INFORME AL COMITÉ NACIONAL DEL PCPV

3 DE JUNY DE 2006.


La nostra política d'aliances: la convergència política i social.

El Partit Comunista, des de José Díaz, sempre ha plantejat una política d'aliances i compromisos per a avançar en la defensa dels interessos de la classe treballadora. Aquesta política ha tingut diferents concrecions al llarg de la seua història: en la República va ser el Front Popular, sota el franquisme el Pacte per a la Llibertat, i en el període actual la convergència política i social de l'esquerra que s'ha concretat en el projecte d'Izquierda Unida i d'Esquerra Unida, que és actualment el nostre projecte polític.

El X Congrés del PCPV va ratificar la seua aposta per EU com projecte estratègic unitari, vinculat federalment a IU i compromès amb el procés de constitució i desenvolupament del Partit de l'Esquerra Europea (PEU) per a fer realitat una alternativa al neoliberalisme en el nostre àmbit d'actuació política des de l'articulació de les diverses expressions de l'esquerra entorn d'un programa de transformacions.

Aquest projecte, el d'EU/IU, no podem entendre'l com quelcom acabat i tancat, sinó com un projecte en desenvolupament obert a la col·laboració i integració de nous col·lectius polítics i socials a través de l'acord programàtic i de la confluència en la mobilització social i en la lluita política. Aqueix és el sentit del moviment polític i social que defensem siga IU i EU, que ha de tendir sempre a anar més enllà de la seua concreció organitzativa en un moment determinat, evitant anquilosar-se en la mateixa convertint-se en un partit polític esclerotitzat que no correspondria al projecte que defensem.

I és a partir d'aquest enfocament com el PCPV ha plantejat el desenvolupament de la política d'aliances en i des d'EUPV, oposant-nos a una definició i presa de posició apriorística respecte a qualsevol organització política i prioritzant en les relacions polítiques i unitàries la confluència en el carrer a través de la mobilització social i l'elaboració d'alternatives programàtiques, partint de la convicció que per a plantar cara a la dreta i avançar en una transformació social emancipadora és necessària la convergència política i social de l'esquerra mobilitzant-se al voltant d'un programa clar orientat a aquesta transformació.

Aquest programa s'ha de desenvolupar i enriquir amb les aportacions dels diferents components de l'esquerra i les reivindicacions dels diferents moviments socials emancipatoris, però ha d'articular-se al voltant d'unes línies programàtiques clares, que encara que no abaste els programes màxims a llarg termini de cadascun dels seus components, no es reduïsca a un acord conjuntural a curt termini. Acords conjunturals d'unitat democràtica per la defensa de la pau, les llibertats i els drets socials eren i són necessaris per a plantar cara a la dreta bel·licista, autoritària i reaccionària, però per a la defensa dels interessos socials majoritaris és necessari un programa a mitjà termini nítidament d'esquerres, sense el qual les classes populars quedarien condemnades a la subordinació al no tenir una organització que defense els seus interessos.


La realitat del País Valencià, on l'acció del Partit Popular en aquestes dues últimes legislatures està reorientant el model de desenvolupament econòmic i social vigent cap a la primacia del sector turístic i de serveis, sobre la base d'un urbanisme depredador i insostenible sense límits, en el que és la seua aposta a favor del capital especulatiu i financer sobre el productiu, situa una difícil perspectiva per al treball dels comunistes i per a l'avanç de les propostes polítiques transformadores puix que ens va a situar davant una classe obrera altament precaritzada, sotmesa a altes taxes de rotació, sense assentament estable a un centre de treball, en el context del qual el desenvolupament d'una consciència de classe és més fàcil d'emergir des del treball sindical i comunista. Si a això s'uneix la voluntat del PP i del PSPV-PSOE per perpetuar el joc bipartidista i minorar o relegar de la representació institucional a EU, els comunistes i altres expressions de l'esquerra, podem concloure sobre la necessitat d'abordar amb responsabilitat l'oportunitat que ofereixen les eleccions municipals i autonòmiques del 2007 –com un moment de la lluita política, de la confrontació de classe- per a conjuminar forces des d'EUPV per a poder frenar els projectes estratègics que la dreta té per a el País Valencià, i més quan apareixen al llarg del País gran nombre de col·lectius socials situant-se enfront de les polítiques neoliberals i les agressions al nostre patrimoni natural i cultural.

