LA PROPOSTA REPUBLICANA DEL PCPV

Tras anys de silenci y ocultació la qüestió republicana retorna, expresant movimients reals existents a la sociedat. El tipus de Transició política realitzada, dirigida por las forçes reformistes del periode entre els quals es trovaba un sector franquista y un altre monàrquic, y la correlació de forçes existent durant anys ha impedit que la qüestió republicana –com a forma d’estat i com modo específic d’organizació político-social del país- haja format part del debat públic real.

Apostar per la Tercera República significa fer de la mateixa un problema polític sustancial. Les raons són que l'esgotament del model polític sorgit de la Transició, per tal com la Constitució ha esgotat el seu impuls renovador, de manera que l'estat de les autonomies no és capaç de resoldre les noves contradiccions. I a més, que les polítiques neoliberals han buidat de contingut els drets socials de l'actual Constitució amb un conjunt de mesures que limiten substancialment les llibertats democràtiques i l'exercici de drets fonamentals.

L'Estat espanyol és de fet un Estat plurinacional i plurirregional, i així hauria de ser reconegut. El PCPV aspira a una forma d'Estat que reconega els drets socials i dels treballadors alhora que protegisca els drets nacionals i regionals i que eixample la democràcia radical i regularitze la participació popular. Aqueixa forma d'Estat no pot ser altra que la República Federal Solidària.

Reivindiquem la vigència i continuïtat de la tradició republicana, laica, popular, progressista i solidària de l'esquerra espanyola, que va molt més allà de la qüestió, molt important, de la capçalera de l'Estat, i especialment el que això suposa al plantejar especialment la relació amb l'església catòlica eliminant els privilegis actuals, així com els models educatius i les polítiques socials o culturals.

La República Federal que propugnem haurà de reconèixer el dret d'autodeterminació de tots els pobles, donant el mateix reconeixement a totes les llengües i cultures nacionals i organitzant-se sobre principis de solidaritat, de manera que cadascú aporte segons la seua renda i reba segons les seues necessitats. No s’ha de fonamentar els drets polítics en la identitat nacional sinò en la igualtat básica de totes les persones i en la protecció de tots els seus drets.

Existeix un nexe d'unió entre tots els pobles i regions: la classe obrera. No és doncs la identitat nacional el problema, sinó el lideratge d'aquesta per les burgesies nacionalistes, com element de divisió dels treballadors. El greu és que per sobre dels interessos dels treballadors es plantegen sobiranies o polítiques fiscals que pretengan assegurar, per exemple, les “vacances fiscals per a les empreses”.

Tant la sobirania com el dret d'autodeterminació descansaria sobre la ciutadania, amb independència de la condició nacional, la qual s'organitzaria lliurement en diferents àmbits, com Municipis, Comunitats Federades i la mateixa República Federal, amb altres nivells organitzatius on així es decidisca, cercant sempre el desenvolupament de la democràcia participativa i l'establiment de les competències en l'àmbit adequat per a cada problema.

Així, al País Valencià es podrien establir institucions comarcals per a gestionar de forma adient els problemes propis i comuns de cada comarca, des del respecte a la pluralitat comarcal.

Així mateix, el País Valencià podria concertar-se federalment amb altres Comunitats Federades, constituint organismes comuns per a la gestió cooperativa de problemes comuns, com serien per una banda les conques hidrogràfiques del Segura, el Vinalopó, el Xúquer i l'Ebre, des del respecte a la seua integritat i al medi ambient, i per altra banda el conjunt dels països de llengua catalana, creant al respecte institucions culturals comunes.

La República Federal en si mateixa s'hauria d'assentar sobre un Pacte Federal entre les diferents comunitats federades, que partint de la sobirania originària de cadascuna d'elles (en el nostre cas, del País Valencià) atorgue a les institucions federals les competències necessàries per a l'organització de la solidaritat entre totes elles. L'acceptació d'aquesta solidaritat hauria de ser, per tant, part essencial del Pacte Federal.

I més enllà de les fronteres de l'Estat Espanyol, el nostre projecte federal s'hauria de perllongar en un projecte alternatiu de construcció europea i internacional i en un projecte de cooperació entre tots els Països Mediterranis per a fer del nostre mar una eina de comunicació i no de separació.

La transformació de l'actual Estat Espanyol en la III República, la República Federal plurinacional i solidària que propugnem, requereix una Reforma Constitucional en profunditat que, des de l'exercici de la voluntat popular majoritària de la ciutadania, abolisca la monarquia i establisca la federalitat com a principi organitzatiu de l'Estat. La Constitució de la República Federal ha de contenir el nucli dels drets polítics, econòmics i socials iguals per a tots els ciutadans i les ciutadanes, amb independència de la nació o regió on residisquen.

Igualment, la reforma ha de contemplar el caràcter laic de l'Estat i de tots els serveis públics i eliminar tant els privilegis concedits per l'Estat a l'Església Catòlica com la inclusió de l'ensenyament de la religió en l'Escola.

El règim constitucional espanyol ha de reconèixer el deute democràtic contret amb totes i tots els que van patir persecució i van ser represaliats per la defensa de la legalitat trencada per la rebel·lió feixista de 1936 durant i després de la guerra civil. La reivindicació de la seua memòria i la rehabilitació de tots els seus drets vulnerats, anul·lant els judicis franquistes, és una condició necessària perquè puga superar-se totalment la situació de democràcia "atorgada".

La reforma constitucional ha d'incloure l'eliminació de la tutela de l'Exèrcit sobre la Constitució i establir el comandament suprem (que actualment recau en el Rei) en el govern. S'ha de requerir autorització parlamentària per a qualsevol missió militar fora de les fronteres espanyoles, siga de la naturalesa que siga, i constitucionalitzar la renúncia a la guerra.

Mai podrà considerar-se completa la sobirania popular i la supremacia del poder democràticament triat si la capçalera de l'estat es determina per dret de sang. Amb independència del procés de reforma de l'actual Constitució en la qual la nostra organització farà el possible per a incorporar aquells aspectes que considerem adequats o menys lesius per als ciutadans, el PCPV manté que en el moment actual cap reforma de la Constitució vigent pot satisfer les nostres exigències si no es plasmen els continguts de veritable democràcia, a través d'una República federal i solidària.

Per a aconseguir-la, cal desenvolupar la consciència i la mobilització social republicana i federalista per tal de superar les traves al desenvolupament democràtic inscrites en l'actual Constitució, amb un model de democràcia limitada, i obrir el camí republicà que, per a nosaltres, hauria de conduir a l'emancipació social a través d'un procés de construcció socialista cap a una societat comunista on es superen totes les formes d'opressió i explotació social i es desenvolupe plenament la lliure associació de tots els treballadors i treballadores com a fonament de l'organització social.