Página principal > Artículos > Relaciones U.E.- Israel

 
   
 

 


     










  Com ens ocupem d’un colp d’estat fet per un govern elegit?
Benvinguda a Palestina  16-06-2007
The Independent 16/6/07. Robert Fisk .- Traducció Palestina LLiure
Leer en castellano

JPG - 4.9 KB

Que molests són els musulmans de l’Orient Mig. Primer, van exigir que els palestins abracen la democràcia i després trien el partit incorrecte - Hamas - i després Hamas guanya una mini-guerra civil i presideix la Franja de Gaza. I els occidentals encara desitgem negociar amb el desacreditat president, Mahmoud Abbas. Avui "Palestina" - i mantinguem aqueixes cometes en el seu lloc - té dos primers ministres. Benvingut a l’Orient Mitjà.


Amb qui podem negociar? Amb qui parlem? Bé, per descomptat que hauríem d’haver parlat amb Hamas fa mesos. Però no ens agradava el govern democràticament triat pel poble palestí. Ells haurien d’haver votat per Fatah i la seua corrupta adreça. Però van votar per Hamas, que va declinar reconèixer a Israel o atenir-se al totalment desacreditat Acord d’Oslo.

Ningú va demanar - per la nostra banda - què concret Israel era el qual Hamas havia de reconèixer. L’Israel de 1948? L’Israel de les fronteres post-1967? L’Israel que construeix -i contínua construint- els extensos assentaments per als jueus i únicament jueus en terra àrab, engolint a més del 22 per cent de "Palestina" encara sense negociar?

I així avui, se suposa que parlem amb el nostre policia fidel, el moderat” Sr. Abbas, " (com la BBC, les notícies del CNN i Fox News li denominen) líder palestí, home que va escriure un llibre de 600 pàgines sobre Oslo sense que esmentara ni una vegada la paraula "ocupació", qui sempre es va referir al "canvi de front israelià" més aviat que a la "retirada", un "líder" en el qual podem confiar perquè ell usa corbata i va A la Casa Blanca i diu totes les coses correctes. Els palestins no van votar per Hamas perquè desitjaren una república islàmica - que és com la victòria sagnant de Hamas serà representada - sinó perquè estaven cansats de la corrupció de l’Al Fatah del Sr. Abbas i de la naturalesa putrefacta de la "Autoritat Palestina".

Recorde que fa anys vaig ser convocat a la llar d’un funcionari de la AP, les parets de la qual acabaven de ser perforades per un projectil d’un tanc israelià. Tot veritat. Però allò que em va impactar eren les aixetes daurades i platejades a la seua cambra de bany. Aqueixes aixetes - o les variants d’ells - van ser el cost de l’elecció de Fatah. Els palestins desitjaven la fi de la corrupció - el càncer del món àrab - i per això van votar per Hamas i així nosaltres, el savi i bo Occident, van decidir sancionar-los i fer-los morir d’inanició i intimidar-los per exercitar el seu vot lliure. Oferiríem potser a "Palestina" ser membre de la UE si hagueren estat prou graciosos com per a votar per la gent adequada?.

Tot el que tracta d’Orient Mig és el mateix. Donem suport a Hamid Karzai a Afganistan, encara que ell manté als senyors de la guerra i els barons de la droga al seu govern (i, a propòsit, nosaltres ho sentim realment per tots aqueixos civils afganesos innocents que estem matant en la nostra "guerra del terror" en les terres de la província de Helmand).

Estimem a Hosni Mubarak d’Egipte, que els seus torturadors encara no han acabat amb els polítics dels Germans Musulmans recentment arrestats fora del Cairo, la presidència dels quals va rebre la càlida ajuda de la senyora -sí enyora -George W Bush- i la successió de la qual passarà quasi certament al seu fill, Gamal

Adorem a Muammar Gaddafi, el dictador embogit de Líbia els homes del qual llops han assassinat als seus opositors en l’estranger, que el seu complot d’assassinar a rei Abdullah de l’Aràbia Saudita va precedir a la recent visita de Tony Blair a Trípoli - El Coronel Gaddafi, cal recordar-lo, va ser cridat un "estadista" per Jack Straw per abandonar les seues ambicions nuclears no existents - i que la seua "democràcia" ens és perfectament acceptable perquè ell està en el nostre costat en la "guerra en terror".

Sí, i nosaltres estimem la monarquia inconstitucional de rei Abdullah a Jordània, i tots els prínceps i emirs del Golf, especialment tots aquells als quals les nostres empreses d’armament paguen suborns tan escandalosos que fins a Scotland Yard ha de tancar les seues investigacions per ordre del nostre Primer Ministre - i sí, puc veure de fet perquè a ell no li agrada la informació del The Independent, que ell denomina estranyament "l’Orient Mitjà”. Si solament els àrabs - i els iranians - donaren suport als nostres reis i shahs i prínceps els fills dels quals i filles són educats en Oxford i Harvard, quant més fàcil el "Orient Mig " seria de controlar.

Però això és el que hi ha respecte al -control- i això és pel que mantenim i retirem favors dels seus líders. Ara Gaza pertany a Hamas, què desitgen els nostres propis líders electes fer? Tindran ara que parlar els nostres popes en la UE, l’ONU, Washington i Moscou amb aquests desgraciats i desagraïts? (no temen, per a ells no haurà encaixada) o tindran ells que reconèixer la versió cisjordana de Palestina (Abbas, aqueixes mans segures) mentre no fan cas del Hamas triat, militarment victoriós en Gaza?.

És fàcil, per descomptat, tirar una maledicció sobre ambdós. Però això és el que diem sobre la totalitat d’Orient Mtj`s. Si solament Bashar al-Assad no fora President de Síria (el cel sap quins seria l’alternativa) o si l’estúpid President Mahmoud Ahmedinejad no tinguera el control d’Iran (fins i tot si ell no coneix realment un extrem d’un míssil nuclear de l’altre).

Si solament Líban fora una democràcia de collita pròpia com els nostres propis menuts Països Baixos - Bèlgica, per exemple, o Luxemburg. Però no, aqueixos irritants d’Orient Mig voten per la gent incorrecta, donen suport a la gent incorrecta, estimen a gent incorrecta, no es comporten com nosaltres civilitzats Occidentals.

Llavors, què farem? Donar suport la reocupació de Gaza potser? No criticarem certament a Israel. I continuarem donant el nostre afecte als reis i els prínceps i als no estimats presidents de l’Orient Mitjà fins que tota la zona esclate en les nostres cares i llavors direm - com estem ja dient dels iraquians- que no mereixen el nostre sacrifici i el nostre amor.

Com ens ocupem d’un coup d’état* fet per un govern elegit?

* Nota del traductor: Colp d’estat (en francès en l’original)

Font: The Independent




En la misma sección
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Carta dirigida a la Ministra española de Asuntos Exteriores   4-10-2011
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Informe exportaciones españolas de armamento 2000-2009   14-03-2011
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| ¿Más cooperación militar con Israel?   8-06-2010
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| ¿Relaciones militares «absolutamente insignificantes» entre España e Israel?   17-06-2009
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Del terrorismo de Estado y los Derechos de los Pueblos.  12-03-2008
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Como la Unión Europea ayuda a Israel a estrangular la Franja de Gaza   16-02-2008
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Gaza encadenada  27-10-2007
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Gaza, abandonada  10-09-2007
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Tony Blair: Un verdadero amigo de Israel  30-06-2007
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| La Comunidad Internacional huye de sus responsabilidades   17-06-2007