La proposta dels Ministres de Treball de la Unió Europea d'increment de la jornada laboral màxima fins 60 o 65 hores setmanals suposa una gravíssima agressió contra els treballadors i treballadores d'Europa que hauria de ser aturada des del Parlament Europeu i la mobilització sindical i social. Aquesta proposta s'inscriu en la política neoliberal expressada en el Tractat de Lisboa que pretén la desrregulació del mercat en tots els àmbits, des de les relacions laborals als serveis públics. Desrregulació que porta a descarregar els costos de la crisi econòmica sobre els sectors socials econòmicament més febles, que davant la inhibició de l'Estat resten indefensos enfront dels grans poders econòmics.

Així, la inexistència d'unes tarifes mínimes obligatòries per al transport fa que la pujada del preu del gasoil descarregue sobre els transportistes autònoms i petits empressaris del transport que tenen dificultats per a repercutir aquesta pujada sobre els seus clients. Aquesta situació resulta forçada per la desrregulació del mercat imposada per les directrius neoliberals de la Unió Europea, les quals prohibeixen la intervenció dels Estats regulant el mercat i fixant els preus. L'alternativa requereix qüestionar aquestes directrius i el model neoliberal de construcció europea, recuperant la capacitat de regulació del mercat per part dels Estats i superant les polítiques neoliberals que pretenen reduir la intervención de l'Estat a l'actuació dels antidisturbis.

Per altra banda, cal evitar mesures desfiscalitzadores que al reduir la capacitat recaudatòria de l'Estat minven els fons destinats a uns serveis públics per a tothom, perjudicant principalment als sectors socials econòmicament més febles. Els fons públics s'han d'utilitzar per a reforçar el sector públic de l'economia, i en aquest cas per a impulsar el transport públic, prioritzant a mitjà termini el transport ferroviari de mercaderies. Les transformacions estructurals necessàries requereixen que l'Estat tinga capacitat per planificar el desenvolupament econòmic de forma socialment i ecològicament sostenible, garantint condicions adequades de vida i treball per a tothom. Ni més ni menys.