Anàlisi dels esdeveniments des del 3 d'abril del 3

COMITÉ LOCAL DE VALÈNCIA

ANÀLISI DELS ESDEVENIMENTS DES DEL 3 D'ABRIL DEL 3

El 10 de juny va ser un dia d'una important mobilització de la classe treballadora contra la guerra, tant per la participació en la vaga (majoritàriament les 2 hores) com en la manifestació. Des d'el respecte, discrepem de la no convocatòria per la direcció de CC.OO. de la vaga de 2 hores, seguida per prou organitzacions de CC.OO. i per la majoria de l'afiliació. I valorem positivament la participació de CC.OO. en la Campanya Valenciana Contra la Guerra, expressada en la manifestació d'aquest dia situant-se darrere de la seua pancarta, en l'enteniment, que compartim, de que el protagonisme havia de correspondre a la Campanya unitària com a expressió del moviment cívic contra la guerra.
L'ocupació d'Iraq per les tropes anglonordamericanes suposen el pas a una nova fase de la guerra, en la qual els assassinats de periodistes semblen voler evitar testimonis del que està passant, i acompanyada d'amenaces a altres països com Siria, en tant que continua la guerra de l'Estat d'Israel contra el poble de Palestina. En aquestes condicions, cal anar posant en primer pla l'exigència del fi de l'ocupació i el restabliment de la sobirania d'Iraq, així com la finalització de l'ocupació de Palestina i l'exercici del seu dret d'autodeterminació. Altres problemes, com l'exercici del legítim dret d'autodeterminació del poble del Kurdistan, no es es poden resoldre sense el previ fi de l'ocupació anglonordamericana d'Iraq.
La nova situació pot estimular contradiccions dins del que ha estat el front contra la guerra. La reivindicació de que la reconstrucció d'Iraq siga protagonitzat per l'ONU pot ser, per exemple, un punt de trobada al Parlament Espanyol, però cal evitar que l'actuació de l'ONU legitime a posteriori l'ocupació anglonordamericana. Per tant, la intervenció de l'ONU no es pot fer sota el paraigües de les forces armades anglonordamericanes, sinó en tot cas substituint-les per cascos blaus provinents d'Estats no beligerants que col·laboren en la transició al ple exercici de la sobirania democràtica del poble d'Iraq.
Pel contrari, la pretensió d'una administració militar nordamericana coadjuvada per les titelles iraquianes que van acompanyar a les seues forces estimularà la legítima resistència del poble d'Iraq. Els saquejos emparats si no directament propiciats per aquestes forces no poden servir de justificació per a aquesta administració. Cal assenyalar que el poble iraquià, que de cap manera ha rebut a les forces anglonordamericanes com a "alliberadores" (a pesar de les manipulacions mediàtiques mostrant els aplaudiments de membres de les milícies que acompanyaven als invasors), ha demostrat un gran sentit cívic autorganitzant-se per a evitar els saquejos i garantir els abastiments fonamentals. En aquestes condicions, caldrà oposar-se al desplegament de forces militars espanyoles amb excuses "humanitàries" i exigir la seua tornada.
Cal assenyalar que la situació de precarietat laboral de les víctimes espanyoles Julio Anguita Parrado i José Couso exemplifica les contradiccions amb sectors que s'han oposat a la guerra al temps que vulneren els drets socials.
Un tema dolorós que no podem defugir és la condemna de les execucions en Cuba, en coherència amb la nostra oposició de principi a la pena de mort. El dret a la vida és previ a l'exercici dels drets polítics i socials, com ha estat entés pel multitudinari moviment contra la guerra: ni la defensa de les "democràcies" occidentals podia justificar la guerra, ni la defensa dels drets socials en Cuba pot justificar les execucions. Tanmateix, aquesta condemna no ens porta a juntar-nos amb el partit de la guerra, que ha estat utilitzant aquestes execucions com a cortina de fum, silenciant la ràpida condemna del Comité Executiu del PCE de l'11 d'abril. I cal denunciar la hipocresia dels que blamen contra el govern de Cuba per aquestes execucions i mai van protestar contra l'actual president USA per les nombroses execucions que va subscriure en Texas. Cal denunciar també la hipocresia dels que parlen de "guerra contra el terrorisme" però no solament promouen el terrorisme contra Cuba sinó que empresonen injustament a 5 patriotes cubans que lluitaven contra aquest terrorisme.
La ja tradicional concentració del 14 d'abril per la III República ha suposat el manteniment d'aquesta reivindicació democràtica que, tanmateix, no concita el mateix suport popular d'altres mobilitzacions, com les que es realitzen contra la guerra o la globalització capitalista. Cal continuar treballant en aquesta direcció, tenint en compte que es tracta d'un treball a llarg termini que ha de guanyar nous sectors defugint qualsevol estretesa o sectarisme.

Cal preparar l'1 de maig, assegurant la presència col·lectiva del Partit i unint la lluita contra la guerra, en defensa de les llibertats democràtiques i dels drets socials.

A tal efecte, convoquem a tots els membres i simpatitzants del Partit
20 minuts abans de l'hora d'inici de la Manifestació
a la porta d'Hisenda
per tal de recollir i distribuir els materials del Partit.

Comité Local de València del PCPV
15 d'abril de 2003