|
El Govern
espanyol massacra la gent gran en atur amb els retalls de la
jubilació anticipada i de les pensions -- quan és única
sortida per a la gent gran aturada-- i amb el tall a l'accés al
subsidi als majors de 55 anys en atur.
El Govern ha endurit l'accés al
subsidi per als majors de 55 anys i ha establert que, per a cobrar-lo,
a més de tenir en compte les rendes del sol·licitant es sumaran a
aquestes rendes les que obté la unitat familiar. D'aquesta manera el
govern del partit dels "sobres" , el de les esplèndides carreres
professionals de polítics que amb pocs anys cotitzats (7) cobren
tota la pensió i a més obtenen càrrecs de luxe en grans empreses
elèctriques, bancs , companyies aèries i altres institucions, assalten
la butxaca als treballadors expulsats injustificadament de les
empreses, treballadors que estan a l'atur de manera involuntària,
treballadors als que es penalitza després de cotitzar gairebé tota la
vida laboral amb pèrdues d'un 32% de la pensió.
Treballadors expulsats de manera improcedent de les
empreses amb 38 cotitzats perdran un 32% de pensió. Aquesta és la
realitat dels Expedients de Regulació, dels Acomiadaments i de les
"prejubilacions" contra les que es fa una campanya orquestrada des de
les titelles mediàtiques de premsa i propaganda del règim, que per això
cobren sucoses subvencions. Les subvencions que al mateix temps
engreixen fundacions dels amigotes del règim monàrquic espanyol com la
FAES d'Aznar o altres com Ideas, propera al PSOE amb doblers públics
que s'arrabassen als pobres
Quan el conjunt de la família
de l'aturat major de 55 anys superi el 75 % del Salari Mínim
Interprofessional (si entre dos cobren més de 976 euros l'any 2013)
exclosa la part de les pagues extraordinàries, l'aturat no tendrà accés
a subsidi, al mateix temps que posen més difícil l'accés a la jubilació
anticipada obligatòria i encara més la voluntària. Per posar unexemple,
si una persona és expulsada de l'empresa als 55 anys i el seu espós o
esposa guanyen més de 976 euros, tot i haver cotitzat durant tota la
vida laboral no podrà viure més que del sou de la seva parella, o del
seu fill o filla si es tracta d'un fill o filla que treballa. De manera
que podem tenir pares i mares de 55 anys que hauran de viure d'allò que
els vulgui aportar el seu fill mileurista. Hora és d'acabar amb aquest
govern pútrid i amb la casta política que en una enganyosa oposició --
com la del PSOE, CIU, UPYD o ERC-- opta per les polítiques de
retalls.
Aquest govern Pepero, com
l'anterior del PSOE demostra que el més gros de la política espanyola
emmerdada fin les celles de corrupció està al servei exclusiu de la
banca i de la jerarquia econòmica. Per més que es diguin populars,
socialistes o obrers nosón altra cosa més que la veu del seu amo com
s'ha posat de manifest en el cas de la sentència dels desnonaments. A
què esperam a convocar una vaga general que tengui per objectiu la fi
de la indecència de la casta política que hem de suportar ?
Itàlia: desastre electoral total .
Una quarta part del poble sense opcions alternatives que el serveixin opta per un pallasso, perquè és el menys dolent.
El
problema és que aquest reaccionari, possiblement encara sigui el més
digne dels que s'han presentat a eleccions, tots ells emmerdats fins
les orelles de corrupció i de dependència dels poders aliens. Perquè
això que representa Berzoni és més del mateix Monti. Perquè el projecte
de revolució civil de la Refundació Comunista i els seus col·legues,
xoca amb les pràctiques del dia a dia de polítiques d'esquerra
possibilista i conservadora. Perquè el Cavaliere ja no pot ser opció
rellevant tot i que controli un gran poder.
Monti
i també Berzoni han pagat el preu d'una major dependència institucional
de la dictadura dels mercats. Berlusconi ha fet un discurs més
euroescèptic que li ha servit per retallar distàncies.
L'extrema esquerra viu a la Lluna, s'automargina de les necessitats de
la gent amb discursos que no són els que la majoria civil alienada
necessita, una majoria civil que té per cap el suro, la qual cosa no es
cura amb democràcia participativa, quan no saben ni fer ús de la
delegada, ni amb horitzontalitat, sinó amb avantguardes proletàries
formades per orientar al poble , no cap a reivindicacions minoritàries
i poc sentides, sinó cap a l'aportació de solucions als problemes
elementals de subsistència abocant la centralitat del seu programa cap
al socialisme, objectiu desaparegut en l'extrema esquerra postmoderna
que ens orienta cap a un altre món impossible.
