EL PARTIT COMUNISTA DEL PAÍS VALENCIÀ DAVANT EL 1º DE MAIG REIVINDICA,
“REPARTIMENT DE L'OCUPACIÓ I REPARTIMENT DE LA RIQUESA”

Una any més, els treballadors i les treballadores de tot el món anem a commemorar aquest 1º de maig renovant el nostre compromís de lluita per la conquesta d'un món millor, on la solidaritat, la justícia social, la igualtat i la pau deixen de ser només paraules per a convertir-se en pràctica habitual i de convivència social.

El capitalisme mundial segueix demostrant-nos que lluny de dur la pau i el benestar als pobles, prossegueix amb el seu deixant de devastació, espoliant les riqueses naturals del món sencer i sumint a les seues gents en la pobresa, en la guerra i la mort. L'Iraq, Palestina o Àfrica són exponents clars i sagnants de la *rapiña imperialista que sota la falsa excusa de combatre el terrorisme o d'exportar la seua democràcia envaeix tots els racons del planeta. Amb les seues bombes destructives i amb les seues multinacionals àvides de més i més beneficis l'única cosa que han aconseguit és un món més insegur i inestable, on la desesperació, la impotència i l'odi s'intensifiquen i constitueixen un brou de cultiu idoni per a més terrorisme.

Aquest 1º de maig a Europa ve determinat per les reformes laborals que es pretenen aprovar en un futur pròxim i que formen part de l'anomenat Llibre Verd. Tot una parenceria de desregulació del mercat de treball que respon a la lògica neoliberal del Tractat Constitucional. Pretendre combinar la flexibilitat organitzativa demandada per les empreses amb la seguretat laboral que defensem els treballadors i les treballadores, resulta del tot impossible i contradictori. Sota el terme de flexiseguritat s'amaga l'intent real de revisar a la baixa la normativa reguladora de la contractació indefinida per a impulsar àmpliament la contractació temporal.

En Espanya, aquest 1º de maig se celebra en un context econòmic i laboral gens favorable per als interessos de la classe obrera. Hem assistit en aquests últims mesos a l'aprovació de diferents reformes, la Reforma Fiscal, La Reforma Laboral i la Reforma de la Seguretat Social que lluny de suposar un avanç dels drets laborals de treballadors i treballadores, contribuint a augmentar el seu poder adquisitiu, la seua estabilitat, seguretat i el seu benestar, han tornat a posar l'accent en el benefici i l'interès patronal.

Aquestes reformes han suposat una important injecció de diners públics a l'empresariat a través de bonificacions, rebaixes de cotitzacions i ajudes extraordinàries a la contractació de diferents col·lectius. Segueixen la mateixa lògica de reformes anteriors amb l'aplicació de constants retallades laborals en nom de la seguretat i la qualitat de l'ocupació. No obstant això, hem vist com al llarg de les dues últimes dècades la temporalitat s'ha disparat fins a percentatges realment escandalosos i la qualitat de l'ocupació s'ha vist substancialment rebaixada amb una enorme proliferació dels anomenats contractes precaris.

L'economia va bé, es *vanagloria el Govern, perquè el creixement econòmic és superior als creixements produïts en països del nostre entorn i l'atur s'ha rebaixat substancialment, prossegueix Zapatero amb el seu discurs triomfalista i tan allunyat de la realitat quotidiana de la classe treballadora. No obstant això, oculten convenientment com s'ha repartit aqueix creixement de la riquesa que ha anat a engreixar, de forma vergonyosa, les rendes més altes, amb quantiosos beneficis empresarials i amb raquítics augments salarials. La participació de les rendes del treball en el PIB segueix perdent pes a favor de les rendes del capital, posant de manifest l'orientació neoliberal de les polítiques econòmiques i laborals del PSOE.

El dia a dia de les famílies, joves, dones i immigrants es manifesta amb tota la seua cruesa i l'avenir es presenta incert. L'endeutament familiar arriba a xifres realment escandaloses i perilloses, hipotecant el seu propi futur. Les dificultats econòmiques augmenten per a arribar a final de mes, la capacitat d'estalvi segueix disminuint, adquirir un habitatge s'ha convertit en una hipoteca per a tota la vida i la pobresa arriba ja a aquells que tenen una ocupació.

La precarietat, veritable xacra del nostre mercat laboral, s'enceba en aquells col·lectius més febles i es posa de manifest a través d'abundants i abusius contractes eventuals, baixos salaris, llargues jornades, falta de seguretat i finalment, com a conseqüència de tot això, un alt índex de sinistralitat que duu a la mort a milers de treballadors de llarg a llarg de la nostra geografia.

Molts som els que no ens resignem a aquesta realitat, seguim rebel·lant-nos davant semblant barbàrie, alçant les nostres veus al costat de la de milers i milers de persones que no renunciem a la emancipació, posant-nos en acció i organitzant el canvi cap a un futur més just.

Nosaltres seguim defensant una dràstica reducció de la precarietat en l'ocupació recuperant la causalitat en la contractació i reduint el nombre de modalitats. Una major protecció laboral enfront de l'acomiadament augmentant substancialment les indemnitzacions i limitant les seues causes. Eliminació de les ETTs, jornada de 35 hores sense reducció salarial, recuperació del poder adquisitiu, compliment de la normativa de salut laboral, persecució del frau en la contractació, avanços en matèria d'igualtat de gènere, democratització en l'àmbit de l'empresa i un llarg etcètera de propostes que posen de manifest que és possible, urgent i necessària la seua aplicació.

Aquest 1º de maig segueix impulsant-nos, motivant-nos, renovem el nostre compromís i posem a la disposició del combat i la lluita obrera, tota la nostra capacitat i energia perquè ens sabem deutors de tants homes i dones que ens van precedir en temps passats, donant el millor d'ells perquè la lluita de classes seguisca sent, de forma imparable, la palanca que mou la història de la humanitat.

VISCA EL 1º DE MAIG

VISCA LA CLASSE OBRERA