JORNADA PER L'ESQUERRA: PARLEM, DEBATIM, ACTUEM

LA SITUACIÓ EN EL PAÍS VALENCIÀ

Si alguna cosa caracteritza –dramàticament- els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals al País Valencià és l'aixafador triomf del Partit Popular, que evidencia l'hegemonia social, política i ideològica, d'un partit neoliberal i de dreta extrema, pura, dura i radical que ha vingut actuant des de la GV retallant la llibertat d'expressió, impulsant l'enriquiment desmesurat, la depredació del territori i la precarietat laboral en aquests últims 12 anys.

El fracàs de tota l'esquerra i de les forces progressistes és l'altra cara de la moneda, al costat d'una abstenció que augmenta en relació amb les anteriors eleccions. Aquesta reculada ha tingut especial repercussió en les grans i mitjanes ciutats, en els considerats cinturons rojos així com, en general, en les comarques copejades per la crisi de la indústria tradicional. És especialment dramàtic el resultat en les ciutats de València i Alacant, on s'ha instal·lat el bipartidisme, deixant a EU fora del consistori.

Vam tenir un bon programa, contrastat socialment i producte d'una pràctica i reflexió col·lectiva. Algunes de les seues insuficiències són producte de les nostres deficiències en implantació social, especialment en les zones rurals i entre la població agrícola.

Però hem constatat també de forma general les nostres insuficiències per a articular teixit social amb voluntat d'alternativa a l'existent. Les organitzacions socials, imprescindibles per a la construcció de l'alternativa com expressió que són de noves contradiccions generades pel capitalisme, han manifestat les seues limitacions per a aglutinar a amplis sectors socials en la defensa dels seus interessos, per a mobilitzar-los massivament. I tanmateix, és necessari que arriben a una capacitat d'organització i de resposta major, una major massificació. Per a impulsar aquests moviments, aquesta articulació de teixit social alternatiu, és necessària una implantació social, en barris i centres de treball, que no teníem. Sense aquesta articulació és impossible contrarestar les armes mediàtiques de manipulació massiva.

En aqueixa situació, vam proposar reforçar la unitat de l'esquerra i que el grup parlamentari del Compromís fora un referent unitari per a l'actuació unitària i la mobilització en els diferents àmbits socials i locals.

No obstant això, l'actuació de les dues diputades expulsades d'EUPV i els dos diputats del Bloc, incomplint en el primer cas els acords d'EUPV i en ambdós el protocol de la coalició Compromís pel País Valencià subscrit per cinc forces polítiques davant les anteriors eleccions autonòmiques, han produït una divisió del Grup Parlamentari que li incapacita actualment per a ser un referent unitari de la lluita de l'esquerra i de la mobilització social en general contra les polítiques antisocials i depredadores del PP. Si les iniciatives preses en el grup parlamentari confirmen que el naixement del nou partit afavorit per la direcció d'Esquerra i País encarna un projecte al marge d'EUPV i per tant, també al marge de l'acord de Compromís, amb la possibilitat de plasmar-se en una candidatura contraposada a la d'EUPV en les pròximes eleccions generals, ens podríem trobar davant un intent de suplantació de l'espai polític de l'esquerra alternativa que sempre ha representat EUPV.

Qualsevol intent per dinamitar l'esforç seriós d'unir a les forces d'esquerra i progressistes a el País Valencià no pot més que reforçar el bipartidisme i afermar al Partit Popular, deixant el camí lliure per a abundar en el model injust, excloent, insolidari i insostenible que la dreta política i econòmica està articulant.

