INFORME
(19
de
setembre del 2008)
S'AGREUJA
·
La fallida
del banc d'inversions nord-americà Lehman Brothers i la caiguda de les bosses que ha comportat, obri un procés
de
reestructuracions en el mercat financer mundial per a donar eixida a la
falta
de liquidesa i alt endeutament de grans bancs, companyies
asseguradores,
constructores, promotores…participants i víctimes de la gran bambolla
especulativa que comporta les hipoteques “fem” i que ha portat a situar
en el
mercat un volum monetari que quintuplica el valor de la producció
mundial. El
tresor americà, ja sense marge ni liquidesa per a intervindre i
resurar-la com
ha fet amb altres gegants econòmics, l'ha deixat caure.
No obstant això el capitalisme sap que aquesta crisi
no és com
les
anteriors. Es pot iniciar una cadena de fallides i ruïnes que afone
al propi sistema. És per aquest motiu l'Administració nord-americana es
dispose a dur al Congrés un pla per a salvar de la crema a Wall Street
i reorganitzar el sistema financer d'EUA. S'empraran 700.000 milions de
dòlars en comprar els actius en poder d'entitats nord-americanes
relacionades amb les hipoteques fem (no els actius adquirits
fora de les seues fronteres). Si se sumen els rescats bancaris
practicats fins ara, la factura de la crisi arribarà a un bilió de
dòlars, el cost de dos anys de la guerra de l'Iraq, el 50% del
pressupost d'Espanya. Quan el capital es trontolla serveixen les
receptes keynesianes. Quan no, el lliure mercat.
Es
tracta d'una crisi financera internacional de
grans dimensions, que posa fi a un model de creixement, esgotat des de
fa
temps, basat en la construcció, l'endeutament de les famílies i les
empreses,
el petroli barat i, mai s’ha d’oblidar, la complicitat de l'anomenada
classe
política a tots els nivells. Que el dit patró era insostenible
econòmica,
social i ecològicament, se sabia des de feia molt de temps i es va
tirar d'ell
pels enormes beneficis que va reportar fins a l'últim dia.
La
crisi financera
arrasa en el món i les fallides, EREs, i acomiadaments s'estenen
com una
taca d'oli, comparable en la seua dimensió només, segons els experts
del
sistema, a
La
globalització va posar en marxa noves formes
d'estructuració política i econòmica del capital a nivell mundial. En
eixe
context, i en un món on emergixen potències
econòmiques amb gran força (Xina, Índia...), EUA ha estat renyint una dura lluita per mantindre el
seu domini
econòmic i militar, per refermar la
seua
hegemonia, “tocada” després de la guerra d'Iraq i pel desgast polític
i,
sobretot econòmic, que està suposant l'ocupació d'este últim país i
d'Afganistan. El control dels recursos naturals –especialment els
energètics-,
el finançament de la guerra, el manteniment de les quasi mil bases
militars en
el món li porta a exercir un ferri control dels òrgans
dels governs mundials en favor seu, a utilitzar la guerra i a
desestabilitzar
regions senceres en funció d'estos objectius geoestratègics. El poder
de
l'imperi necessita diàriament de milers
de milions de dòlars, no cal oblidar que la despesa militar
nord-americana, és
la mitat del total de la despesa militar mundial i que enguany les
despeses “en
defensa” dels Estats Units superaran el bilió de dòlars. L’anomenada “financiarització”, és a dir,
l'especulació, es
convertix en l'arma més poderosa per a l'èxit d'esta hegemonia.
