VALORACIÓ DE LES ELECCIONS MUNICIPALS I AUTONÒMIQUES  DEL 25-M

    1. Ens podem congratular de que el número de vots obtinguts pel conjunt de les forces democràtiques que es van expressar en favor de la pau haja estat molt superior al número de vots obtinguts pel partit de la guerra, que ens va involucrar en ella ignorant antidemocràticament la voluntat de la gran majoria de la ciutadania.
    2. Tanmateix, el PP ha mantingut algunes posicions emblemàtiques (la ciutat de Madrid, València i la Comunitat Valenciana) i, pitjor encara, ha recuperat les Balears, encara que haja perdut altres com Zaragoza i la Comunitat de Madrid. No hi ha que minusvalorar la gravetat d'aquesta situació: el PP ha mantingut un suport similar al de les anteriors eleccions, però en aquelles es presentava com una dreta democràtica i dialogant, i en aquestes era el partit de la guerra, derivant a actituts
parafeixistes en el marc de l'imperialisme feixistitzant que ens amenaça.
    3. En Euskadi l'anul·lació de quasi totes les candidatures de l'esquerra abertzale ha generat una situació anòmala, amb uns 168000 vots a les candidatures anul·lades (i un increment d'un 13'2% dels vots nuls en Gipuzkoa) que en una sèrie de casos qüestiona la legitimitat democràtica dels resultats, si bé el traspàs de vots al PNV-EA i potser parcialment a IU-EB ha evitat que el PP avance posicions.
    4. Pel que fa a les forces d'esquerres, IU ha tingut un gran avanç en Córdoba, Euskadi, Sagunt (amb una forta recuperació de vot) i un avanç important en Asturias, Sevilla i altres localitats; en Catalunya ha hagut un gran avanç de la coalició amb IC-EV; en altres llocs s'han obtingut resultats similars, amb alguns retrocessos parcials, com els que s'han donat en vàries capitals andaluces, Aragón, Murcia i Castilla-León, on hem esdevingut extraparlamentaris. Altres forces d'esquerres (ERC, CHA, BNG) han tingut avanços importants.
    5. En les Corts Valencianes encara està indecís si el llauger increment en vots (16284) i percentatge (de 6'15 a 6'30%) de l'Entesa respecte als anteriors resultats d'EUPV es traduirà o no en l'increment d'un escó, evitant la deplorable situació d'un grup parlamentari exclussivament masculí. Cal assenyalar que, a pesar del traspàs d'Els Verds i Esquerra Valenciana des de la coalició amb el BNV fins a l'Entesa, el BNV (coaligat amb Esquerra Verda) ha augmentat en 27735 vots, encara que això no l'haja permés arribar al 5% per a obtenir escons. Per tant, no sembla haver-se produït un traspàs global significatiu de vots des del BNV a l'Entesa, en un context de confusió després del trencament municipal global per part d'Els Verds. Per altra banda, els pactes preelectorals amb el PSOE en el partit judicial de Sueca, encara que han aconseguit obtenir el diputat pel mateix, no han arribat a sumar els previs vots de les forces coaligades, donant la raó a la nostra desconfiança envers aquest tipus de pactes.
