RESOLUCIONS DE LA COMISSIÓ POLÍTICA DEL PCPV del 4 de novembre de 2005
RESOLUCIONS
DE LA COMISSIÓ POLÍTICA DEL PCPV del 4 de novembre de
2005
SOBRE LA CONVERGÈNCIA DE L'ESQUERRA
El Partit Comunista del País València reafirma, un cop més i per a que no hi haja cap dubte, la seua voluntat de confluir als diferents àmbits de lluita política i social amb totes les forces de l’esquerra política i social transformadora del País. Una estratègia que ha estat pilar bàsic de la forma d’actuar dels comunistes valencians al llarg de la història i que ho continuarà sent sempre.
Per no retrocedir massa en el temps, només recordarem que el projecte d’EUPV naix de la confluència del PCPV amb altres sectors socials amb un objectiu comú, fruït d’un debat ampli amb la societat. El mateix procés que ens va portar a crear les Comissions Obreres com a origen del més important sindicat de classe. Així mateix, ara fa només dos anys vàrem apostar per l’Entesa de manera decidida, malgrat la nostra crítica al seu desenvolupament posterior.
Ara bé, els acords tenen com a objectiu avançar. És a dir, enfortir les nostres posicions a la societat per tal de millorar les condicions de vida dels treballadors i les treballadores des del carrer i des de les institucions. Res a veure amb les propostes d’aliances circumstancials en funció d’interessos merament electorals que només ens porten a diluir el nostre missatge i rebaixar les aspiracions.
La Comissió Política del PCPV no donarà suport a cap negociació amb altres forces que només busquen coalicions temporals amb els ulls posats als comicis. Ni l’antidemocràtica barrera del 5%, ni suposades aritmètiques electorals, ni interessos de terceres forces incapaces de fer oposició real ens influiran el menys mínim en les nostres decisions.
Els acords són fruït de la confluència del treball diari al carrer, de l’oposició conjunta al neoliberalisme, de les coincidències programàtiques reals i no forçades i, sempre, es construeixen des de baix, des de la base, de manera natural.
Per això, aprofitem per renovar la nostra crida als nous i vells moviments socials, a les organitzacions polítiques de l’esquerra alternativa i als ciutadans i ciutadanes conscienciats per redoblar els esforços d’oposició a la dreta i acumular forces que ens asseguren un canvi radical al govern de la Generalitat i, sobre tot, a la societat per abastar un País Valencià més just, solidari i lliure.
València, 4 de novembre 2005
SOBRE LA PROPUESTA DE REFORMA LABORAL
El PCPV rechaza enérgicamente la propuesta presentada por el Gobierno del PSOE en la “Mesa de diálogo social sobre el mercado de trabajo” que pretende reducir la temporalidad y la precariedad sobre la base del abaratamiento del despido y de los costes laborales. Posición que coincide con los intereses de la patronal que viene reclamando medidas de ese tipo desde hace tiempo.
Esta propuesta, que comporta un fuerte retroceso de los derechos sociales, es una manifestación del carácter neoliberal de la política económica y social del Gobierno, que en clara sintonía con la Directiva Bolkestein, introduciría una brutal desregulación del mercado laboral aumentando la desprotección de los trabajadores y trabajadoras.
El PCPV recuerda al gobierno y a la patronal que toda negociación debe respetar los avances que tanto han costado a los trabajadores de este país, máxime cuando en un periodo de crecimiento como éste la gran patronal ha obtenido un aumento del 30% respecto a los beneficios del año anterior, y denuncia las consecuencias de las tres reformas laborales habidas desde 1981: el empeoramiento de la calidad del trabajo, el aumento de la siniestralidad laboral, el recorte de los costes laborales y el retroceso sistemático del peso de los salarios en el PIB en beneficio de los excedentes empresariales
La reforma laboral propuesta vulnera de tal forma los derechos de los trabajadores que exige sin más dilación la más amplia movilización social de sindicatos, organizaciones y partidos de izquierda y progresistas, asociaciones y colectivos sociales –especialmente jóvenes, mujeres e inmigrantes- para evitar nuevas agresiones y lograr su retirada de la mesa de negociación.
El debat sobre els comptes de l'Estat per a l'any 2006 defensats per part del Ministeri d'Economia, ha coincidit en el temps amb la publicació de l'evolució de l'atur registrat del mes d'octubre, on s'ha donat un augment de les persones aturades de 39.575 (1'97%) afectant a tots els sectors productius, reforçant les dades de creixement de l'atur que ja es donaren als mesos de juliol i agost. Aquestes dades evidencien que l'atur és un problema estructural de l'economia espanyola, a la vegada que demostren que aquest govern no te com a prioritat intervindre en la problemàtica del treball, fent les reformes necessàries que orienten cap una societat de plena ocupació, reduint ja la temporalitat i la precarietat, que afecta als joves i a les dones especialment.
