Les Eleccions del 12-M han estat un nou revés per EU i també per a la seua estratègia "d’unitat d’acció de l’esquerra". Varies son les causes que al nostre parer concurreixen en aquestos resultats, però tindríem que qualificar-los en principi com aleatoris, a tindre en compte per a corregir errors, partir de la idea que els resultats estaven cantats donada la tendència a la baixa que es visualitzava en totes les enquestes després de la consulta del 13-J del 99.

1º) La baixa participació, que es consolida elecció darrera elecció és un element preocupant a tindre en l’anàlisi. Inclús com a element estudiat pel govern de torn per tal d’aconseguir millors resultats a costa dels abstencionistes d’esquerres, hem de ressaltar que en aquesta ocasió no s’ha realitzat cap campanya institucional.

2º) Incapacitat d’IU i EU per mobilitzar al seu electorat, entre altres raons per la feblesa organitzativa i per l’interiorització de la mateixa.

3º) Sobrevaloració de la idea "Espanya és majoritàriament d’esquerres" sense tindre en compte els canvis que es produeixen en el teixit social influïts per l’economia, la desvertebració dels treballadors i les treballadores com a classe social, les condicions de treball, de vida, etc., la influència dels mitjans de comunicació en l’esfera de lo cultural fa que els comportaments i els valors en la societat canvien i no som capaços de percebre.

4º) El Pacte IU-PSOE no ha funcionat com a element mobilitzador, la precipitació del mateix i el context en el que es dona l’invalida davant l’electorat i s’entén més com un pacte d’interessos que com un avanç per derrocar a la dreta.

5º) El pacte a EU-IU l’hi ha representat un fre al vertiginós descens que veníem patint i ha donat a conèixer al seu candidat de forma positiva en pocs dies de pre-campanya a la majoria de la població.

6º) Campanya deficient en l’organitzatiu, reduint la il·lusió dels i les militants de IU-EU.

Davant aquest panorama, cal enfortir l’organització, fer els canvis necessaris sense que signifique rediscutir documents que hem analitzat com a bons, obrir les nostres propostes a la societat discutint-les obertament. Dirigir-se a totes les forces polítiques d’esquerra i als sindicats de classe.

Avançar l’Assemblea de IU, realitzar la de EU abans en el procés de la de IU evitant repeticions innecessàries de discussions, i posar-se a treballar ràpidament en els moviments socials i en la societat amb l’objectiu de crear una dinàmica que conduïsca irremeiablement a un posicionament comú de tota l’esquerra davant la convocatòria del 2003.

Alfredo Botella, secretari general del PCPV