Tesi de Reconstitucion deth Partit Comunista

Era Tèsi de Reconstitucion deth PC ei era responsa politica deth proletariat revolucionari ath problèma dera creacion o recuperacion der esturment revolucionari principau dera classa obrèra ar estat espanhòu, responsa que consistís a solucionar, teoricament e politica, eth caractèr des condicions objectives - ideologiques, politiques e organitzatives - que permeten era existéncia d'aguest esturment partidari. Non se tracte, donques, des "condicions objectives" dera Revolucion ena sua accepcion mès estreta, ei a díder, era Revolucion entenuda coma prenuda deth poder per part deth proletariat e dera preparacion d'aguesta conquista, senon dera realizacion dera "condicion subjectiva" mès importanta dera Revolucion entenuda ena sua forma superiora, quan es masses artenhen e mostren eth poder, o sigue, era realizacion dera existéncia deth PC com eth sòn factor "subjectiu" principau d'aguesta Revolucion.

En definitiva, era Tèsi de Reconstitucion s'enquadre laguens deth procès revolucionari coma procès istoric e generau, mès, ath madeish temps, se desvincula d'eth en tant que se centre en ua etapa d'aguest procès - ena prumèra - e resòlv es prètzhèts politics d'aguesta etapa particulara dera Revolucion. Se tracte, en resumit, de crear eth "factor subjectiu" dera Revolucion, en tot enténer qu'açò implique estudiar e resòlver problèmes objectius - non soleis ideologics, tanben, politics e organitzatius - e en tot enténer qu'aguest prètzhèt forme part ja deth procès generau dera Revolucion - ena sua accepcion mès ampla, ei a díder, en tot compréner qu'era Revolucion ei tot procès que s'inície damb es trabalhs de constitucion deth PC e que sonque acabe damb eth Comunisme - .

En prumèr lòc, donques, era Tèsi de Reconstitucion tracte sobri es requisits minims objectius que cau arténher pr'amor que se considère complida era existéncia deth PC. Fins aciu auem expausat era naturalesa d'aguesti requisits.

En dusau lòc, era Tèsi de Reconstitucion tracte engolòpa es condicions politiques concrètes que servissen de contèxt ad aguesti requisits e en entorn que les cau èster realizadi. Açò signifique qu'era formulacion dera Tèsi de Reconstitucion non se referís as principis universaus e absoluts deth marxisme-leninisme sobri eth Partit, senon que, en tot partir d'eri tracte d'aplicar-les as condicions istoriques e politiques concrètes d'un país e d'ua epòca. Per açò, era Tèsi de Reconstitucion li cau explorar, en prumèra instància, er estat actuau dera Revolucion Proletària Mondiau e era etapa dera Revolucion en qué se trape aguest país coma component d'aguesta Revolucion Mondiau, pr'amor que se tracte de descríuer eth contèxt politic concrèt, encara que sigue sonque enes sues tendéncies generaus, en que se les cau establir e complir-se es prètzhèts dera Reconstitucion, en foncion, precisament, d'aguest contèxt nacionau e internacionau.
En aguest sens, ei de besonh soslinhar qu'era Revolucion Proletària Mondiau se trape en ua fasa de replegament conjontural per causa deth tèrme deth cicle revolucionari que dauric era Revolucion d'octobre e ara contraofensiva que, en tot profitar aguesta circonstància, a iniciat er imperialisme. Eth prumèr cicle dera Revolucion Proletària Mondiau, dempús dera etapa prealabla de preparacion que comence en 1848 damb era publicacion deth Manifèst de Marx e Engels, e eth papèr que joguèc eth proletariat francés ena revolucion burgesa d'enguan, papèr que pren relèu pr'amor que, per prumèr viatge ena istòria, era classa obrèra se compòrte politicament de manèra independenta, s'inície en 1917 damb era revolucion sovietica a Rússia. Pren direccion ascendenta damb er inici deth bastiment deth Socialisme ath URSS, enes ans 30, era victòria sobri eth fascisme e eth trionf deth PC de China enes 40, alentint-se entre 1956 e 1976, quan eth pas dera URSS as files der imperialisme, dera man de Jruschov, siguec relativament compensat damb ua naua, encara que brèu e localizada, ofensiva proletària ena China dera Revolucion Culturau. Fin finau, eth trionf de Deng Xiaoping ara China e era consolidacion dera borgesia burocratica ara URSS e dera sua influéncia revisionista ena majoria de partits comunistes deth mon, indiquèc era tendéncia descendenta e era queiguda o fasa critica d'aguest prumèr cicle revolucionari tre era dusau mitat des ans 70. Es reestructuracions que, a toti es nivèus, an agut lòc enes 80 e principis des 90 en nomentat "camp socialista", non exprimissen mès qu'eth punt finau deth cicle.

