INVERTIM EN IGUALTAT

La Declaració sobre l'eliminació de la violència contra les dones, adoptada per l'Assemblea general de l'ONU en 1993, mostrava el reconeixement i la comprensió internacional, denunciant que era una violació dels drets humans i una forma de discriminació.

Catorze anys després, en 2007, la violència cap a la dona adopta formes diverses i perverses, violacions, prostitució, precarietat laboral, assassinats per raons d'honor, pel dot o mutilació genital, i està íntimament vinculada a la desigualtat entre homes i dones en els àmbits social, econòmic, religiós, polític i cultural.

És un problema global i profundament arrelat en totes les societats, i les mesures que s'estan prenent, si bé contribuïxen a visibilizar el problema i pal·liar situacions, estan lluny de conduir a la igualtat, única solució a la violència de gènere.

On cal incidir a fons és en el sistema educatiu, des d'un enfocament laic; en els mitjans de comunicació, en les empreses i en les polítiques d'immigració, per a crear una societat d'iguals en la qual el cessament de la violència no siga una utopia. Des del Govern del PSOE la forma d'abordar-lo mitjançant la Llei d'Igualtat, ha estat parcial, i a més no ha contat amb les inversions pressupostàries i humanes que es necessiten, es posen pegats però no s'aprofundeix.

Hem de convèncer a la societat que aquesta lluita per la igualtat i en contra de la violència és imprescindible, aliar-nos amb les organitzacions de dones en l'àmbit nacional i internacional, coordinar-nos i actuar per a eliminar la violència de les nostres vides. Trencar els estereotips sexistes, que propicien la violència de gènere; implantar la coeducación en el nostre sistema educatiu; eradicar la prostitució que afecta a les més febles, les immigrants; revisar les Lleis de Violència i d'Igualtat: en definitiva, dotar-nos de polítiques permanents, pressupostades i concretes dirigides a l'assoliment de la igualtat, formant persones que les desenvolupen.

Aquests podrien ser elements que conduïssen a un avanç real. La violència cap a les dones no constitueix només un conjunt de successos esporàdics, ni limitats a la relació de parella. Es tracta d'un problema amb entitat política, fruit d'una ideologia patriarcal que vulnera els drets humans de les dones, obviant la nostra condició de persones, que limita la nostra autonomia i que en alguns casos acaba amb les nostres vides. En ple segle XXI no es pot seguir mirant cap a altre costat.