INFORME AL COMITÈ NACIONAL DEL PCPV (29-09-07)
Vull començar aquest informe amb el major reconeixement al treball dels i les camarades, de la JCPV, així de quants companys i companyes sense el nostre carnet, van treballar en la Festa de Partit Comunista d'Espanya, contribuint un any més a l'èxit de la mateixa i a consolidar la presència del PCPV en la mateixa. Serà la Comissió de la Festa qui faça el balanç pertinent i ens ho presente en la pròxima Comissió Política, balanç del que tindrà coneixement aquest C.N . per a traure les experiències per a la pròxima.
Quants soldats espanyols haurien de morir a Afganistan perquè es retiren les tropes espanyoles que participen en aqueixa guerra d'ocupació? La sang que allí s'està vessant no és en defensa dels interessos espanyols ni del poble afgano, sinó que serveix per a fer el treball brut al govern de Bush. El moviment per la pau ha de despertar de la seua letargia i eixir al carrer per a exigir el retorn de les tropes, la presència de les quals a Afganistan embruta de sang la medalla pacifista que es va penjar el govern de Zapatero per l'eixida de les tropes de l'Iraq, acte inaugural d'una legislatura que avança cap al seu final sense que s'estiguen resolent problemes reals que afecten al conjunt dels treballadors.
Tres anys de política econòmica neoliberal no s'anul·len per l'anunci de mesures electoralistes de caire social per al final de la legislatura, en les quals rivalitzen els governs de Zapatero i de Camps. Aquestes mesures pretenen suplir el dèficit de serveis públics pel lliurament de "xecs" que posen pegats als problemes i que acabarien engreixant la butxaca de negocis privats.
En el cas de l'habitatge , el xec-lloguer per a joves s'insereix en un marc en el qual s'està desinflant la bombolla immobiliària, amb milers d'habitatges buits inassequibles i milers de joves sense casa, al mateix temps que la repercussió en les hipoteques de la pujada de l'euríbor copeja les butxaques de les famílies, fortament endeutades, posant a l'ordre del dia els impagaments les conseqüències de les quals de fallides ja hem vist en els EUA. En aqueixa situació, el que fa falta és una política d'habitatges públics oferits en lloguer a preus assequibles, la qual cosa per cert pressionaria a la baixa directament els lloguers i indirectament el preu dels habitatges, al contrari que l'anunciat xec que els pressionaria a l'alça.
L'educació pública al País Valencià pateix greus dèficits dels quals són una mostra notòria l'abundància de barracots. Però el govern del PP, en comptes d'atendre a aquests problemes, es dedica a augmentar el nombre d'alumnes per aula, a jactar-se de gratuïtat dels llibres de text quan solament s'aplica a un curs de Primària i no arriba a cobrir el cost dels mateixos, a proposar ghettos per a alumnes conflictius, a anunciar un bo per a l'educació infantil de 0 a 3 anys destinat a engreixar els comptes de l'ensenyament privat -com pot succeir amb la transferència del govern central destinada a aquesta etapa si no s'empra en la creació de places públiques- i a llençar salves contra l'ajornada assignatura d'"Educació per a la ciutadania", l'última de les quals ha estat la ridícula amenaça d'impartir-la en Anglès, sorprenentment avalada per la ministra d'educació del govern de Zapatero que demostra així la seua bajoqueria i la seua incompetència en la defensa d'una educació pública de qualitat.