Eth trionf dera borgesia sobri eth proletariat as païsi socialistes a agut era sua projeccion en tot eth mon en forma d'ua naua ofensiva deth capitau, ofensiva que se manifèste en hèt que s'a iniciat un nau despartiment deth mon, que cree condicions entà ua naua guèrra imperialista, d'ua banda, e ena progressiua pèrta de drets e conquistes des trabalhadors en gaireben toti es païsi, per un aute.

Er estat espanhòu ei un d'eri. Eth partit de Carrillo, a qui auien ja panat tot contengut revolucionari, va liquidar tota possibilitat de via revolucionària ena nomentada "transicion democratica"; mès, a diferéncia des posicions claudicants deth partit que les didie representar, es trabalhadors conquistèren ath carrèr cèrtes concessions a ua borgesia conscienta qu'auie guanhat era batalha cruciau e qu'estaue dispausada a cedir cèrtes miques mentre metie tota era sua energia a diboishar es linhes mèstres dera naua estructura politica dera sua dominacion e mentre era classa obrèra non sagèsse mèscla-se'n en eth lineament d'aguest nau dessenh. En eth, non obstant, se definie ua estructura de representacion classista en clau borgesa. Es sindicats e es partidi obrèrs les calie actuar coma correges de transmission dera borgesia contra eth proletariat. Atau, quan era borgesia auec assolidat un nau Estat e quan eth cicle revolucionari proletari acabèc definitiuament a escalèr mondiau, era borgesia espanhòla se somèc ara ofensiva deth capitau internacionau contra era classa obrèra en tot utilizar es ressòrts legaus dera sua Constitucion, principaument es estructures sindicaus vigentes. Eth proletariat der estat espanhòu, orfanèl de partit, venec era sua capacitat politica, eth sòn dret a intervier coma classa independenta, per un plat de llentilles, per melhores economiques e sociaus parciaus. Ara, jos naues circonstàncies, era borgesia, per medi des sindicats e dera legalitat politica des "partits de quèrra", li nègue eth dret sonque ad aguest plat de llentilles. Es reconversions industriaus, era liberalizacion deth mercat de trabalh, es politiques d'ajustament economic que congelen es salaris son mòstres clares dera impunitat qu'a artenhut era borgesia en exercici deth sòn domèni sobri eth proletariat, er exercici deth sòn "dret" a espetar e oprimir era classa obrèra.

Eth proletariat der estat espanhòu se trape, donques, ara defensiva, e eth movement obrèr en replegament. Damb aguesta cortina de hons ei damb eth que es comunistes der estat espanhòu mos cau abordar era question mès brausent dera nòsta Revolucion, era question dera recuperacion deth PCE; e ei precisament aguesta cortina de hons çò que determine, en prumèra instància, es condicions e, donques, era naturalesa d'aguest procès de recuperacion deth nòste partit d'avantgarda.

