Preocupats per la dignificació i el futur del valencià, enfront de les declaracions de secessionisme lingüístic que han proliferat darrerament, arran de la recent sentència del Tribunal Constitucional, manifestem el que segueix:

a) El valencià, el català i el català de Catalunya i el català de les Illes Balears constitueixen diverses modalitats d'una mateixa llengua, com reconeixen la romanística internacional i les Universitats, i pot constatar qualsevol ciutadà que considere la qüestió amb la informació suficient i amb un mínim de reflexió.

b) D'acord amb aqueixa unitat, la llengua pròpia dels valencians està igualment ben designada tant amb el nom particularment nostre de valencià, recollit a l'Estatut d'Autonomia, com amb el nom acadèmic de llengua catalana. Així l'han designada, doblement, en ús de la seua autonomia, les Universitats de València, d'Alacant i de Castelló; una autonomia que ha de ser respectada i preservada i que, de manera especial, ha rebut recentment la confirmació legal del Tribunal Constitucional.

c) Aquesta llengua única, amb les seues diverses modalitats, necessita d'una sola normativa, potser no sempre amb fórmules estrictament úniques, però si certament unitària.

d) Defendre la personalitat valenciana no és promoure un secessionisme lingüísti, letal per al valencià. Ben al contrari, defendre la personalitat valenciana és en particular, promoure l'ús social de la nostra llengua a tots els nivells, desactivant un conflicte lingüístic que amenaça la supervivència del valencià.

València, 24 de maig de 1.997