L’Anarcosindicalisme a Mallorca (I)

 

Sembla que els precedents de l’anarcosindicalisme mallorquí es troben en les influències que va rebre un franciscà exclaustrat, Jeroni Bibiloni, dels socialistes del grup “Icària”, i en concret en les d’Êtienne Cabet, de Lammenais i de Monturiol .

Jeroni Bibiloni, que escrivia al periòdic republicà “El Iris del Pueblo”, intentava unir el cristianisme i l’emancipació social fent menció  del “socialisme”.

“El Iris del Pueblo” era el periòdic del republicanisme federal on arrelaria l’anarcosindicalisme mallorquí i va aparèixer a partir de l’any 1855.

Per aquells anys un anarquista, antic seminarista granadí, Nicolás Alonso Marselau va arribar a Mallorca. Escrivia al periòdic “La Razón” i va ser membre destacat dins l’AIT

(Associació Internacional de Treballadors). La seva ideologia feia de l’obrer subjecte de la redempció. L’obrer era més o menys un Crist.

No sabem de quina manera pogué influenciar l’arrelament de l’anarquisme illenc. En qualsevol cas, i encara que Jeroni Bibiloni o Marselau, sempre relacionats amb el cristianisme renunciessin a les seves creences en l’emancipació humana (Jeroni Bibiloni es va retractar davant el bisbe i Marselau va acabar els seus dies a la Trapa), res no lleva el mèrit de les seves aportacions en favor de la justícia social.

És clara en canvi, la relació del republicanisme federal mallorquí amb els seus companys de Barcelona, que reberen a Giusseppe Fannelli, un diputat italià adherit a l’Aliança de la Democràcia Socialista fundada per Bakunin a Ginebra. El propòsit de Fannelli era dur endavant el projecte  aliancista a l’Estat Espanyol.

Constituït un grup de l’AIT a Madrid., Farga i Pellicer, un dels republicans federals barcelonins que reberen a Fannelli, s’hi adherí.

Farga i Pellicer escrivia a “La Federación”, -- també ho va fer Marselau.—que era un periòdic de la Federació de Societats Obreres de Barcelona. Aquest periòdic ja es coneixia a Mallorca on tenia 50 subscriptors els seus primers anys, i passà a ser el periòdic oficial de la Federació Barcelonina de l’AIT.

Francesc Tomàs i Oliver que era aleshores un picapedrer adscrit al republicanisme federal dirigit pels germans Quetglas i Bauçà, era vice-president de l’Escola Democràtica-Republicana, secretari del Casino Republicà i organitzador del Centre Federal de les Societats Obreres de Ciutat, dominades aleshores per republicanisme federal.

Francesc Tomàs, decebut per les mancances de la Revolució de 1868, trobà la resposta que, com obrer que era, cercava , per fer anar més lluny els avenços de la classe obrera.

El 29 de desembre de 1869 es va constituir el Centre Federal de les Societats Obreres de Ciutat que, agrupava picapedrers, fusters, sabaters, teixidors i ferrers. Aquestes societats s’adheriren el mes de Gener als principis de la Associació Internacional de Treballadors, fundada a Londres l’any 1864, que, fins al seu tercer Congrés (1868) no va tenir representació obrera de l’Estat Espanyol. Antonio Marsal, de la “Legión Ibérica del Trabajo”, organització carbonària fundada per Fernando Garrido, va ser l’únic delegat espanyol al Congrés.

Després del Tercer Congrés, un grup heterogeni de madrilenys va fundar el 24 de gener de 1869 el primer grup de l’AIT, on hi havia maçons, republicans federals, carbonaris..

El mes de maig del mateix any es va fer el mateix a Barcelona amb militants procedents del republicanisme federal.

Al Quart Congrés de l’AIT hi anaren Fraga Pellicer i Gaspar Sentiñón del Grup de Barcelona. Quan es va fer el Congrés a Basilea—setembre de 1869—mantenien encara l’afiliació al republicanisme federal. El mes de febrer de 1870 decidiren desmarcar-se de la participació en la política institucional.