    6. En la ciutat de València el PP obté majoria absoluta i guanya també en barris populars i obrers com Nazaret i Cabanyal. L'Entesa hem obtés 34958 vots en les autonòmiques (7470 més), on anàvem en coalició amb Els Verds, Esquerra Valenciana i Izquierda Republicana, i 31382 vots en les municipals (6780 més), on Els Verds es van presentar per separat obtenint 3369 vots. Cal destacar el treball realitzat en la campanya per la gent del Partit i d'Esquerra Unida, i en particular dels empleats públics que en formar part de la llista li van dedicar el temps lliure a que tenien dret, i de les persones interventores, l'actuació de les quals és fonamental per a l'obtenció dels escons. El BNV ha perdut més de 1000 vots tant en les autonòmiques com en les municipals, i per tant és possible que s'haja produït un trasvàs de vots a l'Entesa en València: el seu descens i la pujada de l'Entesa es produeix en gairebé tots els districtes, amb la única excepció de la pedania de Benimamet. Globalment, l'Entesa ha incrementat el vot en un 22%, que representa l'1% del total, destacant increments del 60% en zones de major nivell cultural com Ciutat Vella, Eixample i el Pla del Real, encara que continua obtenint els majors percentatges de votació en zones de gent més desfavorida com Camí de Vera o Malvarrosa, i es pot estimar que la seua base social electoral continua essent predominantment de classe treballadora, manual o intelectual. Per tal com a més la diferència en vots entre autonòmiques i municipals ha estat de 3576 vots, i en van faltar 1823 vots per a obtenir el tercer regidor per a l'Entesa, es pot estimar que si Els Verds hagueren participat en aquesta enlloc de presentar-se a banda i fer fins i tot contracampanya enfront de l'Entesa hagueren obtés el tercer lloc que els estava reservat. També haguerem obtingut el tercer regidor, clar, amb part dels 4176 vots del Partit per la Legalització del Cannabis, objectiu que també anava en el nostre programa. Menys incidència va tenir la candidatura d'ICAL encapsalada per un trànsfuga d'EUPV i amb la participació de 5 persones que en aparèixer en ella han fet públic l'abandonament del nostre Partit, i que solament va obtenir 532 vots. Naturalment, qualsevol eventual relació amb elles l'hauriem de mantenir, al si dels moviments en els que participem, com a membres del seu nou partit.
    7. Com a valoració general, cal destacar que les eleccions s'han realitzat en un context de victòria de la lògica de la guerra, que no ha pogut ser evitada per les grans mobilitzacions populars en tot el món (i especialment en Espanya), i que ha estat refrendada a posteriori per la resolució 1483 del Consell de Seguretat de l'ONU (es pot trobar en http://ods-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/N03/368/56/PDF/N0336856.pdf?OpenElement ) que ha donat suport a la "autoritat" dels ocupants d'Iraq. Això, junt a la confraternització de Juan Pablo II amb la família Aznar (favor preelectoral
que sembla haver estat pagat per la darrera malifeta de Pilar del Castillo contra la igualtat i la llibertat religiosa i de consciència), pot haver ajudat a crear les condicions propícies per a que la gran majoria d'electors de dretes obviaren la seua passada oposició a la guerra, i posaren per damunt la relativa bonança econòmica per a determinades capes socials, el PHN, etc., de manera que el PP, enlloc de ser castigat en les urnes, ha augmentat uns 100.000 vots en relació a les anteriors eleccions municipals. Cal assenyalar que no solament en sectors privilegiats, sinó també en amplis sectors populars, incloent sectors de la joventud, predominen ideologies i valors conservadors, alimentats des dels mitjans massius de comunicació.
    8. Pel que fa al PSOE, ha recuperat uns 300.000 vots del milió que va derivar cap a l'abstenció en eleccions anteriors, cosa que l'ha permés superar en vots al PP però no desplaçar-ho de les principals institucions autonòmiques i municipals. Cal destacar que la seua oposició a la guerra no ha estat complementada amb una oposició a les agressions contra les llibertats democràtiques (especialment en Euskadi, però reflexada en normatives generals com la Llei de Partits i el Codi
Penal). Això ha fet que, havent passat la guerra a un segon pla en l'atenció de l'opinió pública, no apareguera com una força d'oposició conseqüent a l'autoritarisme bel·licista del PP, cosa que pot haver-li dificultat la plena recuperació del vot perdut.
    9. La suma de IU+IC ha recuperat uns 100.000 vots, molt desigualment distribuïts, del milió que va perdre en eleccions anteriors, principalment cap a l'abstenció . Cal valorar això positivament com a base per a treballar per la recuperació política i electoral del nostre projecte de convergència d'esquerres, però també destacar la dificultat global d'IU per a connectar amb la base social d'esquerres que s'expressa a través de la mobilització social, dificultat que té una de les seues causes en la seua escasa implantació orgànica: un projecte d'esquerra transformadora i democràcia participativa no es pot basar en la simple emissió periòdica del vot, sinó que ha de descansar en l'autoorganització social, impulsant especialment el treball de base i no confiant únicament en el treball institucional. Per això, sense canvis en aquest sentit no serà possible superar les greus limitacions del nostre projecte.