La
guerra del Caucas, amaga un objectiu dissenyat
per EE.UU. i per l'EU: inundar de tropes de l'OTAN la regió, ocupar-la
des d'un
punt de vista geoestratègic i
controlar els
seus recursos naturals i corredors energètics, la
qual cosa entra en sintonia amb el desplegament de míssils
previst a
Polònia. Es tractaria de militaritzar una regió rica en recursos
energètics
(gas i petroli) i estratègica en la distribució dels mateixos. En
relació a
este conflicte, denunciem la
hipocresia de les
potències occidentals que es van afanyar a reconéixer la independència
de
Kosovo al mateix temps que neguen el dret d'autodeterminació dels
pobles
d'Ossètia del Sud i Abjhàsia, així com la política d'expansió de
l'OTAN, la
qual ha incitat a l'aventurerisme al
president
Saakhasvili de Geòrgia, que a l'ordenar l'agressió militar contra
Ossètia del
Sud ha desencadenat el conflicte armat en la zona. Al mateix temps que reafirmem el dret d'autodeterminació de
tots els
pobles, destaquem que el seu
exercici requerix
l'exclusió de l'ús de la força i de l'ocupació militar, de manera que
el
conflicte entre pobles es resolguen únicament per mitjans pacífics i
des del
respecte a la lliure voluntat de cada poble. El projecte de
desplegament de
míssils al voltant de Rússia, ve a reforçar este plantejament
En
este context, i auspiciat per EE.UU,
l'oligarquia boliviana ha posat en marxa un moviment secessionista en
les
províncies més riques de Bolívia en el moment en què este país ha
iniciat un
procés democràtic de transformacions polítiques i econòmiques que
perseguix,
entre altres coses, recuperar el control de les seues riqueses
naturals, que,
com el gas, han sigut esplotades històricament per les multinacionals
sumint en
la misèria a la immensa majoria de la població. La cimera
de
·
A pesar dels
perills existents en el desenvolupament de la situació internacional,
hi ha
fortes potencialitats de lluita i desenvolupament progressista i inclús
revolucionari com hem assenyalat en altres debats: Amèrica Llatina, la
resistència a Iraq, Palestina o el Sàhara pels seus drets, els pobles
que
construïxen el socialisme. En este orde de coses volem saludar la
victòria dels
comunistes a Nepal, quasi ocultada pels grans mitjans de comunicació,
que,
després d'haver constituït l'Assemblea Constituent han instaurat
·
Volem expressar
la nostra solidaritat amb Cuba, Haití i la costa nord-americana davant
dels
estralls produïts pels ciclons Gustav i Ike, al mateix temps que destaquem la superioritat demostrada per
l'organització col·lectiva del poble cubà sota la direcció del PCC a
l'hora de
fer front als mateixos i per al que cridem
a
la nostra militància a demanar l'ajuda econòmica que en estos moments
necessita.
·
Impactada
també per la crisi financera, el BCE s'ha prestat a injectar diners als
bancs
nacionals. La crisi esclata a Europa davall
l'hegemonia de les polítiques neoliberals que tenen com a expressió les
tres
sentències del Tribunal Europeu en què
fent prevaldre
·
Amb la crisi
econòmica ja reconeguda pel Govern de Zapatero, després de la
constatació
d'unes dades tossudes que evidenciaven un augment continuat de la
desocupació,
de la inflació, i la ralentització de l'activitat econòmica, s'obri un
període
que augura una immediata destrucció de l'ocupació,
aguditzant-se més la precària situació de la classe treballadora que ja
patia
una perduda importantíssima del poder adquisitiu dels salaris i un alt
endeutament familiar agreujat amb l'augment dels tipus de les
hipoteques.
L'Informe de “
Les
mesures anunciades pel Govern del PSOE no
solucionaran la penúria per la qual estan passant els sectors populars,
ni
aniran al fons dels problemes. El retall del 0,6% en el finançament
dels
ajuntaments ve a augmentar més, si és possible, els efectes negatius de
la
crisi per als ciutadans i les ciutadanes de peu que reben la major part
dels
servicis de les administracions locals. La transferència de 3.000
milions
d'euros de les arques públiques per a les constructores i promotores a
canvi
que traguen les seues accions a la bossa
i posen
els pisos no venuts en lloguer, torna a posar en mans del marcat
financer la
solució del problema de la vivenda, al mateix temps que sobre els pisos
en
lloguer ningú controlarà la quantia dels lloguers ni les condicions
d'accés als
mateixos ni duració de l'arrendament. No constituiran un parc de
vivenda
pública.