El mes de setembre de 1869, mesos abans de la constitució del grup mallorquí, l’AIT madrilenya publicava el seu reglament.

El 25 de desembre, cinc dies abans de la fundació a Mallorca, es publicà per l’AIT de Madrid un Manifest als Treballadors d’Espanya, i el 15 de gener sortia a la llum el periòdic “La Solidaridad”.

El mes d’abril de 1870, “La Solidaridad” publicava que a Ciutat es negava la feina als mestres d’aixa i calafats afiliats a l’AIT.

El mes de maig, Francesc Tomàs va decidir trencar amb el republicanisme federal.

Va acceptar el col·lectivisme apolític i, juntament amb Miquel Payeras defensaren l’opció més radicalment enfrontada a la política en el Congrés Obrer de Barcelona.

El primer congrés obrer de l’estat espanyol es va fer a Barcelona el mes de juny de 1870. Aleshores el Centre Federal de Societats Obreres de Ciutat tenia 21 societats i 1670 cotitzants. A pobles com Pollença, Alaró, Manacor, Andratx, Selva i Llucmajor hi havia societats que encara no s’havien adherit a l’AIT pel fet que estaven sota el control republicà federal.

En aquest Congrés, Francesc Tomàs va dir el següent:” El capital és l’acumulació de totes les suors i patiments de les generacions passades i futures... el capital és propietat col·lectiva de tots els treballadors”...”la AIT no té missió, ni color polític”. Explicava Tomàs que això havia de ser així per tal d’unir als treballadors enlloc de dividir-los en opinions alienes a la seva condició obrera.

Aquesta separació de la política provocà un enfrontament amb els republicans federals que rivalitzaren amb l’AIT per a liderar les Societats Obreres, una lluita que va contribuir a la seva feblesa numèrica.

A partir del Congrés de Barcelona, els mariners de Palma i Dénia assumiren les mateixes reivindicacions que els de Catalunya, i les societats de sabaters començaren a articular-se, però una epidèmia de pesta groga va obligar a suspendre tota l’activitat.

La manca de treball, la repressió empresarial contra els internacionalistes i la pesta, afectaren seriosament el creixement de la Internacional. Així i tot, a les darreries de 1870 i principis de 1871 es produïren vagues importants a favor de la reducció horària.

Aleshores es treballaven entre 13 i 20 hores al dia segons els sectors.

El setembre de 1870, gràcies a la col·laboració internacionalista, els sabaters aconseguiren amb una vaga de tres dies augmentar un real per parell de sabates fet.

En esclatar la guerra franco-prussiana, l’AIT va demostrar la seva impotència. Els partidaris de Lassalle, d’ Alemanya varen votar els crèdits de guerra que demanava el seu govern i que rebutjaven Bebel i Liebnecht. Aquest rebuig va ser criticat per Marx i Engels el 15 d’agost de 1870 perquè, pensaven que una victòria prussiana afavoriria la centralització del poder de l’Estat Alemany i també de la classe obrera. Bakunin en canvi, feia una crida a la revolució obrera.

Amb la derrota francesa, Marx, el 9 de setembre de 1870, en nom del Consell General de la AIT, elogiava al nou govern francès i invitava als obrers francesos a no deixar-se dur per temptatives revolucionàries. Només canvià de discurs quan el poble de París va proclamar “La Comuna” el 18 de Març de 1871 que, seria aixafada per l’exèrcit francès, i la secció francesa de l’AIT durament reprimida i gairebé desfeta.

El 21 de gener de 1871 sortia a Ciutat el periòdic “La Revolución Social” que va suplir  “El Obrero”, periòdic que els internacionalistes de Ciutat deixaren de publicar arrel de la pesta. “La Revolución Social” va ser tancat per orde governativa.

Francesc Tomàs va ser empresonat , i sortí de la presó el 16 d’abril. L’havien tancat per haver criticat que el rei Amadeu de Savoia cobraria 24 milions anuals.