CGT analitza la directiva Bolkestein i els pactes antisocials dels sindicats majoritaris al monestir de la Real

 

CGT analitza a La Real la directiva Bolkestein en un acte on es va expressar la solidaritat amb la defensa del monestir contra les agressions del PP

Arguments contra la proposta de directiva Bolkestein.

Arguments contra la proposta de directiva respecte als serveis en el mercat interior adoptada per la Comissió el 13 de Gener de 2004, coneguda com la « directiva Bolkestein »

I. Context i actes passats La directiva té, segons el seu autor, l'objectiu d'establir un marc jurídic que faciliti que els prestataris de serveis tinguin llibertat per a establir-se en els Estats membres així com la lliure circulació de serveis entre els Estats membres. En conseqüència, la proposta tendeix a la supressió de totes les barreres per a l'exercici efectiu d'aquestes dues llibertats fonamentals del Tractat europeu. En realitat, es va veure ràpidament que aquesta directiva, si fos adoptada, tindria com a conseqüència un ajustament a la baixa de tots els serveis a la Unió, compresos sectors essencials com els serveis socials, la cultura, l'educació i els sanitaris. Una gran majoria dels Estats membres  són favorables a la ràpida adopció d'aquest projecte de directiva. La proposta va ser presentada al Consell de la Competència (que assumeix el “lideratge” d'aquest dossier) al març del 2004 . El grup de treball del Consell va procedir a revisar el text , article per article, donant una primera idea de les dificultats polítiques i tècniques dels Estats membres. Bèlgica ha estat el més reservat al produir-se aquesta primera discussió en el Consell, mentre que la resta d'Estats membres li van donar el seu suport, almenys al concepte.

Quan es va celebrar el Consell de Competitivitat al novembre de 2004, Bèlgica, Portugal, Grècia i França van permetre que es trenqués la unanimitat del Consell sobre les qüestions que es van abordar, ja és tractés  del principi del país d'origen o la dels sectors a excloure del camp de la directiva. Les pròximes reunions d'aquest Consell es realitzaran sota unes Presidències (Luxemburg i Regne Unit) que són fervents defensores de la proposta de la Comissió. En referència a la directiva, cal saber que el Parlament europeu en les seves diferents comissions analitza el text (especialment per mitjà d'audicions) simultàniament al Consell, i que la matèria rellevant de la co-decisió entre el Consell i el Parlament, també haurà de pronunciar-se en termes de parers i possibles esmenes de la proposta de la comissió. La Comissió, per la seva banda, ha anunciat un cert nombre d'esmenes, d'abast limitat, però que reflecteixen certes observacions emeses en contra de la directiva, particularment per part de Bèlgica (treball interí, seguretat particular, aplicabilitat a les indústries en xarxa, sistema fiscal...). Aquestes esmenes no tenen la intenció de modificar  la naturalesa neoliberal d'aquest projecte de directiva. Noti's que el calendari inicialment previst per la Comissió en referència a l'adopció de la directiva (abans de fi de 2005) sembla a dia d'avui difícilment realizable.

 II. Anàlisi i objeccions fonamentals La proposta de directiva és totalment inacceptable.

En resum, aquí tenim  tres objeccions fonamentals:

1) La proposta tracta de la mateixa manera a tots els serveis, ja es tracti o no de serveis d'interès públic. No té per res en compte exigències particulars en termes de seguretat, de salut, de garantia d'accessibilitat i de finançament, de preservació de la diversitat o de la seva substracció a les regles de la competència, que són indispensables en certs sectors. Per exemple, considera a les cures sanitàries, la cultura o l'ensenyament com serveis econòmics en competència, al mateix nivell que la reparació d'un cotxe o una visita a la perruquería.  Si fos adoptada aquesta proposta tindria com a conseqüència sotmetre certs serveis públics a una competència creixent i no regulada. Abans de prosseguir en la via de la posada en execució d'un veritable mercat intern de serveis, la prioritat és tenir una directiva-marc sobre els serveis d'interès públic (SIG) que permeti als Estats membre definir ells mateixos quins serveis consideren importants per a l'interès general i deuen, per tant, ser preservats de les normes de la lliure competència. Aquesta directiva-marc també deu incloure la garantia de lliure elecció per les autoritats públiques dels sistemes de finançament i d'organització dels SIG.

 2) La proposta limita durament la capacitat dels Estats a reglamentar, o fins a a controlar, les activitats de serveis en el seu territori; o, una vegada més, algunes d'aquestes activitats deuen poder ser objecte d'un marc particular en nom de l'interès general. Per exemple, aquesta voluntat de simplificació administrativa tornaria a posar en dubte les normes essencials per al bon funcionament de les cures sanitàries: exigències vinculades a un nombre mínim d'empleats, a llistes de preus obligatòries, als límits fixats en funció de la població o conformement a la distància geogràfica mínima. Seria la fi del nostre sistema actual de cobertura sanitària. Una solució alternativa, que hauria estat més eficaç per a constituir un mercat europeu sense traves, hauria estat l'adopció d'unes regles mínimes a nivell europeu en una sèrie de sectors. Però aquesta proposta de directiva renúncia, en l'essencial, a una tal possibilitat.

