Página principal > Artículos > Relaciones U.E.- Israel

 
   
 

 


     










 
Carta dirigida a la Ministra espanyola d’Afers exteriors  4-10-2011

Leer en castellano

30 de Setembre de 2011.

Sra. Ministra, el seu discurs en Nacions Unides ens preocupa.

Ens preocupa que el Govern d’Espanya no haja aconseguit assumir protagonisme en la defensa del dret del poble palestí a tenir un Estat que siga membre ple de l’Organització de Nacions Unides i, no obstant això, que Vostè haja realitzat una sèrie d’afirmacions davant l’Assemblea General que bona part de la ciutadania espanyola no comparteix i que han desconcertat als palestins i palestines.



-  Considerem que concedir l’estatut d’Estat observador a Palestina no és “un senyal clar” de la Comunitat Internacional de reconeixement i de suport; és més aviat la constatació de la debilitat d’Europa i de la supremacia d’Estats Units en Nacions Unides. El fet que ni tan sols esmentara la possibilitat que el Consell de Seguretat protegisca l’admissió del Palestina com Estat de ple dret en NNUU prova aquest fracàs.

-  Vint anys de negociacions han demostrat que les converses bilaterals són insuficients per a arribar a un acord. I el seu fracàs, mentre la política de fets consumats en el terreny segueix avançant, ens duu a afirmar que Israel només complirà amb les seues obligacions amb una pressió externa decidida. Sense anar més lluny, el 26 de setembre, tan sols uns dies després de la recent Assemblea General de NNUU en la qual Vostè va pronunciar el discurs objecte de la nostra inquietud, Israel va aprovar i va anunciar la construcció de 1.100 habitatges en el Jerusalem Aquest ocupat. Amb semblant actitud resulta difícil imaginar que la pau puga construir-se de manera cooperativa entre veïns amatents a conviure.

-  El reconeixement de l’estatut de Palestina com Estat observador no és un estímul perquè els palestins se senten a negociar. Ho seria, en canvi, que el Govern espanyol i la Unió Europea reclamaren a Israel la congelació real de l’expansió d’assentaments així com altres condicions que la legalitat internacional i els acords adoptats des d’Oslo marquen, en comptes d’imposar noves i canviants exigències a la població palestina.

-  L’esment d’Israel com “llar nacional per al poble jueu” fa oblidar a un vint per cent de la seua població actual, més d’un milió i mig de palestins i palestines que viuen allí on ho van fer els seus avantpassats i avantpassades i que pateixen polítiques sistemàtiques de discriminació pel fet de no ser jueus. La història jueva d’Espanya no té gens que veure amb Israel, i Israel no representa als jueus. El projecte de “llar nacional per al poble jueu” va anar a l’origen un projecte colonial i el seu resultat, l’estat d’Israel, que es deslegitima dia a dia quan porta a terme les polítiques de discriminació, neteja ètnica i ocupació il•legal de territoris d’Estats veïns.

-  La resolució del conflicte no pot satisfer a ambdós per igual quan una part és ocupant i l’altra és ocupada, quan un costat diu negociar per a simplement legitimar més de seixanta anys de polítiques de força. La Història mostra que hi ha conflictes que es resolen imposant la justícia i el dret.

-  Segons les seues paraules davant l’Assemblea de NNUU, el problema de la població refugiada palestina només es resoldrà de manera negociada i justa “permetent la preservació del caràcter actual d’Israel”. Aquesta afirmació no només contradiu les resolucions de l’ONU respecte al dret a la tornada dels refugiats, sinó que pot ser interpretada com un alè a la política de discriminació i racisme que practica l’Estat israelià i que, sens dubte, no afavoreix la consecució d’una pau justa i duradora.

Les seues paraules han estat recollides en les primeres planes dels periòdics israelians com un senyal clar que “Espanya reconeix per primera vegada a Israel com Estat del poble jueu”. Seguint la tradició colonial pel que fa a Orient Mig, i recordant la Declaració Balfour, la Ministra es arroga el dret d’adjudicar àmbits que no li pertanyen i en flagrant oposició a la voluntat del poble originari. Atorgar una part de Palestina al control únic dels jueus, i no solament els quals són habitants d’aquestes terres, sinó als jueus ciutadans d’altres països (i novament, sense consultar-los) és una violació dels drets humans i del dret a l’autodeterminació dels pobles.

Repudiem aquesta temptativa del govern de l’estat espanyol d’encausar-se en aquest enfocament que associa la idea de ciutadania amb la de confessió religiosa

Li vam exhortar que mostre la voluntat ferma del Govern espanyol amb el ple reconeixement bilateral de Palestina com membre de ple dret de Nacions Unitat. És allò que vol la major part de la població espanyola, és el més coherent amb més de tres dècades de suport diplomàtic a la OLP i el més congruent davant el volum ingent d’ajuda dedicada a donar suport a la societat palestina. No fer-lo seria acceptar el status quo actual i, indirectament, estar finançant l’ocupació a l’alliberar a Israel de les seues obligacions com potència ocupant.

Signat:

Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina - RESCOP

Asociación Al Quds, (Málaga), Asociación Hispano Palestina Jerusalén (Madrid), Asociación Paz Ahora, Asociación Paz con Dignidad, Asociación pro Derechos Humanos de Andalucía, Boicot Preventiu (Barcelona), Castelló per Palestina, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe (CSCA), Comunidad Palestina de Canarias, Comunidad Palestina de Cataluña, Coordinadora de apoyo a palestina rioja (La rioja), Ecologistas en Acción (Madrid, Valladolid), Acsur Las Segovias, Fundación IEPALA, Fundación Mundubat, Interpueblos (Cantabria), ISM Cataluña / Valencia, Izquierda Anticapitalista, Komite Internazionalistak (Euskadi), MEWANDO (Euskadi), Mujeres en Zona de Conflicto - M.Z.C., Mujeres por la Paz - Acción solidaria con Palestina (Canarias), Palestinarekin Elkartasuna (Euskadi), Plataforma Palestina Ibiza, Plataforma Solidaridad con Palestina (Sevilla), Red de Jóvenes Palestinos, Red de Judíos Antisionistas - IJAN, Sodepau , Sodepaz, Sodepaz Balamil - Valladolid, Taula Per Palestina (Baleares), Xarxa d’enllaÇ amb Palestina (Barcelona), Xarxa Solidaridad Palestina (Valencia), Palestina Lliure.




En la misma sección
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Carta dirigida a la Ministra española de Asuntos Exteriores   4-10-2011
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Informe exportaciones españolas de armamento 2000-2009   14-03-2011
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| ¿Más cooperación militar con Israel?   8-06-2010
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| ¿Relaciones militares «absolutamente insignificantes» entre España e Israel?   17-06-2009
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Del terrorismo de Estado y los Derechos de los Pueblos.  12-03-2008
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Como la Unión Europea ayuda a Israel a estrangular la Franja de Gaza   16-02-2008
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Gaza encadenada  27-10-2007
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Gaza, abandonada  10-09-2007
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| Tony Blair: Un verdadero amigo de Israel  30-06-2007
Artículos| Relaciones U.E.- Israel| La Comunidad Internacional huye de sus responsabilidades   17-06-2007