(Aprovat el 20 de març de 2004)
En una primera valoració dels resultats electorals del 14 de març hem de valorar molt positivament la derrota del PP a la que hem contribuït de manera significativa, però també hem d’analitzar els resultats de IU que te una davallada important, passant de 9 diputats a 5 en la suma de ICV-EUiA i perdent al voltant de 185.000 vots que no essent una xifra alarmant, te una repercussió negativa a l’hora d’adjudicar els escons, en un sistema electoral que castiga a les minories. Malgrat que IU havia treballat conseqüentment per la pau, les llibertats, els drets socials i el federalisme, contra la política bel·licista , autoritària, antisocial i centralista del PP, hem de fer palés una vegada més que la feblesa organitzativa de IU-EUPV es converteix en un element fonamental que impedeix fer arribar el nostre discurs i el nostre missatge al electorat provocant no sols que no ens arriben un nombre de vots significatius dels nous votants, sinó que, a més a més, perdem vots anteriors, no estant capaços de frenar el vot útil cap al PSOE. I en tot cas, tindrem que reflexionar perquè en situacions com aquesta els i les votants d’esquerra no consideren majoritàriament un vot útil el vot a IU-EUPV, sense que el mateix es converteixca en un “haraquiri” culpant de tots els mals a la direcció de IU-EUPV.
IU i EUPV ha dut a terme una bona campanya electoral, ha tractat de que el missatge, de denúncia de la política i les tropelies del PP, quedara palès en l’electorat, i posant en primer plànol els punts del nostre programa de contingut social (ocupació estable, vivenda, educació, salut, serveis socials, etc.), al temps que alertant de la necessitat de la presència forta de IU per forçar polítiques d’esquerra al PSOE, al remat, el concepte de vot útil ha primat per damunt d’altres conceptes i el que hem d’analitzar en tot cas més profundament és com administrar el milió quasi tres-cents mil vots i el paper dels 5 diputats/des en una majoria relativa del PSOE, en unes eleccions europees a les portes, i la mirada posada en l’enfortiment i extensió de la presència orgànica de IU i d’EUPV al llarg i ample del territori del País Valencià i de l’Estat.
A les hores hem de retindre algunes dades: al País Valencià es consolida un mapa polític de tres forces de caire estatal PP, PSOE i EUPV, les forces nacionalistes o regionalistes una vegada més queden molt per sota dels resultats autonòmics i es situen molt lluny d’aconseguir representació. EUPV manté l’escó a València i pèrdues al voltant de 10.000 vots i baixa significativament a Alacant, i a Castelló perdem unes dècimes, tot en benefici del PSOE pel efecte del vot útil.
En aquest context, el PP perd més de 5 punts al conjunt del País Valencià malgrat fagocitar pràcticament a Unió Valenciana, i la suma de vots del PSOE i EUPV superen als del PP.
Per un altra banda, malgrat que en general s’ha produït un descens de vot cap a IU, algunes dades criden l’atenció: a Andalusia mentre es produeix un lleuger augment en les autonòmiques i es manté el nombre d’escons, a les generals en canvi, es perd respecte al 2000 i perdem els tres diputats anteriors. I es produeixen significatius descensos en Madrid, Castella-Lleó, Múrcia, etc., pel contrari s’aconsegueixen millorar els resultats significativament al País Basc i a Catalunya, dos comunitats en les que tenim responsabilitats de govern.
És pel que tindríem que concloure que no existeixen receptes que aprofiten per a tot el territori de l’Estat, ni es pot transportar mimèticament experiències concretes de unes comunitats a altres o a la resta del territori. Tal com deia abans, analitzem sense apriorismes quin és el paper que la societat ens encomana en cada moment, i en aquest cas concret amb 5 escons i amb absència de majories absolutes, els votants d’esquerres han apostat majoritàriament pel PSOE i en una part més reduïda per IU per a desbancar a la dreta del poder, sense tindre en compte el concepte d’esquerra plural que nosaltres hem llançat en la campanya i que no ha estat assumit per l’electorat .
