INFORME AL COMITÉ NACIONAL DEL PCPV. PROPOSTA SOBRE ACORDS ELECTORALS. (1-12-2006)

Per a abordar la situació actual caldria revisar breument el procés que ha portat fins a la mateixa i que podem resumir així:

El PCPV va impulsar, d'acord amb la seua política, un procés de convergència política i social de l'esquerra assentada en el reforçament d'EUPV i en la confluència en la mobilització social i en l'acord programàtic. Este procés va ser aprovat en els òrgans d'EUPV enfront d'un projecte alternatiu que pretenia posar els acords preelectorals per davant de l'elaboració programàtica i la mobilització..

Després de l'èxit de la Convenció Programàtica d'EUPV, es va iniciar un procés de conversacions amb les forces amb les quals havíem coincidit en la mobilització pels diferents Compromisos per la Llengua, l'Estatut i el Territori així com Pel Treball Digne i Estable -organitzacions sindicals, socials, ciutadanes, culturals- i una vegada constatades les coincidències amb les propostes programàtiques d'EUPV, basades en les propostes del nostre Partit, i manifestar-se estar disposades a vincular-se a l'acord, es va aprovar en el Consell Nacional d'EUPV, amb l'acord previ del PCPV, iniciar un procés de negociacions per a l'acord més ampli de l'esquerra plural en el País Valencià. Van entrar en estes conversacions, inicialment, el BNV, ERPV, EV-PV, EV-EE, PCPE i PSAN, i es van obrir a la incorporació d'altres forces (com va ser el cas d'ANAR).

Així i tot, tot i després de reafirmar-se la coincidència programàtica, la negociació es va parar al començar a parlar-se de candidatures. D'una part, per l'exigència d'ERPV de vincular l'acord autonòmic amb acords municipals, que havíem deixat a l'autonomia de les organitzacions locals. D'altra banda, per les interferències públiques des d'un sector d'EUPV (Esquerra i País) al marge de la Comissió Negociadora que, evidentment, van debilitar la seua capacitat de negociació. En estes condicions, i per a intentar desbloquejar la situació posant fre a estes interferències i apostant per un acord ampli, el Consell Nacional d'EUPV, amb l'acord previ del PCPV, va aprovar una proposta segons la qual, entre els 10 escons més probables, 6 serien per a EUPV, 2 per al BNV i 2 per a altres forces (ERPV i un dels Verds). Preveient la possibilitat que alguna força (com era el cas d'ERPV) no estiguera interessada, es va introduir la clàusula que en este cas EUPV "gestionaria" el lloc corresponent.

Sabem el que va passar: ERPV es va desmarcar, i els dos partits Verds van demanar el 5é per València. En estes condicions, i amb la intenció d'ampliar l'espectre sociopolític de l'acord cap a al nacionalisme més d'esquerres, es va tantejar la possibilitat que el 3r per Alacant fora ocupat per una persona independent de consens d'este àmbit. No obstant, l'ajornament de les negociacions a l'espera de l'Assemblea d'EUPV va impossibilitar la concreció d'este consens, que es va fer inviable quan es va filtrar a la premsa el nom de la persona amb qui s'havia parlat.

En estes condicions –adverses per a la posició negociadora d'EUPV- es va arribar a l'Assemblea d'EUPV. Recordem que des del nostre Partit ens plantegem reforçar la presència comunista en les candidatures autonòmiques, a fi de reafirmar el component roig d'EUPV en el marc d'un eventual pacte preelectoral amb altres forces. En este sentit, aspiràvem a aconseguir el 2n lloc d'EUPV per València (que seria el 3r de la candidatura si s'arribava al pacte) i el 1r per Alacant i Castelló. Hem de recordar que tradicionalment, i en un marc de consens en què la pluralitat de les candidatures se circumscrivia a l'interior d'EUPV, el 1r d'Alacant s'atorgava a EiP. I amb el sistema electoral proporcional d'EUPV, amb menys del 75% de vots propis el 2n lloc d'EUPV per València (en la llista encapçalada per Glòria Marcos amb el suport del PCPV) només es podria haver aconseguit pactant amb EiP a canvi de cedir-los el 1r per Alacant. En este cas, i com vulga que en la proposta del Consell Nacional d'EUPV el 4t per Alacant correspondria al BNV, a Alacant únicament haguérem pogut tindre el 2n i el 5t. Cal tindre-ho en compte a l'hora de valorar la situació actual.