Itàlia :
el final del govern Berlusconi no suposa la fi de la política
d'agressions antisocials
Després de tres anys i mig en la presidència del Consell de ministres ,
Silvio Berlusconi ha presentat la dimissió del seu govern una vegada
votada la llei d'estabilitat financera que imposa l'Europa dels
mercaders, en un context determinat per la reunió del G20 on Itàlia és
sotmesa a la vigilància conjunta del FMI i de la Comissió europea.
Després de Grècia, Espanya i Portugal, Itàlia és l'objectiu de
l'especulació dels mercats financers. Per intentar d'allunyar la crisi,
els dirigents europeus, Merkel i Sarkozy en cap, amb el suport d'Obama
i de la directora del FMI Christine Lagarde, han marcat l'agenda
d'Itàlia i a la cerca d'obtenir la credibilitat dels mercats, han
imposat el canvi de govern. Berlusconi ha estat acusat de no res fer
per rellançar el creixement, de no fer les reformes que els
patrons volen tot i que el govern Berlusconi ha tanmateix aprovat
durant l'estiu dos plans d'austeritat successius, per un import total
de més de cent mil milions d'euros, amb retalls dràstics dels serveis
públics, l'augment de l'edat de la jubilació fins a 67 anys i la
liberalització dels acomiadaments. En qualsevol cas, aquestes
retallades no han calmat l'especulació. La patronal italiana ha exigit
el seu cap, acusant Berlusconi de la manca de credibilitat del país i
de no satisfer els « mercats ». La llei d'estabilitat demanada per la
Unió europea, i que Berlusconi fa aprovar abans de marxar, significa un
tercer pla d'austeritat, imposat en una operació de xantatge al
Parlament .
Els diferents candidats a la successió de Berlusconi, des del centrista
Casini als dirigents del Partit demòcrata ja han demostrat de manera
manifesta en el temps del govern de Romano Prodi les seves polítiques
antisocials. Així que el canvi de govern no significarà en absolut un
canvi de polítiques, perquè a la fi gairebé tots els partits
institucionals apliquen el pensament únic que imposen els capitaliste
Eleccions: de
mal en pitjor, els votants opten per carregar a l'esquena el cost del
rescat que arriba.
Eleccions espanyoles: els
votants espanyols , en un exercici de massoquisme , opten per
carregar sobre les seves esquenes la crisi capitalista amb un govern
més dretà que el del PSOE, però , que com aquest, seguirà les
instruccions dels grans capitalistes i de les multinacionals en
un moment en el que s'exigiran més retalls socials, més retalls
laborals, més autoritarisme i menys llibertats. Molts dels que avui
boten amb el PP o amb altres partits institucionals no faran el mateix
quan en menys de mig anys els toquin la butxaca amb mesures de rescat
que s'aplicaran com s'apliquen avui a Grècia.
Tot i que les cambres seran més
plurals i avança l'esquerra del sistema, no hi ha prou mimbres en
l'esquerra política i social per generar una alternativa que
pugui capgirar la situació: l'esquerra del sistema està disposada a
empassar-se el cost de la crisi, i la indignació del carrer ha
demostrat els seus límits. Així i tot com que hi haurà moltes
agressions en el pròxim període es generaran lluites, totes molt
descompensades en favor dels agressors, perquè la major part dels
votants no són conscients de la que caurà ni estan preparats per
afrontar els reptes que venen. L'esquerra anticapitalista a l'estat
espanyol és la més feble d'Europa.
Que la majoria electoral a
Euskalherria o al Principat sigui diferent del partit que governarà al
conjunt d' Espanya no implica directament un major enfrontament amb
"Madrid", perquè en el context de la crisi, "Madrid" pinta cada vegada
menys, i perquè en aquesta Europa en crisi, els partits nacionalistes
no han rebutjat en absolut el segrest de sobirania quan són els poders
econòmics europeus els que la practiquen com ha demostrat plenament
Convergència i Unió, i com ho demostren les "esquerres nacionalistes
sistèmiques" desorientades que perden pes per la manca de respostes a
la crisi: cas d'ERC, cas del BNG.
Sense un
cèntim a la caixa
avançam cap
al subdesenvolupament.
El problema clau de la
manca
de recursos públics a les tresoreries institucionals és el desastre
econòmic originat per l'abocament d'ajuts públics a les entitats
financeres al mateix temps que es retallaven els impostos als rics, com
és el cas dels impostos patrimonials i sobre el capital.
Al temps que les grans
empreses s'han beneficiat de la reducció d'impostos han establert més
doblers dels que ja tenien en els paradisos fiscals.
Sense una recuperació
de les
càrregues impositives als que més tenen , sense un reforçament de
l'activitat inspectora, excessivament tolerant durant anys com han
denunciat repetidament els agents triubutaris no hi ha sortida a la
crisi.