I les dades no poden ser més eloqüents. L'educació pública al País Valencià pateix greus dèficits dels quals són una mostra notòria l'abundància de barracots. Però el govern del PP, en comptes d'atendre a aquests problemes, es dedica a augmentar el nombre d'alumnes per aula, a jactar-se de gratuïtat dels llibres de text quan solament s'aplica a un curs de Primària i no arriba a cobrir el cost dels mateixos, a proposar ghettos per a alumnes conflictius, a anunciar un bo per a l'educació infantil de 0 a 3 anys destinat a engreixar els comptes de l'ensenyament privat -com pot succeir amb la transferència del govern central destinada a aquesta etapa si no s'empra en la creació de places públiques- i a llençar salves contra l'ajornada assignatura d'"Educació per a la ciutadania", l'última de les quals ha estat la ridícula amenaça d'impartir-la en Anglès, sorprenentment avalada per la ministra d'educació del govern de Sabater que demostra així la seua bajoqueria i la seua incompetència en la defensa d'una educació pública de qualitat. L'atenció sanitària pública es troba a la cua a Espanya, amb les seues cues d'espera, els concerts i les privatitzacions; l'atenció a majors, i ara l'aplicació de la llei per a l'atenció de persones depenents, converteixen drets i necessitats socials peremptòries en negocis per a uns pocs, deixant els serveis públics de jugar el seu paper redistributiu i de cohesió social.

En el País Valencià, a més, l'anàlisi de les dades de l'atur del mes d'aquest estiu (increment del 6’71% enfront del de l'Estat del 2’94%) apunta cap a l'esgotament del model econòmic especulatiu, antisocial i depredador del Govern del Partit Popular que evidencia una ralentització en la construcció (la taxa interanual d'atur en la construcció s'ha incrementat en un 21’13%), la incapacitat dels serveis per a incrementar l'ocupació, especialment per un model obsolet de turisme, i la paràlisi industrial. Al costat d'això, el desviament de fons per a grans esdeveniments amenaça la solvència de la Generalitat Valenciana, i l'abandó del camp i la insuficiència de recursos i mesures preventives davant els incendis o una ordenació del territori en la lògica del negoci de la rajola i del transport privat, ha conduït a la catàstrofe de Les Useres en l’Alcalatén o a les terribles inundacions d'aquests dies. L'ús del valencià continua patint coaccions per part d'agents de l'autoritat.

AL mateix temps, les amenaces a la llibertat d'expressió s'estenen des de la retransmissió de TV3 fins a l'agenollar-se davant la monarquia, enfront del qual és urgent instar a la despenalització de les injúries a la corona, que ha d'estar plenament subjecta a la crítica pública.

LA NECESSÀRIA CONVERGÈNCIA DE L'ESQUERRA *POLITICA I SOCIAL

Davant això, ens reafirmem en l'estratègia de convergència política i social de l'esquerra. Però si a la confluència programàtica i en la mobilització social que destacàvem com via per a la mateixa haguérem d'afegir, després de l'anàlisi electoral, la necessària articulació de teixit social per a la construcció d'una alternativa a les polítiques de dretes, l'experiència ens ha ensenyat que hem de posar en primer plànol l'honestedat política com requisit per a aquesta convergència, de la qual s'exclouen qui practiquen la deshonestedat i la deslleialtat polítiques.

En aquest context, és important mantenir, reforçar i intentar ampliar la cohesió de la majoria de la Comissió Política de Compromís: el 69% del vot ponderat d'aquesta, format per la representació d'EUPV, Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana, s'ha mantingut ferm en la defensa del seu protocol i del projecte unitari que ha rebut el vot de quasi 200.000 valencians i valencianes.

I no ens cansarem de fer una crida a totes les forces polítiques signants del Compromís pel País Valencià a la lleialtat al mateix, el qual és també lògicament incompatible amb la flagrant vulneració del seu protocol, el compliment del qual hauria de restituir-se immediatament, reposant a la Coordinadora General d'EUPV Gloria Marcoscom a Síndica del seu Grup Parlamentari.

En qualsevol cas, l'actuació del diputat i diputades d'EUPV en les Corts Valencianes, davant els mitjans de comunicació i en el carrer al costat dels moviments socials, treballant estretament units en aplicació del Programa de Compromís i dels acords de la seua Comissió Política, haurà de ser un referent polític per a la mobilització social i l'articulació de teixit social alternatiu imprescindibles per a plantar cara a les polítiques reaccionàries de la Generalitat Valenciana i a les polítiques neoliberals del Govern central.