Sabem el que va passar en l'Assemblea d'EUPV: en absència de consens disputem democràticament i vam obtindre el 1r per Alacant i per Castelló, ocupant també el 3r d'EUPV per València (el 4t de la candidatura si hi ha pacte), que correspondria a la secretària general del PCPV. Amb tot, açò suposava que els comunistes tindríem 3 dels 6 escons més probables d'EUPV, la qual cosa complia les nostres millors expectatives. Tant per açò com per la composició del Consell Polític i de la Permanent d'EUPV, hem valorat que el PCPV ha eixit clarament reforçat de l'Assemblea d'EUPV, tenint en compte a més que integrem una majoria clara que aposta pel nostre projecte d'EUPV com a moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres federat en IU.

En l'Assemblea també complim un important objectiu: no convertir-la en un fòrum de debat monolític sobre pactes electorals. Ara estem en condicions de parlar de la rellevància que el debat polític i organitzatiu van tindre i que en cap moment van estar dirigits ni emmascarats per l'ombra de possibles acords electorals. Les conclusions dels documents polític i els Estatuts van contribuir a perfilar i actualitzar eixe projecte com a moviment polític i social, de l'esquerra alternativa, pel que el PCPV apostem.

I és precisament pel futur del nostre projecte polític, plasmat en EUPV i en IU, que és fonamental en primer lloc mantindre i reforçar la unitat del PCPV; en segon lloc mantindre i reforçar la unitat de l'actual majoria d'EUPV; i en tercer lloc aconseguir un triomf electoral que ens permeta consolidar EUPV des d'esta majoria. Hem de tindre en compte que, en la mesura que, junt amb independents i els companys d'Espai Alternatiu, estem al front d'EUPV, se'ns atribuiran els seus èxits i fracassos. I que açò tindrà repercussions a nivell federal, en quant que el nostre projecte d'EUPV es contrastarà amb altres projectes que difuminen el component roig de IU.

El PCPV ha liderat la majoria de l'Assemblea d'EU i ara haurem de plantejar-nos liderar un acord ampli de l'esquerra que multiplique les expectatives electorals de canvi en el País Valencià. Tots els exemples recents que tenim en el nostre entorn d'un PC que es posa al capdavant de les aspiracions de canvi i transformació social, ens dóna un resultat d'enfortiment i ampliació social dels nostres ideals. Vos invite a estudiar el contingut polític del manifest acceptat per totes les forces polítiques per a comprovar la seua procedència inequívoca, el contingut roig que ho articula.

I les repercussions dels nostres resultats electorals aniran més enllà de la situació interna, no sols d'EUPV sinó també del País Valencià: tenim el repte no sols de posar fi a les polítiques del govern autonòmic del PP, antisocials, depredadores del territori i despreciatives de la cultura valenciana, sinó de generar una nova situació amb un nou govern condicionat, des de dins o des de fora, per un fort grup parlamentari d'esquerres, aglutinat al voltant d'un programa inequívocament d'esquerres, valencianista i ecologista i que siga la traducció política de la mobilització social contra aquelles polítiques. Esta nova situació no sols obriria pas a la defensa dels interessos del poble del País Valencià, dels treballadors i treballadores, de la nostra terra i de la nostra cultura, sinó que suposaria una contribució important per a un gir a l'esquerra en el conjunt de l'Estat Espanyol, que s'afegiria a la victòria del Tripartit a Catalunya, possibilitada per l'avanç en vots, percentatge i escons d'ICV-EUiA i que ha posat en dubte el gir del PSOE cap a pactes amb CiU, amb la important aportació del PSUC-viu. Però a més, i a diferència del cas del Catalunya, açò es produiria al País Valencià des d'una força política plural on el nostre Partit juga el paper molt rellevant.

Per tot açò, ens interessa fer possible un acord electoral des de la màxima pluralitat política i social al País Valencià, centrat en les nostres propostes programàtiques i vinculat a la mobilització social. En este marc, hem treballat per plasmar la coincidència programàtica enunciada en un manifest amb un clar Compromís pel País Valencià, en el qual, a més de definicions precises en qüestions vitals i irrenunciables com l'oposició a les privatitzacions i l'exigència de la moratòria urbanística, s'explicite el compromís d'ajustar a les mateixes l'actuació de les forces polítiques firmants tant en les Corts Valencianes com en tota la resta d'àmbits i institucions en les quals tinguen presència. A l'hora de formular açò hem tingut molt present la necessitat superar incoherències locals, tant des d'EUPV (com en Salinas o Canet) com des d'altres forces (com a Sagunt i Albalat dels Tarongers). Si a partir de la firma d'este Manifest, que haurà de ser públicament difós a tot ho vaig del País Valencià, i del Protocol de funcionameinto electoral es produïxen rectificacions concordants amb ell, haurem guanyat, perquè haurà avançat la nostra política; però si en algun cas no es rectificara, també haurem guanyat, perquè podrem utilitzar el Manifest en defensa de la nostra política en qualsevol confrontació, social o electoral, amb polítiques contràries.

