Pep
Torró
Hi
ha homes que lluiten un dia i són bons.
N'hi
ha d'altres que lluiten un any i són millors.
N'hi
ha que lluiten molts anys i són molt bons.
Però
n'hi ha alguns que lluiten tota la vida: aquests són els
imprescindibles.
Bertolt Brecht
Pep era dels qui mai no
canviava de
samarreta vermella. Un heroi, per a molts anònim, dels qui va
convertir Alcoi en referent de la lluita obrera. Són
precisament persones com ell els qui aconseguiren millorar les
condicions de vida dels treballadors i de les treballadores. Els qui
s’enfrontaren a la barbàrie feixista per procurar-nos un
futur digne de ser viscut.
Perquè DIGNITAT és
precisament la paraula que millor defineix la seua vida. Això
és el que tots els qui l’hem conegut recordarem d’ell.
La dignitat de qui se sap membre de la classe revolucionària
que abastarà una nova societat, la generositat amb que
compartia els seus enormes coneixements i l’orgull de ser
comunista. I no qualsevol comunista, Torró era membre del
selecte grup que nosaltres anomenem avantguarda del proletariat.
Per a la meua generació és
una sort impagable haver-lo conegut i compartit militància amb
una de les millors persones que pugau imaginar. Un home que ens
reconciliava cada dia amb l’ésser humà. Sens
dubte, si avui gaudim de certa llibertat, si mantenim esperances en
un món més just, és per la lluita dels nostres
majors. I entre tots ells, la de Pep Torró mereix mantenir un
lloc de privilegi al nostre record com a exemple imprescindible.
Sembla com si Bertolt Brecht haguera estat pensant en ell quan va
escriure el seu poema.
La Història, farcida de
reis i
cacics, mai no s’atura en allò que realment és
fonamental. Les persones que transformen la societat no viuen a
palaus ni circulen en cotxe oficial. Els millors, els qui fan remoure
els ciments per defensar als de baix, tenen oficis com el de barber.
El dubte és saber si serem
capaços d’arreplegar el testimoni. Anomenar-se
comunista, després que ho fora Pep, suposa una responsabilitat
per a la que pocs estan preparats. Però la tristesa donarà
pas a la reflexió i en nom de la seua memòria lluitarem
per no defraudar-lo.
Diego
Luis Fernández Vilaplana
Partit
Comunista del
País Valencià
|