PER COHERÈNCIA I DIGNITAT, ANEU-VOS A CA VOSTRA
“No ens faran callar” (Toni Roig, en la memòria)

Senyor Antich, senyores i senyors del Govern de les Illes Balears:

La vostra decisió de continuar amb la pilotada especulativa del nou hospital en Son Espases no és una decisió qualsevol. Aquesta era la prova del nou de la vostra coherència política i, arribat el moment decisiu (perdonau l’expressió), l’heu cagada. I no valen llàgrimes de cocodril, ni mostrar electrocardiogrames de mala consciència. El defensar la Real era i és la lluita emblemàtica per una Mallorca sense corrupció, mirall d’altres lluites en defensa de la democràcia, en el sentit més autèntic del termini, i no en la caricatura que l’haveu convertit. El salvar La Real, més enllà de la seva enorme importància, és el símbol d’aquesta altra Mallorca possible i necessària, com així ho hem dit milers de ciutadans (no fa gaire, vostès també) al carrer. Fa sis mesos sabíeu el que ara sabeu, sobre Son Espases. I si ignoràveu el que tothom sabia, encara és més inquietant: vos el podríeu haver imaginat, mirant com se les gasten les màfies d’aquesta terra, amb antecedents com el de l’any 1999, amb la incineradora de Son Reus, i tants d’altres exemples. Llavors, per què vàreu prometre en campanya electoral el que sabíeu que no sou capaços de complir? Per ventura serà perquè no pensàveu (ni potser volíeu, donada la “qualitat” del vostre treball com a oposició) arribar al Govern? En aquesta hipòtesi, vos vàreu permetre el luxe de fer una mena de carta als reis màgics, com a programa electoral, tan enfora de l’abast de la vostra capacitat política?

Ara voleu adornar la vostra decisió, prometent “protecció boscosa”, i altres “proteccions” per al Monestir de la Real. Per favor, deixeu d’insultar la intel•ligència de la gent! Heu ignorat (amb la complicitat i el silenci dels mitjans de comunicació, com en temps del PP) les raons exposades per la Plataforma Salvem la Real, que van alertant sobre que el macro-nyarro hospitalari ho fareu sobre una torrentera humida, i un jaciment arqueològic, que ja ha estat arrasat en part, amb total impunitat, fets pels quals no sereu capaços de demanar responsabilitats. El apel•lar a raons de necessitats sanitàries també sona a buit, atenent a la renúncia d’aprofitament dels recursos actuals, que menyspreau, independentment dels arguments (aquests sí, progressistes) que posen en qüestió que l’atenció sanitària de la població hagi de passar per la construcció de macrohospitals gestionats pel negoci privat. El frau que ara protagonitzeu està nu, no ja de política d’esquerres, sinó fins i tot dels mínims criteris de gestió racional de recursos. Senzillament heu cedit al xantatge, obrint una autopista als especuladors i oportunistes, més perniciosa que les d’asfalt. El vostre grau de beneitura arriba fins a acceptar fer la feina bruta, on altres s’han omplert les butxaques.

Senyores i senyors dirigents del Bloc: també tot això val per a vosaltres. D’alguna manera, especialment per a vosaltres. El que forma part d’un pacte de govern, dient que és d’esquerres i nacionalista, i no se’n va tot d’una davant d’aquest atemptat a Mallorca i a la democràcia, és còmplice. Ja heu dit que no marxaríeu, amb l’argument que, si ho feu, “vindrà la dreta”. Perdoneu que vos digui que, vist el que hem vist, la dreta no se’n ha anada, del Consolat de la Mar. És més: el que realment du la dreta política al poder, és l’actuació de governs com el d’Antich, del que formeu part. No és la primera vegada: recordau el pacte “de progrés” (amb la dreta d’UM, com ara, que ningú no se’n oblidi). També el felipisme dugué de la mà l’aznarisme, i potser que Zapatero vagi pel mateix camí. La vostra situació i les vostres decisions tenen molt a veure amb el model vertical de construcció del Bloc, on la base militant pinta ben poc, i ara se sent marginada i traïda. Però tot això, per raons d’espai, ho comentarem un altre dia.

Uns i altres heu perdut la credibilitat, per no defensar els valors de l’esquerra, i per incomplir les vostres promeses. Vos creieu que teniu el poder polític quan, en realitat, sou com el majordom (primus inter pares) que, això si, per demostrar la seva vàlua, posa més interès, en mantenir l’ordre de la casa, que el propi fill de l’amo. Rectifiqueu aquesta decisió, si sou capaços. Si no, heu de sabre que ja no representeu als que vos varen votar. I perduda la legitimitat, si al manco vos queda coherència i dignitat, vos heu d’anar a ca vostra.

Pep Juárez,
Secretari d’Acció Sindical de CGT-BALEARS
octubre de 2007.