Partit e classa

Era integracion dera avantgarda ara classa s'exprimís politicament coma Partit Comunista, e istoricament coma movement dera classa cap ara posicion politica dera avantgarda, era posicion politica deth Comunisme.

Eth PC non sorgís, alara, des masses o deth movement espontanèu des masses proletaries, mès òc que sorgís, necessàriament, dera classa proletaria. Ei precís distinguir conceptualament era idèa de masses dera de Classa. Es masses formen part dera classa, mès l'abracen ena sua totalitat. Era avantgarda ei ua auta des sòns components essenciaus. Quan era avantgarda portadora dera ideologia d'avantgarda s'intègre ara Classa e s'unís ath sòn movement de masses, sorgís eth PC. Per açò didem qu'aguest partit ei un producte dera classa proletaria, encara que non deth sòn movement de masses espontanèu. Per açò didem que non i a PC sense aguesta sintèsi entre avantgarda e masses laguens dera Classa, encara qu'era avantgarda pogue pre-existir - com ena actualitat pre-existís e atau se pòt constatar enes nombrosi cercles marxistes-leninistes qu'aué estan organizadi e que son producte dera desintegracion deth revisionisme - desconnectada deth movement obrèr e, donques, sense formar part organica dera classa. De hèt, aguesta situacion ei ua etapa de besonh e prealabla ara obtencion deth PC: ei era etapa de Reconstitucion deth Partit, etapa que se caracterize per qu'era avantgarda luta entà formar part integranta dera classa, causa que sonque ei possibla en tot constituïr-se en PC.

Eth proletariat ei ua unitat entre consciéncia e movement. Com s'a ja dit, ena fasa dera sua aparicion encara non ère ua classa. Èren es tempsi dera desintegracion deth feudalisme, deth apogèu deth capitau comerciau e dera manufactura embrionària. Es proletaris existissen escampadi, son un subproducte dera dissolucion des relacions feudaus e estenen constantament a tornar as vielhes formes de produccion familhau o corporatiu. Mès quan eth capitalisme s'apròprie cada viatge mès des esfères productives dera economia e comence a dominar tota era produccion sociau e, sustot, quan eth capitau introdusís era maquina ena produccion, era tendéncia ara proletaritzacion des productors se hè en tot dominar e s'inície era resisténcia mès o mens organizada des salariadi. Ath principi aguesta luta ei locau o individuau, mès se va en tot esténer e en tot organizar a escalèr nacionau. Es proletaris van en tot préner consciéncia que son ua classa damb interèssi especiaus que s'afronte a ua auta classa, era des patrons. Era luta pren, cada viatge mès, es connotacions d'un afrontament entre classes e, cada viatge mès, dimensions politiques. En aguesta fasa deth movement eth proletariat se constituís coma classa e s'organize politicament coma classa (sindicats, partidi obrèrs). Ad aguest grad deth desvolopament deth movement correspon un tipe d'organizacion e un tipe de consciéncia politica. Eth proletariat ei ja ua classa sociau pleament configurada e es sues accions responen a ua determinada consciéncia politica independenta. Actue, donques, coma partit politic. Malgrat aquò, aguesta consciéncia e aguesta organizacion politica soslinhen qu'encara eth movement proletari se trape laguens deth marc burgès, encara pressuposen es relacions sociaus capitalistes coma condicions indiscutibles; eth movement deth proletariat fondamentat ena luta de "classa contra classa" encara se limite ara reproduccion des condicions d'aguesta luta sense d'auta gessuda que desvolopar-la infinidament. Per açò, era luta politica dera classa proletària se centre sonque en aquerir avantatges entad aguesta luta, se centre en reformes e emplegue era grèva o era legalitat parlamentària entà artenher-les o ratificar-les. Eth movement proletari sonque pòt dar un saut qualitatiu nau e préner un nau cors cossent damb es possibilitats dera sua accion politica e damb es sues mètes istoriques quan era conscienciacion revolucionària s'introdusisque en sòn movement en tot presentar-li es sòns naui e vertadèrs objectius politics e quan açò cristallitze en un nau tipe d'organizacion politica dera classa obrèra; fin finau, quan eth movement proletari se dirigisque cap ath Comunisme, quan era classa obrèra qu'actue coma partit politic borgés tende a transformar-se en organizacion politica comunista, quan era classa coma movement politic de resisténcia se transforme en movement revolucionari, prumèr de manèra iembrionària(PC), dempús de forma qu'abraçarà tota era Classa (societat comunista).

