CGT ORGANITZA EL TALLER DE DEBAT DE LA PRECARIETAT

El taller de debat de la precarietat organitzat per la CGT al Fòrum Social de Mallorca ha gaudit d’una participació de 34 persones que, dividides en tres grups: del jovent,  de dones i dels immigrants han analitzat totes les connotacions de la precarietat i les propostes per al combat contra la mateixa.

En general la precarietat s’ha entès com una manca de drets reals enfront dels drets formals, però a vegades, i en el cas dels immigrants allò que s’ha plantejat és també la manca dels drets formals i les enormes dificultats que han de vèncer per a conquerir el dret a l’existència.

L’anàlisi fet envers la precarietat, ha exposat la seva evidència com a model propi de la societat neoliberal, una opció determinada per la necessitat de reforçar el poder del capital, la seva autoritat dins les empreses i fora d’elles, mintjançant la imposició de les carències, la vulnerabilitat social, la inseguretat, la indefensió. En l’anàlisi s’ha fet esment a la precarietat laboral, generada al voltant dels contractes inestables que, constitueixen un element per al reforçament del poder empresarial, i per a la desactivació de qualsevol conflicte de caire social. Aquest reforçament del domini empresarial s’ha sostingut també en entitats sindicals que l’han fet possible, a partir de la política sostinguda de pactes socials per a la millora de la competitivitat, fet que ha debilitat la vida sindical.

D’altra banda la precarietat que s’estableix al món laboral, i que es producte del sistema de dominació neoliberal s’ha estès també a tots els nivells de l’activitat humana, de manera que ens trobem en una precarietat en la salut, en el sistema educatiu i cultural, una precarietat vital respecte de les possibilitats d’exercir l’autonomia i la llibertat de les persones. L’educació gira cada vegada més cap a les necessitats del capital, i constitueix un element més d’instrucció en favor de les necessitats del poder que de l’exercici de la llibertat de les persones.

S’ha analitzat la precarietat vital, la precarietat afectiva, i la que es genera per la manca de drets com la de les treballadores de la llar, sotmeses a un esclavatge legal, oblidades pels sindicats, marginades del Règim general de la Seguretat Social.

S’ha analitzat la situació de les dones maltractades i les carències que critiquen respecte de l’assistència de les institucions més centrades en avaluar el seu impacte, i en treure documents sobre el tema que en aportar solucions pràctiques.

També s’ha parlat dels problemes de les dones immigrants, i de la manca de possibilitats reals d’accedir als papers si no és en funció del treball del marit o company.

Al llarg del debat , que no s’ha considerat tancat, sinó en vies de fer una nova exploració dels temes tractats, s’han generat algunes propostes relacionades amb la necessitat d’associar-se per fer front al repte que suposa un futur que tengui per fonaments la vida precària de les persones, i també de reivindicar davant les institucions els ajuts necessaris per fer-li front, qüestió difícil si es té present que les institucions responen habitualment en favor dels negocis dels capitalistes.