La dreta creu haver trobat la manera de perpetuar-se en el poder. Una vegada guanyades les eleccions tan sols ha d'apoderar-se dels mitjans públics i comprar la voluntat d'alguns privats per a mutar la comunicació en publicitat i la comunicació política en propaganda. Una transformació que passa per convertir la informació en desinformació, fent pràcticament impossible contrastar la realitat falsificada que ens inunda diàriament.

D'aquesta forma, en poc més d'una dècada el Partit Popular ha aconseguit maquillar una crisi industrial galopant, el desastre ecològic de la fonamentació, la descomposició dels serveis públics, la corrupció i, ara, les mentides sobre el sinistre del metre.

No obstant això, les tècniques mediàtiques no són infal·libles. Catorze partits italians van unir les seues forces per a enderrocar a Berlusconi -emperador de la comunicació a Itàlia-. I a Espanya, Aznar va haver d'eixir de La Moncloa per la porta falsa fugint d'una rebel·lió democràtica sense precedents.

Però sens dubte, el canvi polític -necessari- s'ha de sostenir sobre els sòlids fonaments de l'anàlisi de la realitat. La imprescindible derrota de Camps en 2007 solament serà possible a partir d'aquesta premissa.

Hi ha qui prediu que la justícia li passarà factura a Camps en les pròximes eleccions; no obstant això, aquesta no entén de legislatures i, desgraciadament, ni tan sols les imputacions de càrrecs públics del PP provocaren per si soles un canvi en la Generalitat. El fem espenta a la ciutadania cap a l'escepticisme que acaba generalitzant la falta de credibilitat dels polítics.

D'altra banda, l'executiu valencià ja ha calculat l'efecte Zapatero i per a contrarestar-lo utilitza el vell, però infal·lible, discurs del greuge comparatiu.

Les denúncies de corrupció i el passeig incessant de ministres no són bagatge suficient per al principal partit de l'oposició. Cap socialista, ni fora ni dins de Blanquerías, confia a derrotar a la dreta per les seues pròpies forces. Són conscients que necessiten a l'esquerra real. Però per a això haurien de virar decididament a babord i no sembla un bon inici començar la precampanya des del símbol zaplanista de Terra Mítica. La seua ambigüitat frena a més electors d'esquerres que qualsevol propaganda institucional des de la Generalitat .

Si no hi ha mobilització no haurà canvi de govern. I ja sabem que la gent d'esquerres no es mou si l'alternativa no és creïble. Amuntonar sigles i sumar tots els naufragis d'anteriors comicis per a derrotar a la dreta, és tan solament una fugida desesperada. L'anacrònic eslògan de junts podem rep, per part de l'electorat, idèntica indiferència eleccions després d'eleccions.

Haurà pacte a l'esquerra del PSOE i un nou govern, tan sols , si existeix projecte. Si hi ha respostes per als usuaris del metro que exigeixen inversions perquè no torne a succeir, per als joves que veuen conculcat el seu dret constitucional a un habitatge digne, per a les dones víctimes de la violència masclista, per als treballadors i les treballadores que mereixen ocupacions estables amb garanties, per als nostres majors desatesos en geriàtrics inflamables, per als xiquets i xiquetes que estudien en barracots, per a la sanitat presa del negoci fàcil, per als pobles i ciutats franquejats per camps de golf i per a la cultura que ens és pròpia, bandejada del circuit institucional.

Aqueixa és la nostra obstinació i ací ens trobarem, en el carrer i en les institucions, amb qui ho desitge. Perquè, sens dubte, és molt important que ens posem d'acord, però sobre la base d'un programa transformador i creïble on tots aportem la nostra trajectòria i la nostra força. I, també, en un escenari electoral en el qual totes les parts guanyen i ningú exigisca a ningú que perda posicions amb la generositat com excusa.