Fa quasi dos anys les forces socials es van presentar davant els mitjans de comunicació amb la proposta de millores de creixement i de l'ocupació. Com en tota negociació es va obrir una esperança afegida a aquesta, la del govern que per ser aquest d'"esquerres" se'ls suposava una sensibilitat social. Acabar amb les altes xifres de temporalitat, trencar amb l'encadenament de contractes, combatre la precarietat, es van convertir en l'argument central d'aquesta reforma.
Per
a aquell segment de la societat que venia
patint les conseqüències de polítiques laborals
escorades
cap a la dreta, prompte
L'experiència acumulada al llarg de la història ens ha demostrat que davant una negociació entre la patronal i els sindicats de classe la participació dels treballadors i treballadores és fonamental. En tot el procés negociador s'ha de garantir una adequada combinació de la negociació-mobilització, en cas contrari, aquells acords estaran escorats cap a la patronal.
Aquest principi d'acord està escorat cap al costat de la patronal:
1.- L'abaratament de l'acomiadament. Es recupera i generalitza l'anomenat "el contracte de foment de la contractació indefinida", pactat en 1997; aquest contracte té un acomiadament de 33 dies per any amb un màxim de 24 mensualitats, enfront dels 45 dies i 42 mensualitats del contracte fix, que no s'elimina però com és lògic deixarà d'utilitzar-se.
Amb l'acomiadament més barat no es garanteix acabar amb la temporalitat, com s'ha pogut comprovar en l'acord 1997 amb el contracte de foment, que lluny de disminuir ha anat augmentant fins al 34% en l'estat i en el País Valencià el 38,9%. Per altra banda, l'acord no contempla la causalitat en la contractació temporal permetent a les empreses fer i desfer al seu antull.
Aquesta proposta transvasa enormes recursos econòmics als empresaris, per via de la bonificació i la reducció de les cotitzacions disminuint, una vegada més, els fons per a les prestacions de la Seguretat Social; alhora, no millorarà el creixement econòmic atès que no canvien el model productiu, apostant per la subvenció de l'administració i la desprotecció del mercat laboral.
Resulta inacceptable que en període de bonança econòmica amb grans beneficis empresarials i, a més, governat pel PSOE, no facilite vies d'avanços socials.
La lluita contra la precarietat i l'exigència d'un treball estable, segur i amb drets segueix sent un objectiu de primer ordre. La precarietat és el fenomen de degradació de les condicions de vida, ocupació i treball que pateixen i dificulten la realització de projectes de vida emancipadors dels joves i d'altres col·lectius més febles.
La reforma que defensem ha de basar-se en major protecció davant l'acomiadament, causalitzar la contractació i l'acomiadament, tallar l'encadenament de contractes, l'augment de cobertura i prestacions a desocupats i desocupades, regular i limitar la subcontractació, acabar amb la sinistralitat i les ETTs, reduir la precarietat, democratitzar la vida en les empreses amb una major participació dels treballadors i treballadores, avançar en temes d'igualtat de gènere i en l'aplicació de la jornada setmanal de 35 hores sense reducció salarial. Per contra , l'"Acord per a la millora del creixement i de l'ocupació" no reduirà la precarietat i abaratirà l'acomiadament. D'aprovar-se aquest projecte, el PSOE haurà perdut l'oportunitat de canviar la filosofia d'anteriors reformes laborals.
Per tot això el tràmit parlamentari ha de possibilitar introduir modificacions substancials en el text. IU i els grups progressistes del Parlament han d'arreplegar aquests plantejaments des de la mobilització social.
Igualment, vam cridar a tots els treballadors i treballadores a participar en les pròximes eleccions sindicals per a enfortir els plantejaments de classe que possibilite l'acumulació de força que ens permeta renovar els nostres senyals d'identitat, avançar i consolidar els nostres drets.
La unitat ens farà forts, la desmobilització febles.
Secretària
del Món de Treball
del Partit Comunista del País Valencià.
Maig
2006