la llibertat d’expressió de cada persona, rebutgem el procediment utilitzat en els últims temps, de manera habitual, per companys i companyes membres de la direcció de EUPV, utilitzant la premsa per a airejar davant l’opinió pública, debats que correspondria fer en el si de EUPV i en els seus òrgans de Direcció, els quals intencionadament es mira d’afeblir, mentrestant, d'altra banda, des de diferents àmbits, es procura asfixiar econòmicament a EUPV.

Al mateix temps no ens pareix en absolut acceptable que aquestes opinions interessades, “del dia després”, intenten eludir la seua evident part de responsabilitat en el pobre resultat electoral, ja que qui critiquen ara en els mitjans de comunicació, han estat els nostres representants institucionals en el període sotmés a examen per l’electorat el passat dia 27 de maig i, a més, han estat i/o continuen sent dirigents de EUPV i IU i per tant no poden actuar com si el resultat electoral no tinguera res a veure amb la seua actuació política en els últims anys.

Finalment el Comitè Local de València Ciutat fa una crida a la militància del PCPV, amb la finalitat d’establir quantes vies siguen necessàries per tal d’intentar, mitjançant el debat i la cohesió interna, corregir els desajustaments que han dut que determinats camarades del PCPV prestaren políticament la seua militància i imatge en benefici de candidatures i organitzacions polítiques que competien amb les candidatures de EUPV-IU, el nostre únic projecte estratègic, debatut i aprovat pels comunistes del PCPV-PCE en els nostres respectius congressos.

València, juny de 2007