(...) Sense
entrar en antecedents més remots, el 19 de gener el candidat d'Izquierda
Unida a la Presidència del Govern, Paco Frutos, va enviar una carta
a Joaquín Almunia oferint un diàleg per trobar coincidències
programàtiques posant com exemple l'exemple l'experiència
francesa on socialistes, comunistes, verds i radicals han convertit en
acció de govern un conjunt d'acords programàtics signats
abans de les eleccions legislatives de juny de 1977 on va guanyar l'esquerra
plural.
El 24 de gener, quan ja pensàvem que no quedava temps, amb les llistes
fetes i amb la ratificació de les llistes feta també el dissabte
anterior en el Consell Polític Federal d'IU, ens trobem amb la proposta
del PSOE. No és un secret per a ningú que la primera reacció
va ser d'incredulitat, màxim quan en el País Valencià
el tema de l'Entesa al Senat no era nou i ens trobàvem en la situació
que ens trobàvem.
Passada la sorpresa inicial i vists els esdeveniments com s'han desenvolupat
no podem sinó manifestar la nostra satisfacció profunda pel
desenllaç dels fets. Ens trobem en un marc que es troba perfectament
encaixat dins de l'estratègia que dissenyàrem d'unitat d'acció
de l'esquerra en l'última Assemblea d'Izquierda Unida i d'Esquerra
Unida del País Valencià. Darrere queden en el mateix sentit
les propostes fetes per Julio Anguita durant el debat sobre l'Estat de
la Nació del 1998 dels onze punts programàtics per a assolir
un acord. En la mateixa direcció assolírem en l'estiu del
99 un acord a nivell municipal entre EUPV, el PSPV i el BNV-EV. Per a la
història recent queda la proposta d'EUPV d'una Entesa al Senat
realitzada el passat mes de juliol.
Després d'un procés accelerat de negociació on el
PS va anar rebaixant les seues exigències de que IU no es presente
al Congrés en moltes circumscripcions, ens trobem al final amb la
grata sorpresa d'haver-se aconseguit un acord programàtic de
govern i una proposta de candidatures al Senat conjuntes. El
fet evident és que aquestes eleccions es plantegen, com a conseqüència
de l'acord, en una dialèctica totalment distinta a la que qualsevol
observador poguera haver imaginat pocs dies abans i situa a Izquierda Unida
i a Esquerra Unida en el centre del debat de la formació de govern
a partir dels resultats del 12 de març.
La primera afirmació que podem fer sense cap dubte és que
Esquerra Unida ha estat precursora de l'acord PS-IU al Senat. Precursora
perquè obrirem el debat al si d'Izquierda Unida Federal i perquè
s'ha plasmat a nivell federal quelcom que nosaltres
havíem plantejat incloent als sectors nacionalistes del nostre
país. Cal ressaltar que Paco Frutos, la persona que va obrir la
possibilitat d'avançar en aquesta proposta a nivell federal amb
la seua esmena famosa, ha estat qui ha encapçalat públicament
el procés de negociació i acord.
Independentment de les intencions inicials del PSOE a l'hora de fer la
proposta, si alguna cosa ha quedat clara en tot el procés ha estat
el fort recolzament social i mediàtic que ha generat des del seu
començament així com la gran il·lusió generada
en amples capes de la població que es considera d'esquerres i que
segurament una part important de la mateixa no es trobava amb massa motius
per a anar a votar el proper 12 de març. Cal destacar també
el desconcert i malestar de la dreta dels seus altaveus mediàtics.
La seua primera reacció, prou espontània, rància i
poc analitzada, suposà l'atac a un possible govern social-comunista.
Només li faltava que incloguera la component "separatista" per a
què a tots ens recorde arguments típicament franquistes.
De continuar en aquesta direcció als pocs dies ens hagueren comparat
ràpidament amb el Front Popular i algun dirigent del PP d'ací
ja s'ha atrevit a comparar l'acord amb Romania.
El següent pas és qualificar l'acord com una victòria
per golejada d'IU enfront del PSOE. És cert que s'ha negociat bé
per part de l'equip federal d'IU! però, No n'hi ha per a tant! Aquest
interès estranyen ressaltar la nostra habilitat negociadora amaga,
sens dubte, la voluntat inconfessa del PP de ressaltar l'esquerranització
del PSOE per a espantar el vot dels sectors que es mouen en el centre polític.
Un altre element esgrimit en contra del pacte consisteix en què
"Izquierda Unida s'ha dretanitzat". Ho hem de deixar molt clar des
d'EUPV. L'acord signat és un acord de govern a quatre anys. Per
suposat no és el nostre programa, molt més ample i que va
més enllà en molts aspectes i per al qual anem a fer campanya
perquè aquesta és la nostra oferta a la societat i conté
els trets identificatius als quals ni volem renunciar ni volem amagar a
ningú. Ara, a la vegada que això és cert, cal afirmar
amb contundència que el programa comú amb el PS suposa avanços
molt considerables per al nostre país des de la perspectiva de la
millora de les condicions dels treballadors i treballadores i les capes
populars (jornada laboral, pensions, ETTs), la defensa i millora dels serveis
públics fonamentals, la defensa de llibertats bàsiques com
l'avortament, la millora del model autonòmic en el camí d'un
Estat Federal, dels mecanismes de votació etc.
