INFORME DE
CONJUNTURA
L'èxit de la Vaga General del 14N en el marc d'una
primera vaga
general europea, però sobre tot les multitudinàries manifestacions de
la vesprada, han estat un clam deslegitimador de la política
recessiva de retallades socials del Govern del PP, que ha tingut una
darrera fita en la no revalorització de les pensions i que ens ha portat a
6 milions de persones aturades i està arruïnant i desmembrant a
Espanya. Això va carregar de raó l'exigència d'un referèndum sobre
unes retallades sense suport popular ni electoral, tal com van exigir
IU, els sindicats majoritaris i la Cimera Social. Tanmateix, els
objectius de la Vaga General no s'han aconseguit, i ara amenacen amb
noves retallades dels drets laborals i de les pensions. Per tant, cal
intensificar les mobilitzacions socials contra les retallades, per
l'enderrocament democràtic del govern i per
una política i un govern al servei de la ciutadania i no del capital
financer. Els i les militants comunistes, que van jugar un paper
important en els piquets de la Vaga General, han de ser capdavanters en
aquestes mobilitzacions, aprenent de les deficiències organitzatives de
la Vaga General per tal de millorar el treball sindical, l'impuls del
qual és una tasca fonamental dels i les comunistes.
La crisi econòmica i social desencadenada per la voracitat del capital
financer i agreujada per les polítiques del Govern ha tingut una
expressió dramàtica en els centenars de milers de desnonaments
produïts,
que en tenir conseqüències de mort han generat una alarma
social que s'ha estès a la judicatura, entre la que s'estén l'oposició
a actuar com a "cobradors del frac", i generat una forta pressió sobre
el govern del PP i la
direcció del PSOE, corresponsables de la situació produïda. Però el
decret-llei condicionat per la Banca i convalidat per la majoria del PP
al Congrés dels Diputats no resol el problema. Cal exigir
una vertadera solució en la seua tramitació com a projecte de llei, que
rau en les propostes plantejades en les
institucions i en el carrer per IU i per la Plataforma de persones
Afectades per
les Hipoteques, i que s'expressa en la ILP, que ja ha arreplegat més de
700.000 signatures, per la paralització dels desnonaments de deutors de
bona fe, per la dació en
pagament retroactiva i per un lloguer social. Caldrà mantenir la mobilització, al carrer i a les institucions,
per impedir els desnonaments.
Les retallades estan afectant molt especialment a les dones,
protagonistes de la precarietat laboral i de la violència de gènere,
contra
la qual hem tornat a sortir al carrer el 25 de novembre, però que
s'ha incrementat en 2013 i requereix un compromís de cada dia, denunciant tota mena d'agressions
sexuals, domèstiques, laborals o institucionals, com la que amenaça amb
la
retallada del dret a l'avortament: forçar a parir és també violència de
gènere.
Per altra banda, la joventut està patint doblement
les
agressions de les retallades, que afecten tant al treball com a
l'estudi, hipotecant així no solament el seu futur personal sinó el
futur del país: amb més d'un 50% d'atur, ara estan dificultant més els
estudis amb increments de les taxes i dels requisits per a l'obtenció
de beques. La mobilització contra la mercantilització de l'ensenyament
és essencial per a la construcció d'un projecte de futur enfront de la
calamitat neoliberal del capitalisme. En aquest
marc, saludem l'avanç electoral en la Universitat de València
d'Acontracorrent, referent estudiantil d'EUPV, així com els bons
resultats en la Universitat Politècnica de València de la Lliga
Estudiantil per la Universitat Pública, recolzada per la JCPV, al temps
que animem a continuar treballant per ampliar la influència dels
nostres valors alternatius i socialistes entre l'estudiantat, eina
important en la lluita contra l'hegemonia de la ideologia burgesa en la
societat.
I el Govern del PP sembla entestat en jivaritzar la democràcia:
després de retallar els serveis públics que li donen sentit, vol
criminalitzar la protesta social, incrementant la repressió i la
pressió policial, especialment cap a la joventut, i obstaculitzar la
tutela judicial amb
penalitzacions econòmiques. Per això, al mateix temps que lluitem per
una democràcia real hem de fer de la lluita contra les retallades
democràtiques un objectiu fonamental.
La situació al País Valencià és especialment greu.
No solament
s'han aplicat successives retallades en els serveis públics i els drets
laborals, amb acomiadament de treballadors públics, sinó que la
Generalitat valenciana es troba en fallida
incomplint reiteradament les seues obligacions de pagament a les
farmàcies, els
centres d'atenció a la dependència, els menjadors escolars, les
Universitats, etc., agreujant la crisi sanitària, educativa i social
com a resultat d'un malbaratament en grans esdeveniments i
construccions innecessàries que vam denunciar el seu dia i després hem
sabut que van servir per alimentar la corrupció, des dels casos Gürtel
o Brugal al cas Nóos o el cas Blasco aprofitant-se de l'ajuda a la
cooperació, que ha impregnat àmpliament al PP valencià. La
dimissió del Consell amb la convocatòria d'eleccions anticipades és
l'única sortida al cul-de-sac en què ens han ficat.
El desmuntatge de l'Estat social i democràtic de Dret que està duent a
terme el Govern del PP, intensificant el camí iniciat pel darrer Govern
Zapatero-Rubalcaba i reduint-lo a un Estat merament repressiu i de
beneficència, intervenint municipis i comunitats autònomes amb un
estrangulament financer coercitiu en nom de la "estabilitat
pressupostària", està amenaçant la unitat entre els pobles d'Espanya.