En el País Valencià, a més, l'anàlisi de les dades de l'atur del mes d'agost (increment del 6’71% enfront del de l'Estat del 2’94%) apunta cap a l'esgotament del model econòmic especulatiu, antisocial i depredador del Govern del Partit Popular que evidencia una ralentització en la construcció (la taxa interanual d'atur en la construcció s'ha incrementat en un 21’13%), la incapacitat dels serveis per a incrementar l'ocupació, especialment per un model obsolet de turisme, i la paràlisi industrial. I l'atenció sanitària pública es troba a la cua a Espanya. Al costat d'això, el desviament de fons per a grans esdeveniments amenaça la solvència de la Generalitat Valenciana, i l'abandó del camp i la insuficiència de recursos i mesures preventives davant els incendis ha conduït a la catàstrofe de Les Useres en l’Alcalatén, i l'ús del valencià continua patint coaccions per part d'agents de l'autoritat
Al mateix temps, i a la vista del que ha ocorregut durant l'estiu, la nostra defensa dels serveis públics i l'exigència de la seua desprivatitzación estan encara més carregades de raó davant el desori de la gestió de les empreses privades elèctriques o ferroviàries, i les amenaces a la llibertat d'expressió s'estenen des de la retransmissió de TV3 fins a l'agenollar-se davant la monarquia, les dones segueixen morint en mans de maltractadors, i la pujada del pa, de la carn de pollastre i d'altres productes de consum popular provocada de forma especulativa pel presumpte augment de la demanda de blat per a agrocombustible empitjorarà la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores.
Tenen
especial significació les interferències centralistes de la direcció
del PSOE que s'han fet de nou patents a Navarra, impedint un govern de
progrés, segurament amb
un rerefons polític que es veurà en la configuració
futura dels suports al Govern de Zapatero en el Congrés dels
Diputats.
Novament la dreta més conservadora intenta guanyar espai en el poder judicial, aquesta vegada canviant la correlació del Tribunal Constitucional que té en portes els recursos de inconstitucionalitat interposats pel partit Popular contra els Estatuts de Catalunya i Andalusia i contra la Llei d'Igualtat. Cap denunciar l'ús antidemocràtic de l'aparell judicial amb la finalitat de dificultar o impossibilitar l'aplicació de lleis aprovades escamotejant així la voluntat popular.
Tot això ens mostra que no podem relaxar-nos en la nostra activitat política i social, ni deixar-nos tancar en polèmiques internes enfront de les suïcides actuacions de divisió de l'esquerra. Al contrari, signifiquen un repte i una exigència de responsabilitat per als i les comunistes i posen al dia la imperiosa necessitat d'articular l'esquerra alternativa, política i social, al País Valencià.
El PCPV es reafirma en la seua estratègia de convergència política i social de l'esquerra. Però si a la confluència programàtica i en la mobilització social que destacàvem com via per a la mateixa haguérem d'afegir la necessària articulació de teixit social per a la construcció d'una alternativa a les polítiques de dretes, l'experiència ens ha ensenyat que hem de posar en primer plànol l'honestedat política com requisit per a aquesta convergència, de la qual s'exclouen qui practiquen la deshonestedat i la deslleialtat polítiques.
La deshonestedat i deslleialtat de les dues diputades trànsfugas d'EUPV i els dos diputats del Bloc, incomplint en el primer cas els acords d'EUPV i en ambdós el protocol de la coalició Compromís pel País Valencià han produït una divisió del Grup Parlamentari que li incapacita actualment per a ser un referent unitari de la lluita de l'esquerra i de la mobilització social en general contra les polítiques antisocials i depredadores del PP. L'intent d'impedir el nomenament del membre del Consell d'Administració de RTVV decidit pel Consell Polític d'EUPV d'acord amb aquest protocol, la substitució de la Síndica en contra del Consell Nacional d'EUPV i de la Comissió Política de Compromís, i l'obertura d'un compte bancari de Compromís amb signatures no autoritzades per la seua Comissió Política, són passos que s'emmarquen clarament en un projecte polític impulsat per la cúpula d'Esquerra 'i País al marge d'EUPV i del projecte unitari de Compromís pel País Valencià acordat per 5 forces polítiques davant les passades eleccions autonòmiques, i que sembla intentar plasmar-se en una candidatura contraposada a la d'EUPV en les pròximes eleccions generals en el que seria un intent de suplantació de l'espai polític de l'esquerra alternativa que sempre ha representat EUPV.
