QUINA ESQUERRA UNIDA PER AL SEGLE XXI?
Rafael Úbeda, Manuel Colomer, Pilar Blasco

Els resultats electorals han deixat a la llum els problemes més importants de l’esquerra actual, obligant-nos a un necessari debat i reorientació política.

La situació és difícil; més que abans.Vells problemes per a una nova situació.

Varis són els temes que han estat discutits, que segueixen mal resolts a jutjar per les controvèrsies o conflictes que ha suscitat, i que haurem de discutir en les properes assemblees: la qüestió federal, les relacions amb altres sectors de l’esquerra política i social o la política d’aliances, fins i tot els Estatuts que alguns (que pesats!) volen tornar a discutir… Encara que aquestos temes són importants i caldrà debatre’ls a fons, nosaltres volem cridar l’atenció cap a una altra perspectiva i uns altres aspectes que considerem previs, més concrets, que es refereixen al dia a dia dels col·lectius i consells, i que al nostre parer tenen una importància capital. Pensem que sense un acord, un canvi inaplaçable, no és possible avançar en la construcció del projecte d’esquerra unitària i transformadora que tothom vol per EUPV.

Potser un dels trets més distintius d’Esquerra Unida , vista des de fora i des de dins, és el permanent estat de conflicte intern, de disensions, de desacords, d’enfrontaments personals inclús, junt a una clara absència d’objectius.A més, l’excessiva preocupació per les quotes de representació institucional i orgànica, fomenta el dessig per entrar en el repartiment de l’espai de poder, encara a costa de diluir-nos i distraure les energies necessàries per construir la nostra identitat.

El treball diari centrat quasi exclussivament en la representació institucional, junt a la desconnexió de l’esquerra no parlamentària i dels moviments ciutadans, fa que la nostra activitat es situe en el llímit de la invissibilitat.

A l'hora d'encetar els processos assemblearis que ens han de dur en els propers mesos a debatre sobre el futur d'Esquerra Unida i de Izquierda Unida, volem fer comunes una sèrie de reflexions i propostes que considerem una aportació al que haurien de ser els eixos centrals del debat polític i organitzatiu. Insistim en que el debat ha de ser polític i organitzatiu, perquè, malgrat els necessaris canvis que caldrà fer en alguns aspectes dels estatuts, no és un debat estatutari allò que necessita Esquerra Unida.

Volem començar deixant ben palés que no som partidaris de refundar cap projecte. El que volem és adequar la nostra política i la nostra organització a les necessitats que tenim ara. Cal redefinir el nostre paper, no refundar un projecte que en allò fonamental continua essent vàlid. I cal, també, acabar amb la dinàmica de funcionament que no fa altra cosa que generar enemics dintre de casa. No és amb contínues baralles internes com es construeixen projectes.

Des d'ací volem proposar-vos una Esquerra Unida amb les següents característiques:

* Una organització més flexible, oberta a la societat i a les iniciatives i l’activitat:

Amb col·lectius territorials, sectorials, de centre de treball, etc... sense altre límit que la voluntat de la gent d'adscriure's a un mateix projecte. Abandonar una idea administrativista i rígida dels col·lectius, que recorda i respon més prompte les circunscripcions electorals que la geografia de l’esquerra existent al nostre país/societat.

Amb autonomia dels col·lectius per a desenvolupar el seu treball, tenint sempre com a referència el "programa" d'EUPV.

La màxima tantes vegades emprada per Julio Anguita de "programa, programa, programa" mai no ha estat un gest gratuït, sinó el recordatori de què el programa uneix al voltant de propostes concretes una pluralitat ideològica que és un dels elements de distinció d'EU-IU; el programa obliga els nostres grups institucionals a fer una política lligada al compromís adquirit amb els ciutadans i ciutadanes als què ens adrecem i als què no podem defraudar; i a més, el programa possibilita acords o desacords amb altres forces polítiques, no en funció del que eixes forces diuen ser, sinó en funció de la plasmació concreta de polítiques concretes. En aquells aspectes "no programàtics" llibertat absoluta per a encetar i desenvolupar tasques.

EUPV es comporta com si fora una organització acabada, un projecte redó, amb tots els seus aspectes pensats i decidits, i no un projecte en construcció a hores d’ara. Es evident que EU s’ha concebut a ella mateixa com un projecte acabat, portador d’una fòrmula definitiva, en la qual el necessari i permanent debat sobre com refundar una pràctica política anticapitalista ha desaparegut de la seua activitat quotidiana.

La nostra organització ha de ser sobretot un "moviment". Ni som ni volem ser un partit, ni tampoc una opció completament definoda i acabada, amb una estructura rígida. Ser moviment significa ser dinàmics, moure’s, vincular-se a aquella gent que treballa per construir altres realitats, i al mateix temps vincular eixa gent al nostre projecte. Costruir "l’alternativa" des de l’esquerra significa també pluralitat, perquè només amb el reconeixement d’eixa pluralitat podrem sumar forces suficients.

* Autonomia en el treball, unitat en l’acció. (Treballar localment, pensar globalment). Fins ara els col·lectius han fet girar el seu treball al voltant del regidor o regidora que es tenia al poble. Després de la desfeta electoral a les municipals del 99 correm el risc que molts col·lectius no sàpiguen adequar el seu treball a la nova realitat, que el problema s’agreuge i la poca activitat política als consells i col·lectius de base es convertisca en paràlisi.

