Aquesta reunió del Comité Local té com a punts centrals de l'ordre del dia la informació del Comité Nacional del PCPV, que inclou la convocatòria del seu X Congrés, amb caràcter extraordinari, per als dies 14 i 15 de maig, i la Campanya contra el projecte de Tractat Constitucional Europeu.

Aquest informe no es presenta amb el propòsit de ser debatut i aprovat globalment, sinò d'aportar les informacions pertinents a l'ordre del dia i contextualitzar el mateix en el marc de l'actual situació nacional i internacional.

El X Congrés del PCPV

El Comité Nacional del PCPV del 29 de gener va aprovar, després d'un debat i la incorporació d'una sèrie d'esmenes i correccions proposades en el mateix, el Document Polític i Organitzatiu per al X Congrés del PCPV, fixant la seua data per als dies 14 i 15 de maig per tal d'assegurar que les organitzacions del Partit tinguen temps suficient per al seu debat. El cens per a la distribució de delegats per comarques es va tancar el mateix 29 de gener, i es va delegar en la Comissió Política la concreció d'aquesta distribució, de les normes i del calendari. El Document per al Congrés es reproduirà en paper per a la seua distribució a la militància, però està disponible, des del mateix dia 29, en la web del PCPV. Pot trobar-se, en particular, en http://www.nodo50.org/pcpv/XCong .

Cal dir que, encara que el Document es presenta com un text obert a les aportacions del conjunt del PCPV per al seu enriquiment, al debat del Comité Nacional es va mostrar una àmplia coincidència en els seus continguts polítics, que no van ser qüestionats, assumint-se per la ponència la quasi totalitat de les consideracions manifestades. La polèmica es va centrar en l'apartat sobre la cohesió del Partit, i en particular en la part que feia referència a la manera d'actuar quan algun membre del Partit no es vol comprometre a l'assumpció dels seus acords. La proposta de suprimir aquesta part, que no va ser assumida per la ponència, va ser votada per separat i en va rebutjar per 4 vots a favor, 9 vots en contra i 4 abstencions. El Document en el seu conjunt va ser aprovat per 14 vots a favor, 2 en contra i 2 abstencions (corresponents als camarades que havien votat la supressió rebutjada).

Possiblement el debat sobre el punt polèmic va ser enterbolit pel context del procés assembleari d'IU, en el qual camarades elegits com a delegats a proposta del PCPV es van alinear en posicions contràries a les defensades pel PCE i el PCPV. Tanmateix, la proposta té un abast més general, i preten establir una correlació entre drets i deures per tal d'aconseguir fonamentalment dues coses:

1. Reafirmar que la primera prioritat és aconseguir la síntesi i el consens, i que quan la premura de les situacions obligue a prendre decisions majoritàries la minoria les assumisca, però que quan excepcionalment una minoria hi es desvinculeel Partit puga articular la posada en pràctica dels seues acords amb qui accepte la cohesió al respecte sense necessitat de recòrrer a sancionar a qui no l'accepte.
2. Que aquells camarades que excepcionalment es desvinculen d'un acord particular puguen continuar actuant com a membres del Partit en la resta d'assumptes. D'aquesta manera, enlloc de considerar-se globalment fora de la política del Partit ho estarien únicament en un tema específic.

En el procés de debat congressual, en les Agrupacions i en l'Assemblea de València, tindrem ocasió de tractar d'aquests temes i del conjunt del Document. Però estaria bé reflexionar sobre en quina mesura les propostes formulades poden respondre a problemes que s'han donat en l'organització del Partit en la ciutat de València.

De fet, s'hem trobat en situacions d'aquest tipus amb els camarades que, incomplint els acords del Partit, estan fora d'EUPV. En algun cas hem hagut de fer malabarismes per tal que les propostes del Partit per a delegats en EUPV no foren formulades per camarades no pertanyents a EUPV. És clar que caldrà continuar insistint, a través del debat i de la convicció, per a que aquests s'incorporen al nostre projecte polític, EUPV, però mentrestant, i un lloc establida la correlació entre drets i deures, estarà clar que els membres del Partit que no ho siguen d'EUPV no tindran dret a votar les propostes a defensar al si d'EUPV, encara que podran aplicar la política del Partit en altres àmbits, com ara el moviment veïnal.

En sentit contrari, caldrà treballar per tal que les discrepàncies que hem tingut en el procés assembleari d'IU no obstaculitzen el treball conjunt en un tema de la màxima importància i on hi ha un ampli acord, tant al si del Partit com al si d'EUPV i IU, con és la campanya pel No a aquest Tractat Constitucional Europeu.

La Campanya contra el projecte de Tractat Constitucional Europeu

És en efecte molt important que, a diferència del que va passar al si d'IU amb ocasió de Tractat de Maastricht, en aquest cas tots els components d'IU estem compromesos amb la defensa del No al referèndum del 20 de febrer.