A partir d’ací, nosaltres, al marge de les qüestions orgàniques i tasques internes i la relació estreta amb els sindicats de classe i els moviments socials, hem de treballar a nivell institucional, col·laborant de manera positiva amb el PSOE, marcant les diferències entre ells i nosaltres i convertint-nos en portaveus de les reivindicaciones que estan al carrer i que han influït en el resultat electoral i que nosaltres hem estat capdavanters en moltes de les mobilitzacions de protesta (ocupació d’Iraq i retorn de les tropes espanyoles, derogació de lleis com la LOCE-LOU, Estrangeria i Llei de Partits), aportant la nostra visió social i d’esquerres de cada un dels problemes que sen’s plantegen, conscients que ells tenen 164 escons i nosaltres 5, però sense que signifique menyspreu ni despreci per part del PSOE ni tampoc, claudicació ni complexos per part nostra. Col·laboració lleial i recíprocament receptivitat de les nostres propostes i del nostre treball.
Al temps, a nivell intern, tindrem que continuar esforçant-nos per que al sí d’EUPV es done el millor clima possible per treballar tots i totes els i les que conformen la pluralitat d’EUPV, passant fulla inclús de l’assemblea última i del paper que alguns/nes companys/es varen decidir jugar, deixant les decisions i acords del Comitè Nacional del PCPV i la Conferència Nacional en paper banyat i desautoritzant al propi comitè Nacional.
Però no és la meva intenció entrar en aquest tipus de batalles, i entre altres coses hem retrasat el Comitè Nacional conscientment per tal de que els ànims es serenaren i puguem treballar els mesos que ens queden fins al pròxim Congrés, passant per les eleccions europees.
Una altra discussió que hem d’abordar és que fer amb els nostres socis de l’Entesa, per una banda Els Verds que s’han quedat sense l’escó que pensaven obtindre amb el PSOE en el Congrés dels Diputats, qüestió aquesta que hem d’analitzar amb cura, tenint en compte l’existència d’un diputat Verd al sí del Grup Parlamentari que no deuríem permetre la seva fugida, entre altres raons per la tasca que du a terme i que hem de valorar com a positiva. Al mateix temps hem de fer-nos valdre com una força seriosa i responsable a la que no es pot arrimar ú en funció d’interessos o conjuntures, com han fet en aquesta ocasió, tant una part d’Els Verds com d’Esquerra Valenciana. En tot cas hem d’estar capaços d’assumir com a propi, cada vegada més, el discurs verd i ecologista, al temps que estudiem la conveniència o no d’afegir el anagrama i el nom de verds a EUPV, tal com es planteja a l’assemblea de IU, sinó existeix corresponsabilitat per part d’aquestos de mantindre l’Entesa, amb el compromís d’aglutinar cara al futur a tot el que és situa a l’esquerra del PSOE i amb un programa progressista des del punt de vista social, ecològic, mediambiental, etc.
I no vull acabar sense fer referència a la situació internacional de Iraq i a l’atemptat que ha provocat la mort de més de 200 persones i quasi 600 ferits a Madrid.
Una vegada més volem denunciar i posar de relleu que la guerra il·legal de l’Iraq i la seva posterior ocupació per les tropes nord-americanes, dels seus aliats, entre ells el Govern Espanyol, ve produint més víctimes en la postguerra que en els dies que va durar, i a més a més, ha fet saltar totes les alarmes l’atemptat produït a Madrid com a conseqüència de la participació espanyola en dita guerra i ocupació. Un fet que ha posat sobre les consciències dels ciutadans i ciutadanes, no sols el despreci del Govern del PP respecte a l’opinió majoritària del poble espanyol contrari a la guerra, i a més a més, l’intent d’engany, la manca d’informació i la prepotència que ha provocat la reacció de milions de ciutadanes i ciutadans en contra de la manipulació informativa. Valorem positivament el compromís públic de Rodríguez Zapatero de retorn de les tropes a Espanya i deguem de mostrar en les nostres pancartes de les manifestacions d’avui aquesta frase, no permetent així que altres s’apropien i es facen ressò de reivindicacions que ens són pròpies.