1.- Internacional

En primer lloc volem denunciar els perills que suposa la intervenció armada en Albània en la qual participen soldats espanyols i que, el mateix que Rifundazione Comunista en Itàlia, no podem compartir. Hem de destacar l'imminent col·lapse del règim corrupte i dictatorial de Mobutu en Zaire que durant molts anys ha estat un instrument preciós de les polítiques neocolonialistes de França i Bèlgica, contribuint a desestabilitzar a règims progressistes com els d'Angola. Esperem i desitgem que la pràcticament segura arribada al govern de l'aliança de forces que encapçala Kabila supose l'eixida d'aquest país, amb grans riqueses naturals, del subdesenvolupament actual i que l'eix possible entre un nou i progressista Zaire amb l'actual Sudàfrica puguen situar al subcontinent africà negre en vies d'eixir de l'oblit i la misèria a que l'ha sotmès el capitalisme mundial.

Cal fer també una xicoteta referència a la finalització salvatge de l'ocupació de l'ambaixada japonesa en Perú mitjançant l'entrada de l'exèrcit i la mort, amb clars trets d'execució sumària, de tot el comando del MRTA, dos oficials de l'exèrcit i un segrestat que, casualment, era un jutge que s'oposava a Fujimori. Hem de constatar que la vertadera causa d'accions com aquesta és el caràcter sagnant de la dictadura de Fujimori, la manca de respecte als drets humans en aquell país i la situació gravíssima a nivell social de la meitat de la població peruana.

Manifestar també la nostra profunda preocupació pels esdeveniments a Palestina que allunyen progressivament la possibilitat de trobar una eixida pacífica el problema d'Orient Mitjà. El PCPV vol denunciar l'actitud racista i xenòfoba de l'actual govern israelita que està produint un agreujament de les tensions amb la construcció de nous assentaments en territori sagrat pels palestins i que ofega econòmicament a l'autonomia palestina mitjançant tot tipus de mesures de caràcter arbitrari en les duanes, el control de l'aigua de rec etc. Cal que el partit potèncie el seu treball de solidaritat amb el poble palestí impulsant i col·laborant amb totes les iniciatives unitàries que es realitzen en aquest sentit.

2.- Espanya

(2.1) Al final s'ha arribat a l'incorrectament anomenat "Acord sobre l'estabilitat en l'ocupació" sobre el qual veníem parlant i advertint en passats informes polítics. De tots i totes es coneguda la posició contrària al mateix del Comitè Executiu del PCE i del Consell Polític Federal d'IU. Sense voler analitzar la consolidació indubtable que aquest acord suposarà per l'actual govern dretà ni la contradicció evident que hi ha entre l'acord i les propostes d'ocupació que com IU vàrem presentar a la societat en les últimes eleccions de 1997, si que cal recordar els principals arguments en els quals basem la nostra crítica a l'esmentat acord:

1) És un acord on totes les mesures per a crear ocupació es deixen en mans de la patronal i el govern. Per tant, el seu objectiu no és crear ocupació sinó estabilitzar l'ocupació encara que moltes vegades es venga com a panacea contra l'atur. Cal recordar que la creació d'ocupació és pràcticament independent de les formes de contractació. D'altra banda, s'oblida totalment el caràcter estructural de l'atur i no es planteja cap mesura seriosa de reducció de jornada, supressió d'hores extraordinàries, eliminació de la pluriocupació etc.

2) Reconeixent les millores significatives que suposa canviar el contracte d'aprenentatge pel nou contracte de formació, cal deixar palès que no hi ha cap garantia de baixar la temporalitat dels contractes de forma significativa al no eliminar-se ni endurir-se cap forma de contractació de les que han produït la precarietat actual. En 1996 el 80% dels contractes es van fer de forma precària per tres sistemes: A temps parcial, Per obra o servei i Eventual per circumstàncies de la producció. Cap d'aquestes tres formes de contractació es millorada de forma significativa per a que no siga emprada com ara s'utilitza de forma massiva per part de les empreses. No hem d'oblidar que els empresaris es mouen pel criteri del benefici màxim. Si continua sent més barat contractar de forma temporal, és difícil creure's que ho faran de forma indefinida, almenys de manera important. Els canvis introduïts no van a disminuir la rotació en el treball que es pateix a Espanya. Així ho posava de manifest amb tota claredat una enquesta recent als xicotets i mitjans empresaris catalans on el 82% dels mateixos afirmava que l'acord no modificaria les formes de contractació temporal.