El
govern de Zapatero va voler negar la crisi i
després ha intentat repartir les seues causes, eludint la seua
responsabilitat
i, la qual cosa és més greu,
enganyant a la
població per exclusives motivacions electorals. El més important és que
este
govern no ha volgut, en moments de vaques grosses, canviar el model de
creixement i ara simplement, no sap què fer. Les causes estan
relacionades amb
la supeditació d'este govern al neoliberalisme i a la lògica de poder
del
capital financer immobiliari, que és qui determina en última instància
les
grans decisions de política econòmica. Solbes, Ministre d'Hisenda, ha
sigut
lapidari: “el millor de les crisis és que netegen el mercat”.
Efectivament, les
crisis capitalistes porten a la destrucció de les forces productives, i
se
salden, si la seua eixida l'administra el capital, amb una major
concentració
de capital, amb acumulació de riquesa en menys mans, amb una
centralització del
poder i passa una penosa factura
per a les
classes més desfavorides: desocupació,
pobresa, pèrdua de patrimonis…; socialment, la desestructuració,
l'augment de
la pobresa i de la precarietat, així com la fragilització
de les condicions de vida d'aquells estaments de la classe treballadora
més
vulnerables: immigrants, jóvens i dones.
Ni
les mesures del Govern del PSOE afavoriran una
eixida democràtica a la crisi, ni les polítiques socials i laborals de
Un
govern que, com l'anterior, ha donat primacia a
activitats purament financeres i especulatives, de promoció de la
globalització
capitalista (Amèrica Llatina, Xina, El Marroc..) contra l'Estat i la
seua
intervenció, la liberalització total dels mercats inclòs el del
treball, per a
imposar el regne absolut de la flexibilitat, de la precarietat i de les
arbitrarietats. Que ha abraçat, com l'anterior, el dogma monetarista
fent dels comptes públics un valor
absolut, en detriment de
l'impuls del desenvolupament sostenible, de l'ocupació
de qualitat i d'un repartiment de la riquesa més just.
Al
deteriorament econòmic li
acompanya el de la raquítica democràcia espanyola. La renovació
del
Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha sigut escenari de
l'espectacle
oferit pel PP i el PSOE que han acabat pactant un òrgan corporatiu,
insuficientment representatiu, que ha deixat fora
al 50% de la judicatura i altament polititzat, la
qual cosa li priva de la
independència
que hauria de gaudir un organisme d'este tipus.
Així mateix,
vam valorar negativament les últimes sentències judicials,
afavorides pel govern amb el suport del PP, prohibint la consulta en el
Pais Basc i il·legalitzant a ANV i al PCTV, la qual cosa, a més de
suposar una restricció a les llibertats democràtiques, talla eixides
polítiques al conflicte basc. Continuem apostant per una eixida a
aquest conflicte basat en el diàleg, l'exclusió de tota forma de
violència i el ple exercici de totes les llibertats polítiques.
En
definitiva, un govern denominat d'esquerra moderna,
però que quan governa ho fa com la
dreta.
·
A pesar de
les insuficiències de
La
providència de Garzón avança cap a la judicialització
de la recerca, localització,
exhumació i identificació de les restes que l'aprovada recentment “Llei
de
Memòria” que deixa esta acció en mans privades; i això és fonamental a
l'hora
d'un desenvolupament positiu del treball. Nosaltres sempre hem defés
que fóra
l'Estat el que es fera responsable d'això. Este avanç ens pareix
fonamental,
com és el de poder conéixer els noms i els cognoms, filiació i causa de
la
defunció, de tants milers de
persones que,
finalment, hauria de convertir-se en el dit acusador que demostrara que
en este
país també es va cometre genocidi per part dels responsables de l'Estat
franquista.
El
PCPV, tal com ha iniciat el PCE, centralitzarà
l'arreplegada d'estes dades a través de
Enguany també,
el PCPV dóna suport i convoca el dia 5 d'octubre, Dia
del Guerriller, a Santa Cruz de Moya per a retre homenatge a aquests
lluitadors i lluitadores que van donar el millor de si per la
república, per la llibertat, la democràcia i el socialisme.
S'AGREUJA
·
La situació
econòmica i social s'agreuja al País Valencià. Les dades de la
desocupació feta
pública a principis de setembre suposaven 18.000 parats més a finals
d'agost,
el descens de l'afiliació a la seguretat Social, i col·locaven al País
Valencià
en la tercera posició de tot l'Estat, seguint la tendència del mes de
juliol.
