Manifest del 1r de maig

El Partit Comunista d'Espanya i el Partit Comunista del País Valencià celebren el Primer de Maig com una jornada reivindicativa i d'ofensiva. Rememora els fets històrics de Chicago i totes aquelles accions de lluita que al llarg de la història han contribuït a la conquesta de nous drets per als treballadors i les treballadores, per la seua emancipació i per la consecució d'un món millor.

El PCE i el PCPV seguixen empenyats en el combat contra un model capitalista globalitzat que aprofundix les desigualtats entre els països, empobrint i explotant grans àrees del planeta, portant-los si és necessari a la guerra per a desposseir-los dels seus recursos naturals.

Este 1r de maig ve marcat per l'aprovació del nou Tractat per a la Unió Europea que continua aprofundint en l'aplicació de polítiques neoliberals amb la privatització i desmantellament dels servicis públics al dictat dels potents grups econòmics i financers. Europa camina cap a l'increment de la jornada laboral, noves formes de precarietat i flexibilitat laboral de milions de treballadors i treballadores europees. No ens resignem, no obstant això, a este model basat en les lleis del mercat i continuem empenyant els nostres esforços per una Europa de progrés econòmic i social, de cooperació i de pau.

A Espanya, este 1r de maig se celebra en un context de crisi econòmica i laboral que amenaça el futur de milions de treballadors i treballadores. La crisi en el sector de la construcció, l'augment de les xifres de desocupació i la desacceleració del consum intern, són els primers indicis de la recessió econòmica que s'acosta. Després d'una dècada de suculents beneficis obtinguts pel capital que no van ser dedicats ni a millorar les rendes del treball ni a canviar el fràgil model productiu actual, hui ens neguem que la classe treballadora, de nou, pague el cost d'esta situació a través de la reducció de la despesa social, el retall dels salaris i l'empitjorament general de les seues condicions laborals.

Les escandaloses pujades de preus de productes bàsics, així com la pujada de les hipoteques estrangulen les famílies treballadores que es veuen amb enormes dificultats per a arribar a fi de mes. Esta escalada inflacionista ve a formar part d'una contínua pèrdua de poder adquisitiu dels salaris que han vist reduït el seu pes en la renda nacional (pèrdua de més de 13 punts en les últimes tres dècades, passant del 67% al 54%) en un context d'augment dels beneficis empresarials. Així, des de l'any 1999 estos beneficis s'han vist augmentats en més d'un 70% mentres que el salari mitjà ha perdut un 4% de poder adquisitiu.

La temporalitat, la precarietat i la sinistralitat laboral continuen sent el tret característic del mercat laboral espanyol que condemna a la classe treballadora, en major grau a dones i a joves, a salaris infames, a horaris a la carta, a un major risc d'accidents i a un futur laboral incert, consolidant l'exclusió i la sobreexplotació intolerable de la mà d'obra immigrant. Les dones són les que més patixen la precarietat i el treball temporal que conduïx, inevitablement, a unes pensions mínimes i a la feminització de la pobresa. El compliment de la premissa “el mateix salari al mateix treball” ha de ser objectiu fonamental del conjunt dels treballadors del segle XXI.

L'última reforma laboral no ha contribuït a rebaixar l'alt índex de temporalitat, encara que eixe deia ser el seu objectiu. El Govern del PSOE no ha posat en el centre de les seues polítiques una major estabilitat i seguretat en l'ocupació, mostrant més interés a bonificar a les empreses i a reduir l'impost de societats.

En el País Valencià, l'increment de la desocupació és una realitat preocupant que no es pot obviar. Revela les debilitats d'un model basat en excés en la construcció i en l'abandó dels sectors industrials valencians tradicionals, que han perdut i continuen perdent, ocupació de forma massiva i generalitzada. La nostra taxa de desocupació se situa considerablement per damunt de la del conjunt d'Espanya, segons les últimes dades de l'EPA.

Com no sols importa el nivell d'ocupació, sinó també la qualitat de l'ocupació, els/les comunistes valencians/nes denunciem que la taxa de temporalitat en el País Valencià és hui del 34'3% enfront del 30% del conjunt de l'Estat, i tres vegades superior a la mitjana europea.