En aqueix sentit, el desplaçament del PP dels governs autonòmic i municipals és un objectiu a aconseguir, però no pot ser l'objectiu únic d'un acord d'esquerres, que ha de realitzar-se entorn d'un programa alternatiu i transformador en allò social, econòmic, polític, cultural i de gènere. En particular, és necessari que en processos electorals haja una opció electoral que defense un programa d'aquestes característiques. Naturalment, per a evitar la dispersió d'esforços hi ha també que evitar la competència electoral entre candidatures amb programes essencialment coincidents. Les referides línies programàtiques són per tant essencials per a definir l'abast d'un acord electoral d'esquerres, en tant que d'una banda suposen condicions irrenunciables per a un tal acord, però per altra banda requereixen de la unitat per al seu avanç i consecució.

Així hem defensat que aquestes línies programàtiques incloguen:

1. Desenvolupament del sector públic: serveis públics de qualitat en sanitat, educació, benestar social i transport sostenible, desprivatitzant-los i retornant a la gestió pública directa per la Generalitat o els Ajuntaments els serveis gestionats per empreses privades, així com impulsant una xarxa pública d'habitatges accessibles i sostenibles.

2. Sistema de finançament equitatiu i solidari acordat multilateralment en un marc federal, on cadascú aporte progressivament segons la seua renda i reba segons les seues necessitats. Increment de la recaptació a les grans fortunes i les rendes del capital i creació d'una ecotaxa finalista.

3. Reducció de la jornada laboral a 35 hores per llei i sense minva salarial. Causalitat en la durada de la contractació i en l'acomiadament, impulsant una reindustrialització basada en el desenvolupament tecnològic amb cogestió dels treballadors i treballadores, combatent la deslocalització i denegant qualsevol regulació d'ocupació en empreses amb beneficis. Supressió de les ETTs.

4. Establiment d'un Estat Espanyol Federal solidari que reconega el dret d'autodeterminació de tots els pobles i la seua pluralitat nacional, i en particular del País Valencià, dins d'una Europa Federal.

5. Moratòria urbanística que permeta una ordenació territorial sostenible i respectuosa del medi ambient: modificació de la legislació urbanística, cap PAI fora dels plans generals d'ordenació urbana, revertint les reclassificacions alienes a una ordenació sostenible del territori.

6. Preservació del medi ambient en el País Valencià amb una política d'estalvi i reutilització de recursos orientada a la minimització i reciclatge de residus gestionats des de la proximitat i sense incineradores, a l'autonomia hídricca sense transvasaments i a l'impuls d'energies renovables i de xarxes ferroviàries regionals i metropolitanes alternatives a l'Alta Velocitat.

7. Prohibició i persecució del proxenetisme de qualsevol tipus i adopció de mesures econòmiques i educatives per a l'eradicació de l'explotació sexual.

8. Normalització del valencià amb el seu reconeixement dins de la unitat de la llengua catalana, garantint el seu coneixement per tots/es al País Valencià, requerit per a l'accés a la funció pública en el seu territori, i la llibertat efectiva del seu ús.

Aquesta posició, que hem defensat dins d'Esquerra Unida i en la nostra activitat pública en relació amb diversos col·lectius polítics i socials, s'ha anat obrint camí. D'aquesta manera, hem evitat una convocatòria precipitada i electoralista de l'Assemblea d'Esquerra Unida, prioritzant la confluència en la mobilització social, la consolidació organitzativa i l'elaboració programàtica, que ha conduït a l'èxit d'una Convenció Programàtica basada en la participació, el lliure debat i el consens al voltant de les línies programàtiques assenyalades.

Fa un any, el PCPV va defensar en EU, igual que l'informe de la Coordinadora, que “no era el moment de pactes”, sinó de la mobilització, l'elaboració programàtica i el reforç organitzatiu enfront dels que advocaven per un pacte electoral, precipitat, estret i reduït. Aquesta orientació aprovada en el Consell Politic d'EU el 18 de juny passat ha possibilitat que en aquest període hàgem coincidit amb diversos col·lectius polítics i socials en importants mobilitzacions socials, de les quals podem destacar la campanya per una Escola Pública, Laica, Democràtica, Valenciana i de Qualitat amb la manifestació del 14 de desembre, el Compromís per l'Estatut que va conduir a la manifestació "País Valencià, Sí" del 6 de maig, i la mobilització de Compromís pel Territori contra l'especulació urbanística del 25 de febrer que té altra cita en la manifestació d'aquesta vesprada 3 de juny, a més de la del 1º de Maig, 8 de Març o els actes commemoratius de la II República. El Partit ha contribuït a reforçar EUPV com moviment polític i social, també amb la realització de campanyes pròpies com la del “Treball digne”, “Salvem el Territori”, la festa del 20 aniversari d'IU. En el desenvolupament de les nostres propostes hem cercat la trobada i la coincidència, l'acord polític amb altres companys d'EU.