L'ERE anunciat per
La
política de retall de la despesa social i de
privatització dels servicis públics els deteriora i rebaixa la seua
qualitat en
un moment en què hauria de ser un matalaf fonamental per a amortir
l'impacte de
la crisi. El curs escolar s'ha iniciat
amb 25.000 xiquets i xiquetes en barracons en una escola pública
massificada
que reflexa un índex de fracàs en Secundària del 40%; l'escolarització
de
El
Govern del PP en crisi després de l'eixida de
De Rosa per al CGPJ, el seu descrèdit per l'escandalosa gestió del
Conseller
d'Educació en relació a l'esperpèntica docència posada en marxa per a
l'Educació per a
La
lluita contra la corrupció ha de continuar sent
una de les tasques del Partit, ja que són múltiples els casos de
càrrecs
públics imputats per greus delictes en el País Valencià, com el
President de
Cal
exigir tant al govern central com autonòmic
que posen fi al lamentable espectacle judicial que embolica
al cas Fabra, pel que han passat 9 jutges i quatre fiscals, que porta
quasi
cinc anys d'instrucció, i de moment no pareix que vaja a resoldre's en
breu.
Així com exigir al Partit Popular que, si vol ser considerat un partit
democràtic, hauria de començar per destituir Fabra del seu càrrec de
president
de la institució provincial de Castelló, ja que cal recordar que no és
un
càrrec triat directament per la ciutadania, sinó que va
ser designat pel seu propi partit i són els propis regidors del
PP els
que poden apartar-ho d'esta
responsabilitat.
En el seu nou enfrontament amb el Govern de Zapatero destaca el desafiament pel reconeixement de la Universitat Catòlica de Medicina.
El 9
d’octubre, ha de ser aquest any l'expressió unànim de que
sense treball i sense drets socials, no és possible construir un País
i de denúncia de la gestió antisocial i antidemocràtica
del Govern del PP. El PCPV fa una crida a acudir a la manifestació
reforçant la presència d'EUPV.
ORGANITZAR
·
La crisi
econòmica i financera internacional que s'ha instal·lat, amb greus
conseqüències per a la vida dels pobles, revela el fracàs de les
orientacions i
concepcions del capitalisme dominant i de la seua incapacitat per a
respondre
als problemes de
·
La veritat és
que l'eixida a la crisi amb els números
en la
mà, i des de la lògica del creixement seguida fins ara no és possible.
La construcció
i la indústria no marxen, el turisme va a la baixa i els servicis han
deixat de
ser els receptors de la mà d'obra excedent de l'agricultura i la
indústria. Els
empresaris s'han acostumat a una taxa de beneficis escandalosos i s'ha
demostrat, una vegada més, que el mercat per si només
no satisfà les necessitats de la gent, ni assigna de la manera més
eficaç els
recursos existents. L'eixida real,
democràtica, a la crisi ha de partir d'una altra lògica.
Els
i les comunistes sempre vam posar en primer
pla la defensa dels interessos del conjunt dels i les treballadores,
ara -amb
més raó- hem de donar prioritat a la defensa de l'ocupació,
dels drets laborals i dels servicis públics de qualitat. Però açò ja no
és
suficient. Necessitem
organitzar la
resistència, la resposta a la crisi.
El
PCPV ha de, com ha aprovat el CE del PCE,
articular un PLA DE TREBALL que
organitze la resposta a la crisi: davall
una
sola idea: aquest pròxim any haurà
una campanya que
centrarà els nostres millors esforços: la
lluita contra
la crisi i les
polítiques d'ajustament. Qualsevol
mobilització i qualsevol objectiu polític anirà unit a este discurs
(mobilitzacions
de tardor, Assemblea d’IU, 8 de Març, 1r de Maig, etc..)