    10. Pel que fa al País Valencià, seria imprescindible tant l'ampliació i protagonisme dels col·lectius d'Esquerra Unida i els seus trets de moviment polític i social com complementar els acords cupulars de l'Entesa, que cal consolidar com a coalició, amb una dinàmica d'Assemblees de base obertes a tota la gent d'esquerres, començant per l'articulació de tota la gent que ha actuat com a interventora i oferint-nos a portar a les Corts Valencianes les propostes progressistes de les forces que no han aconseguit representació en elles. En el cas de la ciutat de València, hem de valorar positivament l'increment en vots i percentatge, però aquest ha estat insuficient per a incrementar el número de regidors i més encara per a canviar la correlació de forces; cal destacar la falta de teixit social articulat en la ciutat amb voluntat d'alternativa a allò existent, cosa imprescindible per a que no s'esvaisca l'efecte de mobilitzacions puntuals i poder trencar l'hegemonia de la dreta i conquerir la majoria per a l'esquerra. Per a això és també imprescindible desenvolupar una batalla constant en el terreny de les idees, tasca en la qual el nostre Partit té una responsabilitat central que no pot delegar en cap altre organització ni moviment.
    11. Amb l'objectiu prioritari de derrotar al PP tant per les seues polítiques socials com pel seu talant autoritari, cal continuar impulsant la mobilització per la pau, les llibertats democràtiques i els drets socials, en contra de la lògica de la guerra que domina actualment l'escenari polític. Aquesta lògica s'ha expressat especialment en Euskadi: encara que en el periode preelectoral s'ha donat una propícia absència d'atemptats d'ETA (que ha reanudat la seua criminal actuació passades les eleccions), accions com la prohibició de candidatures de l'esquerra abertzale, amb l'argument d'impedir que anara "amb el vot en una mà i una pistola en l'altra", mostra que des del PP es prefereix que vaja amb una pistola en cada mà, just al contrari del que nosaltres volem: l'abandonament de les pistoles i la lliure expressió de les diferents posicions amb el vot i la mobilització social. Cal destacar també l'agressió a la democràcia i a la voluntat popular que representa el "colp de xec" en l'Assemblea de Madrid. Per tot això, és essencial desenvolupar una alternativa democràtica contra la guerra, la violència, la repressió, la corrupció i les agressions socials. En Euskadi, la dessitjable plena incorporació del PSOE al camp democràtic requeriria que evitara, també allí, qualsevol suport al PP, entenent a més que la derogació de la Llei de Partits és un punt indefugible d'una alternativa democràtica global. I, naturalment, solament la desaparició d'ETA com a organització terrorista o la desvinculació política d'aquesta possibilitaria la incorporació al camp democràtic de nous sectors de l'esquerra abertzale.
    12. Pel que fa a la immediata constitució dels Ajuntaments en el País Valencià, és imprescindible la coherència del PCPV, EUPV i l'Entesa enfront del PP i afavorint la constitució de majories democràtiques i de progrés, proposant al PSOE i al BNV-EV un acord en aquest sentit i articulant una negociació global amb la concreció dels eventuals acords o no de govern des de l'autonomia de cada organització local i la defensa d'una democràcia participativa, però sobre la base de que ni per acció ni per omissió permetrem, en la mesura que depenga de nosaltres, alcaldies del PP. En coherència amb això, qualsevol eventual acord de govern amb el PP hauria d'implicar la immediata exclussió del nostre projecte polític.
    13. En la ciutat de València haurem de desenvolupar la nostra oposició a les polítiques socialment i urbanísticament reaccionàries del PP en estreta relació amb els moviments socials (veïnals, contra la globalització capitalista, pel redreçament cultural, pacifistes, ecologistes, feministes, del moviment obrer, etc.), desenvolupant un treball de comunicació continuat denunciant la política antipopular de la dreta i treballant per obrir pas a una alternativa democràtica que més prompte que tard òbriga en la nostra ciutat les alberedes d'una democràcia participativa en una perspectiva socialista.