Ena sua luta de classa contra era borgesia, eth proletariat luta constantament entà dotar-se d'aguest tipe nau d'organizacion, qu'acompanhe era graduau prenuda de consciéncia deth sòn papèr revolucionari. En aguesta luta, era persistència deth tipe d'organizacion reformista exprimís qu'eth procès d'elevacion conscienta des masses cap ara posicion d'avantgarda comunista ei necessàriament graduau, que non se produsís de còp, per medi d'un unic acte politic entà tota era classa - era constitucion deth PC, per exemple - , senon de diuèrsi eveniments istorics - constitucion deth PC, mès era conquista revolucionària deth poder, mès eth compliment des prètzhèts dera Dictadura deth Proletariat - , d'ua banda; e qu'era borgesia, mejançant eth supòrt ad aqueres vielhes organizacions, tracte de contier e frenar era transformacion e eth pas dera consciéncia e dera organizacion obrèra deth sòn estadi reformista ar estadi revolucionari, per un aute; que causa era vielha organizacion obrèra se transforme damb era, objectivament, en sòn contrari, pr'amor que dèishe de deféner es interèssi estrategics dera classa obrèra e passe a deféner es dera borgesia, e consumisque, damb açò e per medi des sues direccions oportunistes e revisionistes, era traïson istorica dera socialdemocracia ath proletariat. Per aguesta rason e independentament de les manòbres tactiques qu'exigisque tot procès revolucionari en circonstàncies concrètes, era socialdemocracia e eth revisionisme s'an convertit en principau enemic dera Revolucion, autant ena sua prumèra etapa o de constitucion deth PC, pr'amor que tracten de d'afeblir era ideologia d'avantgarda e de dificultar era delimitacion de camps damb era ideologia borgesa, com ena etapa de guanhar es masses entara Revolucion e de conquistar eth poder, pr'amor que servís de correja de transmission dera borgesia laguens dera classa obrèra e pr'amor que tracte de neutralizar era transformacion e era organizacion revolucionària des masses.

S'era conversion deth proletariat en classa e en partit obrèr a lòc per medi dera dialectica o luta de "classa contra classa", dera sua luta contra era borgesia pera defensa des sues reivindicacions immediates, era conversion deth proletariat en classa revolucionària e en PC a lòc per medi dera dialectica entre avantgarda e masses laguens dera classa, pr'amor qu'era avantgarda ei era que transforme e era unica que pòt transformar era luta de classa generau deth proletariat en consciéncia e organizacion revolucionària.

En d'autes paraules, s'eth motor deth movement proletari ena sua etapa de conformacion coma classa ère era confrontacion dirècta damb era auta classa (era borgesia), confrontacion que permet era delimitacion des camps sociaus o politics entre andues e era unitat deth proletariat coma subjècte economic, ena etapa de transformacion deth movement obrèr en movement revolucionari (Revolucion Proletària), eth motor passe a èster era accion recipròca entre era avantgarda - ja integrada ara classa - e es masses deth proletariat: en tot resumir, eth motor dera elevacion dera Classa cap ath Comunisme passe a èster eth PC.

Eth PC non ei quauquarren separat dera classa, non ei quauquarren que se da ad aguesta des de dehòra o que se dirigís ada era des de dehòra, eth PC ei era relacion qu'existís entre era avantgarda e es masses dera classa ena Revolucion, relacion que trape ua unitat e trape ua cristallizacion organica disparièra en cadua des etapes dera Revolucion. Eth concèpte de Classa e eth concèpte de Partit no les cau èster entenudi separadament, des d'ua relacion d'exclusion, ara manèra metafisica, senon com es dus aspèctes d'ua unitat dialectica, com es dus aspèctes d'ua entitat istorica determinada, eth proletariat, eth papèr revolucionari que se li desvolòpe damb eth movement d'aguesta unitat dialectica: prumèr, quan, ena fasa istorica de preparacion dera Revolucion - enquia fins deth sègle XIX - , eth proletariat se convertís en classa e, donques, aguesta condicion organica passe a èster er aspècte principau, pr'amor que se tracte dera sua organizacion coma unitat sociau, mentre qu'er aspècte politic jògue un papèr segondari, en autant qu'eth partit obrèr ei sonque un partit aglutinant dera classa que defen era sua identitat sociau e economica coma tau classa. Dusau, quan ne la ère dera Revolucion - enquiath Comunisme - , eth proletariat se li cau convertir en PC, que causa era sua elevacion ad aguesta naua condicion politica ei per era eth principau, pr'amor que se tracte que complisque era sua mission istorica d'eliminar era societat de classes, que causa, un viatge artenhut eth Comunisme, supère damb era era sua condicion sociau e economica de classa e despareish en ua naua sintèsi era contradiccion Partida-Classa que definís eth proletariat - o era umanitat determinada istoricament coma classa assalariada - ena societat de classes.