Aquest pot ser a més un camp de proves de en quina mesura els diferents components de l'esquerra podem treballar junts en una qüestió en la qual coincidim, per damunt de les discrepàncies en altres temes. Aquesta dinàmica, conjugant la unitat d'acció per objectius comuns amb la llibertat d'expressió sobre les discrepàncies, va més enllà del debat sobre la forma de cohesionar al Partit, i apunta a la manera de concretar la nostra estratègia de convergència de les esquerres.

Caldrà articular al respecte 3 campanyes: la campanya específica del Partit, la campanya d'EUPV i la campanya unitària pel No. De fet, EUPV s'està volcant en la campanya del referèndum, amb l'organització i participació de múltiples actes sobre la Constitució Europea i pel No a la mateixa. És important que tots els membres del Partit treballen activament en la campanya d'EUPV, participant en l'organització, difusió i realització dels actes de la mateixa, i en particular en l'Acte Central de dissabte 12 a les 12 en la Facultat de Filologia, i procurant fer-ho de forma unitària amb les altres forces d'esquerres que participen en la campanya pel No. Cal assenyalar que, lamentablement, el mateix dia 12 coincideix amb la Manifestació Contra el Tractat Constitucional Europeu a les 5 de la vesprada en la Plaça de la Universitat en Barcelona, acte central de la campanya unitària pel No amb el suport del Fòrum Social Europeu. Essent difícil poder compatibilitzar els dos actes, caldrà assegurar que tothom assistisca a uno dels dos.

Cal tenir clar que l'objectiu de la campanya no és, com en altres campanyes, els vots a rebre per les candidatures d'EUPV, sinò els vots a rebre pel No, sobre el qual coincidim amb altres forces d'esquerres. Per tant, no té per qué haver una línia nítida de separació entre els actes organitzat per EUPV i la resta d'actes en el marc de la campanya pel No: el protagonisme no l'ha de tenir EUPV, sinó els arguments pel No. I en l'ambit de la ciutat de València hem de garantir des de les Agrupacions la realització dels actes que s'hem compromés a impulsar (1 com a mínim per Agrupació), encara que no els organitzem directament des del Partit, sinó des d'EUPV o desde marcs unitaris més amplis.

I d'una forma molt important, cal obrir les vies per a que totes les persones i organitzacions compromeses en la campanya pel No puguen participar com a interventors o apoderats el 20 de febrer, oferint el marc d'EUPV per a això, per tal d'aconseguir la presència d'interventors pel No en totes les taules, única forma de garantir la neteja dels resultats.

Hem assenyalat que el protagonisme de la campanya s'ha de centrar en els arguments pel No, i no en EUPV com a organització. Però al mateix temps hem de tenir clar que en la mesura en que EUPV sàpia treballar unitàriament, aglutinant a totes les forces pel No en la campanya, reforçarà el seu paper de referent per a la convergència de l'esquerra. En aquest sentit, del que passe en la Campanya i dels vots rebuts pel No en el referèndum pot dependre en bona mesura la possibilitat de desenvolupar la convergència d'esquerres en el nostre àmbit, i de les seues repercusions al 2007 per tal de posar fi a l'hegemonia del PP al País Valencià.

Cal subrratllar que el posicionament pel No davant d'aquest projecte de Tractat Constitucional Europeu neoliberal i militarista suposa una línia divisòria al voltant de les posicions d'esquerres enfront del centre resignat i de la dreta contumaç. Naturalment, les diferents sensibilitats d'esquerres, coincidint en la denúncia del dèficit democràtic i social del Tractat, poden fer més o menys ènfasi en altres qüestions, com el no reconeixement dels drets nacional del País Valencià. Però es trobem junts, en aquest costat de la barrera, tant els diferents components d'EUPV com altres forces polítiques com el PCPE,  ERPV, el PSAN o el BNV, que finalment s'ha pronunciat també pel no, junt amb altres organitzacions sindicals i socials com la CGT, el MRG, ATTAC o el col·lectiu Lambda. Naturalment, les crítiques que totes aquestes organitzacions fem al Tractat Constitucional que ens proposen no tenen res a veure amb les crítiques de l'extrema dreta des d'una posició nacionalcatòlica espanyolista.

