Informe de gestió de l’any 2007

Secretaria de Comunicació del PCPV

Des del primer moment aquesta secretaria s’ha marcat un doble objectiu. Per una banda, aconseguir una major visibilitat de l’organització al conjunt de la societat i, per altra, influir en el discurs diari d’Esquerra Unida. I això, a través del mitjans propis i aliens tant comercials com alternatius. Una valoració global objectiva no pot fer més que reconèixer un fracàs quasi absolut en els dos aspectes, encara que amb algunes matisacions i una divisió temporal molt clara.

Durant l’any 2007 l’activitat fonamental del PCPV ha estat pràcticament centrada en les eleccions autonòmiques de maig i en la greu crisi a Esquerra Unida i al conjunt d’Izquierda Unida.

En la campanya la visibilitat i presència del PCPV als mitjans comercials i alternatius va ser pràcticament nul·la, però no només del conjunt de l’organització, també pel que fa als camarades amb responsabilitat dins d’EU o presència important a les candidatures. La única excepció, i molt limitada, ha estat determinada per qüestions territorials i no per la priorització política. És important apuntar, encara que no és l’objecte d’aquest informe, que a la campanya electoral de les generals s’està reproduint l’esquema, i no és una qüestió de recursos. El discurs d’EUPV, en aquest temps, va estar determinat pel programa que va elaborar fonamentalment el PCPV.

Des de la nit del 27 de maig i fins a final d’any i, a pesar que el discurs fonamental dels atacs interns i externs ha estat anticomunista, tampoc ha estat possible sentir la veu del PCPV, ni la de l’organització ni la dels seus membres. Exceptuant el temps de les primàries quan la Secretària General va ser candidata. La gestió comunicativa de la crisi ha estat unipersonal i en opinió de la secretaria de comunicació, molt deficient. Els darrers vuit mesos no ha hagut discurs polític de cap tipus a EUPV ni al PCPV.

Pel que fa als mitjans propis. Els primers mesos de l’any el PCPV va editar el tercer número del Síntesi i Acció, però des d’aquell moment ni tan sols es va plantejar la necessitat d’elaborar un nou exemplar. Només a poques setmanes de les eleccions generals ha tornat a sorgir el tema en la Permanent. Pel que fa a la possibilitat d’influir en el contingut de Mundo Obrero, al menys a la informació sobre el País Valencià, ha estat nul·la. Però no ha estat així a altres mitjans alternatius electrònics i convencions, del País Valencià i de la resta de l’Estat, amb els qui caldrà continuar col·laborant.

Diego Luis Fernández Vilaplana

Febrer de 2008