3) Com a contrapartida per a la patronal, s'abarateix l'acomiadament dels treballadors fixos mitjançant dos mecanismes distints perfectament normativitzats i delimitats en l'acord:

3.1.- Introduint un contracte indefinit nou on l'indemnització per acomiadament es redueix de 45 a 33 dies i el màxim de 42 a 33 mesos. Sembla lògic suposar que a partir d'ara, els contractes indefinits nous es realitzaran per aquest nou mecanisme d'acomiadament més barat.

3.2.- Modificant l'article 52-c de l'Estatut dels Treballadors on es clarifiquen les causes de l'acomiadament objectiu (i, per tant, procedent) dels actuals contractes indefinits. A partir d'ara es podrà acomiadar objectivament per dues causes objectives noves: Per la composició competitiva de l'empresa en el mercat i per exigències de la demanda. Una nova redacció de l'article 52-c que va a convertir els acomiadaments improcedents en una espècie a extingir ja què seran declarats tots procedents emprant les noves "causes objectives" de justificació pràcticament automàtica davant les Magistratures de Treball. Dit en quantia d'indemnitzacions: Es passa de 45 dies a l'any i 42 mesos com a màxim d'indemnitzacions per acomiadament improcedent a vint dies a l'any i dotze mesos com a màxim d'indemnització per acomiadament procedent o objectiu. En aquest moments de cada 100 sentències de Magistratura de Treball, un 36% són favorables als treballadors (acomiadaments improcedents) i només un 14% són favorables als empresaris (acomiadament procedent), sent la resta parcialment favorables també als treballadors Tot sembla indicar que els acomiadaments improcedents desapareixeran pràcticament sense modificar-se significativament els treball temporals.

4) Front a les Empreses de Treball Temporal (ETT) creades en 1994 en la reforma del PSOE, es postula i acorda crear un Grup Tripartit que "permeta un millor funcionament de les ETT" promovent un Reial Decret que fixe un model de contracte temporal per a les ETT. Encara que s'introdueixen algunes millores, s'accepta com a contrapartida l'existència d'aquestes empreses i es postula un nou tipus de contracte temporal.

5) Sense voler entrar en un anàlisi detallat, hem de criticar també altres aspectes de l'acord com la posada en marxa de la mobilitat funcional, els tema dels grups professionals, la manca de cap compromís d'inversió per a crear ocupació i, en general, la pèrdua de capacitat de negociació dels treballadors com a conseqüència a la major facilitat econòmica d'acomiadament.

Hem de criticar amb claredat la posició d'Esquerra Unida de defendre la reforma laboral sense veure les contradiccions flagrants que hi ha entre aquesta reforma i el programa amb el qual ens presentàrem a les eleccions passades. La Comissió Permanent del PCPV va treure una resolució criticant el reforma laboral amb la voluntat de què també fora un document cara al primer de maig on aquest tema de la reforma serà el tema estrella. La militància del Partit ha de fer un esforç per a difondre la posició del PC davant aquest acord procurant concentrar el debat en el contingut de l'acord i deixant per a l'interior del moviment sindical la crítica al funcionament actual del sindicat. Aquest debat al voltant de l'acord l'haurem d'estendre al màxim als centres de treball i a nivell de base. És l'únic mitjà possible per a contrarestar la ferotge campanya a favor del mateix que s'està duent a terme des dels mitjans de comunicació.

(2,,2) Un dels temes que ha provocat un debat polític més important i intens en els últims dies ha estat el tema de les plataformes per a les futures televisions digitals. Que el tema no és qualsevol cosa ho posa de manifest la reacció histèrica de Felipe Gonzàlez i de tot el PSOE (a la qual s'ha afegit en els últims dies Nova Esquerra i Iniciativa per Catalunya) front a l'actuació d'IU en el Parlament al votar conjuntament amb el PP i el PNB aquesta llei. S'han renovat les acusacions de pinça i les afirmacions de govern "liberal-comunista" front a una posició política en la qual hem defensat les nostres posicions amb prou claredat i coherència des del començament front a un debat clau per al control i desenvolupament futur de les telecomunicacions. Recordem alguns dels nostres arguments:

1) Hem apostat per una sola plataforma digital en la qual cap grup tinguera majories accionarials aconseguint en la llei aprovada que el màxim fora d'un 25% (telefònica té ara un 35% que haurà de rebaixar).

