Els nazis van anomenar "neteja ètnica" a allò que després es va anomenar genocidi: l’extermini d’un sector d’una població amb determinades característiques comuns. Durant la guerra de Bòsnia s’ha utilitzat l’expressió "neteja ètnica" com una forma d’evocar les atrocitats nazis, però amb un significat diferent: el desplaçament forçós de la població d’una ètnia determinada.

Curiosament, la primera denúncia de desplaçaments d’aquest tipus va ser la que va formular Milosevic contra els albanokosovars acusats d’expulsar als serbis de Kosovo. Durant la guerra de Bòsnia aquesta pràctica es va generalitzar per tots els bàndols, en bona mesura en proporció a la seua força militar. Encara que els principals mitjans de comunicació "occidentals" es limitaren a parlar de la "neteja ètnica" produïda pels serbis, el cert és que aquestos la van patir també àmpliament en llocs com Krajina o Sarajevo, que van resultat buidats de serbis.

Pel que fa a Kosov@, sota l’administració sèrbia de 1989 a 1999 es va produir una forta repressió dels drets nacionals i democràtics, però no es va produir "neteja ètnica", com ho demostra el fet que en 1999 la població albanesa continuara essent vora el 90% de la població kosovar. Segons tots els testimonis fiables (com el de Régis Debray o el periodista canadiense Paul Watson), la "neteja ètnica" d’albanesos en Kosov@ s’hauria produït únicament, en tot cas, durant els primers dies dels bombardejos, essent difícil delimitar en què proporció els desplaçats havien estat expulsats o fugien de les bombes. En tot cas, la pretensió de justificar els bombardejos de l’OTAN per a aturar la "neteja ètnica" és una fal·làcia desvergonyida.

R.P.