En les darreres eleccions autonòmiques Esquerra Unida de les Illes Balears ha obtingut uns resultats que podem considerar moderadament bons.

Si partim del fet que Esquerra Unida va entrar en les Institucions por primera vegada en 1995 y que segueix essent una organització dèbil orgànicament i en presència social ens sembla acceptable el fet de que haja incrementat el seu grup en el Parlament Balear passant de 3 a 4 diputats i diputades, i mantenint la seua presència municipal encara que contínua essent molt dèbil.

Pensem que aquestos resultats s'expliquen por varies raons. En les nostres Illes pel fer de que manava el PP, Esquerra Unida ha dirigit les seues crítiques fonamentals a aquest partit i en molts casos ha estat l'abanderada de la lluita antiPP. Resultava tragicòmic veure que algun comentarista local pretenia parlar de la famosa "pinça" referint-se a qui portàvem davant els tribunals al President de la C.A. i del PP.

La consecució de la coalició amb Els Verds, a pesar de que solament es va aconseguir en Mallorca es altra raó important. Veníem treballant des de fa anys per una aliança estratègica amb l’ecologisme polític ì el haver aconseguit una coalició amb Els Verds en aquesta illa es un primer pas en aquesta direcció. Tanmateix som conscients que queda molt tros que recórrer per a consolidar aquesta aliança. Ni Els Verds representen en la seua totalitat l’ecologisme polític, ni desgraciadament ells tenen la mateixa idea de la coalició comú, doncs per a ells te por ara solament un caràcter tàctic.

Altra possible raó és el fet d’haver vinculat el nostre treball institucional aquests quatre anys, amb els moviments socials, i certament les excel·lents relacions que manté Esquerra Unida amb CCOO especialment i amb la resta del moviment sindical.

Després de les eleccions del 13 de Juny es produeix un canvi important en el Govern de la Comunitat Autònoma i dels Consells Insulars que ve precedit de determinats antecedents que han anant jalonant el camí aquests darrers anys:

La destacada lluita contra la corrupció portada a cap per Esquerra Unida, de vegades fins i tot en solitari, que te el seu punt àlgid en la destitució del totpoderós President Canyellas i la foto d’aquest assegut al banquet dels acusats.

La candidatura unitària en Eivissa, PSOE, EU-Els Verds, Esquerra Nacionalista i Ecologista, i Esquerra Republicana de Catalunya que va portar al Senat a la independent Pilar Costa en 1996, avui Presidenta del Consell d'Eivissa i Formentera.

Las mobilitzacions de desembre i gener passat en defensa del territori i el medi ambient. 11.000 persones en Eivissa, una illa que compta amb 70.000 habitants, 8.000 en Menorca, i 25.000 en Mallorca, es van manifestar davant la crida del moviment ecologista amb el suport de la resta de l’esquerra social i política

I un primer de maig unitari, convocat per tots els sindicats (UGT, USO, CCOO, CGT y STEI) i recolçat pels partit d’esquerra, que es va caracteritzar per la denuncia radical de la guerra en Iugoslàvia i el suport explícit al canvio de govern autonòmic.

De totes formes el resultat del 13 de Juny es quant menys curiós, ja que els Partits de dretes, Unió Mallorquina i PP, junts tenen la majoria de los vots. Tanmateix un pacte programàtic entre el Pacte progressista d’Eivissa i Formentera, el PSOE, el PSM, Els Verds, Esquerra Unida i Unió Mallorquina dona el Govern autònom, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera i el Consell Insular de Menorca als partits d’esquerres ( PSOE, PSM, Els Verds i EU ) i el Consell Insular de Mallorca a Unió Mallorquina i PSM.

Varies són las raons que expliquen aquest fenomen. Per un costat las pèssimes relacions del PP amb UM en la legislatura 1991-1995. La experiència d’una Unió Valenciana vinculada estretament al PP i que desapareix en la següent legislatura, ajuda a entendre las claus dels homes i dones de UM.

Per altre l’esgotament d’un model econòmic insostenible, el que ha aplicat el PP en les seues 16 anys de Govern, depredador del territori i del medi ambient, profundament injust en allò social, centralista en allò autonòmic i basat en la corrupció generalitzada i el clientelisme. Model contra el qual no solament es posicionava bona part de la població, sinó una part important dels poders fàctics i econòmics de las illes. En la dreta econòmica i social cada vegada eren més els que pensaven que el model estava esgotat i que la "regeneració " i recuperació de la dreta Balear passa por altres polítiques. Unió Mallorquina comparteix aquestes tesis.

Junt a això una pressió important de l’esquerra social, desitjosa d’un canvio, de tancar la nefasta etapa de 16 anys de govern del PP.

En definitiva las forces polítiques d’esquerres i nacionalistes han pactat un programa global de Govern que representa una alternativa clara al model econòmic - social que ha aplicat el PP els darrers 16 anys. Representa un canvi radical en aspectes importants com ordenació del territori, medi ambient, polítiques socials, profundització de l’autonomia, eliminació de la corrupció, major transparència i democràcia.

El programa pactat pensem que es bo, recull bona part de les nostres propostes. I es bo perquè respon a las necessitats actuals de la societat de las Illes Balears, encara que som conscients que no és un programa estrictament d’esquerres.

El resultat final del pacto fa que Esquerra Unida tinga el Conseller d’Educació i Cultura del Consell Insular de Menorca, participe sense conselleries en l’equip de govern del Consell d'Eivissa i Formentera, i siguen militants d'Esquerra Unida els titulars de les Conselleries de Benestar Social i Treballo del Govern de les Illes Balears. Mentre la Consellera del Medi Ambient la ostenta una militant de Els Verds. A més tenim la Direcció General d’Habitatge i la de Consum, amén de la participació en Consorcis, Instituts i Empreses Públiques. I per últim el Senador autonòmic és un destacat militant d'Esquerra Unida.

Certament un repte apassionant i dur que va a dependre del nostre encert en el treball polític en els propers anys.

Esquerra Unida ha de ser capaç, en la meva opinió, de comprendre que la seua participació en el govern es fruit d’una política d’aliances tàctica, especialment amb el PSOE, que cal enfortir-la, però que és solament una part del seu treball.

Cal fer un bon treball polític en el Govern, amb las mires posades en l’enfortiment d’una aliança estratègica entre l’esquerra transformadora i la esquerra social. Cal aprofitar l’ocasió per a treballar en l’enfortiment d’allò que els comunistes illencs anomenem el Bloc Nacional Alternatiu, i altres anomenes Bloc Crític Alternatiu o altres accepcions.

I això passa per consolidar i ampliar la pròpia organització d'EU posant en pràctica una política d’afiliació.

Incrementar la relació d’aquesta amb els moviments socials i en especial el sindical, prestant la màxima atenció a la bona salut de la societat civil.

No es pot cometre el tràgic error que va cometre en el seu dia el PSOE de domesticar els moviments socials des de las institucions, sinó més bé tot el contrari, promoure el protagonisme de les entitats socials per a que juguen un paper d’esperó i pressió cap al govern, per a que acomplesca els seus compromisos programàtics.

Y tot això junt a una profunda lluita d’idees que en una societat molt conservadora, com la de les Illes Balears, és absolutament prioritària.

En definitiva una nova fase política que requerirà habilitat, fermesa i molt treball.