Pla
que s'inicia amb l'assistència massiva el 4 d'octubre al
Míting-Festa de Madrid que unirà al
conjunt de mostra militància i
simpatitzants en un gran acte polític reivindicatiu i de mobilització
de tot el
Partit en què es debatrà propostes
per a
afrontar la crisi econòmica que ja afecta milions de treballadors i
treballadores. Serà antesala
preparatòria, la contribució del PCE, del PCPV, a la resposta del dia 7
d'octubre amb les mobilitzacions que en tota Europa es desenvoluparan
contra
Un
PLA DE
TREBALL que passa per enfortir
els
instruments amb què compta la
classe
treballadora per a la defensa dels seus interessos i que, ara, ens
porta a
organitzar la participació activa en el
Congrés de CCOO, les assemblees del qual s'acaben d'iniciar, per a
reforçar
el debat, per a enfortir el sindicat de CC.OO. amb el nostre treball i presència i ampliar la seua influència i
capacitat
de mobilització entre la classe treballadora.
Un
PLA DE
TREBALL que haurà de discutir-se en cada agrupació, en cada Comitè
i que es
concretarà, entre altres coses en:
-
Estudiar la
reivindicació que en cada lloc pot articular, organitzar una resposta a
la
crisi (en el treball, en les associacions de veïns, en les
d'immigració…,
depenent d'on treballem amb mes força).
-
Reunions amb
sindicalistes, dirigents veïnals, de moviments socials per a
desentranyar les
causes reals de la crisi.
-
Xarrades amb
membres dels nostres comités, jóvens, dones, camarades destacats en
moviments
socials i sindicats de classe per a estudiar a fons les causes de la
crisi i
situar els elements centrals del debat. Per a aquest tipus d'activitats
comptarem amb
El
PCE unificarà els eslògans, articularà la cartelleria
i altres mitjans per a donar suport a
estes activitats, de manera que la campanya s'unifique al màxim.
La lluita contra els efectes socials de la
crisi
econòmica va íntimament lligada a
·
La crisi d'Esquerra Unida i
l'Assemblea Federal. Un dels aspectes
essencials de la conjuntura
política actual és la crisi social, electoral, organitzativa i de proposta d'Esquerra Unida, accentuada
després de la
derrota electoral del passat 9 de març. Crisi que s'acompanya d'un
avanç de les
polítiques de dretes que situa el marc de correlació de forces
favorable a una
eixida conservadora a la crisi econòmica actual. Davant d'esta
realitat, el
PCPV, com el PCE, responen amb
El
PCPV, com el PCE, dedicarà les seues millors
energies a impulsar la participació i el debat en el procés
assembleari. Vos
anime a treballar a fons en este sentit, a aportar totes les
iniciatives que
enriquisquen el document que el PCE en la seua Conferència Política de
juny va
decidir prendre com a base de discussió: "Por
una IU anticapitalista,
republicana, federal y alternativa, organizada como Movimiento Político
y
Social", document que ha
sigut
elaborat des d'una amplíssima pluralitat d’IU -no estem davant d'un
document
propietat del PCE-, i al que haurem d'aportar i enriquir tenint en
compte el
document que aprovem en la nostra
Conferència.
Votarem,
debatrem i esmenarem "Por una IU
anticapitalista…". Tenim la responsabilitat de fer-ho majoritari al País Valencià
debatent i
convencent els companys i companyes, sense detriment que els altres
documents
reben aportacions d'altres sensibilitats d'EUPV, en un procés que ha de
ser
transparent i democràtic.
En resum: la nova
política de convergència
política i social que defenem com a marc de reconstrucció de
l'esquerra, només
és possible per mitjà de l'impuls d'un marc de mobilització social
ampli front
la crisi econòmica, àmbit en què se situa de forma prioritària tota
l'activitat
del Partit.
Els
criteris que ací es presenten,
per tant, no han de ser considerats com
una ferramenta de lluita de poder intern dins d’IU, i per tant,
competitiva
i paral·lela a la campanya contra la crisi aprovada en l'última
Presidència
Federal d'Izquierda Unida celebrat al juliol. En segon lloc, tampoc ha
de ser
entesa com una campanya sectorial dirigida només als quadres sindicals
del
Partit dins de marc congressual de
CCOO. El
que es planteja és la concreció
organitzativa de les orientacions polítiques emanades en l'última Conferència Política del PCE: aconseguir
la major reposta social i unitària
possible enfront de la crisi; i des
d'ací, escometre el procés de Convergència de l'Esquerra Alternativa.
Salut i bon treball.
València, 19 de
setembre del 2008.