Cal que des de la direcció de País s'enceten campanyes concretes que vinculen el treball dels col·lectius a nivell de tot el País en un mateix sentit, en una mateixa campanya ben programada i temporitzada, que dinamitze tant els col·lectius com les àrees i que, al temps, servisca també per a vincular en el mateix treball el Grup de les Corts Valencianes.

Amb massa freqüència dissenyem la nostra política d’esquenes als afiliats i afiliades, sense comptar amb ells ni per prendre decissions ni per treballar. ¿Quines vies tenim per arribar a la societat, per cridar la seua atenció o per influir socialment? ¿Com poden veure utilitat en EUPV els grups ecologistes, per posar un exemple, sense una campanya clara i que done raons per rebutjar l’AVE? Mentre l’oposició a l’AVE no isca de La Ribera la cosa pot ser com el Cabanyal, i en això EUPV té responsabilitats per omissió. Cal fer contrainformació a les veritats oficials que apareixen als mitjans de comunicació.

Per a canviar el clima de desmobilització social, hem de començar a tindre veu pròpia, referències pròpies, alternatives pròpies i campanyes pròpies.

* Un altre paper per als Grups Institucionals. No és amb l’activisme ni el voluntarisme parlamentari com millorarà la situació.

No hi ha cap dubte que en EUPV tenim excel·lents parlamentaris i parlamentàries. Gent no sols competent, sinó treballadora com no n'hi han.

Malauradament als ciutadans i ciutadanes els ha donat per pensar que com ja som treballadors no ens cal tenir un gran grup per fer la feina que cal, i així hem vist minvats els nostres grups parlamentaris (de 10 a 5 en les eleccions autonòmiques i de 3 a 1 en les generals).

Malgrat això el nostre grup a les Corts Valencianes, per exemple, s'encabota en treballar com a 30, tenint-ne només 5. No hi ha cap dubte que són capaços de fer-ho, el que posem en qüestió és si amb 5 diputats hem de fer la feina de 30 o si, més bé, el que caldria fer és ajustar la realitat que tenim a les Corts a la realitat de l'Organització.

No ens interessa que els nostres diputats i diputades facen moltes preguntes, ni que tinguen moltes iniciatives, si no som capaços de traslladar eixe treball al carrer per tal de rendabilitzar-lo.

¿Com van a saber els nostres militants i simpatitzants de la importància del treball parlamentari que fem, quan ni tan sols els òrgans de direcció en som coneixedors? ¿No hauriem d'adequar el pas, de manera que tant el Grup Parlamentari com el conjunt de l'Organització tractàrem els mateixos temes, i així difondre la política d'EUPV a tots els indrets? Els citadans i ciutadanes no ens poden exigir que treballem com a 30 quan només ens n'han donat 5. En canvi els i les militants d'Esquerra Unida sí podem exigir que els nostres diputats i diputades treballen per enfortir l'Organització.

* Més vinculació als Moviments Socials. Sense activitat col·lectiva, del conjunt d’Esquerra Unida, dels representants institucionals, del conjunt dels col·lectius, cooperant, coordinant-se, no és possible vinculació amb els moviments socials, ni de vells ni de nous. Almenys no és possible d’una manera organitzada, perquè és evident que molta gent que milita a EUPV també ho fa en molts d’eixos moviments.

Sense mitjans bàsics de treball no és possible guanyar posicions a la societat. Estem, llavors condemnats al que els mèdia reproduïsquen, acoplen i reduïsquen del que diu o fa l’organització, essent el seu màxim interés les baralles internes. De fet és habitual escoltar-nos dient: "la premsa ens tracta mal". Aquesta afirmació, evidentment certa, no reflexa tota la veritat del tema, doncs és força habitual que els i les militants d’EUPV, així com els seus dirigents i els seus representants institucionals hi entren amb molta facilitat al joc de la premsa, sense ferramentes amb les quals contrarestar el poder d’aquesta. Açò es fa encara més palés quan del que es tracta és de pegar-li fort algun company o alguna companya; en definitiva de pegar-li fort a l’organització.

Invertir en la societat, donar munició per a la guerra de trinxeres que es dóna als espais culturals i de pensament de la societat. Es dedicar-li temps en les reflexions, en els ordres del dia de les reunions, es dedicar també recursos econòmics per a l’aparició pública, per a l’empenta de campanyes…

La reconstrucció de l’esquerra ha de conjugar recuperació i reciclatge amb la renovació, la innovació, obrint-se a les experiències d’altres llocs i d’altra gent. Això exigeix audàcia, atreviment i modèstia.

* Autonomia del Projecte. Hem de construir un altre sistema de referències polítiques, socials i ètiques. Ens dóna el mateix si amb això ens quedem fora de l'eix del discurs "centrat" al qual donen cobertura els mitjans de comunicació. A diferència d'altres, nosaltres no som ni volem ser amics de Tony Blair.

És imprescindible que recuperem l'autonomia del nostre discurs. El nostre projecte ha de constituir un pol de referència que competisca amb els projectes del PP i del PSOE, sense que això signifique subordinacions a ningú.

Necessitem recuperar la il·lusió de la gent d’esquerres, i considerem imprescindible que qualsevol direcció, a qualsevol nivell, tinga ben present aquest objectiu

"Unir des de l'esquerra", sumant forces plurals amb un programa alternatiu: EIXE ÉS EL NOSTRE REPTE!