Eth Movement Comunista Internacionau, coma realitat practica, nèish damb era Revolucion d'Octobre damb era constitucion de partits comunistes per tot eth mon. Era fondacion d'aguesti partits, que siguec patrocinada pera IC e peth Partit Bolxevic, represente un des modèus de constitucion partidària que mos a deishat era istòria. Er aute modèu fondamentalament ei, precisament, eth deth partit des bolxevics. En relacion damb aguest darrèr, se comparam era situacion dera luta de classes e deth movement obrèr ena Rússia de fins deth sègle passat e principis deth present damb era der estat espanhòu dera fin deth mil·lenni, podem verificar que son substanciaument disparièrs. S'aciu i a replegament e actitud defensiva dera classa, aquiu delà eth movement obrèr estaue en ascens e eth proletariat adoptaue ua posicion ofensiva cada an mès prononciat. Açò obliguèc Lenin e es sòns seguidors a emplegar era tactica dera unitat d'accion damb toti es marxistes entà crear eth partit proletari. E non soleta unitat d'accion politica, senon, quitament, unitat d'accion organica. Per descompdat, auesse estat un suicidi politic auer mantengut postures dogmatiques, que sonque condusirien ath isolacionisme, e auer permetut qu'eth movement superèsse era avantgarda proletària.

Ua auta des particularitats dera formulacion deth POSDR bolxevic, qu'expliquen era tactica de constitucion dera organizacion proletària d'avantgarda russa, aubedic a besonhs especifics deth movement proletari de Rússia. Auem ja vist qu'ua des prumèrs prètzhèts que li cau abordar e complir eth proletariat ei era de convertir-se en classa per medi dera unitat des sues lutes en tot er ambit nacionau e qu'era forma organica qu'adòpte era conformacion en classa se manifèste a trauèrs des sindicats nacionaus o des partidi obrèrs. Donques ben, ena Rússia de fins deth XIX e principis deth XX aguest prètzhèt encara non s'auie portat a tèrme, de manèra que, atengut qu'eth desvolopament deth capitalisme a escalèr mondiau e particularament a Rússia auie artenhut era sua etapa monopolista o imperialista, etapa qu'exigís era organizacion deth partit revolucionari d'avantgarda proletari, es prètzhèts de constitucion deth partit obrèr rus s'entrelacen d'ua manèra peculiara e originau damb es dera constitucion d'aguest partit d'avantgarda. Açò explique era riquesa des debats laguens deth movement marxista rus dera epòca, eth caractèr dera luta de dues linhes laguens deth movement e tanben que Rússia dehòra era pàtria deth desvolopament deth marxisme, era pàtria deth leninisme, pr'amor que siguec en aguest país a on era teoria revolucionària trapèc eth crosament dera Revolucion e a on trapèc es responses ath sòn futur desvolopament. Mès tanben explique, en grana part, era tactica adoptada pera avantgarda revolucionària entà constituïr eth partit de nau tipe, tactica que se sostiege sobratz era unitat d'accion des marxistes entà crear eth partit obrèr coma base entà constituïr eth partit d'avantgarda. Aguesta experiéncia, d'ua auta faiçon, se trasladarà posteriorament ath rèste des païsi de cara ara fondacion des partits comunistes en forma de scission dera ala esquerra des partidi obrèrs coma prumèr pas entara sua constitucion.

Tot açò explique era forma qu'adoptèc era constitucion deth Partit Bolxevic. Mès d'aguesta forma ei de besonh penetrar enquiara esséncia deth procès. Per açò consideram qu'era corrècta ei compréner era esséncia deth procès de constitucion deth Partit e trapar era forma politica adaptada as condicions concrètes en que se mò era avantgarda; per açò consideram que non se pòden "calcar" es formes istoriques en tot hèr cas omís deth contèxt en qué s'an dat e sense parar mencion ath sòn vertadèr rerehons politic, com pretenen actuaument es protectors dera "unitat comunista" o dera tèsi de reconstruccion deth PC; per açò consideram qu'eth futur partit de nau tipe deth proletariat der estat espanhòu sonque se pòt arténher en tot abordar eth problèma que somet era sua recuperacion en termes de Reconstitucion, pr'amor qu'era Tèsi de Reconstitucion preste, prumèrament, atencion ara naturalesa deth procès de creacion deth Partit, ara esséncia politica d'aguest procès, e dempús, cerque era forma de reprensentar-lo politicament en foncion des condicions objectives concrètes.

