(...)    Sense entrar en antecedents més remots, el 19 de gener el candidat d'Izquierda Unida a la Presidència del Govern, Paco Frutos, va enviar una carta a Joaquín Almunia oferint un diàleg per trobar coincidències programàtiques posant com exemple l'exemple l'experiència francesa on socialistes, comunistes, verds i radicals han convertit en acció de govern un conjunt d'acords programàtics signats abans de les eleccions legislatives de juny de 1977 on va guanyar l'esquerra plural.
            El 24 de gener, quan ja pensàvem que no quedava temps, amb les llistes fetes i amb la ratificació de les llistes feta també el dissabte anterior en el Consell Polític Federal d'IU, ens trobem amb la proposta del PSOE. No és un secret per a ningú que la primera reacció va ser d'incredulitat, màxim quan en el País Valencià el tema de l'Entesa al Senat no era nou i ens trobàvem en la situació que ens trobàvem.
            Passada la sorpresa inicial i vists els esdeveniments com s'han desenvolupat no podem sinó manifestar la nostra satisfacció profunda pel desenllaç dels fets. Ens trobem en un marc que es troba perfectament encaixat dins de l'estratègia que dissenyàrem d'unitat d'acció de l'esquerra en l'última Assemblea d'Izquierda Unida i d'Esquerra Unida del País Valencià. Darrere queden en el mateix sentit les propostes fetes per Julio Anguita durant el debat sobre l'Estat de la Nació del 1998 dels onze punts programàtics per a assolir un acord. En la mateixa direcció assolírem en l'estiu del 99 un acord a nivell municipal entre EUPV, el PSPV i el BNV-EV. Per a la història recent queda la proposta d'EUPV d'una Entesa al Senat realitzada el passat mes de juliol.
            Després d'un procés accelerat de negociació on el PS va anar rebaixant les seues exigències de que IU no es presente al Congrés en moltes circumscripcions, ens trobem al final amb la grata sorpresa d'haver-se aconseguit un acord programàtic de govern i una proposta de candidatures al Senat conjuntes. El fet evident és que aquestes eleccions es plantegen, com a conseqüència de l'acord, en una dialèctica totalment distinta a la que qualsevol observador poguera haver imaginat pocs dies abans i situa a Izquierda Unida i a Esquerra Unida en el centre del debat de la formació de govern a partir dels resultats del 12 de març.
            La primera afirmació que podem fer sense cap dubte és que Esquerra Unida ha estat precursora de l'acord PS-IU al Senat. Precursora perquè obrirem el debat al si d'Izquierda Unida Federal i perquè s'ha plasmat a nivell federal quelcom que nosaltres havíem plantejat incloent als sectors nacionalistes del nostre país. Cal ressaltar que Paco Frutos, la persona que va obrir la possibilitat d'avançar en aquesta proposta a nivell federal amb la seua esmena famosa, ha estat qui ha encapçalat públicament el procés de negociació i acord.
            Independentment de les intencions inicials del PSOE a l'hora de fer la proposta, si alguna cosa ha quedat clara en tot el procés ha estat el fort recolzament social i mediàtic que ha generat des del seu començament així com la gran il·lusió generada en amples capes de la població que es considera d'esquerres i que segurament una part important de la mateixa no es trobava amb massa motius per a anar a votar el proper 12 de març. Cal destacar també el desconcert i malestar de la dreta dels seus altaveus mediàtics. La seua primera reacció, prou espontània, rància i poc analitzada, suposà l'atac a un possible govern social-comunista. Només li faltava que incloguera la component "separatista" per a què a tots ens recorde arguments típicament franquistes. De continuar en aquesta direcció als pocs dies ens hagueren comparat ràpidament amb el Front Popular i algun dirigent del PP d'ací ja s'ha atrevit a comparar l'acord amb Romania.
            El següent pas és qualificar l'acord com una victòria per golejada d'IU enfront del PSOE. És cert que s'ha negociat bé per part de l'equip federal d'IU! però, No n'hi ha per a tant! Aquest interès estranyen ressaltar la nostra habilitat negociadora amaga, sens dubte, la voluntat inconfessa del PP de ressaltar l'esquerranització del PSOE per a espantar el vot dels sectors que es mouen en el centre polític.
            Un altre element esgrimit en contra del pacte consisteix en què "Izquierda Unida s'ha dretanitzat". Ho hem de deixar molt clar des d'EUPV. L'acord signat és un acord de govern a quatre anys. Per suposat no és el nostre programa, molt més ample i que va més enllà en molts aspectes i per al qual anem a fer campanya perquè aquesta és la nostra oferta a la societat i conté els trets identificatius als quals ni volem renunciar ni volem amagar a ningú. Ara, a la vegada que això és cert, cal afirmar amb contundència que el programa comú amb el PS suposa avanços molt considerables per al nostre país des de la perspectiva de la millora de les condicions dels treballadors i treballadores i les capes populars (jornada laboral, pensions, ETTs), la defensa i millora dels serveis públics fonamentals, la defensa de llibertats bàsiques com l'avortament, la millora del model autonòmic en el camí d'un Estat Federal, dels mecanismes de votació etc.
