Treballadores i treballadors d'Axa en lluita

Representants dels treballadors i treballadores de Axa es van concentrar el dijous 23 de juny de les 13,30 a les 15,30 hores davant la seu central en el Passeig de la Castellana de Madrid amb la finalitat d'obtenir una sortida digna al conveni d'empresa. Per primera vegada es produeix en l'empresa Axa un preacord de conveni subscrit per CC.OO. i UGT que no satisfà a una part important dels treballadors i treballadores de Axa, especialment per la renúncia expressa que es fa a una clàusula del conveni vigent fins al present any que evitava la possibilitat de recórrer als ERO (Expedients de Regulació d'Ocupació)  en cas de compra,fusió o absorció d'empreses. Les seccions sindicals convocants, ELA, LAB, CIG, ÚS i CGT representen a majories sindicals en algunes territorials, adreces regionals i sucursals de Axa, i valoren  l'actual preacord com un precedent negatiu en el diàleg social (fins al moment present,els convenis  d' Axa se subscrivien pel 100% de la representació sindical) i ho consideren un fracàs atribuïble a la involució que des de l'àrea de RR.HH. s'està provocant en un model de diàleg que al llarg dels anys havia fet de Axa una empresa de referència en el sector.

El preacord signat per CC.OO. i UGT es fonamenta en un conveni per a quatre anys que integrarà en el plaç de quatre anys al personal de Direct Assegurances, empresa que es fonamenta en la venda d'assegurances a distància (telefònica), i disposa de prop de 320 persones, bona part de les quals tenen jornades a torns, parcials (de 6 hores), i que fins ara ,no tenien cap tipus de representació col·lectiva i estaven en les condicions de mínims fixades pel conveni sectorial. Sense haver aportat el mínim esforç en la pressió i  negociació aquests treballadors i treballadores de Direct es veuran beneficiats a l'alça pel simple fet de l'adquisició per part d'Axa del 50% del capital que el BBVA tenia a l'empresa, per la seva inserció dins el conjunt del grup, i per la demanada de integració que per igual han fet els sindicats que signen el preacord i els que no ho fan.

En qualsevol cas CC.OO. i UGT amaguen les seves misèries (la signatura d'un preacord que en matèria econòmica no aporta res al 87% de la gent en plantilla) amb la venda de la manca de solidaritat dels sindicats que no han signat el preacord, quan els sindicats que no el signen manifesten que el fonament del desacord està en la regressió del conveni en general respecte de les plataformes decidides i del propi conveni precedent. La demagògia de CC.OO. i UGT no considera en canvi que dinamiten els òrgans de representació col·lectiva en el seu favor bipolar, que han posat tot l'accent de la negociació en la possibilitat d'accedir als seus buròcrates sindicals, els que disposen d'un 75% o més de temps sindical alliberat de  l'ascens fins a les categories equivalents als antics caps de secció per acumulació d'anys d'alliberament, cosa que no permet el sistema d'ascens per exàmen a l'altra gent en plantilla. Així que  mentre els sindicalistes políticament correctes poden accedir a categories superiors, no ho poden fer d'igual manera el personal en plantilla.

Tot allò que els interessa es centra en incrementar la dotació econòmica per a les seves seccions sindicals, pujar de categoria als buròcrates, portar el control dels plans de pensions que sorgirà del conveni sense cap aportació significativa per part de l'empresa, i en canvi cedeixen a la possibilitat de que l'empresa pugui posar un ERO en marxa. Sabem que també de la gestió dels ERO en fan negoci. i per això tampoc és cosa nova aquesta acceptació. Allò més curiós és que entre aquesta genteta que accepta aquestes dinàmiques hi ha gent que s'ha presentat en llistes d'Esquerra Unida, del PSOE, i fins i tot del POSI.

Els altres sindicats en canvi han fet l'opció per un sindicalisme seriós i solidari, la qual cosa significa ni menys ni més que la defensa del dret de la minoria no ha de ser moneda de canvi per a impedir que la majoria progressi també. Que el nou nacionalsindicalisme representat per CC.OO. i UGT faci mal ús del concepte de solidaritat forma part del seu tarannà impresentable.

En canvi altres empreses com Interpartner, que són propietat i fan serveis per Axa resten fora d'aquest grup d'empreses i del conveni. La solidaritat només arriba quan convé i com convé a la direcció de l'empresa, i així ho interpreten aquests "sindicats".

En qualsevol cas tenim ara una escletxa oberta per a fer evident que no tot el sindicalisme és igual i que encara hi ha espais per a la lluita.