En aquest context, és important mantenir, reforçar i intentar ampliar la cohesió de la majoria tant d'EUPV com de la Comissió Política de Compromís: el 69% del vot ponderat d'aquesta, format per la representació d'EUPV, Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana, s'ha mantingut ferma en la defensa del seu protocol i del projecte unitari que ha rebut el vot de quasi 200.000 valencians i valencianes.
El Consell Nacional d'EUPV ha pres les decisions estatutàries pertinents, d'acord amb la proposta de la Comissió Instructora, respecte a les dues diputades trànsfugues que actuant en contra d'EUPV s'havien col·locat ja en la pràctica fora d'EUPV. I al mateix temps que ratifiquem la petició de dimissió dels seus escons, fem una crida als companys i companyes que van votar les seues candidatures al si d'EUPV a no seguir el seu camí i romandre dins d'EUPV des del respecte a la seua pluralitat i democràcia interna, cosa que és lògicament incompatible amb la participació en un projecte polític contraposat a EUPV.
Igualment hauria de fer-se una crida a totes les forces polítiques signants del Compromís pel País Valencià a la lleialtat al mateix, el qual és també lògicament incompatible amb la flagrant vulneració del seu protocol, el compliment del qual hauria de restituir-se immediatament, reposant a la Coordinadora General d'EUPV Gloria Marcos com a Síndica del seu Grup Parlamentari: com ja va declarar la seua Comissió Política, “el nomenament de Mònica Oltra com a Síndica no conta amb cap legitimitat derivada dels acords de Compromís pel País Valencià, i en conseqüència no pot representar a EUPV ni a la majoria de Compromís”.
En qualsevol cas, l'actuació del diputat i diputades d'EUPV en les Corts Valencianes, davant els mitjans de comunicació i en el carrer al costat dels moviments socials, treballant estretament units en aplicació del Programa de Compromís i dels acords de la seua Comissió Política, haurà de ser un referent polític per a la mobilització social i l'articulació de teixit social alternatiu imprescindibles per a plantar cara a les polítiques reaccionàries de la Generalitat Valenciana i a les polítiques neoliberals del Govern central.
Cal reforçar a EUPV com moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres en el qual confluïsquen tots els colors de l'esquerra en el marc d'una democràcia participativa, incloent comunistes, ecosocialistas i nacionalistes d'esquerres.
Les pròximes eleccions generals són un repte per a la defensa d'una alternativa d'esquerres enfront de la dreta i el bipartidisme, enfront de qui fan el joc i treballen per la divisió de l'esquerra i intenten afeblir a EUPV per a impulsar un projecte excloent. Per a respondre a aquest repte caldrà impulsar l'exercici de la democràcia interna tant en EUPV com en IU, a través de l'elaboració de propostes, per a aportar al programa d'IU, nítidament d'esquerres, ecologistes, pacifistes, feministes, federalistes i republicanes enfront de la dreta i el centre que responguen a les necessitats majoritàries de les classes populars (enfront de mesures com una LLOE no compromesa amb una escola pública i laica, una Llei de Defensa otanista, una Llei de Propietat Intel·lectual al servei d'interessos privats, una Llei de Partits restrictiva de les llibertats democràtiques o l'eixida a borsa del fons de reserva de la Seguretat Social), així com a través de l'elaboració i aprovació democràtiques en l'Assemblea de novembre de les candidatures obertes i participatives des de la sobirania d'EUPV.