Ne la ère dera Revolucion Proletària, eth movement dera Classa cap ath sòn Partit s'exprimís ena contradiccion entre era avantgarda dera classa e es masses dera classa. Ja non se tracte d'assolidar quantitativament eth proletariat coma classa particulara ena istòria, ne de deféner era sua identitat morau coma classa politica independenta, ei a díder, de definir-se e separar-se politicament e socialament respècte dera borgesia; se tracte de depassar, precisament, es condicions que la determinen coma classa politica. Aguesta transformacion des prètzhèts deth proletariat expliquen qu'era sua organizacion d'avantgarda non sigue ne pogatz èster ua organizacion de masses, era vocacion que n'ei era d'abraçar tota era classa - çò que significarie que demorarie letargica en nivèu economic o sindicalista deth sòn desvolopament politic - , com eth sindicat o eth partit reformista, senon ua organizacion era vocacion que ne sigatz era d'elevar-la e era de portar-la cap ath Comunisme. E com se tracte de transcendir era sua determinacion materiau coma classa, de, entà didé'c en bèra sorta, negar era sua actuau condicion empirica de classa sociau espetada per autotransformar-se emancipar-se en eth Comunisme, en tot transformar e emancipant, ath madeish temps, tota era umanitat e en tot elevar-la a un nau estat de civilizacion, li cau èster ua organizacion que pòrte ua ideologia qualitativament superiora, d'avantgarda - eth Comunisme - , qui cargue damb era responsabilitat de complir aguest prètzhèt d'elevacion deth proletariat fins aguest nau estat de civilizacion. Es qui, com Anguita e es sòns supòsts, se autoproclamen "comunistes" e, ath madeish temps, nèguen eth leninisme - com en darrèr Congrès deth faus PCE, en tot respóner as qui, laguens dera sua organizacion, reivindiquen era tornada ath leninisme - , ei a díder, eth Comunisme dera nòsta epòca, era ideologia d'avantgarda que tracte d'elevar ara classa sobri eth sòn actuau estat de classa espetada, en tot adusir, precisament, que, ena actuau societat, en capitalisme, i a un "tet socio-culturau" que non se pòt depassar, renèguen deth que definís essencialament ath Comunisme coma ideologia, exercissen er oportunisme electoralista mès descarat, demòstren eth anticomunisme mès evident e recalcitrant.

Per tot açò, era ideologia ei era principau caracteristica que definís era naua organizacion d'avantgarda, pr'amor qu'aguest ideari ei çò que promò eth movement proletari e çò que projècte eth sòn èster cap a un orizon revolucionari, ei çò que li òbre era consciéncia e eth desembarassa dera prostracion dera sua determinacion economica coma classa productora de plusvalua e de riquesa alièna; per açò, era avantgarda proletaria se li cau apropar ath rèste dera sua classa des dera ideologia: aguest ei eth sòn prumèr pas e era sua premissa coma tau avantgarda, e aguest ei eth prumèr pas e era prumèra premissa deth movement dera classa proletaria cap ath sòn Partit, deth movement revolucionari deth proletariat.

Eth Partit ei eth movement revolucionari dera classa "entà era madeisha". Era classa que se autotransforma de classa espetada en umanitat emancipada ei eth Partit coma expression deth movement dera classa en aguesta transformacion. Açò a disparières solucions dusaus era etapa en qué eth movement se trape. Quan, en un prumèr moment, un sector dera societat aquerís era consciéncia comunista, mès invertís era majoria des sòns esfòrci en assumir-la entièrament e a organizar era forma de començar a portar-la ara classa obrèra, encara non existís partit ne, en conseqüéncia, movement revolucionari, donques qu'encara se tracte qu'era avantgarda ideologica entre a formar part dera classa. Digam de pas, en aguest punt, que, entà constituïr-se en part dera classa revolucionària modèrna, non ei requisit unic e indispensable compartir era sua situacion materiau, era sua posicion en procès productiu, senon que tanben se pòt èster part dera classa en tot compartir era sua ideologia - qu'ei, en esséncia, revolucionària - . Aguest ei eth prumèr tram que li cau curbir era avantgarda (ideologica) entà poder èster part dera classa e, donques, entà poder complir eth sòn papèr d'avantgarda (revolucionària). Mentre demore pendent aguest prètzhèt, non i a avantgarda reau, practica, non i a orientacion revolucionària entara classa, ne, donques, movement cap ath Comunisme, ne PC.

En un dusau moment, quan era avantgarda a assumit era ideologia e a prenut contacte damb es masses dera classa, de manèra qu'a pogut crear un embrionari movement cap aguest projecte, se complissen es condicions entara existéncia deth PC coma organizacion politica especifica, pr'amor qu'era classa, un viatge integrat era avantgarda ath sòn se, pòt ja començar a transformar eth sòn movement espontanèu en un movement conscient (revolucionari) cap ara posicion ideologica e politica deth projecte e deth programa d'aguest Partit, eth Comunisme. En aguest moment e en aguest sens, eth PC nèish coma organizacion dera avantgarda mès eth movement des masses cap ada era.

Posteriorament, aguest movement se li cau esténer enquia totes es masses dera classa, entath que era avantgarda li cau utilizar toti e cadun des esturments politics qu'eth desvolopament d'aguest procès exigisque e permete: organizacions de masses entà enfortir eth movement revolucionari e era posicion politica dera avantgarda, ei a díder, entà enfortir eth PC; Dictadura deth Proletariat, entà escampar es obstacles qu'era vielha societat opause ara estenduda deth movement; bastiment de relacions sociaus naues, entà accelerar era elevacion dera classa cap ath Comunisme, eca.