Amb tot, és el moment de reforçar Esquerra Unida del País Valencià. Fer valdre la seua coherència, la seua lleialtat als seus compromisos amb l'electorat i popularitzar el seu programa transformador. Reforçar EUPV com moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres en el qual confluïsquen tots els colors de l'esquerra en el marc d'una democràcia participativa, incloent comunistes, ecosocialistes i nacionalistes d'esquerres. Això ens ha de dur a cercar els acords i la col·laboració amb els moviments socials, a incorporar-nos a ells plenament i treballar per articular-los, a cercar espais per al diàleg i potenciar la relació de les àrees d'elaboració amb ells. I ens ha d'obligar a treballar amb quantes forces polítiques plantegen elements de coincidència en aspectes parcials del nostre programa. Tot esforç serà escàs per a derrotar les polítiques de dretes. Per a derrotar, en aquest cas, al Partit Popular. Cercant la trobada i la col·laboració, trobant-nos en la mobilització social, estarem treballant per articular el teixit social alternatiu. Des d'una iniciativa política que pose com motor d'avanç el conflicte social, des de la defensa d'un model d'estat republicà i federal –solidari i que reconega la lliure determinació dels pobles-, des de la radicalitat democràtica que ha de dur-se a tots els racons de la vida i on la democràcia participativa done a les majories socials la possibilitat de ser els protagonistes del seu futur, que volem socialista.

Les pròximes eleccions generals són un repte per a la defensa d'una alternativa d'esquerres enfront de la dreta i el bipartidisme. Per a respondre a aquest repte haurem d'impulsar l'exercici de la democràcia interna tant en EUPV com en IU, a través de l'elaboració de propostes, per a aportar al programa d'IU, ecologistes, pacifistes, feministes, federalistes i republicanes, que reforce un perfil propi enfront de la dreta i el centre, que responga a les necessitats majoritàries de les classes populars (enfront de mesures com una LLOE no compromesa amb una escola pública i laica, una Llei de Defensa otanista, una Llei de Propietat Intel·lectual al servei d'interessos privats, una Llei de Partits restrictiva de les llibertats democràtiques o l'eixida a borsa del fons de reserva de la Seguretat Social), així com a través de l'elaboració i aprovació democràtiques en l'Assemblea de novembre de les candidatures obertes i participatives des de la sobirania d'EUPV.

Hem d'impulsar la participació en aquesta elaboració programàtica dels moviments socials així com de les forces polítiques amb les quals puguem convergir, i en particular de les qui s'han mantingut lleials a l'acord del Compromís. I donar suport, en la línia proposada pel Consell Polític d’EUPV del mes de juliol, a la confluència en candidatures de l'esquerra honesta per al Congrés dels Diputats (encapçalades per les sigles de'EUPV, l'Assemblea de la quals haurà de triar la capçalera), i candidatures unitàries de les forces progressistes per al Senat, amb l'objectiu d'una banda de posar en peus una alternativa d'esquerres al bipartidisme i al neoliberalisme, i per una altra de tancar el pas a la dreta extrema del PP consolidant els avanços progressistes aconseguits amb la participació d'IU.

En aqueixa perspectiva era fonamental impedir l'accés del PP al govern dels ajuntaments, i en aquest context és necessària una tolerància zero davant pactes locals amb el PP, que des de la la seua hegemonia social pot ser en algunes localitats un factor d'atracció amb efectes suïcides per a un projecte alternatiu d'esquerres com el nostre.

I a partir de tot això cal començar a organitzar la resistència social, vinculada a l'articulació de teixit social alternatiu, davant els previsibles efectes socials de les polítiques del PP, que protegits pel seu èxit electoral seguiran impulsant aqueixa insostenible combinació de neoliberalisme i demagògia populista que els ha vingut caracteritzant.

I sobre aquesta base treballar per la construcció de l'alternativa, connectant les necessàries respostes immediates als problemes quotidians de la gent amb la lluita per profundes transformacions socials, per una societat alternativa on la satisfacció de les necessitats socials, i no la cerca del benefici privat, siga la columna vertebral de l'organització social. Arrelant-nos profundament en el compromís amb els problemes locals i propis del País Valencià, sense oblidar que la seua plena resolució exigeix transformacions en el conjunt d'Espanya i, més enllà d'ella, d'Europa i del món. Actuar localment i pensar globalment ha de ser una vegada més el nostre lema, treballant per un País Valencià necessari en altre món possible.

València, 20 d'octubre de 2007.
PARTIT COMUNISTA DEL PAÍS VALENCIÀ