Impulsarem la participació en aquesta elaboració programàtica dels moviments socials així com de les forces polítiques amb les quals puguem convergir, i en particular de les que s'han mantingut lleials a l'acord del Compromís. I donarem suport, en la línia proposada pel Consell Polític d'EUPV del mes de juliol, a la confluència en candidatures de l'esquerra honesta per al Congrés dels Diputats (encapçalades per les sigles de EUPV, l'Assemblea de la qual haurà de triar la capçalera, amb l'objectiu de mantenir l'escó obtingut en les anteriors eleccions), i candidatures unitàries de les forces progressistes per al Senat, amb l'objectiu d'una banda de posar en peus una alternativa d'esquerres al bipartidisme i al neoliberalisme, i per una altra de tancar el pas a la dreta extrema del PP consolidant els avanços progressistes aconseguits amb la participació d'IU.
Aquesta ha de ser, en conjunt, la nostra contribució a l'aposta que el PCE ha fet per la reconstrucció democràtica d'IU, per la recuperació de la iniciativa política, que nosaltres compartim i que no ha d'excloure a ningú que es crea el projecte.
La
nostra
solidaritat internacionalista ens exigeix la defensa del dret
d'autodeterminació dels pobles, i en particular dels de Palestina
i el Sàhara, combatent les tergiversacions
del mateix, en el qual són inseparables el dret a l'autogovern i el
dret
a la constitució d'un Estat propi. En el cas de Palestina, és incongruent proclamar
el seu dret a l'autodeterminació
i fins i tot defensar la formació d'un
Estat Palestí, al mateix temps que en la pràctica es qüestiona el seu
dret a autogovernar-se democràticament: al costat de la condemna
de l'ocupació i de les agressions de l'Estat d'Israel, i
del bloqueig de Gaza, així com la crida pel fi dels
enfrontaments entre palestins, cal defensar el respecte al
resultat de les seues eleccions democràtiques, denunciant els
vetos als seus representants democràticament triats. En
el cas del Sàhara, cal condemnar la repressió
de les forces d'ocupació marroquines contra el poble saharaui i
denunciar tant els intents d'excloure l'opció
per la independència en l'exercici del seu dret d'autodeterminació
com la col·lusió del Govern de Zapatero
amb la monarquia marroquina. Igualment, l'atac
d'Israel a Síria, amb l'ajuda d'EUA, posa
en evidència la seua voluntat d'hegemonisme polític i militar sobre
la base de la desestabilització, conspiració i
violència en la zona.
Els morts i milers de ferits a Birmània exigeixen la mobilització mundial contra la dictadura militar, que defensant els interessos de les companyies petrolieres i malgrat la riquesa del país, sotmet al poble birmà a una pobresa extrema i referma la repressió contra qui la qüestionen. La mediació de l'ONU ha de dirigir-se a afavorir una eixida democràtica que retorne la veu al poble birmà i s'evite una escalada militar en la zona.
Al mateix temps, cal redoblar la solidaritat amb els 5 patriotes cubans empresonats en els EUA per la seua lluita contra el terrorisme. I saludar l'ascens de la mobilització social del poble nord-americà, tant en contra de la guerra de l'Iraq com en contra del racisme, expressada en la solidaritat amb els 6 de Jena víctimes d'un sistema judicial esbiaixat en contra de la població no blanca.
Des del nostre treball en el moviment obrer i ciutadà, hem d'impulsar un treball de conscienciació i mobilització sobre els problemes de la carestia de la vida, que se centren en la pujada dels productes de consum popular i del preu de les hipoteques. Hem de treballar perquè al costat de la plena ocupació, el dret a l'ensenyament i la sanitat públiques i de qualitat, constituïsquen un eix d'intervenció prioritària, i amb especial referència cap a col·lectius significativament afectats: persones majors, joves i dones i immigrants. En relació al problema de l'habitatge donarem suport les mobilitzacions convocades per l'Habitatge Digne en el mes d'octubre.