2) S'han posat les condicions per a què cap grup tinga una situació de predomini en l'actual mercat incipient de la televisió digital.

3) S'ha treballat i aconseguit que, després d'un període de carència i d'intentar trobar un acord entre plataformes, el descodificador siga universal, no calga llogar-lo i es puga adquirir sense interferència ni relació amb les plataformes amb les quals es va a contractar un conjunt de canals televisius. És un pas important en defensa dels consumidors que encara recordem els desgavells "tècnics" de l'arribada dels vídeos i les distintes tècniques dels mateixos (Beta, VHS etc) que suposaren despeses importants per a molts consumidors.

4) S'ha introduït un IVA per la televisió digital del 16% que és l'adequada i normal per a productes d'aquest tipus, corregint privilegis d'IVA reduïts que havien gaudits determinades TV de pagament que es van introduir en temps dels governs de Felipe Gonzalez.

Davant la guerra a mort que s'està desenvolupant entre el govern i el PSOE (o entre els distints lobbys de la comunicació. Ja no se sap be si el nucli real de poder està en la part política o en l'empresa comunicacional), IU ha defensat les seues posicions amb coherència i sent un dels blancs preferits dels atacs de determinats diari/s-ràdio/s-TV/s. És el nostre destí cada vegada que manifestem la nostra autonomia i independència respecte dels projectes polítics del PSOE i que coincidim amb el PP negant-nos a ser un grup polític que només pot diferenciar-se del PSOE en aquelles polítiques amb trets testimonials (tots els casos en què ens quedem sols al Parlament com Maastricht, plans de convergència, pensions etc.) sense cap influència pràctica en les decisions finals. És clara la histèria del PSOE quan desenvolupem alguna política que es concreta en majories en les quals no participen. Per a ells l'única visió possible d'Izquierda Unida és la de polítiques comuns "d'esquerra" o la política de la solitud quan ells pacten amb la dreta que, ràpidament, adjectiven com a antiga, superada, il·luminada etc.

(2.3) Fa pocs dies es va aprovar en el Parlament Estatal el Nou Programa de Convergència per al període 1997-2000 coincident amb el Pacte d'Estabilitat que va a determinar la política econòmica d'implantació de la Unió Monetària. Va haver un acord parlamentari general (PP, PSOE, CiU, PNB) amb l'excepció d'IU. Suposa ratificar el compromís d'Espanya en el compliment dels criteris per accedir a la tercera fase de la Unió Econòmica Monetària tenint en compte el criteris més rigorosos de disciplina monetària i fiscal que suposa l'esmentat Pacte d'Estabilitat. Alguns elements significatius de l'acord aprovat que cal tenir en compte:

a) Contempla un creixement de l'ocupació mitjana del 2.1% anual i de la població activa en un 0.8% anual fent que la taxa d'atur disminuixca fins al 19% en l'any 2000. Com es pot veure el seu objectiu fonamental no és precisament la creació d'ocupació.

b) Preveu un creixement dels salaris per damunt de l'IPC però per sota de la productivitat, continuant amb el procés de distribució regressiva de la Renda Nacional que s'està intensificant en els últims anys.

c) Es planifica una reducció del ratio ingressos públics/PIB, o siga de la pressió fiscal, de 0.4% (passa del 40.7% actual al 40.3% en el 2000). Cal tenir en compte que Espanya te una pressió fiscal set punts percentuals més baixa que la mitjana europea. Si baixa la pressió fiscal (i també el deute públic) va a ser impossible millorar els grans serveis socials.

d) Es preveu una reducció de la despesa pública d'1.8% en 1997-2000. passant del 3% en 1997 a l'1.6% en l'any 2000. Aquesta mesura, acompanyada de l'anterior posa uns límits als pressupostos estatals, de Comunitat Autònoma i de municipi que després patirem com un corsé que impedeix avançar en polítiques socials.

