Página principal > Artículos > Varios

 
   
 

 


     










 
Palestina: 61 anys de manipulació informativa   4-06-2009
Palestina LLiure
Leer en castellano

Com deia Noam Chomsky en una de les seues escassíssimes entrevistes televisives “Una mentida repetida moltes vegades als mitjans de comunicació de masses es converteix, en la consciència popular, en una veritat inqüestionable”. Palestina és un cas paradigmàtic d’aquesta afirmació. Centenars de consignes inunden la informació referent al poble palestí. A continuació desmuntarem algunes d’aquestes, repetides fins la sacietat però radicalment falses.


1. La creació de l’estat hebreu en Palestina donava una terra sense poble a un poble sense terra. El 15 de maig de 1948 Ben Gurion proclama unilateralment la creació de l’Estat d’Israel sobre el 55% de la Palestina històrica. Aquest territori, lluny d’estar buit, era la terra de centenars de milers de palestins. En els mesos següents al dia que els palestins coneixen com La Nakba (el desastre), el Tsahal (exèrcit israelià) va posar en marxa un pla de neteja ètnica en el que es van destruir 389 pobles palestins i o bé es va expulsar o bé es va forçar la fugida de gairebé 800.000 palestins. Massacres de pobles sencers han estat documentades per l’historiador israelià Ilan Pape. Avui en dia més de 4,5 milions de refugiats palestins esperen que Israel faça efectives les resolucions 194 i 237 de la ONU, que reconeguen el dret a retornar a la seua terra.

2. L’estat d’Israel està en perill. Aquesta idea, utilitzada per justificar la constant vulneració de les lleis internacionals per part d’Israel, contrasta amb el fet que, des de la seua creació, Israel no ha perdut ni un centímetre quadrat del seu territori. Molt al contrari, des de 1967 ocupa il•legalment el 100% de la Palestina històrica i els Alts del Golan, de Síria. Israel està present en tots els fòrums internacionals i participa en esdeveniments culturals i esportius europeus, a la vegada que es beneficia d’acords de comerç preferents. També les seues relacions comercials amb molts països àrabs, com Egipte o Jordània, són fluides i beneficioses.

3. Israel es defensa davant els atacs dels terroristes palestins. L’ argument de que la maquinària militar israeliana respon als atacs contra el seu territori amb “l’assassinat selectiu” d’activistes de grups armats oculta que Israel mai ha aturat els atacs, ni tan sols durant els períodes de treva unilateral proclamats per Hamas, i que les vides de civils palestins, tant activistes de grups de resistència com d’homes, dones i xiquets, manca de valor per a la majoria de la societat israeliana.

4. El Mur en Palestina és un mur d’autodefensa. Des de 2002 Israel construeix el Mur de l’Apartheid dins del territori de Cisjordània. Aquest mur, declarat il•legal per la Cort Internacional de Justícia de La Haya en 2005, annexiona els principals assentaments israelians i gran part dels recursos hídrics, tant en la vall del Jordà com al nord-est de Cisjordània, a Israel. A més aïlla centenars de pobles palestins i divideix Cisjordània en tres parts inconnexes, impossibilitant la creació d’un futur Estat Palestí viable.

5. Els palestina, encapçalats per Yasir Arafat, van frustrat el procés de pau. El procés de pau d’Oslo (1993, 1995) semblava conduir a la creació d’un Estat Palestí en els territoris de Cisjordània i Gaza, tot i que no abordava el futur dels refugiats palestins ni reconeixia el seu dret al retorn. No obstant, mentre una delegació israeliana discutia una futura transferència de poders i es creava l’Autoritat Nacional Palestina, sobre el terreny la colonització il•legal s’accelerava, sobretot en Jerusalem Est, els talls de carreteres i els controls de l’exèrcit israelià s’intensificaven i la vida als territoris es feia més insuportable. Yasir Arafat va ser demonitzat pels mitjans de comunicació occidentals per no vendre a tan baix preu el futur del poble palestí.

6. L’Autoritat Nacional Palestina té la sobirania del seu territori. El govern palestí (el president, el primer ministre i el parlament palestí) representen a la part del poble palestí que viu en els territoris ocupats. La seua capacitat d’acció és molt limitada. No controlen les fronteres del territori, ni per terra, ni per mar, ni per aire, ni poden recaptar els aranzels en les duanes. No controlen la majoria dels pobles i ciutats, ni la circulació entre aquests. Milers de soldats israelians patrullen en els territoris, efectuen registres, enderrocaments de cases i detencions. Els assentaments creixen en número i en població (ja són més de 400.000 colons). La Franja de Gaza, lliure d’assentaments des de juliol de 2005, roman assetjada i bloquejada des de la victòria de Hamas en les eleccions legislatives de 2006.

7. Les crítiques a Israel estan motivades per un sentiment antijueu. Els lobbys sionistes potencien la idea de que el conflicte amb els palestins te un origen religiós entre musulmans i jueus. Molt al contrari, es tracta d’una qüestió de Drets Humans i de justícia i, ni tots els palestins són musulmans, ni tots els sionistes són religiosos. És més, cada vegada són més nombrosos els col•lectius jueus que es desmarquen de les accions de l’Estat d’Israel, tal i com es va veure durant la invasió de la Franja de Gaza.

8. Les sancions i el boicot a Israel l’aïllarà i agreujarà la situació. Fins la data, Israel ha fet oïdes sordes a les nombroses resolucions de la ONU que demanen el cessament de les seues polítiques colonials i discriminatòries. Els seus poderosos aliats, fonamentalment EEUU i la Unió Europea, han impedit la imposició de sancions i segueixen beneficiant-lo amb un tracte comercial preferent. Aquesta absència de mesures de pressió no ha fet més que empitjora la situació del poble palestí.

La crida al boicot és doncs un últim intent de detenir la barbàrie davant la total ineficàcia de la política de “declaració d’intencions” dels governs i institucions internacionals. Les sancions econòmiques i polítiques van funcionar amb èxit a Sud-àfrica i deuen ser aplicades contra Israel immediatament. Ha arribat l’hora de fer pressió per aïllar aquest règim d’ocupació i apartheid: boicot ciutadà (boicot a productes, boicot acadèmic, boicot cultural, boicot esportiu) i sancions internacionals contra el seu Estat.




En la misma sección
Artículos| Varios| Cineastas Palestinas  7-03-2010
Artículos| Varios| Como el arsenal nuclear de Israel nos pone en peligro a todos nosotros  24-09-2009
Artículos| Varios| Cuento desde los Territorios Ocupados  12-09-2009
Artículos| Varios| Experto de la ONU denuncia el abordaje de un barco de ayuda por parte de Israel   català 4-07-2009
Artículos| Varios| Refugiados Palestinos, datos actualizados a diciembre 2008.  19-06-2009
Artículos| Varios| El discurso de Obama en El Cairo  8-06-2009
Artículos| Varios| Palestina: 61 años de manipulación informativa  3-06-2009
Artículos| Varios| Graffitis sobre las paredes  22-03-2009
Artículos| Varios| El Canto de los Muertos de Gaza  1ro-02-2009
Artículos| Varios| “Continúan siendo necesarias las movilizaciones contra el genocidio del pueblo palestino”  29-01-2009