L’inici de les negociacions entre les distintes forces de l’esquerra política valenciana que possibilite la presentació de llistes conjuntes al Senat, coincideix en el temps amb la conmemoració del setanta cinqué aniversari de la mort de V.I.Lenin, el revolucionari més gran del segle XX.

El que aparentment serien dos temes allunyats, el debat obert a Esquerra Unida i sobretot a la si del PCPV ha fet que una de les obres més importants de Lenin "La malaltia infantil de l’esquerranisme al comunisme" cobre una renovada actualitat, permetent-nos als comunistes tindre una ferramenta per a poder debatre aquest tema.

Front a la pregunta realitzada per la direcció d’Esquerra Unida sobre si és coherent amb els nostres plantejaments una entesa al Senat, la resposta no pot ser altra que sí. Resposta afirmativa que intentaré defensar utilitzant les tesis de Lenin.

Al seu llibre, Lenin plantetga quina ha de ser l’estrategia dels Partits Comunistes als diferents fronts de lluita, sindicats reaccionaris, parlaments burguesos, unitat amb la socialdemocracia, etc. Però en tots aquests temes l’opinió de lenin és semblant: tan sols amb una política oberta a la unitat d’acció podràn ser hegemònics els comunistes.

Atenent a la problemàtica que avui ens afecta, em centrare a la part en la que Lenin ataca amb virulència a aquells sectors comunistes que prefereixen aillar-se, mantenint la seua puresa abans d’arribar a certs acords beneficiosos per a la classe teballadora.

Així Lenin front al posicionament de "cap compromís amb ningú", afirma que "és un lamentable error qui dedueix la tàctica del proletariat revolucionari de pricipis com aquest: El Partit Comunista ha de conservar pura la seua doctrina i immaculada la seua independència front al reformisme, la seua missió és ser avantguarda sense detindres ni desviar-se del seu camí, avançar en línea recta cap la revolució comunista".

Per a Lenin aquest pensament és infantil, perque allunya als comunistes de la realitat i és irresponsable perque condueix a la desfeta de la revolució proletaria. Per tant, Lenin es plantetga tres qüestions:

1. És necessari el compromís dels comunistes amb altres forces?. Front a l’opinió d’alguns esquerrans oposats frontalment a la mateixa idea del compromís, Lenin diu el següent: "No és possible que els esquerrans alemanys ignoren que tota la història del bolxevisme, abans i després de la Revolució d’octubre està plena de casos de maniobra, d’acords, de compromisos amb altres partits, sense excloure als partits burguesos!. Fer la guerra per a acabar amb la burguesia internacional, una guerra cent vegades més difícil, prolongada i complexa que la més brutal guerra entre estats, i renunciar des d’un principi a tota maniobra, a tota utilizació de l’antagonisme d’interesos existents entre els enemics, als acords i compromisos amb possibles aliats és algo infinitament ridícul.

2. Alguns dels companys i companyes que s’oposen a l’Entesa, afirmen que no es tracta d’un compromís sino de vulgar oportunisme. Lenin deixa molt clara quina és la diferència entre una i altra estratègia quan diu: "Naturalment, els revolucionaris molt joves i inexperimentats, així com els revolucionaris xicotet-burguesos encara que d’edat ja provecta i molt experimentada, consideren extraordinariament "perillós"i incomprensible, autoritzar els compromisos. Més endavant, lenin afirma que " les persones ingenues i totalment faltes d’experiència es figuren que admetent els compromisos en general, desapareix tot límit entre l’oportunisme, contra el que sostenim una lluita intransigent, i el marxisme revolucionari o comunisme. Però eixes persones si encara no comprenen que tots els límits a la natura i a la societat, són variables i fins cert punt convencionals, no tenen solució possíble, com no siga mitjançant un estudi prolongat, l’educació, la ilustració i l’experiècia política i pràctica".
3. L’objectiu del compromís ha de ser sempre beneficiós per a la classe treballadora, ha de suposar avanços entre la societat de parts importants del nostre programa i això, ens agrade o no, passa per acords amb altres forces polítiques. Lenin insistia, de fet, molt en aquest tema: " De tot aquest anàlisi es despren la necessitat per a l’avantguarda del proletariat, per a la seua part conscient, per al Partit Comunista, de recorrer a la maniobra, als acords, als compromisos amb els diversos grups proletaris, amb els diversos partits dels obrers i xicotets patrons. Tota la qüestió consisteix en acceptar, aplicar aquesta tàctica per a elevar i no per a rebaixar el nivell de consciència, d’esperit revolucionari, de capacitat de lluita i de victòria del proletariat".

Encara no sabem com evolucionaran les negociacions amb el PSPV, el BNV i Els Verds i si hi haurà acord o no, però el que no es pot negar, és que amb aquesta proposta Esquerra Unida ha trencat la seua imatge (creada des dels mitjans de comunicaió capitalistes) de sectarisme i prepotència, oferint a l’electorat d’esquerres una oportunitat de saber qui és qui avui al món de l’esquerra, a la vegada que ilusionar als treballadors i treballadores que és possíble derrotar al P.P des de l’esquerra, des de polítiques d’esquerres.

Però deixem que siga el propi Lenin, el que tanque aquest artícle fent una crida per la unitat i contra el sectarisme: "Obtindre la victòria sobre un adversai més poderós unicament és possíble ficant en tensió totes les forces i utilitzant obligatoriament amb prudència i habilitat, la menor fisura entre els enemics, tota contadicció d’interesos entre la burguesia dels diferents països, entre els diferents grups o diferents categories burgueses que hi ha a cada país; cal aprofitar igualment les menors possibilitats d’obtindre un aliat de mases, encara que siga temporal, vacilant, inestable, poc segur, condicional. El que no comprenga açò, no compren ni una palabra de marxisme ni de socialisme científic contemporani, en general. El que no ha demostrat en la pràctica, durant un interval de temps prou considerable i en situacions polítiques prou variades, la seua habilitat per a aplicar aquesta veritat, no ha aprés encara a ajudar a la classe revolucionaria a la seua lluita per alliberar de la explotació a tota la humanitat treballadora".