Així no és d'estranyar que en la proposta de Pressuposts per a l'any que ve, no s'imprimisca cap gir de la política econòmica, que manté una filosofia clarament neoliberal. De fet, els PGE'06 són continuistes amb els del 2005, que a la vegada ho eren dels del 2004 (elaborats pel PP), responent tots elles a un manteniment de la política fiscal, on es garanteix l'estabilitat pressupostaria, amb un superàvit que respon al Pacte d'Estabilitat que obliga al dèficit zero en les politiques d'inversió pública. Això implica un insuficient creixement de les pensions i de les prestacions socials en general.
Per contra, allí on més augmenten les partides, deixen molt que desitjar des d'un punt de vista d'esquerres. Així l'augment en investigació, suposa que el 25% de la mateixa es dedica a investigació militar (som el segon Estat del món, després dels EE.UU, amb més despesa tecnològica militar), l'augment del 24% en matèria d'habitatge va destinada a subvencionar la seua compra i no a baixar el preu de la mateixa, o pel que fa a la inversió en infraestructures tot es centra en el transport per carretera o en reforçar les línies AVE i res en trens regionals o de rodàlies.
És per això que per al PCPV, es fa incomprensible la decisió de la Permanent federal d'IU (que per altra banda no és l'òrgan corresponent) de no presentar una esmena a la totalitat als PGE'06 per dues raons bàsiques: la negociació esmena a esmena accepta simplement una recolocació de les partides, però mai augmentar la despesa pública amb la reorientació de la fiscalitat que això suposaria; i per altra deixa a IU sense perfil propi a l'impedir defensar un altre model econòmic, basat en la plena ocupació amb drets, un fort sector públic, una política fiscal progressiva i un desenvolupament sostenible.
Per tant des del PCPV, demanem que en la propera reunió del Consell Polític Federal d'IU es debata el sentit últim de la votació del nostre grup parlamentari als PGE'06, que dependrà del compromís per un treball digne (relacionant açò amb el compromís del Govern central de no fer cap contrareforma laboral), augment sensible de les partides per a les polítiques de dependència, un finançament veritable de les polítiques d'igualtat, un reequilibri en les inversions territorials, així com la inclusió de les partides no executades dels anteriors Pressuposts.
El PCPV expressa la seua més radical condemna per la brutal actuació repressiva de les forces d'ocupació marroquies contra el poble saharaui, que han conduït a la mort per tortura de Lembarki Hamdi i a l'empresonament de Brahim Dahane, president de l'Associació Saharaui de Vïctimes de Violacions de Drets Humans perpetrades per l'Estat Marroquí, junt a molts altres presos polítics saharauis.
El PCPV expressa el seu ple suport a la joventut i ciutadania saharaui que demana en el carrer l'exercici del seu dret d'autodeterminació, reconegut per l'ONU però sistemàticament ajornat des de fa anys pel boicot consentit de la monarquia alauita, i condemna tant la repressió de les seues mobilitzacions com l'intent de silenciar-les, no fent-se resó des dels mitjans massius de comunicació o impedint la visita de representants de diferents institucions europees.
Finalment, el PCPV crida al govern d'Espanya a que assumisca les seues responsabilitats com antiga potència ocupant intervenint en defensa del dret internacional per a garantir el respecte a la voluntat del poble saharaui, el fi de la repressió contra el mateix, l'exercici de les seues llibertats democràtiques i la fi de la llarga ocupació patida pel mateix. I dóna suport a la marxa per la llibertat del poble saharaui convocada per al 12 de novembre a les 12 des d'Atocha en Madrid.
El PCPV reitera el seu ple suport al poble palestí, la seua condemna de les polítiques genocides del govern d'Israel, i la seua exigència de la fi de l'ocupació de Gaza i Cisjordània, acomplint així les resolucions de l'ONU i fent realitat l'exercici del seu dret d'autodeterminació. Condemnem en particular la continuació de la construcció del Mur reprobat pel Tribunal de La Haya i la reanudació de les agressions contra el poble palestí per part de l'Estat d'Israel, i crida als organismes internacionals a actuar per a la immediata cesació de les mateixes possibilitant així la reanudació de l'abortat procés de pau.
El PCPV reitera així mateix la seua defensa de la llibertat d'expressió. Lamenta que l'organització de les activitats al voltant dels Premis Octubre hagués oferit una tribuna per a un portaveu, més o menys moderat, del sionisme, però no a cap representant del poble palestí. I crida a les organitzacions de solidaritat amb el poble palestí a actuar amb cura per a no facilitar la manipulació de les seues accions en contra d'aquesta solidaritat.
Davant la convocatòria del Sindicat d'Estudiants per al 8 de novembre, el PCPV dóna suport a la mobilització estudiantil i en el seu cas d'altres sectors socials per a una modificació a fons de la legislació sobre ensenyament que sobrepassant les insuficiències de les propostes del Govern permeta superar plenament la involució realitzada pel PP i avançar en la construcció d'un ensenyament públic, democràtica, laïc i de qualitat.