D'acord amb les normes aprovades per la Comissió Política del PCPV, en el marc dels Estatuts del PCPV, "l'elecció de delegats i delegades es farà mitjançant Comissió de Candidatures, intentant sempre una sola candidatura de consens. Si no fora possible, podran presentarse candidatures en llistes tancades i bloquejades avalades per un mínim del 10% dels assistents. La Delegació definitiva estarà composada respectant els percentatges de votació de cadascuna de les llistes i en cap cas cap sexe superarà el 60% sempre que hi haja un número suficient de persones elegibles de l'altre sexe".

Cal intentar, per tant, arribar en tots els casos a un consens pel que fa als delegats i delegades a elegir. Tanmateix, cal especificar el procediment a seguir si en algun cas no fos possible el consens per haver-hi un número de candidats o candidates superior al dels llocs a elegir.

En aquest cas, l'article 22 dels Estatuts especifica que "L'atribució dels delegats i delegades es farà en qualsevol cas pel sistema proporcional amb denominadors enters consecutius".

Això significa que cada candidat o candidata té una puntuació igual al número de vots obtinguts per la seua llista dividit pel número d'ordre que ocupa en aquesta llista, resultant elegits aquells i aquelles que tenen major puntuació, respectant sempre el principi indicat d'equilibri de sexes.

A més, la normativa requereix que una llista siga avalada per un 10% dels assistents, però no requereix la prèvia acceptació dels candidats i candidates per a estar en una llista (es pot, per tant, elegir a camarades absents; en tot cas, convindrà definir suplències per si hi haguera renuncies).

Suposem, per exemple que cal elegir 7 delegats o delegades i que hi ha 2 llistes, A i B, que la llista A obté 60 vots, i la llista B obté 40 vots. Alehores, resultarà:

LLISTA A: 60 vots	LLISTA B: 40 vots
Candidat nº 1 de A: 60/1=60 punts Candidat nº 2 de A: 60/2=30 punts Candidat nº 3 de A: 60/3=20 punts Candidat nº 4 de A: 60/4=15 punts Candidat nº 5 de A: 60/5=12 punts Candidat nº 6 de A: 60/6=10 punts Candidat nº 7 de A: 60/7=8'57 punts	Candidat nº 1 de B: 40/1=40 punts Candidat nº 2 de B: 40/2=20 punts Candidat nº 3 de B: 40/3=13'33 punts Candidat nº 4 de B: 40/1=10 punts Candidat nº 5 de B: 40/1=  8 punts Candidat nº 6 de B: 40/6= 6'67 punts

Per tant, resultarien elegits els 4 primers de la llista A i els 3 primers de la llista B. Les suplències caldria fer-les dins de cada llista, i el mateix les substitucions per equilibri de gènere començant pels candidats elegits amb menor puntuació.

Si les diferents llistes no tingueren cap candidat en comú, l'elecció ja hi hauria finalitzat. Tanmateix, podria donar-se el cas que hi hagueren candidats comuns a diferents llistes, per tal com ni els Estatuts ni les Normes obliguen a que les llistes siguen excloents.

En aquest cas, poden restar encara llocs vacants. Per a cobrir-los, caldrà sumar les puntuacions en diferents llistes dels candidats i candidates encara no elegits, resultant elegits aquells que tinguen una major puntuació total.

Suposem, per exemple, que els candidats d'ordre par de les llistes A i B foren comuns. En aquest cas, el candidat nº2 de A i el nº 2 de B serien la mateixa persona, i per tant restaria encara una vacant. Les puntuacions dels candidats i candidates encara no elegits serien:

Candidat nº 5 de A:  12 punts Candidat nº 5 de B:    8 punts Candidat nº 6 de A i nº 6 de B: 10+6'67=16'67 punts Candidat nº 7 de A: 8'57 punts

Per tant, resultarà elegit el candidat nº 6 per sumar les puntuacions de les 2 llistes.

Observem que, per a respectar els percentatges de votació de cadascuna de les llistes, les puntuacions solament s'han de sumar per a cobrir les vacants després de la primera assignació de llocs.