e) Es continuen amb les finalitats de reduir el pes del sector públic en l'economia intensificant les mesures de control del frau en les prestacions sanitàries, d'ILT així com s'aplica allò acordat en el pacte de pensions.

f) Respecte als ingressos públics, es parla de reassignar el ingressos fiscals i traslladar els impostos cap a altres càrregues indirectes o dels serveis públics no bàsics. Així es proposa modificar l'IRPF reduint la seua progressivitat, revisió de la fiscalitat de l'estalvi i de les rendes del capital etc. Dit en valencià: A més de disminuir la pressió fiscal, es proposa "reequilibrar" aquesta pressió fiscal disminuint encara més allò que paguen els que més tenen (impostos directes) transferint la majoria d'aquests impostos a impostos indirectes que paga la majoria de la població.

Com es pot veure el Nou Programa de Convergència aprovat en el Parlament no és precisament una bona notícia per a cap política social de disminució de l'atur, millora de la sanitat, de l'ensenyament etc. ni suposa cap potenciació de les inversions públiques. Però la política emanada del Tractat de Maastricht exigeix aquesta política econòmica. Es comprendrà que la nostra solitud a l'hora de votar en contra era una solitud necessària i coherent amb el nostre programa. També és lògica la posició dels membres de Nova Esquerra al CPF d'abstenir-se front a la posició de la majoria. El Tractat de Maastricht té les seus coherències internes que cal respectar i confronta permanentment als que votaren d'una forma i a aquells que ho férem d'una altra.

3.- País Valencià

(3.1) Després de quinze anys de funcionament de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià es va a posar en marxa en les Corts una comissió per a estudiar la reforma del nostre Estatut. Aprofitant el desig del PP de disposar de la possibilitat de dissoldre les Corts i convocar noves eleccions, caldrà que Esquerra Unida es plantege reformar també aquells elements de l'Estatut que considerem negatius: Baixar del 5% al 3% el mínim electoral per accedir al Parlament, deixar clara la unitat lingüística del valencià amb el català (cal saludar en aquest sentit la sentència del Tribunal Constitucional en el contenciós de l'Universitat de València) que també s'haurà de plasmar en millores de la Llei d'Ús i Ensenyament. A la vegada caldrà anar defensant aquells trets federals que poden exigir canvis constitucionals: Reforma del Senat convertint-lo en Camera territorial, comarcalització, supressió de les Diputacions etc.

(3.2) Tant en els mitjans de comunicació com en les converses amb el PSOE estan apareixent valoracions molt positives dels acords de govern entre Esquerra Unida i el PSPV. Sense fer un judici de valor al voltant del caràcter positiu o negatiu d'aquests acords a nivell municipal, caldrà recopilar informació en les distintes comarques i municipis al voltant d'aquests acords i, en general, de la gestió d'EUPV-EV en aquests quasi dos anys. Estem a la meitat de la legislatura i es de preveure una campanya de propaganda intensa per part de sectors d'EUPV al voltant de les "meravelles i triomfs històrics" dels acords de "l'esquerra". Sense voler menysprear la tasca dels regidors que estan treballant en el govern amb el PSPV, que en molts casos és positiva, cal fer un anàlisi del seu funcionament i d'aquells aspectes en els quals cal incidir en el futur així com d'aquells altres que caldrà millorar o modificar per no ser adequats als nostres plantejaments. No hem d'oblidar que els mecanismes de propaganda de "l'olivera" ressaltaran fins a l'avorriment les meravelles d'aquests acords. Estem convençuts de què EUPV ha de fer un esforç per a objectivar aquells punts fonamentals del nostre programa que cal posar damunt de la taula front a qualsevol procés de negociació amb altres forces. Una vagada més hem de dir que estem més interessats en polítiques concretes d'esquerra que en declaracions generals i grandiloqüents al voltant de l'esquerra.

(3.3) Ens trobem davant d'una sèrie d'onomàstiques. Ja hem passat el catorze d'abril, aniversari de la segona república, on es van celebrar actes organitzats pel Partit i par la JCPV en València, Requena i Alacant per a la seua commemoració amb un resultat i assistència que cal avaluar positivament. Per a anys successius caldria pensar també en convocatòries de caràcter més ampli sense deixar de banda els actes específics de Partit.