Cada vegada són
més
els botiguers que no donen factura de compra fins i tot en els mercats
municipals i amb la degradació cada vegada més gran de les
condicions laborals i en conseqüència de la degradació de la
capacitat impositiva sobre el món del treball, ben aviat ens trobarem
amb paviments ireecuperables, contenidors de fems bruts i propagadors
de males olors, restriccions en els enllumenats, goteres a les escoles,
brutor als carrers. El panorama continuarà amb més mendicitat cada dues
passes, autobusos i trens amb seients destroçats, pintades perennes a
les parets, misèria cada vegada més manifesta, i rics tancats a les
seves torres d'ivori jugant al bridge o al costat de camps de
golf vorejats de reixeta, perquè la pobresa genera delinqüència.
L'avanç cap a una
societat
semblant a la que es coneixia en les denominades "Repúbliques
bananeres" és cada vegada més ràpid.
Any 2011
Islàndia podria entrar a la UE
el 2011 amb un procés accelerat de negociació
Brasil fixa una meta d'inflació del 4,5 % per al 2011, similar a la del
2009 i el 2010
Els treballadors autònoms cobraran durant sis mesos per una cotització
de més de 36 mesos, i arribaria als 583,38 euros al mes per una
cotització de 26,25 euros, sempre que tinguin cobert un mínim de dotze
mesos ininterromputs de cotització
Hi haurà 48.637 habitants majors de 80 anys a les Illes Balears
(196.000 majors de 65 anys)
Els ciutadans del sud del Sudan es pronunciaran sobre la seva
independència en referèndum.
Izar lliurarà el primer submarí S 80 d'un total de quatre en construcció
L'Agència Espacial Europea (ESA) farà arribar una nau no tripulada a la
superfície de Mart
Posada en marxa del primer gasoducte entre Rússia i la Xina
Xina, el major consumidor mundial de cigarrets amb 350 milions de
fumadors, prohibirà la publicitat de tabac l´any 2011,
Algunes previsions situen el tipus d'interès per a l'any 2011 al 6,5-7%
Any 2012
El catedràtic d'Economia de
l'Institut Químic de Sarria (IQS) Santiago Niño Becerra ha vaticinat
que la taxa d'atur espanyola serà del 30% en l'any 2012.
Ampliació de l'edat de jubilació als 67 anys a Alemanya
La taxa sobre el gasoil pujarà al voltant d'un 9%
27 de juliol de 2012 Jocs Olímpics de Londres
21 de desembre de 2012 Fi del calendari maya
Any 2013
Fi de les obres del tramvia de Palma a l'aeroport (?)
El 2013 es preveu que la riquesa dels milionaris de tot el món
superi els 48,5 bilions de dòlars (34,6 bilions d'euros), cosa que
representaria una recuperació del 32 per cent enfront dels 32,8 milions
de 2008.
El cost de la despesa sanitària se situarà entre el 5,7 i el 6
per cent del PIB, segons un estudi del Centre d'Investigació en
Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra.
Generalització de la comercialització dels FCV (vehicles de cèl·lules
de combustible )
L'OMC acorda eliminar els subsidis agraris a partir del 2013
Posada en marxa de l'AVE entre Lisboa i Madrid
Any 2014
A partir d'aquest any serà
necessari tenir 62 anys per poder accedir a una pensió a Itàlia
El segon gratacel més alt del món, del qual encara no es coneixen
amb precisió molts detalls, tindrà 632 metres d'altura i 127 pisos i
serà construït a Xangai per la firma nord-americana Gensler
Espanya negocia amb França la construcció d'un segon gasoducte
que estaria en funcionament l'any 2015 i que s'ubicaria per la costa
mediterrània.
Any 2015
El catedràtic d'Economia de
l'Institut Químic de Sarria (IQS) Santiago Niño Becerra ha vaticinat
que el preu del petroli arribarà a els 250 dòlars en l'any 2015 .
El projecte del PP preveu que l'aeroport de Palma pugui acollir
38 milions de persones
Vietnam disposarà de 94 milions d'habitants
Economistes francesos auguren que el preu del barril de petroli
serà de 380 dòlars
Desaparició del casquet glacial del Kilimanjaro, a Tanzània,
Marratxí arribarà als 50.000 habitants
L'aeroport de Lleida tindrà capacitat per a 400.000 usuaris
Any 2016
El Pacte preveu per al període 2016-2025 les
autovies Llucmajor-Campos i Manacor-Sant Llorenç.
L'adaptació del PGOU a Inca permet assumir una població de 61.741
persones.
Any 2017
Un total de 186.782 habitants
de les Balears seran majors de 65 anys.
El preu del barril de petroli serà de 104 dòlars
La major part dels països de l'OCDE tendrà una
inflació del 2% anual
|