L'acord entre IU i el PSOE té la virtualitat d'una vertadera simbiosi
a nivell polític mitjançant el qual ambdues forces aporten
elements que el fan creïble per a la majoria de la població.
Per una banda la presència del PSOE li dóna una credibilitat
a nivell internacional i, sobretot, a nivell europeu, en un món
cada vegada més internacionalitzat a tots els nivells eliminant
els temors que poguera generar la nostra presència. Per altra banda,
la presència d'Izquierda Unida li dóna la garantia d'un govern
escorat cap a l'esquerra lluny de les temptacions centristes que ha patit
en el passat els governs de PSOE. Evidentment, també aportem una
garantia d'honestedat en la nostra activitat política que ajuda
en la mateixa direcció.
El pacte evidentment també presenta problemes que no podem ni hem
d'obviar. Es queda curt en moltes de les nostres propostes programàtiques
i deixa de banda altres propostes que són característiques
nostres com és per exemple el tema de l'OTAN. Això ho haurem
d'explicar adequadament a sectors de la població que es reconeixen
en nosaltres mitjançant aquestes propostes no incloses en l'acord
i que podrien veure el pacte com una renúncia excessiva per part
nostra. Presenta també riscs de vot útil que hem de saber
mesurar i tractar amb cura. Per això és molt important que
tota la direcció d'EUPV explique el contingut del mateix i, sobretot,
el seu significat: és un acord d'investidura per a governat durant
quatre anys. No és el nostre programa que haurem defensar en la
seua integritat durant la campanya electoral.
Però cal fer també una altra reflexió que és
molt positiva. El pacte ha trencar una anormalitat espanyola respecte a
Europa. En la Unió Europea són freqüents i habituals
els mecanismes de col·laboració entre les diverses forces
polítiques que es reconeixen en l'esquerra social. Els casos més
cridaners i pareguts al nostre són els de França i Suècia,
encara que hi ha mecanismes de col·laboració semblants en
Itàlia, Portugal i Finlàndia. La confrontació entre
forces d'esquerra només té un precedent comparable i ja antic
en Grècia motivat per greus processos de corrupció política.
Sens dubte, l'acord que acabem de fer ací és totalment homologable
al que es fa en la majoria de països de la Unió Europea i està
en les antípodes d'allò que ha fet un homòleg del
Partit Popular en el cas recent del nou govern d'Àustria.
El pacte té una última virtualitat: col·loca davant
les seues pròpies contradiccions l'estructura i funcionament del
senat obligant a una revisió i reforma de mateix en profunditat
per a deixar de ser una cambra de segona lectura i poca activitat política
i passar a ser na vertadera cambra territorial que afronte d'una vegada
per totes el paper de les Comunitats Autònomes dins d'Estat Espanyol
i la necessària evolució cap a un nou model d'Estat que volem
que s'aprope cada vegada més a una estructura Federal.
El
fet d'haver estar precursors de l'acord al Senat ens ha generat alguns
problemes d'adaptació a la nova situació estatal. De la nit
al matí ens vérem obligats a retornar a la situació
d'abans de trencar les negociacions per a constituir l'Entesa amb el Partit
Socialista intentant ajuntar el pre acord que teníem amb el BNV-EV
amb aquesta formació política. Malauradament no va ser possible
tornar a la situació original tant per la posició poc flexible
del PSPV com del BNV. Tampoc van ajudar els dubtes estratègics que
suposava aquest acord per al BNV. Hem de dir amb claredat que des d'EUPV
férem tots els esforços possibles (i, per a molts, per damunt
d'allò que semblava raonable) per ajuntar ambdues posicions. La
resposta, com és conegut, va ser negativa i ens va obligar a optar
per un dilema que volíem evitar però que en cas de produir-se
només podíem respondre en el sentit que férem. Entre
una Entesa amb possibilitats molt reals d'aconseguir nou senadors d'esquerres
i progressistes el 12 de març i una Entesa amb el BNV que, malgrat
totes les seues avantatges i simbolisme per al futur, tenia un caràcter
electoral simbòlic, no teníem altra opció. La posició
dels Verds volen a última hora trencar el seu acord amb el BNV al
Senat per a anar amb nosaltres confirma els dubtes que la posició
del BNV va generar fins i tot a l'interior de la coalició.
(...)
Durant aquesta campanya hem d'eixir tota Esquerra Unida com una sola persona
a convèncer a totes les valencianes i valencians que el compromís
amb Esquerra Unida és el compromís més útil
per a tornar la capacitat de decisió als ciutadans, per a frenar
la influència de tots aquells centres de poder aliens als canals
democràtics, per a dipositar en mans del poble els instruments democràtics
de poder que li pertanyen. És el compromís més útil
per a aconseguir la societat de plena ocupació, necessària
per a assegurar els drets socials suficients, per a garantir un futur i
un present digne per als nostres joves, per a fer un país més
habitable i construir una política més participativa. Apostem
d forma decidida per moralitzar la gestió dels assumptes públics
i ens comprometem a que l'acord amb el PS siga una realitat favorable als
interessos i necessitats dels nostres treballadors, pensiones, joves i
donen en el Parlament.