Basant-se en un acord en el manifest programàtic, en l'anagrama (amb preeminència del d'EUPV) i en el protocol de funcionament de la coalició a partir de la proposta d'EUPV, haurem de plantejar-nos la conveniència de desbloquejar l'acord respecte a les candidatures autonòmiques. En este sentit, les conversacions realitzades ens permeten aclarir qual és el pacte més plural possible en relació al qual ens haurem de definir en el Consell Nacional d'EUPV, i sobre el qual fa falta un pronunciament previ del nostre Comité Nacional. Este pacte possible, en el moment actual, a més de complir amb les condicions del document programàtic i el protocol de funcionament, suposaria que els 10 escons més probable es distribuirien així:

VALÈNCIA

  1. EUPV (Gloria Marcos)

  2. BNV (proposen a Enric Morera)

  3. EUPV (d'EiP, Monica Oltra)

  4. EUPV (Marga Sanz, del PCPV)

  5. Els Verds P.V. (com a organització Verda amb major implantació)

ALACANT

  1. EUPV (Lluis Torró, del PCPV)

  2. EUPV (d'EiP, Mireia Moya)

  3. BNV (proposen a Dimas Montiel)

CASTELLÓ

  1. EUPV (Marina Albiol, del PCPV)

  2. BNV (proposen a Josep Panyella)

Els següents llocs (6 per València, 3r per Castelló i 4t per Alacant), que correspondrien a la zona de creixement, tocarien EUPV (assenyalem que el d'Alacant seria del PCPV, en tant que els de València i Castelló serien d'EiP).

Val la pena que ens detinguem en la candidatura d'Alacant, on s'ha centrat la polèmica. La proposta que se situa en la taula és ara el 3r per al Bloc i el 4t per a EUPV, enfront de les posicions que es van confrontar en l'anterior Consell Nacional: la que vam defendre nosaltres: 3r per a –en cas de despenjar-se definitivament ERPV- la “pluralitat”, on contemplàvem una persona independent vinculada a moviments socials de l'àmbit del nacionalisme cultural d'esquerres, i el 4t per al Bloc enfront de la proposta que van formular els companys d'EiP, que invertia l'orde de manera que EUPV, en ambdós casos tenia el primer i segon, nosaltres, si s'haguera repetit la tradició, haguérem comptat amb el 2n. Intentem fins al finasl la major pluralitat però ni ERPV va voler entrar en l'acord i la via del “independent” es va cremar a l'aparéixer la filtració en la premsa. En esta opció que hui discutim EUPV tindria el 1r, 2n i 4t, i nosaltres tindríem el 1r i el 4t per Alacant, amb la possibilitat per tant d'un 4t'escó en cas de creixement, cosa que ni tan sols es contemplava en la nostra proposta inicial. Efectivament, es dóna una variació en els plantejaments, però que ens atrevim a apostar per ella, des de la globalitat dels resultats en la configuració de les llistes autonòmiques en l'Assemblea passada d'EUPV i els continguts que es proposen de programa, funcionament del grup institucional, anagrames etc.. que conformarien el nucli de l'acord i que s'ajusten als continguts discutits i aprovats en el seu dia en este òrgan i en la Comissió Política.

En estes condicions, i amb la trajectòria de debat polític i social en el que ens hem implicat, des del reforç que l'Assemblea d'EU ha donat a les nostres posicions i en la perspectiva d'abordar la futura Assemblea de IU en les millors condicions, no hauríem de desestimar la proposta que ens posa sobre la taula la comissió negociadora i arriscar-nos a un cost electoral i polític l'abast -intern i extern del qual- és difícil de valorar en estos moments. Per tant, pareix raonable des d'un exercici d'anàlisi i responsabilitat, apostar per que el PCPV lidere l'acord més ampli possible per a, des de la coherència programàtica i la mobilització, contribuir a canviar la correlació de forces al País Valencià i a impulsar un gir a l'esquerra en el conjunt de l'Estat Espanyol.


València, 1 de desembre del 2006.