Els nostres millors esforços han de dirigir-se a la participació en les Jornades del EUPV del 20 d'octubre perquè les reflexions i les experiències dels col·lectius en les passades eleccions servisquen per a abordar el nostre treball polític en les millors condicions, alhora que compartir aquestes preocupacions amb les organitzacions socials. De la mateixa forma que l'Assemblea Extraordinària d'EUPV del 17 de novembre servirà per a tensionar l'organització i impulsar, amb l'elecció de llistes i la nostra aportació programàtica, la campanya electoral.
La intervenció sindical ens obliga a engegar els treballs que garantisquen la presència de les nostres aportacions al Congrés de CC.OO.-PV. en la línia de reforçar les posicions sindicals de classe i la democràcia interna. Per a això la Secretària del Món del Treball convocarà una reunió de militants actius en aquest sindicat que conformen l'equip més eficaç per a articular el treball …..
El PCPV dóna suport els actes del Dia del Guerriller que el 7 d'octubre tornaran a convocar-nos en Santa Cruz de Moya. Enguany han de contribuir a impulsar l'aprovació de la Llei de la Memòria Històrica, i amb ella rescabalar a quants van patir persecució per la seua lleialtat a la II República i a qui posteriorment van ser perseguits i represaliados pel franquisme en defensa de les llibertats. La nul·litat dels judicis franquistes és una reivindicació inajornable per a la rehabilitació de tots ells i elles i és un moment immillorable per a projectar la nostra aposta per la III República, federal i solidària.
No se'ns escapa
que enguany cobra
especial rellevància la presència dels comunistes i d'EUPV en
la manifestació del 9 d’octubre. Mobilitzem
la nostra militància i càrrecs públics a participar reforçant
el compromís d'EUPV amb el nostre País i treballem per
garantir una presència unitària de la Comissió del Compromís
en la mateixa.
El PCPV dóna suport i participarà en els actes i mobilitzacions per l'Abolició del Deute Extern convocada per la plataforma Pobresa Zero.
La commemoració
del 90º
Aniversari de la Revolució d'Octubre haurà de
dur de la mà la realització de conferències i taules
rodones articulades entorn de la vigència del comunisme enfront dels
problemes amb els quals actualment s'enfronta la Humanitat, així com
de l'anàlisi del moment del procés revolucionari
mundial, preferentment, articulades entorn del nostre lema
“Venim de lluny i anem més lluny encara”. Aquests actes
contribuiran a la campanya mundial de celebració
de l'aniversari de la Revolució d'Octubre llançada en
la reunió de Lisboa dels Partits Comunistes de tot el món.
Igualment, i d'acord a la resolució de l'últim
Comitè Nacional, promoure celebracions unitàries, amb
la participació de totes les tradicions arrelades en
la revolució d'Octubre.
Els dies 30 de novembre i 1 i 2 de desembre se celebrarà a Alacant les jornades de l'Escola de Formació del PCE. Els i les militants que desitgen participar han de posar-se en contacte amb la seu del P. en aqueixa ciutat (Tel. 965212300) per a la reserva de places per a dormir.
Després de la celebració de l'Assemblea extraordinària d'EUPV prepararem la Conferència d'organització del PCPV vinculada a una campanya d'afiliació. Com vam dir en el Comitè Nacional de juliol, aquesta ha de situar els plantejaments centrals del Partit i la seua forma de canalitzar-los a la societat, adequant la nostra organització a les necessitats de la intervenció política. Així mateix, treballarem propostes concretes per a aportar a la nostra intervenció en la Conferència sobre la Dona que el PCE té previst realitzar al gener de 2008
Totes aquestes iniciatives han de contar amb un treball per la nostra banda d'enfortiment i cohesió del Partit, ampliació de la seua militància i arrelament en els moviments socials. L'articulació d'un teixit social alternatiu té molt a veure amb la nostra iniciativa política i el treball ideològic. Aquest és un repte que tenim davant nosaltres i no pot suplir-se des d'un treball organicista en EUPV ni en el propi Partit. El nostre treball està en el carrer, al costat dels treballadors i les capes populars.
València, 29 de setembre de 2007.