L'esquerra incompetent o caragirada (el cas Huguet)

Del blog de Toni Cucarella

Diuen que el poder corromp. A la dreta no la corromp el poder, perquè és corrompuda per naturalesa: és insolidària, mesquina, convinenciosa… Qui és corromp és l’esquerra, els polítics d’esquerra que en tocar poder acaben pensant com la dreta i presentant, doncs, les mateixes solucions que la dreta. Com ara Josep Huguet, conegut cantaôr per peteneres, que ara s'espolsa que «els estudiants han de pagar més per anar a la universitat».

M’ha tocat la fibra sensible, el conseller Huguet: tinc un fill que enguany s’incorpora a la universitat, i una filla que aviat ho farà també. I sabem que mentre això durarà a casa nostra, a l’igual que en tantes altres cases d’assalariats, estarem econòmicament afonats, aigua al coll. No som rics com sembla ser que és el conseller Huguet –si més no hi pensa, com a ric–, i que els nostres fills estudien una carrera universitària ens costa molts diners: els que paguem directament, a través de les taxes i matrícules, els que paguem de més a més per viure lluny dels centres universitaris (transport o residència) i els que paguem a través dels impostos.

Quan demanem “universitat gratuïta” sabem que no ho és, que no ens ix de bades, perquè ja l’hem pagada prèviament amb els nostres impostos. Per tant, quan el conseller Huguet parla de “subvencions” vol fer-nos creure que els diners que ell gestiona ixen de la seca de la Generalitat o d’un calaix de la conselleria que hi pon diners com els hi pondria la gallina dels ous d’or. Però això no és cert: els diners amb què el conseller Huguet “subvenciona” les universitats són diners nostres.

Alguns pensem que la democràcia és alguna cosa més que el dret de vot: és –sobretot!– igualdat d’oportunitats. I la igualdat d’oportunitats –per fer estudis, per rebre assistència mèdica, que tenir un habitatge digne…– l’aconseguim a través dels impostos que paguem. No ens la regala ningú. En realitat, doncs, no demanem res “de franc”, el que exigim és un ús democràtic dels nostres impostos. Del contrari, alguns i algunes de nosaltres paguem impostos a canvi d’un servei públic deficient: paguem i plorem. I quan necessitem, hem de tornar a pagar: pagar la sanitat, un habitatge pels núvols, l’educació universitària dels nostres fills i filles…Això si tenim una feina o una pensió digna per poder pagar aquest sobrepreu.

Un polític d’esquerres, doncs, si no és caragirat o incompetent, farà un ús democràtic dels nostres impostos: els gestionarà perquè els diners que aportem siguen suficients per poder accedir, sense cap altre cost addicional, a la salut, a l’habitatge, a la formació intel·lectual i professional… Per tant, el conseller Huguet no presenta solucions als problemes des de l’esquerra, ans des de la dreta més insolidària, mesquina, classista, injusta, infame…