1980: Mor Josip Broz Tito, president federal de Iugoslàvia. Es constitueix una Presidència col·legiada amb representants de les diferents Repúbliques federades.

1981: Es produeixen manifestacions d’albaneses de Kosovo encapçalades pel retrato de Tito i per banderes iugoslaves que són reprimides violentament per la policia.

1986: Slobodan Milosevic aconsegueix la presidència de Sèrbia i proposa redefinir la federació per a abolir l’al·legada discriminació dels serbis en Kosovo, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina i Macedonia.

1989: Es modifica la Constitució de Sèrbia de 1974 per a anul·lar l’autonomia de Kosova i Voivodina. Les forces armadas maten a manifestants albanesos que reclamen el cessament del procés contra Azem Vlasi, dirigent depurat de la Lliga Comunista en Kosov@. Es prohibeix l’ensenyament en llengua albanesa.

1990: Es dissol la Lliga Comunista de Iugoslàvia. El partit HDZ encapçalat per Franco Tudjman, vinculat als exiliats ustachas que van col·laborar amb els nazis, guanya les eleccions en Croàcia i comença una campanya d’expulsió dels no croates.

1991: Es proclama la independència d’Eslovenia i de Croàcia, la qual és immediatament reconeguda per Alemanya. Els serbis de Croàcia s’alcen en armes i proclamen les Repúbliques sèrbies de Krajina i Eslavonia.

1992: Milosevic realitza una depuració de generals federalistes substituint-los per nacionalistes serbis. En Bòsnia-Herzegovina el partit SDA encapçalat pel panislamista Alia Itzezbegovic i el HDZ organitzen un referèndum per a proclamar la independència. L’anomenat Partit Democratic Serbi (PDS) encapçalat per Radovan Karadzic, de caràcter nacionalista i anticomunista, s’alça en armes i comença la guerra de Bòsnia. Iugoslàvia i Croàcia donen suport als respectius bàndols, que provoquen desplaçaments multitudinaris de les poblacions de les diferents ètnies. El Consell de Seguretat de l’ONU vota la resolució 757 amb sancions contra Iugoslàvia. Croàcia no és sancionada.

1994: L’OTAN bombardeja l’aeroport serbi d’Ubdina en Croàcia. L’ofensiva de l’Exèrcit de Croàcia en la Krajina provoca l’expulsió de centenars de milers de serbis.

1995: L’OTAN bombardeja als serbobosnios donant cobertura a la contraofensiva de les forces del SDA i el HDZ en el centre de Bòsnia.

1996: Els acords de Dayton consagren la divisió de Bòsnia en una federació croato-musulmana i una república sèrbia sota la tutela de l’OTAN (s’atorga a Carlos Westendorp plens poders per a decidir lleis i destituir funcionaris).

1997: Els albanesos de Kosov@ realitzen eleccions extralegals per a elegir un Parlament propi, que guanya la LDK encapçalada per Ibrahim Rugova. El Parlament albanokosovar organitza un referèndum el qual es pronuncia per la independència de Kosova. Les manifestacions pacífiques albanokosovars són reprimides per les forces de seguretat de la República de Sèrbia.

1998: L’UCK (Exèrcit d’Alliberament de Kosova) organitza una insurrecció armada que és derrotada per l’Exèrcit de Sèrbia. Milers de kosovars fugin a les muntanyes, retornant quan s’aturen els enfrontaments armats. El Parlament albanokosovar demana que intervinga l’OTAN per a establir un règim similar al de Bòsnia.

1999: L’OTAN planteja en Rambouillet un ultimàtum al govern de Iugoslàvia que inclou l’ocupació de Iugoslàvia per tropes de l’OTAN. El 24 de març l’OTAN inicia el bombardeig de Iugoslàvia, i l’UCK llança una ofensiva militar en Kosov@. La contraofensiva de l’Exèrcit de Sèrbia durant els dies 24, 25 i 26, combinada amb l’acció d’unitats paramilitars, arrasa una sèrie de poblacions des de les quals actua l’UCK. Centenars de milers de kosovars que es troben entre tres focs (l’OTAN, l’Exèrcit de Sèrbia i l’UCK) fugin o són expulsats cap a Albània i Macedònia. Els continuats bombardejos de l’OTAN produeixen reiterades destruccions i morts de civils tant serbis com albanesos en tota Iugoslàvia.