Tot això ha permès reforçar el paper d'Esquerra Unida com columna vertebral de la convergència política i social de l'esquerra al País Valencià, assolint una convergència programàtica i en la mobilització que s'ha fet patent en el carrer i en les entrevistes sostingudes pel PCPV i EUPV amb diverses forces, el que pot fer viable un acord ampli i plural per a les eleccions autonòmiques, obert a acords locals per a les eleccions municipals, que incloga al BNV, ERPV, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista i IR mantenint oberta la possibilitat d'incorporació del PCPE i el PSAN. Hem de subratllar d'altra banda que una part significativa dels qui van integrar Esquerra Valenciana estan actualment en EUPV i segueixen així formant part del procés de convergència. El temps ha demostrat l'encertat de l'anàlisi del Partit, ja que hem pogut debatre tranquil·lament sobre el nostre programa electoral com base per a iniciar una proposta de diàleg a totes les forces de l'esquerra valenciana sense exclusions.


Des del PCPV hem d'apostar per aquest acord ampli i plural, que pot concitar una àmplia confluència de sectors socials progressistes al País Valencià, evitar l'abstenció d'esquerres, canviar la correlació de forces i donar un impuls important al projecte de convergència política i social de l'esquerra que s'expressa en el moviment polític i social d'Esquerra Unida, que és i segueix sent el nostre projecte polític. Cal subratllar que un acord bilateral o més restringit no respondria a les necessitats ni a les expectatives generades, no permetria aconseguir els objectius assenyalats i per tant no seria adequat. Hem per tant d'apostar inequívocament per un acord sense exclusions.

Aquest acord, en el context polític actual, hauria de posar èmfasi en la seua proposta programàtica, de profundes transformacions, que donara contingut al canvi polític que pretenem en la Generalitat Valenciana i que hauria de donar lloc a un Manifest de les forces polítiques que estiguen disposades a avançar en acords electorals, amb un compromís explícit de mobilització conjunta en aquest pròxim any per a encarar les eleccions amb una important mobilització social.

La plasmació electoral d'aquest acord, i en particular les candidatures, haurà d'expressar el paper central d'Esquerra Unida, amb un perfil nítid (anagrames, propaganda, capçaleres de les llistes autonòmiques, etc..), alhora que la pluralitat de l'esquerra i el component de gènere, pluralitat en la qual l'aportació comunista que representa el Partit és essencial, al costat dels altres components d'Esquerra Unida i la resta d'organitzacions. Si aquest acord es concretara jurídicament en forma de coalició electoral, el nostre Partit, el PCPV, hauria de jugar explícitament el seu paper com component que és d'EUPV amb personalitat jurídica pròpia. Així mateix, el Partit es compromet a defensar la paritat –cremallera- en les llistes.

L'acord seria autonòmic, sent els col·lectius locals plenament sobirans a l'hora de decidir les aliances municipals. La seua durada, d'una legislatura.

Esquerra Unida ha de preservar la seua actual representació parlamentària en les Corts Valencianes i guanyar en el que previsiblement es poguera incrementar la representació parlamentària i institucional com producte d'un ampli acord, de l'increment del nombre d'escons en les Corts i de la mobilització social, obtenint un mínim de 7 escons d'Esquerra Unida dins d'un grup parlamentari ampli dotat de coherència política i en el qual s'incremente també la presència comunista.

En tot cas, l'afiliació d'EUPV haurà de decidir en Referèndum els acords electorals si així ho aprova el Consell Nacional d'EU.

Cal subratllar que un acord d'aquestes característiques solament podrà consolidar-se en el marc d'una mobilització social continuada. Aquesta mobilització és la garantia de la coherència programàtica, bé del compliment del programa si s'accedira al govern, bé de la lluita pel mateix si ens mantinguérem en l'oposició. Per això, el PCPV ha de centrar els seus esforços en l'impuls de tal mobilització social com factor impulsor de la convergència política i social de l'esquerra


València, 3 de juny de 2006

.