Era Reconstitucin deth PCE, donques, non se pòt concéber en tot seguir, un per un, es passi hèti pes bolxevics; e tanpòc pòt consumar-s'en tot seguir eth modèu dera prumèra constitucion deth PCE, en 1920. En enguan, auie demorat clar as uelhs de toti es obrèrs conscienti era falhida dera socialdemocracia, era Revolucion sovietica auie trionfat e eth movement proletari revolucionari mondiau auie creat era Internacionau Comunista. Ei a díder, era Revolucion Proletària Mondiau iniciaue un torn ascendent. Açò, ath cant dera maturitat deth proletariat der estat espanhòu, que s'auie anat fargant coma classa ath long de miei sègle de lutes, permetec qu'eth PC podesse èster creat per medi d'ua scission e d'un acte o congrès constituent. Mès, aué, ne era Revolucion Proletària Mondiau està ara ofensiva, com demore dit, ne i a ua IC que pogue patrocinar, avalar ne guidar un PCE que se podesse fondar en un congrès d'"unitat de toti es marxistes-leninistes".

En generau, era vision dera recuperacion deth PC des dera perspectiva dera "unitat des comunistes" o dera "Reconstruccion" deth Partit ei dogmatica pr'amor que sonque obsèrve era forma des modèus istorics de constitucion, sense atier as sòns requisits ne sonque as condicions politiques extèrnes que permeteren aguestes experiéncies. Aguesta vision dogmatica ei producte dera extrapolacion mecanica e acritica des tèsis dera III Internacionau e dera sua aplicacion, dehòra de tot temps e lòc, a quinsevolh situacion politicament e independentament de tota circonstància istorica. Es tèsis partidàries dera IC son era sintèsi dera experiéncia dera Revolucion Sovietica e, encara qu'an fòrça de leis generaus, tanben apòrten fòrça d'elements circonscrits a ua epòca, elements que non podem assimilar ad aqueres leis que non pòden empedir que sigam capables de penetrar era esséncia des procèssi de constitucion des partits comunistes ena prumèra mitat deth sègle, independentament des circonstàncies istoriques qu'es enroden, entà aplicar coerentament e corrècta aguestes leis as condicions en qué actuaument se desvolòpe era luta de classa deth proletariat.

Deth que se tracte ei de superar ua concepcion estatica, absoluta, sus era organizacion deth Partit e de compréner qu'eth sòn desvolopament ei un procès permanent, un procès tant entara sua Constitucion o Reconstitucion com entara sua posteriora edificacion un viatge reconstituït, e qu'eth Partit non se cree des d'un bastiment intellectuau definit per tà dauant, senon qu'ei era organizacion dera avantgarda entath compliment des prètzhèts politics que va en tot exigir era Revolucion enes sues disparières etapes, en tot seguir, açò òc, es principis ideologics generaus qu'eth marxisme-leninisme a establit entara creacion deth partit de nau tipe proletari.