En matèria de política social i fiscal, denunciem que el nivell de despesa social del nostre país (20% del PIB) és molt inferior a la de la Unió Europea (28%). Mentrestant, les reformes fiscals tant del PP com del PSOE s'ocupen d'eliminar l'impost de patrimoni (per a qui tenen moltes propietats), de baixar l'impost de societats (per a les empreses), de reduir el tram màxim del IRPF (per als més rics) …. i, no obstant això, es manté la pujada dels preus a través de l'IVA en els productes de primera necessitat. La Generalitat Valenciana seguix amb el boicot a la Llei de Dependència, desenvolupant-la de manera arbitrària i amb un caràcter “privatitzador”, excloent al “Sistema Públic de Servicis Socials”, negant-los a les persones dependents i als seus familiars els recursos que destina massivament a grans fastos com la Copa Amèrica ó la F1.

En este context d'increment de la desocupació, de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, d'alarmant insuficiència de cobertures socials per als col·lectius més desfavorits, i després que el preu de la vivenda haja vingut creixent en percentatges d'escàndol al llarg dels últims deu anys, ara (els governs del senyor Zapatero i del senyor Camps) en compte de dedicar-se a construir vivendes a preu de cost, ens anuncien que les VPO seran fins a 45.000 euros més cares. Ens diuen que açò és necessari fer-ho així per a incentivar a “promotors i constructors”. Els i les comunistes rebutgem estes polítiques del PP i del PSOE que són un altre regal per a nous “pelotazos” de promotors i constructors alhora que una nova agressió a les capes més dèbils de la societat.

Els resultats de les recents eleccions generals han redimensionat el mapa polític en el País Valencià i en tota Espanya, configurant un parlament en el qual la força política que més decididament representa i defén els interessos dels treballadors i de les treballadores ha quedat reduïda a la mínima expressió. Per a poder transformar una realitat adversa per als interessos dels treballadors i de les treballadores, es necessiten sindicats forts, intel·ligents i combatius, però es necessita també tindre un poder polític que per mitjà de l'elaboració de lleis i una acció de govern o d'oposició justa, intervinga en la direcció favorable als interessos de la classe treballadora, i no en direcció oposada com succeïx.

El factor necessari continua sent una IU-EUPV i un PCE-PCPV amb més pes, amb més presència en el carrer, en les fàbriques i en les institucions. Per a això és imprescindible que els treballadors i les treballadores, que la ciutadania, ens vegen com l'altra palanca que defén els seus interessos, sent també urgent canviar una llei electoral injusta que beneficia el bipartidisme i perjudica a IU-EUPV.

Nosaltres rebutgem amb rotunditat la inevitabilidad d'esta situació i continuem proposant mesures necessàries i justes per al conjunt de la classe treballadora: reducció de la precarietat en l'ocupació recuperant la causalitat en la contractació i reduint el nombre de modalitats, jornada de 35 hores sense reducció salarial, recuperació del poder adquisitiu dels salaris, eliminació de les ETTs, mesures d'igualtat efectives, persecució del frau en la contractació, compliment de les lleis de salut laboral i democratització en l'empresa, amb igual èmfasi que el reconeixement dels mateixos drets laborals, socials i polítics dels treballadors i treballadores immigrants, com a única forma d'eliminar el seu sobreexplotació i el dumping laboral exercit per les empreses.

Este 1r de maig continuem renovant el nostre compromís de lluita per la millora de les condicions de vida de la classe treballadora, per la justícia social, per un repartiment just de la riquesa, per la solidaritat i per un món millor. Manifestem el nostre total suport a les mobilitzacions en aquelles empreses amb processos de reestructuració o deslocalització en defensa del lloc de treball i a totes aquelles mobilitzacions que en l'actualitat es desenvolupen en serveis públics com el transport, la sanitat i l'ensenyança en risc sistemàtic de privatització i empitjorament de les condicions laborals amb conseqüències immediates en el deteriorament dels serveis públics que es presten a la comunitat.

VISCA EL 1r DE MAIG

VISCA LA CLASSE OBRERA