            L'acord entre IU i el PSOE té la virtualitat d'una vertadera simbiosi a nivell polític mitjançant el qual ambdues forces aporten elements que el fan creïble per a la majoria de la població. Per una banda la presència del PSOE li dóna una credibilitat a nivell internacional i, sobretot, a nivell europeu, en un món cada vegada més internacionalitzat a tots els nivells eliminant els temors que poguera generar la nostra presència. Per altra banda, la presència d'Izquierda Unida li dóna la garantia d'un govern escorat cap a l'esquerra lluny de les temptacions centristes que ha patit en el passat els governs de PSOE. Evidentment, també aportem una garantia d'honestedat en la nostra activitat política que ajuda en la mateixa direcció.
            El pacte evidentment també presenta problemes que no podem ni hem d'obviar. Es queda curt en moltes de les nostres propostes programàtiques i deixa de banda altres propostes que són característiques nostres com és per exemple el tema de l'OTAN. Això ho haurem d'explicar adequadament a sectors de la població que es reconeixen en nosaltres mitjançant aquestes propostes no incloses en l'acord i que podrien veure el pacte com una renúncia excessiva per part nostra. Presenta també riscs de vot útil que hem de saber mesurar i tractar amb cura. Per això és molt important que tota la direcció d'EUPV explique el contingut del mateix i, sobretot, el seu significat: és un acord d'investidura per a governat durant quatre anys. No és el nostre programa que haurem defensar en la seua integritat durant la campanya electoral.
            Però cal fer també una altra reflexió que és molt positiva. El pacte ha trencar una anormalitat espanyola respecte a Europa. En la Unió Europea són freqüents i habituals els mecanismes de col·laboració entre les diverses forces polítiques que es reconeixen en l'esquerra social. Els casos més cridaners i pareguts al nostre són els de França i Suècia, encara que hi ha mecanismes de col·laboració semblants en Itàlia, Portugal i Finlàndia. La confrontació entre forces d'esquerra només té un precedent comparable i ja antic en Grècia motivat per greus processos de corrupció política. Sens dubte, l'acord que acabem de fer ací és totalment homologable al que es fa en la majoria de països de la Unió Europea i està en les antípodes d'allò que ha fet un homòleg del Partit Popular en el cas recent del nou govern d'Àustria.
            El pacte té una última virtualitat: col·loca davant les seues pròpies contradiccions l'estructura i funcionament del senat obligant a una revisió i reforma de mateix en profunditat per a deixar de ser una cambra de segona lectura i poca activitat política i passar a ser na vertadera cambra territorial que afronte d'una vegada per totes el paper de les Comunitats Autònomes dins d'Estat Espanyol i la necessària evolució cap a un nou model d'Estat que volem que s'aprope cada vegada més a una estructura Federal.

        El fet d'haver estar precursors de l'acord al Senat ens ha generat alguns problemes d'adaptació a la nova situació estatal. De la nit al matí ens vérem obligats a retornar a la situació d'abans de trencar les negociacions per a constituir l'Entesa amb el Partit Socialista intentant ajuntar el pre acord que teníem amb el BNV-EV amb aquesta formació política. Malauradament no va ser possible tornar a la situació original tant per la posició poc flexible del PSPV com del BNV. Tampoc van ajudar els dubtes estratègics que suposava aquest acord per al BNV. Hem de dir amb claredat que des d'EUPV férem tots els esforços possibles (i, per a molts, per damunt d'allò que semblava raonable) per ajuntar ambdues posicions. La resposta, com és conegut, va ser negativa i ens va obligar a optar per un dilema que volíem evitar però que en cas de produir-se només podíem respondre en el sentit que férem. Entre una Entesa amb possibilitats molt reals d'aconseguir nou senadors d'esquerres i progressistes el 12 de març i una Entesa amb el BNV que, malgrat totes les seues avantatges i simbolisme per al futur, tenia un caràcter electoral simbòlic, no teníem altra opció. La posició dels Verds volen a última hora trencar el seu acord amb el BNV al Senat per a anar amb nosaltres confirma els dubtes que la posició del BNV va generar fins i tot a l'interior de la coalició.
            (...)
            Durant aquesta campanya hem d'eixir tota Esquerra Unida com una sola persona a convèncer a totes les valencianes i valencians que el compromís amb Esquerra Unida és el compromís més útil per a tornar la capacitat de decisió als ciutadans, per a frenar la influència de tots aquells centres de poder aliens als canals democràtics, per a dipositar en mans del poble els instruments democràtics de poder que li pertanyen. És el compromís més útil per a aconseguir la societat de plena ocupació, necessària per a assegurar els drets socials suficients, per a garantir un futur i un present digne per als nostres joves, per a fer un país més habitable i construir una política més participativa. Apostem d forma decidida per moralitzar la gestió dels assumptes públics i ens comprometem a que l'acord amb el PS siga una realitat favorable als interessos i necessitats dels nostres treballadors, pensiones, joves i donen en el Parlament.