I al mateix temps, la campanya pel No ha de ser també una ocasió, com abans assenyalàvem, per a cohesionar al Partit per damunt de les discrepàncies en altres temes. La nostra actuació s'haurà de centrar en les campanyes unitàries, però haurem de portar endavant també els elements específics de la campanya del Partit, que en el nostre cas consisteixen fonamentalment en la distribució dels tríptics i la col·locació dels cartells del Partit. En aquest sentit, és preocupant el fracàs de la convocatòria de pegada de cartells del passat 18 de gener. Sense perjudici d'anar col·locant els cartells de forma descentralitzada i en el marc de les campanyes unitàries, des del Comité haurem d'organitzar, assumint compromisos concrets, la col·locació dels cartells restants: en un context de tanta desproporció entre els mitjans de propaganda pel Si i pel No, seria inadmissible desperdiciar els cartelles editat pel Partit pel No, que expressen el seu compromís capdavanter amb la campanya. A més d'això, en el marc de l'Escola de Formació de la Mediterrània organitzada en la seu del PCPV per la Secretaria de Formació del PCE de l'11 al 13 de febrer tindrà lloc un Acte Públic diumenge 13 a les 12 pel No amb Salvador Jové, Gerardo Pisarello, Miren Etxezarreta i Albert Escofet, secretari general del PSUC-viu: caldrà doncs cridar a tots els membres del Partit, amics i simpatitzant a assistir al mateix.

El context polític

Al mateix temps, hem de situar la campany pel referèndum en el seu context polític, tant en Espanya com en el món.

En el cas d'Espanya, probablement allò més significatiu ha estat el debat sobre la proposta d'Estatut Polític per a la Comuitat d'Euskadi, habitualment coneguda com a "Pla Ibarretxe". Les incoherències d'IU en relació al mateix no ajuden a presentar-la com una força sòlida, i poden dificultar tant la seua cohesió en la campanya pel No al Tractat Constitucional Europeu com el seu paper a referent alternatiu d'esquerres en el referèndum sobre el mateix. És una dificultat afegida que haurem de treballar per superar, en la línia abans assenyalada de conjugar la unitat d'acció pels objectius comuns amb la pluralitat interna de l'esquerra, des de la claredat en les diferents posicions de la mateixa.

Com sabem, el PCPV es vam definir, a través d'una resolució de la seua Comissió Política, en favor de l'acceptació a tràmit de la proposta aprovada pel Parlament Basc, en coherència amb el nostre suport del dret d'autodeterminació, i sense perjudici de donar suport, en l'àmbit d'Euskadi, a la posició del PCE-EPK en contra d'aquesta proposta.

Però la primera incoherència es va donar al si d'Ezker Batua, que afirmant també estar en contra de la proposta d'Ibarretxe va votar al Parlament Basc a favor de la seua aprovació final a partir de la qual es va remetre al Congrés dels Diputats.

I la segona incoherència s'ha donat en l'actuació dels parlamentaris d'IU, que després d'haver demanat que la proposta anés directament a la Comissió Constitucional oberta a la presentació d'esmenes (en sintonia amb la posició del PCPV), van votar en contra d'aquesta remissió en el Ple del Congrés de Diputats. Aquest vot, a més, va ser decidit per la Permanent d'IU, aparentment incomplint un acord del Consell Polític Federal que es remetia a la Presidència Executiva Federal per a l'acord. És preocupant que una decisió d'aquest calibre es prenga en un òrgan com la Comissió Permanent, que com a òrgan de gestió quotidiana té com a úniques funcions la posada en pràctica de les decisions adoptades en la Presidència Executiva Federal i en el Consell Polític Federal i preparar i elaborar les propostes de treball i de debats polítics a traslladar als òrgans superiors de la direcció federal. Així com la falta de coherència amb la defensa del dret d'autodeterminació aprovada en l'Assemblea d'IU.

Però tot i la preocupació que això ens pot generar pel que fa a la continuació de les dinàmiques i la forma de funcionament que han portat a la desfeta d'IU, cal esforçar-se per evitar que això repercutisca en l'actuació unida d'IU i la resta de l'esquerra en el marc del referèndum sobre el Tractat Constitucional Europeu.

Perquè tot això es dóna, a més a més, en un marc internacional en que la "guerra preventiva" de Bush que va conduir sobre mentides a l'ocupació d'Iraq amenaça ara a Iran, amb l'excusa del seu programa nuclear mentres s'ignora el d'Israel. I quan en Europa, a pesar de la gran mobilització per la pau el 2003, s'ens vol fer empassar un Tractat Constitucional que contempla accions militars preventives. En aquestes condicions seria suicida, des de l'esquerra, el pacifisme i l'internacionalisme solidari, relaxar-se i baixar la guàrdia.

Solament la mobilització i el reforçament polític de l'esquerra pot evitar que el centre que governa en Espanya es rellisque cap a acords amb la dreta, amb la que ja ha coincidit en defensa del Tractat Constitucional Europeu, en l'oposició a la tramitació de l'Estatut proposat pel Parlament Basc i en el suport a la negació dels drets polítics d'una part significativa de la ciutadania basca. La defensa de la pau, de les llibertats democràtiques i dels drets social continua sent una tasca indefugible que requereix el protagonisme i la unitat de l'esquerra.

Rafael Pla López
coordinador del PCPV de la ciutat de València