3) Seguint la mateixa lògica, la proposició preveu el principi del país d'origen, el que significa que el prestatari únicament està sotmès a la llei del país en el qual està establert. Aquest principi afavoreix al prestatari de servei. D'aquesta manera, no tindria més que establir-se en l'Estat de la Unió Europea més lax a nivell social i establir la seva base en aquest país per a actuar en tots els altres Estats membre escapant de les seves reglamentacions més restrictives. Els Estats, per a evitar les deslocalitzacions i una pujada de la taxa d'atur, corren el risc de llançar-se a una carrera per aconseguir el règim menys estricte i al desmantellament dels sistemes de protecció dels ciutadans, els consumidors i els treballadors als quals hagin donat ocupació. A més, la proposta de directiva té repercussions importants sobre el funcionament del mercat del treball. Dos d'elles són particularment inquietants. Primer, la proposició concerneix als treballadors desplaçats. Així, a l'Estat membre subjecte d'aquests desplaçaments se li prohibeix tot un seguit de mesures pel que fa als treballadors desplaçats, el que farà impossible el control de les seves condicions de treball. Per exemple, un Estat membre no podrà ja imposar al treballador desplaçat tenir la documentació social del seu territori. En segon lloc, com la proposició apunta a la supressió de totes les barreres a la lliure circulació dels serveis, els convenis col·lectius i acords sectorials o la concertació social podrien ser considerats com uns obstacles i ser suprimits.

Lectura dels articles clau de la directiva

Article 2: la present directiva s'aplica als serveis proporcionats pels prestataris que tenen la seva seu en un Estat membre (EM). Excepció: serveis financers, de telecomunicació, transports que són objecte de directives específiques i els serveis prestats directa i gratuïtament pels poders públics, o que participen en l'exercici de la millora pública (servei d'interès públic no-econòmic).

Article 4: un servei és tota activitat econòmica no retribuïda segons es refereix en l'article 50 del tractat que consisteix a realitzar una prestació que és objecte d'una contrapartida econòmica.

Article 6: els EM vetllen perquè un prestatari de serveis pugui complir en un punt de contacte, denominat finestreta única, el conjunt dels procediments i les formalitats necessàries per a l'accés a les seves activitats de servei i la petició de les autoritzacions necessàries per a l'exercici de les seves activitats.

Article 9: els EM no poden subordinar l'accés a una activitat de servei i el seu exercici a una autorització, llevat que es compleixin les condicions següents: que no sigui discriminatòria, que estigui objectivament justificada per una raó imperiosa d'interès públic, la impossibilitat de realitzar-la per una mesura menys urgent.

L'article 10 imposa els criteris que defineixen el règim nacional d'autorització. S'afegeixen tres exigències en relació amb article 9: precises, no equívoques, objectives, fetes públiques per endavant.

L'article 11 estipula que l'autorització no pot tenir una durada limitada exceptuant tres casos: la renovació automàtica, un nombre limitat d'autorització, una raó imperiosa d'interès públic.

L'article 14 enumera les exigències prohibides.

L'article 15 enumera les exigències que cal avaluar. El que significa que els EM examinen si el seu sistema jurídic condiciona l'accés a una activitat de servei o el seu exercici, al respecte de la no discriminació (límits quantitatius o territorials, una forma jurídica especial, retenció de les principals qualificacions professionals, nombre d'empleats, preu). Els EM transmeten de seguida un informe a la Comissió, que determinarà si s'ha de suprimir sobre la base de la legislació comunitària.

Article 16: els EM vetllen perquè els prestatarios únicament estiguin sotmesos a les disposicions nacionals del seu Estat membre d'origen depenent de l'àmbit coordinat. Els EM d'origen queden encarregats del control del prestatario i dels serveis que proporciona, inclòs quan proporciona els seus serveis en altres Estat membres. Els EM no poden restringir la lliure circulació dels serveis proporcionats per un prestatari que tingui la seva seu en altre EM, particularment imposant les exigències següents: Obligació de tenir una seu o un representant o una infraestructura, o un domicili, en el territori; l'obligació de tenir un document d'identitat específic, les obligacions referents a la utilització de l'equipament.

Article 17: derogacions generals

Article 18: derogacions transitòries

Article 19: derogacions en casos individuals

Article 20: restriccions prohibides

Article 21: no discriminació

Article 22: assistència per a aconseguir informació (protecció dels consumidors, vies de recursos disponibles, coordinació per a una assistència pràctica).

 Article 23: els EM es fan càrrec dels serveis sanitaris no hospitalaris dispensats per altre EM quan la seguretat social d'aquest s'hagués fet càrrec.

Article 24: l'Estat membre objecte del desplaçament procedeix, en el seu territori, a les comprovacions, les inspeccions i les enquestes necessàries per a garantir el respecte de les condicions d'ocupació i de treball. No obstant, no pot imposar al prestatari o al treballador desplaçat per aquest últim l'obligació de registrar-se amb les autoritats competents, i l'obligació de conservar els documents socials del seu territori.

 Article 26: informació sobre els prestataris i els seus serveis

Article 27: assegurances i garanties professionals per als serveis que presentin un perill particular.

Article 30: els EM vetllen perquè els EM no estiguin sotmesos a exigències que limitin l'exercici conjunt o en col·laboració d'activitats distintes.

Article 35: els EM es presten assistència mútua i posen tot de la seva part per a cooperar eficaçment entre ells amb la finalitat d'assegurar el control dels prestatarios i dels seus serveis.