No s'hem de deixar enganyar pels cants de sirena neocentralistes ni
pels neoliberals que solament volen tenir un Estat propi per
privatitzar-lo, i que realment no volen la independència, sinó una
dependència directa del Banc Central Europeu. Ens
felicitem, per tant, pel fracàs de l'intent de CiU de cavalcar sobre
l'onada de descontent popular, patint pel contrari un càstig electoral
per les seues
retallades socials, amb l'ascens de forces que s'hi han oposat com
ICV-EUiA i CUP, que genera millors condicions per a la construcció
de l'alternativa per la que malda EUiA junt al conjunt d'IU. Perquè la
unitat d'una
Espanya multinacional no es pot mantenir a mitjà termini per una
mitologia nacional ni per la força de les armes, sinó que requereix la
construcció d'un projecte solidari comú, republicà i federal, des de la
lliure voluntat de cada poble, assolint una democràcia real que
responga a les necessitats del 99% de la ciutadania, és a dir de la
classe treballadora i la resta dels sectors populars. Per això, podriem
dir que també el futur Espanya serà d'esquerres o no serà.
També la Unió Europea està evidenciant els errors
intrínsecs
del seu disseny original, prioritzant la unió monetària sobre la
social, construint-la sobre un Banc Central Europeu que no està al
serveis dels Estats ni dels pobles, sinó exclusivament del
capital
financer, del qual actua com agent. Una Unió Europea que anomena
rescats als actes de segrest de la sobirania democràtica dels països, i
que ara debat la retallada dels seus Pressupostos, cisant els seus
residus solidaris, no serveix per a res als pobles d'Europa, i
únicament podria ser socialment útil refent-la completament.
Actualment, la lluita contra les imposicions de la Troika (la Comissió
Europea, el BCE i el FMI), incloent una auditoria del deute odiós o
il·legítim que no s'hauria de pagar per no haver-se contret en benefici
de la ciutadania, és una tasca fonamental que requereix la
màxima unitat entre els pobles d'Europa i especialment la seua classe
treballadora, cosa que ha de ser un objectiu central del Partit de
l'Esquerra Europea i de la Confederació Europea de Sindicats, seguint
el camí encetat el 14N.
Som conscients que la lluita contra les diferents formes d'explotació,
opressió i dominació no es limita al marc del nostre país ni d'Europa. Veiem amb
esperança els avanços emancipadors en Llatinoamèrica, hem saludat
la nova victòria bolivariana en Venezuela
i reafirmem, com han fet també els països de l'ALBA, el suport a la
revolució bolivariana en l'actual situació de malaltia del president
Hugo Chávez, al qual dessitgem un prompte restabliment. Ens felicitem,
naturalment,
de la derrota electoral nordamericana de l'opció
més
reaccionària i agent directe del capital financer de Wall Street, però
denunciem que la integració dels immigrants, la fi del bloqueig a Cuba,
la llibertat dels 5 antiterroristes cubans, la fi de l'ocupació
d'Afganistan, les amenaces a Iran i l'intervencionisme en Síria i la fi
del suport incondicional a l'Estat terrorista d'Israel són qüestions
pendents sense les quals el poble nordamericà no podrà ocupar el seu
lloc en igualtat al costat dels altres pobles del món, alliberat de
crosses imperialistes. I expressem la nostra solidaritat amb tots els
pobles del món, i especialment el de Cuba, el de Sàhara
i el de Palestina, maldant per la fi de l'ocupació
i condemnant
el bloqueig i les agressions a Gaza, que
requereixen una
actuació decidida per a la defensa del dret internacional que ha
d'incloure el ple reconeixement de l'Estat Palestí. Saludem com un
primer pas l'admissió de Palestina per l'Assemblea General de l'ONU com
a Estat observador, que expressa el ampli suport internacional al poble
de Palestina i l'aïllament dels defensors del sionisme. I expressem
així mateix el nostre suport al procés de pau en Colòmbia
que obri una llum d'esperança per aquest poble per aconseguir una pau
amb justícia social i participació de les organitzacions socials.
Hem de combinar el desenvolupament de les mobilitzacions socials, com
les darreres per respecte i dignitat per la discapacitat i en defensa
de l'ensenyament i de la sanitat públiques, i la
construcció d'una alternativa política al voltant
d'EUPV i
d'IU. IU, que ha seguit un camí ascendent des de la
IX
Assemblea Federal i el llançament del projecte de refundació de
l'esquerra, ha donat en la X Assemblea Federal un pas important
per a consolidar-se com a referent integrador i aglutinador de l'esquerra.
Cal treballar en aquest sentit, inserint fites com la coalició d'Izquierda
Plural per a les eleccions generals o la recent Alternativa
Galega de Esquerda
en la perspectiva del desenvolupament del
moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres que vol ser
IU, construint el bloc social alternatiu al voltant de la classe
treballadora que és una tasca central del Partit, impulsant el treball
dels i les comunistes en les Àrees d'IU.
Per contribuir a avançar en aquest camí hem de reforçar l'organització
i l'actuació cohesionada del PCPV durant els
propers mesos fins
al proper Congrés Extraordinari després de l'Assemblea d'EUPV. Aquest
és el nostre repte, aquest és el nostre compromís.
COMITÉ NACIONAL DEL PCPV, 12 de gener de 2013