Tenim davant ara dues dates importants: El vint-i-cinc d'abril i el primer de maig. En el primer cas caldrà insistir a tota la militància del PCPV en la necessitat de participar en els actes de caràcter unitari que es celebren arreu del País. Després debatirem una resolució en aquest sentit.

La celebració del primer de maig tindrà enguany un caràcter marcadament vinculat a la signatura del acords abans discutits. Més que mai el nostre partit ha d'estar present en la mateixa. En l'informe d'organització parlarem més amb detall de la manifestació així com dels dinars posteriors que organitzen algunes agrupacions del partit.

4.- IU-EUPV

(4.1) Com és conegut, la V Assemblea Federal d'Izquierda Unida està convocada pels propers dies 5,6 i 7 de Desembre. El dissabte passat, 19 d'abril, el Consell Polític Federal d'IU va aprovar el calendari per a la realització de la V Assemblea. Això vol dir que el 10 de juny han d'estar en poder de la direcció federal els censos provisionals d'adscrits/tes. Paral·lelament s'han anomenat les Comissions per a la redacció dels documents assemblearis per a la seua presentació en el CPF de finals de juny.

Totes aquestes dades posen de manifest que s'ha iniciat ja el procés assembleari en IU i en EUPV a tots els efectes. No cal parlar de la importància de la mateixa ni de la necessitat de què tothom la preparem amb el màxim de serietat. De la seua preparació també en parlarem amb més de detall en la Informació d'Organització.

(4.2) En el passat CPF d'IU del dissabte passat també es va aportar un Informe de la Comissió Federal de Garanties al voltant de les seues competències per actuar i resoldre en el tema de Quart de Poblet. L'Informe és molt clar al respecte: La Sindicatura Federal és competent en el tema de Quart i, per tant, s'haurà d'avançar en la resolució d'aquest contenciós en la línia que sempre hem defensat malgrat els continus intents de la direcció d'EUPV de no fer cas de la resolució federal. Caldrà deixar molt clar que el PCPV no està disposat a permetre un trencament de la federalitat com el que estan realitzant de forma sistemàtica en el tema de Quart els membres de l'actual majoria. Solventar el tema de Quart des del respecte als drets federals que qualsevol afiliat/da té pel fet de pertànyer a Izquierda Unida és un tema de primera importància per a nosaltres. Anar per qualsevol altre camí suposaria de facto permetre que EUPV trencara els seus lligams federals amb IU i poc a poc s'anara convertint en un sistema paregut als antics regnes de taifes impropis de finals del segle XX.

(4.3) El proper nou de maig a la vesprada tindrà lloc l'acte que fa temps teníem en l'agenda com a compromís del nostre Secretari General. Ja decidírem en aquell moment el caràcter clarament intern que li volíem donar a aquest acte. Per tant, per a la seua assistència s'exigirà la presentació d'una credencial que després ens concretaran en Organització. Cal insistir que és una reunió de treball i com a tal l'hem de plantejar evitant invitar a persones que no estiguen convocades. Sembla lògic i natural que els quadres del partit ens reunim a reflexionar i programar la nostra actuació conjuntament amb el Secretari general del PCE.

(4.4) No podem acabar aquest informe sense constatar que la situació política a l'interior d'Esquerra Unida es va complicant dia a dia com a conseqüència dels conflictes interns. Al cas de Quart, li ha eixit un clònic en el conflicte de Burjassot. La resposta a un augment de les afiliacions en Elx no concordants amb l'actual direcció ha estat la proposta de sanció a quatre membres d'EUPV per atrevir-se a criticar l'actuació dels regidors d'Elx. El funcionament de Joves d'EU deixa molt que desitjar. En Sax les actuacions de la direcció es mouen cada vegada amb major impunitat. En Sagunt el primer acte seriós del nou Consell Comarcal ha estat demanar l'acta de regidor al cap de llista Ramon García. Una situació que es va complicant dia a dia enmig d'un discurs polític de l'actual majoria d'EUPV cada vegada més allunyat del discurs d'Izquierda Unida.