Se mos fixam damb atencion en qu'enquia ara auem expausat, e ac comparam damb es plans des qui refusen era Tèsi de Reconstitucion, non solets podem verificar que non la comprenen, senon que, ath delà, se guiden per modèus e metòdes de constitucion partidària que corresponen a condicions dera luta de classes nacionaus e internacionaus que non son es actuaus e, en conseqüéncia, se nèguen a se madeishi era possibilitat d'enténer en qué consistís era Reconstitucion. Per exemple - e açò ei de cap-lòc importància - , dan per supausada era guida ideologica. Non ven que, en 1920, era IC complie aguest papèr de dipositari organic dera ideologia e d'orientador politic, que causa era fondacion des partits nacionaus non auie d'exigir aguest requisit localament coma condicion sine qua non, pr'amor qu'era sua relativa abséncia podie èster suplerta pera IC. Tanpòc ven que, en 1903, quan se cree eth prumèr partit marxista revolucionari rus, era question dera ideologia e dera maturitat politica estaue relativament garantida per 10 ans d'experiéncia politica des marxistes russi e peth prigond coneishement dera doctrina des fondadors deth POSDR, gaireben toti eri eminents intellectuaus qu'auien dedicat fòrça ans dera sua vida ar estudi des òbres de Marx e Engels. Non ven, donques, que non se pòt crear un partit marxista-leninista sense partir dera ideologia marxista-leninista; que, aué per aué, non i a càpies depositari reconeishut d'aguesta teoria que pogue avalar era creacion de partits comunistes, ne qu'era actuau avantgarda revolucionària està compausada per trabalhadors que, encara que son sincèrament volontósos comunistes, non an aquerit, en sòn conjunt, un coneishement prigond dera teoria scientifica deth socialisme, ne tanpòc an actualizat, ena sua majoria, es desvolopaments darrèri d'aguesta teoria dempús dera epòca de Lenin e Stalin. Eth PC se li cau fondar des dera ideologia e, entad açò, era ideologia li cau guidar tota era nòsta labor de Reconstitucion. Non n'i a pro en pressupausar definit enquias sòns perfils darrèri eth marxisme-leninisme, com hèn es qui parlen d'"unitat" o de "reconstruccion", pr'amor que, ara actualitat, non i a aguesta referéncia politico-ideologica clara que poderen profitar es marxistes russi de principis de sègle o es comunistes der estat espanhòu de 1920. Donques, eth prumèr requisit entara Reconstitucion, enes actuaus condicions dera luta de classes internacionaus e dera luta de classes ar estat espanhòu, consistís a recuperar e reassumir era ideologia revolucionària, en tot formular-la e en tot definir-la nauament enquia sintetisar toti es sòns progrèssi. Auem de rivalitzar damb es bolxevics e es pairs deth Comunisme der estat espanhòu e complir damb es madeishi requisits que l'ac permeteren iniciar eth camin deth movement comunista internacionau e nacionau, non en tot copiar mecanicament es formes, senon eth sòn significat prigond e eth sòn vertadèr esperit revolucionari.

D'ua auta faiçon, er estat d'ànim des masses –des de fins deth XIX, a Rússia, e des de 1918 coma conseqüéncia dera Revolucion d'octobre e dera crisi sociau provocada pera guèrra, en gaireben tot Euròpa–, estat d'ànim qu'estaue en efervescència e en creishent agitació, creaue una situacion idonèa entath trabalh de masses dera avantgarda, de manèra qu'aguesta podie pòrta-les-i dirèctament ua politica non necessàriament fòrça elaborada (gaireben tostemp tèsis politiques basiques) e dirigir-se cap ada eres en ton agitatiu damb era esperança d'obtier resultats. Aué, ath contrari, era simbiosi entre era politica comunista e es masses non se pòt realizar tan dirèctament, pr'amor qu'er estat d'ànim d'aguestes darrères non ei tan procliu ara agitacion revolucionària, senon tot eth contrari, ei de prostracion e cauma e d'un conservatisme espantoriant. Era politica comunista, en aguestes condicions, li cau trabalhar de forma mediata, li cau anar en tot daurir-se pas, pòga pòc, en tot apropar-se prumèr as elements es mès auançadi des masses entà, dempús e per medi d'eri, poder dirigir-se ath rèste dera classa. Es qui cren qu'era constitucion consistís sonque en un volontós acte d'organizacion e que, un viatge acomplit aguest, es masses auràn daurit eth sòn còr e eth sòn entendement ara direccion e ara politica dera avantgarda comunista, cometen eth grèu error de non compréner que deth que se tracte, reaument, ei d'activar eth movement revolucionari que, decades enreire, se daue gaireben per descompdat o que precedie o podie seguir era accion dera avantgarda; cometen er error de non veir qu'aguest movement ei producte e sonque ac pòt èster d'ua politica de masses dera avantgarda (linha de masses) en sòn pròpri s'e qu'aguest movement sonque se pòt concéber com PC, coma condicion prealabla ara sua transmission ath rèste dera classa (Revolucion Proletària).

En tot resumir, era realitat sociau e politica actuau non preste ara Reconstitucion deth PC es madeishes condicions qu'a principis de sègle, mès òc li exigís que complisque es madeishi requisits. Es comunistes mos cau èster capables de compréner aguesti requisits e de crear es condicions politiques que les permeten realizar. Aguesta question sonque se pòt abordar des deth punt d'enguarda dera Tèsi de Reconstitucion.

Comitat Centrau deth PCR